Rafael Bardají

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Bardají

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rafael Luis Bardají López Modifica el valor a Wikidata
1959 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Badajoz (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaNeoconservadorisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósociòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitVox (2018–)
Partit Popular (–2018) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm4418470 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Luis Bardají López, més conegut com a Rafael Bardají (Badajoz, 1959)[1] és un sociòleg i publicista neoconservador[2] espanyol, especialitzat en política internacional.[3]

Biografia[modifica]

Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM).[4] Fundador en 1987 del Grup d'Estudis Estratègics (GEES),[5] també va exercir de sotsdirector de Recerca i Anàlisi del Reial Institut Elcano.[4] Va ser assessor dels ministres de Defensa del Partit Popular Eduardo Serra i Federico Trillo,[6] així com director de política internacional de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES).[7] Especialitzat en el pensament neocon estatunidencà de l'equip de George W. Bush,[8] va ser ideòleg de la intervenció a l'Iraq.[9] Al setembre de 2010 va ser impulsor, juntament amb Enrique Navarro, Pablo Casado i Carlos Bustelo, del registre de la fundació sionista Friends of Israel Initiative.[10][11] El març de 2018 va anunciar la seva baixa de militància del Partit Popular i la seva afiliació a Vox.[12]

L'any 2019 es va incorporar al consell d'administració d'Expal Systems, antigament denominada Explosivos Alaveses, S.A., empresa dedicada a la fabricació d'armes i municions.[13]

Posicions[modifica]

Adscrit a posicions sionistes, s'ha mostrat crític amb l'islam i va arribar a equiparar l'islam no violent amb el terrorisme.[14] No obstant això, l'any 2015 va defensar que «l'Estat Islàmic no era un simple grup terrorista, com ens agrada dir per aquí; era un aparell generador de seguretat i ordre» en comparació a Baixar al-Àssad. Al llarg de la seva trajectòria va justificar el suport a Moammar al-Gaddafi i va declarar la seva admiració per Chuck Norris.[14][15][16][17]

Referències[modifica]

  1. «La Era de la Vulnerabilidad» (en castellà). ElCultural.com, 19-09-2001. Arxivat de l'original el 12 abril 2018. [Consulta: 11 abril 2018].
  2. «Aznar ya tiene quien le escriba: Rafael Bardají, la cabeza pensante de FAES, le ayuda a preparar sus clases de Georgetown» (en castellà). ElConfidencialDigital.com, 23-09-2004.
  3. Lenore, Víctor. «De Don Pelayo a Darth Vader: el giro pop de la ultraderecha española» (en castellà). ElConfidencial.com, 09-04-2018. [Consulta: 23 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 Pardo de Vera, 2003.
  5. Carmona, García i Sánchez, 2012, p. 124.
  6. Carmona, García i Sánchez, 2012, p. 200.
  7. Santcovsky, Polinelli i Sabater, 2008, p. 21.
  8. Rodríguez Puértolas, 2008, p. 1028.
  9. Estefanía, Joaquín. «Los 'neocons' castizos» (en castellà). El País, 11-07-2004. [Consulta: 23 gener 2020].
  10. Medina, F. «Pablo Casado, ultraliberal, anticastrista, antiprogresista... y encendido prosionista» (en castellà). ElPlural.com, 15-01-2015. [Consulta: 23 gener 2020].
  11. «Orden CUL/2994/2010, de 27 de octubre, por la que se inscribe en el Registro de Fundaciones la Fundación Friends of Israel Initiative» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 282, 22-11-2010, pàg. 97317-97318. ISSN: 0212-033X.
  12. «La Era de la Vulnerabilidad» (en castellà). ElCultural.com, 19-09-2001. Arxivat de l'original el 12 abril 2018. [Consulta: 11 abril 2018].
  13. Cruz Peña, Juan. «Explosivos Alaveses ficha a Bardají, gurú de Vox y hombre de Steve Bannon en España» (en castellà). ElConfidencial.com, 19-09-2019. [Consulta: 21 gener 2020].
  14. 14,0 14,1 Carmona, García i Sánchez, 2012, p. 131.
  15. «El 'lobby' sionista español» (en castellà). Diagonal, 09-11-2006. [Consulta: 23 gener 2020].
  16. Fernández, Daniel. «El titiritero de la derecha se pasa a Vox» (en castellà). ElPlural.com, 20-10-2018. [Consulta: 23 gener 2020].
  17. Bardají, Rafael. «Siria: Asad no es la solución» (en castellà). Libertad Digital, 08-09-2015. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2019. [Consulta: 23 gener 2020].

Bibliografia[modifica]