Picot negre eurasiàtic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viupicot negre euroasiàtic i Picot negre
Dryocopus martius
BlackWoods.jpg
Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia.
Dryocopus martius 03.jpg
Exemplar immadur fotografiat a la Picardia (França).
Enregistrament
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22681382
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
GènereDryocopus
EspècieDryocopus martius
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Dryocopus martius distr.PNG
Distribució geogràfica del picot negre.
Modifica les dades a Wikidata

El picot negre, formiguer o cap-roig[1] (Dryocopus martius) és un ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus, i és el símbol i l'espècie emblemàtica del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[2][3][4][5] Sovint és denominat també pigot negre.

Morfologia[modifica]

Niu de picot negre fotografiat a la Picardia.
Picot negre mascle.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Allà dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operació dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.

Alimentació[modifica]

Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues. com es diu les seves cries

Hàbitat[modifica]

Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts.

Distribució territorial[modifica]

Es troba a Euràsia.

Costums[modifica]

  • És un ocell diürn.
  • Fa un vol més pesat i no tan ondat com la resta de picots.
  • Si bé és un ocell difícil de veure, es pot localitzar gràcies a les típiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del març.

Conservació[modifica]

Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[8]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]