Premi Joan Fuster d'assaig
El Premi Joan Fuster d'assaig és un premi literari en llengua catalana convocat per Edicions 3 i 4 i entregat dins els Premis Octubre celebrats cada any al País Valencià. Porta el nom de l'assagista valencià Joan Fuster.
Al premi hi poden optar totes les obres, inèdites i en llengua catalana, d'assaig i té una dotació de 6.000 euros.
Guanyadors
- 1972: «El fet lingüístic com a fet social» de Francesc Vallverdú
- 1973: «País perplex» de Josep Vicent Marquès
- 1974: «Republicans i camperols revoltats» d'Alfons Cucó
- 1975: «La via valenciana» d'Ernest Lluch
- 1976: «Raons d'identitat del País Valencià. Pèls i senyals» de Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco
- 1977: «Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià» de Jordi Ventura
- 1978: «Lingüística i qüestió nacional» de Sebastià Serrano
- 1979: Desert
- 1980: Desert
- 1981: «Contra moros i jueus» de Dolors Bramon
- 1982: «Fuster portàtil» de Josep Iborra
- 1983: «Les cendres de maig. Material per a la crítica dels projectes alternatius» d'Ernest García i Emèrit Bono
- 1984: «Crítica de la nació pura» de Joan Francesc Mira
- 1985: Desert
- 1986: «De impura natione» de Damià Mollà i Eduard Mira
- 1987: Desert. Es publiquen els dos llibres finalistes: Document 88, de diversos autors, i La Pesta Blava de Vicent Bello.
- 1988:
- «València, 750 anys de nació catalana» de Josep Guia
- «Els Països Catalans i Espanya: ser o no ser» de Pep Solervicens i Bo
- 1989: Desert
- 1990:
- «L'esperit de la ciència» de Xavier Duran i Escribà
- «És més simple encara, digueu-li Espanya» de Francesc de Paula Burguera
- 1991: «Deu daus» d'Agustí Pons i Mir
- 1992: «El rostre de l'altre. Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas» de Xavier Antich
- 1993: «La mirada de Narcís» d'Anna Papiol i Constantí
- 1994: «Cultura de masses i postmodernitat» d'Enric Marín i Otto i Joan Manuel Tresserras
- 1995: «La temptació de la memòria» de Pau Viciano Navarro
- 1996: «La via africana» d'Alfred Bosch
- 1997: «Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest» de Stefano Maria Cingolani
- 1998: «Despintura del Jo» de Carles Hac Mor
- 1999: «Dislocacions» de Ferran Sáez Mateu
- 2000: «Aprés la mort» d'Albert Toldrà i Vilardell
- 2001: «Joan Fuster, converses filosòfiques» de Júlia Blasco Serra
- 2002: «Euram 2010. Una geografia necessària» de Josep Vicent Boira i Maiques
- 2003:
- «Ficcions còmplices» de Joan Garcia del Muro
- «El nacionalisme que ve» d'Antoni Vives i Tomàs
- 2004: «Elogi de la memòria» de Santi Vila
- 2005: Desert
- 2006: «Simenon i la connexió catalana» de Xavier Pla i Barbero
- 2007: «Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa de l'exili» de Carlos Guzmán Moncada
- 2008: «Realisme i nació: un assaig de filosofia impura» d'Antoni Defez i Martín
- 2009: «Franco contra Flash Gordon» per Vicent Sanchis i Llàcer
- 2010: «Paisatge, territori i societat civil» de Joan Nogué i Font[1]
- 2011: «Agent 447» de Gemma Aguilera
- 2012: «Un antídot contra l'extrema dreta» de Toni Cruanyes[2]
- 2013: Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina de Josep Burgaya[3]
- 2014: El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici d'Albert Sáez[4]
Referències
- ↑ http://www.naciodigital.cat/noticia/19316/joan/nogu/premi/joan/fuster/assaig/octubre Article a Nació Digital
- ↑ Serra, Montserrat. «Carod-Rovira guanya el Premi Octubre de narrativa i es reivindica com a escriptor». Vilaweb, 28-11-2012. [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ «Els Premis Octubre reconeixen Josep Burgaya en assaig, Miquel Bezares en poesia i declaren desert el premi de narrativa». 324.cat, 27-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
- ↑ Serra, Montserrat. «Un assaig sobre la crisi del periodisme en l'era de Twitter, d'Albert Sàez, marca els Premis Octubre 2014». VilaWeb, 25-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].