Picot negre eurasiàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPicot negre eurasiàtic
Dryocopus martius Modifica el valor a Wikidata

Mascle adult amb exemplars immadurs fotografiats a Finlàndia. Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes11,8 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22681382 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae
TribuCampephilini
GènereDryocopus
EspècieDryocopus martius Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El picot negre, formiguer o caproig[1] (Dryocopus martius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes que, als Països Catalans, és comú als Pirineus i Prepirineus.[2] És el símbol del Parc Natural del Cadí-Moixeró, raó pel qual l'informatiu d'aquest parc també porta el nom d'El picot negre.[3][4][5]

Un picot negre mascle destrossa un pi a la parròquia d'Hortons a l'Alt Urgell
vídeo d'Albert Bobé - gener 2024

Morfologia[modifica]

Niu de picot negre fotografiat a la Picardia.
Picot negre mascle.

Subespècies[modifica]

  • Dryocopus martius khamensis
  • Dryocopus martius martius
  • Dryocopus martius pinetorum[7]

Reproducció[modifica]

A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una conífera (els és indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. Hi coven quatre ous i alimenten els petits que en neixin. La cova dura 12 dies i la fase d'alimentació entre 24 i 27 dies. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells.

Alimentació[modifica]

Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta són les formigues.

Hàbitat[modifica]

Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les àrees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentària, encara que els joves poden efectuar desplaçaments curts. Al País Valencià, a primers de 2019, es va detectar una petita població reproductora a Penyagolosa.[8]

Distribució territorial[modifica]

Es troba a Euràsia.

Costums[modifica]

  • És un ocell diürn.
  • Fa un vol més pesat i no tan ondat com la resta de picots.
  • Si bé és un ocell difícil de veure, es pot localitzar gràcies a les típiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del març.

Conservació[modifica]

Per una banda, es veu molt afectat per la degradació dels boscos alpins, però, per una altra, sembla que la població de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, és molt difícil d'assegurar res perquè moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadístics s'han de basar únicament en els senyals acústics.[9]

Referències[modifica]

  1. Bover, Jaume; Rosselló, Ramon. La caça i els cans a les Balears (segles XIII-XIX). Mallorca: Societat d’Història Natural de les Balears, 2016, p. 43. ISBN 978-84-617-7009-0. 
  2. García, Diego. «Picot negre». A: Història natural dels Països Catalans, s.d. 
  3. Parc Natural del Cadí-Moixeró, Fauna, Generalitat de Catalunya
  4. Entrada per Picot negre a la pàgina "Natura al Berguedà".
  5. La revista "El picot negre", Generalitat de Catalunya.
  6. Oiseaux.net (francès)
  7. «Dryocopus martius (Picot negre euroasiàtic) -». Avibase. [Consulta: 30 gener 2024].
  8. J. Barona Fernández, J. Puentes Higuera, J.M. Gracia Soto. Revista Quercus. Drosophila ediciones. n. 417. Novembre 2020.
  9. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 76-77. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]