Península de Txukotka

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Península de Txuktxi)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPenínsula de Txukotka
Bering Strait.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaTxukotka (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Siberia CK.png Modifica el valor a Wikidata
 66° N, 174° O / 66°N,174°O / 66; -174Coord.: 66° N, 174° O / 66°N,174°O / 66; -174
Banyat permar dels Txuktxis, estret de Bering i Golf d'Anadir Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Punt més altIschodnaja Modifica el valor a Wikidata  (1.843 m Modifica el valor a Wikidata)
La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria

La península de Txukotka o península dels Txuktxis [1] (en rus: Чуко́тский полуо́стров, Txukotski poluóstrov) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. La península està situada entre la mar dels Txuktxis, l’estret de Bering, el golf de l'Anàdir i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1.508 m).[1] A l'altra banda de l'estret de Bering, hi ha la península de Seward, a Amèrica, sent ambdues els extrems de l'estret de Bering.[2]

Descripció[modifica]

L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska

El seu punt més extrem és el cap Dejniov a la vora del nucli d'Uelén, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb la mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben els golfs de Lavrentija i Kresta.[3]

La península forma part de l'Okrug autònom de Txukotka de la Federació Russa i es troba a la vora de la ruta marítima septentrional o "passatge del nord-est". Té una amplària d'uns 200 km i una superfície aproximada d'uns 50.000 km².

Cal no confondre la península de Txukotka, més petita, amb el Districte autònom de Txukotka que la inclou. Aquest fa uns 960 km d'oest a est. El seu límit occidental és una línia que va de la desembocadura del riu Txaun, a la badia Txaunskaia, al nord a la desembocadura del riu Anadir, al golf de l'Anadir, al sud.

Població[modifica]

Dona dels yupik siberians mostrant uns ullals de morsa. Foto: Nabogatova

La península de Txukotka està molt poc poblada; és la terra tradicional dels txuktxis, i dels yupik siberians a les seves costes. Altres grups humans en són els sireniki, koriaks, txuvans, evens o lamuts, iukagirs i alguns colons russos.

Entre les indústries de la zona cal destacar la mineria (estany, plom, zinc, or, i carbó).[4] Les activitats tradicionals són la caça amb parany, la pesca, i el bestiar local són els rens.[5]

Geografia[modifica]

De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE (serralada de Ten Kanyj) i al S (cims d’Ischodnaja i Kejni) se superen els 1.000 metres.[1] Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants: la badia de Kol’učinskaja i els golfs de Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta.[1] El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents.[1] La població més important és Providénia, que el 2018 tenia 2.151 habitants.[6]

Història[modifica]

L'any 1648 Semion Dejniov i Fedot Alekséievitx Popov van liderar una expedició, d'entre 90 i 105 homes, que partint de la desembocadura del riu Kolyma va arribar a la desembocadura del riu Anàdir. A bord de set kotxs,[7] petites naus cosaques aptes per a navegar sobre la banquisa,[8] van trigar deu setmanes de navegació per arribar a l'estuari de l'Anàdir després de vorejar completament la península dels Txuktxis. Aquesta expedició va descobrir que Àsia no estava unida per terra amb Alaska.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Península de Txukotka». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 agost 2021].
  2. "Chukchi Peninsula". Encyclopedia.com. Accessed September 2010.
  3. Bulanov, V.A.. Здесь Начинается День. [On the Chukchi Peninsula. With Plates and a Map.]. (en rus), 1962. 
  4. Wang, F.F.H.; Quinterno, P. Bibliography on the World's Subsea Mineral Resources and Related Geological and Geophysical Studies (1960-1972). Office of the Project Manager/Co-ordinator, UNDP Technical Support for Regional Offshore Prospecting in East Asia, 1974, p. 3-PA19. 
  5. Cavalli-Sforza, L.L.; Menozzi, P.; Piazza, A. The History and Geography of Human Genes: Abridged paperback Edition. Princeton University Press, 2018, p. 229. ISBN 978-0-691-18726-6. 
  6. «Recensements et estimations de la population depuis 1897».«Office fédéral de statistiques, Recensement de la population russe de 2010».«Population résidente par municipalité de la Fédération de Russie au 1er janvier 2012» (rar).«Population résidente par municipalité de la Fédération de Russie au 1er janvier 2013» (rar).
  7. Anderson, D.G.; Arzyutov, D.V.; Alymov, S.S.. Life Histories of Etnos Theory in Russia and Beyond. Open Book Publishers, 2019, p. 256. ISBN 978-1-78374-547-0. 
  8. Lydia Black (2004: pàg.18).
  9. Speake, J. Literature of Travel and Exploration: A to F. Fitzroy Dearborn, 2003, p. 330. ISBN 978-1-57958-425-2. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Aĭnana, L., and Richard L. Bland. Umiak the traditional skin boat of the coast dwellers of the Chukchi Peninsula : compiled in the communities of Provideniya and Sireniki, Chukotka Autonomous Region, Russia 1997-2000. Anchorage: U.S. Dept. of the Interior, National Park Service, 2003. (anglès)
  • Black, Lydia. ''Russians in Alaska, 1732–1867''. University of Alaska Press, Fairbanks, Alaska, 2004 (anglès)
  • Dinesman, Lev Georgievich. Secular dynamics of coastal zone ecosystems of the northeastern Chukchi Peninsula Chukotka : cultural layers and natural depositions from the last millennia. Tübingen [Germany]: Mo Vince, 1999. ISBN 3934400035 (anglès)
  • Dikov, Nikolaĭ Nikolaevich. Asia at the Juncture with America in Antiquity The Stone Age of the Chukchi Peninsula. St. Petersburg: "Nauka", 1993. (anglès)
  • Portenko, L. A., and Douglas Siegel-Causey. Birds of the Chukchi Peninsula and Wrangel Island = Ptitsy Chukotskogo Poluostrova I Ostrova Vrangelya. New Delhi: Published for the Smithsonian Institution and the National Science Foundation, Washington, D.C., by Amerind, 1981. (anglès)