Richard N. Williams

Hall of fame	Fitxa HOF
ATP	Info ATP

Richard N. Williams
	; (1915)
Biografia
Naixement	(en) Richard Norris Williams ; 29 gener 1891 ; Ginebra (Suïssa)
Mort	2 juny 1968 (77 anys); Bryn Mawr (Pennsilvània)
Sepultura	Old Saint David Church Cemetery (en)
Dades personals
Formació	Universitat Harvard
Lateralitat	Dretà
Activitat
Ocupació	tennista
Patrimoni net estimat	cap valor
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	tennis
Mà de joc	dretà
Hall of fame	Fitxa HOF
ATP	Info ATP
Trajectòria
Participà en
1924	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dobles mixtos (1r) (medalla d'or olímpica)
1924	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Dobles masculins (5è)
1924	Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 - Individual masculí (5è)
Família
Pare	Duane Williams
Cronologia
10 abril 1912-15 abril 1912	viatge inaugural de l'RMS Titanic
	Premis (1957) International Tennis Hall of Fame; Creu de Guerra; Cavaller de la Legió d'Honor ;

Medaller
Competint per Estats Units
Tennis
Jocs Olímpics
Or	París 1924	Dobles mixtos

Richard "Dick" Norris Williams II, generalment conegut com a R. Norris Williams (Ginebra, Suïssa, 29 de gener de 1891 − Filadèlfia, Pennsilvània, 2 de juny de 1968) fou un tennista estatunidenc. Guanyà dos títols del U.S. Championships en cateogoria individual i també una medalla olímpica d'or en dobles mixtos, fent parella amb Hazel H. Wightman. Fou un dels supervivents de la tragèdia del RMS Titanic.^[1]

Biografia[modifica]

Williams va néixer a Ginebra (Suïssa), fill de Charles Duane Williams, descendent directe de Benjamin Franklin, i Lydia Biddle White. Els estudis realitzats en aquest país li van permetre aprendre francès i alemany. Va començar a jugar a tennis amb 12 anys sota les ordres del seu pare.

Va servir a l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant la Primera Guerra Mundial i fou guardonat amb la Creu de Guerra 1914-1918 i la Legió d'Honor. En finalitzar la guerra va reprendre la seva carrera tennística. En retirar-se va treballar com a banquer d'inversions a Filadèlfia, i fou president de la Historical Society of Pennsylvania.

Williams va morir el 2 de juny de 1968 a Bryn Mawr (Pennsilvània) a causa d'un emfisema.^[1]

RMS Titanic[modifica]

A banda del tennis, Williams també és conegut per ser un dels supervivents de la tragèdia del transatlàntic RMS Titanic (1912). Viatjava juntament amb el seu pare en primera classe quan el vaixell va xocar amb un iceberg i es va enfonsar. Durant l'enfonsament, Williams va alliberar un altre passatger, que estava atrapat en una cabina, tirant una porta a terra. Un auxiliar el va amenaçar per trencar una estructura del vaixell, fet que va inspirar una escena de la pel·lícula Titanic (1997). Va romandre a l'interior del vaixell gairebé fins al seu enfonsament. Una onada el va fer caure a l'aigua juntament amb altres passatgers. Afortunadament, van aconseguir enfilar-se a un bot inflable que tenien a prop. Els supervivents d'aquest barca van ser rescatats per un bot salvavides comandat per Harold Lowe.

Malgrat tobar-se en un bot salvavides, van romandre durant moltes hores amb aigua molt freda fins als genolls. Finalment, el vaixell RMS Carpathia arribà al lloc de l'accident per tal de rescatar els supervivents. Williams va poder sobreviure, mentre que el seu pare va morir aixafat per l'esfondrament d'una xemeneia. A causa del fred que va patir a les cames, el doctor del Carpathia va proposar-ne l'amputació, però ell ho va rebutjar per tal de poder continuar amb la seva carrera tennística. Ell mateix va imposar-se una teràpia de recuperació, caminant com a mínim dues hores cada dia. A finals d'any ja havia aconseguit recuperar-se totalment, fet que li va permetre tornar a jugar a tennis, fins al punt de guanyar un títol de dobles mixtos. Posteriorment, va competir a la Copa Davis al costat de Karl Behr, també supervivent de la tragèdia.

Carrera esportiva[modifica]

L'any 1911 es va imposar en el campionat suís de tennis. Un any després es va traslladar als Estats Units per estudiar a la Universitat Harvard, on va esdevenir campió intercol·legial tan individual com en dobles. El títol més important de la seva trajectòria fou l'U.S. Championships en categoria individual, aconseguit els anys 1914 i 1916. Aquests èxits li van permetre formar part de l'equip estatunidenc de la Copa Davis, sent el campió els anys 1925 i 1926. També en fou el capità entre 1921 i 1926 i al 1934.

Va participar en els Jocs Olímpics de París 1924 a l'edat de 33 anys i amb gran èxit. Tant en categoria individual com en dobles masculins (fent parella amb Watty Washburn) fou derrotat en quarts de final. En canvi, en dobles mixtos aconseguí la medalla d'or juntament a la seva compatriota Hazel H. Wightman.

Es va retirar del tennis a l'edat de 44 anys i fou escollit per formar part de l'International Tennis Hall of Fame l'any 1957.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 3 (2−1)[modifica]

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Oponent	Marcador
Finalista	1.	1913	U.S. National Championships	Maurice McLoughlin	4−6, 7−5, 3−6, 1−6
Guanyador	1.	1914	U.S. National Championships	Maurice McLoughlin	6−3, 8−6, 10−8
Guanyador	2.	1916	U.S. National Championships (2)	Bill Johnston	4−6, 6−4, 0−6, 6−2, 6−4

Dobles: 7 (3−4)[modifica]

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents a la final	Marcador
Guanyador	1.	1920	Wimbledon	Chuck Garland	Algernon Kingscote James Parke	4−6, 6−4, 7−5, 6−2
Finalista	1.	1921	U.S. National Championships	Watson Washburn	Vincent Richards Bill Tilden	11−13, 10−12, 1−6
Finalista	2.	1923	U.S. National Championships (2)	Watson Washburn	Brian Norton Bill Tilden	6−3, 2−6, 3−6, 7−5, 2−6
Finalista	3.	1924	Wimbledon	Watson Washburn	Frank Hunter Vincent Richards	3−6, 6−3, 10−8, 6−8, 3−6
Guanyador	2.	1925	U.S. National Championships	Vincent Richards	Gerald Patterson John Hawkes	6−2, 8−10, 6−4, 11−9
Guanyador	3.	1926	U.S. National Championships (2)	Vincent Richards	Bill Tilden Alfred Chapin	6−4, 6−8, 11−9, 6−3
Finalista	4.	1927	U.S. National Championships (3)	Bill Johnston	Frank Hunter Bill Tilden	8−10, 3−6, 3−6

Dobles mixtes: 1 (1−0)[modifica]

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents a la final	Marcador
Guanyador	1.	1912	U.S. National Championships	Mary Browne	Eleonora Sears Bill Clothier	6−4, 2−6, 11−9

Jocs Olímpics[modifica]

Dobles mixts[modifica]

Any	Campionat	Parella	Oponents	Resultat
1924	Jocs Olímpics d'estiu de 1924, París, França	Hazel H. Wightman	Marion Zinderstein Vincent Richards	6−2, 6−3

Palmarès[modifica]

Equips: 8 (7−1)[modifica]

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	25 − 28 de juliol de 1913	Copa Davis, Londres, Regne Unit	Gespa	Harold Hackett Wallace Johnson Raymond Little Maurice McLoughlin	Herbert Barrett Charles Dixon James Parke	3−2
Finalista	1.	13 − 15 d'agost de 1914	Copa Davis, Forest Hills, Estats Units	Gespa	Karl Behr Thomas Bundy Maurice McLoughlin	Norman Brookes Stanley Doust Alfred Dunlop Tony Wilding	2−3
Guanyador	2.	30 de desembre de 1920 − 1 de gener de 1921	Copa Davis, Auckland, Nova Zelanda (2)	Gespa	Charles Garland Bill Johnston Bill Tilden Watson Washburn	Norman Brookes Rodney Heath Pat O'Hara-Wood Gerald Patterson	5−0
Guanyador	3.	2 − 5 de setembre de 1921	Copa Davis, Forest Hills (3)	Gespa	Bill Johnston Bill Tilden Watson Washburn	Seiichiro Kashio Ichiya Kumagai Zenso Shimizu	5−0
Guanyador	4.	1 − 5 de setembre de 1922	Copa Davis, Forest Hills (4)	Gespa	Bill Johnston Vincent Richards Bill Tilden	James Anderson Pat O'Hara-Wood Gerald Patterson Rupert Wertheim	4−1
Guanyador	5.	31 d'agost − 3 de setembre de 1923	Copa Davis, Forest Hills (5)	Gespa	Bill Johnston Vincent Richards Bill Tilden	James Anderson John Hawkes W. James Richard Schlesinger	4−1
Guanyador	6.	11 − 13 de setembre de 1925	Copa Davis, Filadèlfia, Estats Units (6)	Gespa	Bill Johnston Vincent Richards Bill Tilden	Jean Borotra Jacques Brugnon René Lacoste	5−0
Guanyador	7.	9 − 11 de setembre de 1926	Copa Davis, Filadèlfia (7)	Gespa	Bill Johnston Vincent Richards Bill Tilden	Jean Borotra Jacques Brugnon Henri Cochet René Lacoste	4−1