Real Valladolid Club de Fútbol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Real Valladolid)
Infotaula d'organitzacióReal Valladolid Club de Fútbol
Real Valladolid.gif
Estadio José Zorrilla de Valladolid.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomPucela
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima esportiva Modifica el valor a Wikidata
Creació20 de juny de 1928 (1928-06-20) (94 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera Divisió
EstadiEstadi José Zorrilla: Valladolid . 26.512 Pictograms-nps-services-theater4.svg Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFlag of Brazil.svg Ronaldo
Entrenador principalFlag of Catalonia.svg Sergio González
Propietat deFlag of Brazil.svg Ronaldo (82%)[1]
Propietari de
Altres
Color          violat, blanc
Equipament esportiu
Lloc webrealvalladolid.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: RealValladolid Twitter: RealValladolid Instagram: realvalladolid LinkedIn: real-valladolid-club-de-f-tbol-s.a.d. Youtube: UC8EDad9xVOqr8bMDhqeJdcw TikTok: realvalladolid Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

El Real Valladolid Club de Fútbol és un club de futbol espanyol de la ciutat de Valladolid, fundat el 1928. Juga a la primera divisió.[2]

Història[modifica]

Inicis[modifica]

El Real Valladolid va néixer el 20 de juny de 1928 de la fusió dels equips val·lisoletans Real Unión Deportiva i Club Deportivo Español.[3] Es va anomenar Real Valladolid Deportivo fins a l'any 2000. El Valladolid va aconseguir el màxim nivell la temporada 1947-48, després de proclamar-se campió de la Segona Divisió. L'any següent, l'equip va continuar amb aquest èxit i va arribar a la final de la Copa del Generalíssim a l'Estadi de Chamartín contra l'Athletic de Bilbao, perdent 4-1.

Els següents deu anys es van romandre a la primera divisió i el descens va ser durar poc, ja que el Valladolid va guanyar una nova promoció el 1958-59 amb un triomf per 5-0 contra el Terrassa sota les ordres de José Luis Saso, figura llegendària de la història del club. Originalment Saso havia estat porter del club i va continuar exercint molts càrrecs, inclosa la presidència del club.

El Valladolid va canviar entre la primera i la segona divisions en anys posteriors, fins que va descendir a la Tercera Divisió la temporada 1970-71. El 1984, el Valladolid va guanyar la Copa de la Lliga (una competició que es va celebrar anualment entre 1982 i 1986) contra l'Atlètic de Madrid.[4]

Ascendit a primera el 1992-93, i hi va romandre fins a la temporada 2003-04. Durant aquest període d'11 anys, la posició més alta assolida per l'equip a primera divisió va ser la setena la 1996-97, sent entrenat en les temporades anteriors per Rafa Benítez.

La temporada de rècord 2006-07[modifica]

La temporada 2006-07, després de fitxar l'entrenador basc José Luis Mendilibar, el Valladolid va tenir un dels seus millors anys de la seva història al segon nivell. El club va aconseguir el lideratge de la lliga en la quinzena jornada i va finalitzar amb 88 punts, guanyant el campionat amb un marge total de vuit punts i amb un avantatge de 26 punts sobre la zona de no-promoció (quart i inferiors), ambdós registres històrics de la Lliga. El Valladolid també va aconseguir l'honor de mantenir-se invicte durant 29 partits, del 10 d'octubre de 2006 al 6 de maig de 2007, sent ascendit matemàticament després d'una victòria de 2-0 contra el Tenerife el 22 d'abril de 2007 (34a jornada de la temporada), el més primerenc que qualsevol club ha aconseguit la promoció a la història espanyola.[5]

Aquella temporada també va destacar el seu paper en la Copa del Rei, arribant als quarts de final després de derrotar dos equips de primera divisió, el Gimnàstic de Tarragona (4-1) i el Vila-real CF (3-1), jugant tota la competició amb els reserves.

Les dues següents temporades a la primera divisió van ser relativament reeixides, acabant en la 15a plaça, tot evitant el descens després d'un empat per 1-1 en l'última jornada en totes dues temporades (contra el Recreativo de Huelva la 2007-08 i Reial Betis la 2008-09).

Fi de l'era Mendilibar[modifica]

Després d'un mal començament en la temporada 2009-10 (3 victòries en els primers 20 partits), Mendilibar va ser destituït l'1 de febrer de 2010 després d'un empat a casa davant l'Almeria. La setmana posterior a la seva destitució, el Valladolid va caure per primera vegada a la zona de descens (cosa que mai havia passat durant els 138 minuts amb Mendilibar), amb l'exjugador Onésimo Sánchez com a entrenador.[6]

Després de només 1 victòria en 10 partits, Sánchez va ser acomiadat. L'exjugador de la selecció espanyola, Javier Clemente, va ser nomenat com a substitut de Sánchez a la desesperada per evitar el descens a falta de vuit partits de campionat.[7] Després de remuntar fins a la 16a posició, el Valladolid va tornar a la zona de descens, i es va plantar a l'ultima jornada havent de guanyar al Camp Nou contra un FC Barcelona que necessitava la victòria per aconseguir el campionat de Lliga. El Valladolid va perdre 0-4 i, per tant, va descendir i va finalitzar una estada de tres anys en el primer nivell.[8]

La temporada 2011-12 va tornar a primera sota les ordres de Miroslav Đukić, aconseguint l'ascens als play-offs després d'acabar tercer en la Segona Divisió.[9] El Valladolid va ser relegat a la Segona Divisió en la darrera jornada de la temporada 2013-14.[10] Quatre anys després, la temporada 2017-18, el Valladolid va tornar a la primera divisió a través del play-off derrotant a l'Sporting de Gijón i el Numància.[11]

Dades del club[modifica]

Trajectòria[modifica]

Estadístiques[modifica]

Plantilla 2020-21[modifica]

A 6 octubre 2020.[12]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Catalunya Jordi Masip (2n capità)
2 DEF Espanya Luis Pérez
3 DEF Espanya Raúl García
4 DEF Espanya Kiko Olivas
5 DEF Espanya Javi Sánchez
6 DEF Espanya Bruno González
7 DAV Illes Balears Sergi Guardiola
8 MIG Espanya Kike Pérez
9 DAV Israel Shon Weissman
10 DAV Espanya Óscar Plano
11 MIG Espanya Pablo Hervías
12 MIG Xile Fabián Orellana
13 POR Espanya Roberto
N. Pos. Nac. Jugador
14 MIG Catalunya Rubén Alcaraz
15 DEF Marroc Jawad El Yamiq
16 DAV Brasil Marcos André
17 MIG Espanya Roque Mesa
18 DEF Gàmbia Saidy Janko
19 MIG Espanya Toni Villa
20 MIG Espanya Fede San Emeterio
21 MIG Espanya Míchel (capità)
22 DEF Espanya Nacho (3r capità)
23 DAV Espanya Waldo Rubio
24 DEF Espanya Joaquín
40 MIG Portugal Jota (cedit pel SL Benfica)

Equip reserva[modifica]

Article principal: Real Valladolid Promesas
N. Pos. Nac. Jugador
26 POR Espanya Samu Pérez
27 DAV Espanya Kuki Zalazar
29 MIG Espanya Oriol Rey
30 DEF Espanya Miguel Ángel (cedit pel Getafe CF)
N. Pos. Nac. Jugador
31 POR Espanya Gaizka Campos
34 DEF Espanya Sergio López (cedit pel Reial Madrid)
41 DAV Espanya Sergio Benito

Cedits a altres equips[modifica]

N. Pos. Nac. Jugador
 — POR Espanya José Antonio Caro (a la SD Ponferradina fins al 30 de juny de 2021)
 — DEF Espanya Diego Alende (al CD Lugo fins al 30 de juny de 2021)
 — DEF Espanya Moi Delgado (al CF Fuenlabrada fins al 30 de juny de 2021)
 — DEF Espanya Roberto Corral (al CD Numancia fins al 30 de juny de 2021)
 — MIG Espanya Álvaro Aguado (al CF Fuenlabrada fins al 30 de juny de 2021)
 — MIG Marroc Anuar Tuhami (a l'APOEL FC fins al 30 de maig de 2021)
 — MIG Espanya Carlos Doncel (a la SD Ponferradina fins al 30 de juny de 2021)
N. Pos. Nac. Jugador
 — MIG Mauritània El Hacen (al CD Lugo fins al 30 de juny de 2021)
 — MIG País Valencià Víctor García (al CE Sabadell fins al 30 de juny de 2021)
 — DAV Espanya Chris Ramos (al CD Lugo fins al 30 de juny de 2021)
 — DAV Espanya Miguel de la Fuente (al CD Leganés fins al 30 de juny de 2021)
 — DAV Equador Stiven Plaza (al Trabzonspor fins al 30 de juny de 2022)
 — DAV Senegal Sekou Gassama (al CF Fuenlabrada fins al 30 de juny de 2021)

Palmarès[modifica]

Jugadors destacats[modifica]

Entrenadors destacats[modifica]

Vegeu també: Categoria:Entrenadors del Real Valladolid

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ronaldo becomes primary owner of Real Valladolid following takeover». ESPN.
  2. ↑ Girona, Diari de «El Valladolid completa el quadre de la Primera Divisió». Diari de Girona.
  3. ↑ «Historia - Real Valladolid» (en castellà). realvalladolid.es. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 1r juliol 2018].
  4. ↑ «Spain - Cups 1984». [Consulta: 1r juliol 2018].
  5. ↑ «El Valladolid celebra el título de campeón batiendo el récord de puntos - Marca.com». [Consulta: 1r juliol 2018].
  6. ↑ «Onésimo sustituye a Mendilibar en el Valladolid» (en castellà). Público.
  7. ↑ «Javier Clemente, nuevo entrenador del Real Valladolid» (en castellà). realvalladolid.es. [Consulta: 1r juliol 2018].
  8. ↑ «El Barça golea al Real Valladolid y se proclama campeón de la Liga 2009/2010» (en castellà). 20minutos.es.
  9. ↑ «Pucela ya es de Primera» (en castellà). AS.com, 17-06-2012.
  10. ↑ «Osasuna y Valladolid acompañan al Betis a Segunda» (en castellà). ELMUNDO.
  11. ↑ «El Valladolid logra su octavo ascenso a Primera» (en castellà). AS.com, 16-06-2018.
  12. ↑ «Primer equipo» (en castellà). Real Valladolid. Arxivat de l'original el 28 de gener 2019.
  13. ↑ «Javier Clemente, nuevo entrenador del Real Valladolid» (en castellà). Web oficial del Real Valladolid, 06-04-2010. [Consulta: 6 abril 2010].
  14. ↑ Agencia EFE. «Juan Ignacio Martínez, nuevo entrenador del Valladolid» (en castellà). Marca, 18-06-2013.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Real Valladolid Club de Fútbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Real_Valladolid_Club_de_Fútbol&oldid=30000554»