Rebel·lió de Gant
| ||||
| Tipus | rebel·lió  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1539 - 1540 | |||
| Data | 1540 | |||
| Localització | Gant (Bèlgica) | |||
| Estat | Comtat de Flandes | |||
_Keizer_Karel_V_-_Alte_Pinakothek_25-01-2017_15-22-18.JPG)
La rebel·lió de Gant és una revolta que del 1539 al 1540 va tenir lloc a la ciutat de Gant del comtat de Flandes. El magistrat i la població de la ciutat es van aixecar contra la política fiscal de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, també anomenat Carles I d'Espanya.
Antecedents[modifica]
_-_30-05-2012_13-50-36.JPG)
La política fiscal de la germana de Carles V i governadora dels Països Baixos Maria d'Hongria va exasperar la població de Gant. El 1937 es va decretar un impost especial per pagar l'exèrcit per a la conquesta d'Itàlia. El Comtat de Flandes havia de contribuir 1,2 milions de Carolus d'Or. Tres dels quatre membres de Flandes van acceptar, el quart i més opulent, Gant va refusar. El decret Calfvel que va restringir molts privilegis de la ciutat, va ser estripat públicament, aquest manca de respecte per a la seva sobirania, Carles V va considerar-la com un crim de lesa majestat i es va enfadar. A Madrid, Carles V va rebre notícies inquietants de la seva germana Maria d'Hongria sobre la resistència i el 1539 va decidir anar a les Disset Províncies.[1] Després de la reconciliació amb el rei Francesc I a Aigues-Mortes va obtenir el permís de travessar França. Va passar entre d'altres per Bordeus, Poitiers, Orléans, els castells del Loira, Fontainebleau on cada vegada s'hi van organitzar fasts estrafolaris. Passant per Kamerijk i Valenciennes, on el 25 de gener va rebre una delegació de Gant a qui no va desvelar els seus intents militars. Finalment va arribar el 29 de gener del 1540 a Brussel·les al ducat de Brabant.[2]
La reacció imperial[modifica]
El 14 de febrer quatre companyies d'infanteria alemanyes (uns 4000 soldats) armades de canons dirigits vers els principals eixos, es van instal·lar a la plaça Vrijdagmarkt de Gant. Després Carles va fer la seva entrada solemne, acompanyat de Maria d'Hongria, l'encara molt jove Guillem d'Orange, la seva cosina Cristina, duquessa de Milà, el comte Antoni I de Lalaing, el nunci apostòlic i tota una processó de nobles, precedit per centenars d'arquers i alabarders. Les forces militars reforçades per vuit-cents cavallers van ser acantonades en diversos indrets estratègics de la ciutat.
El 16 de febrer els gantencs van transmetre una memòria de defensa a l'emperador. L'endemà, Carles va ordenar l'arrest de vint-i-cinc caps de la rebel·lió. El 20 de febrer, al seu quarantè aniversari l'emperador va convidar el consell de la ciutat. Van haver de jurar fidelitat a l'emperador. En aquesta ocasió Balduí Le Cocq, fiscal-general del Consell de Flandes va pronunciar un discurs d'inculpació virulent dels estaments de Gant. Els seus béns van ser intervinguts i els seus privilegis abolits. Van obtenir deu dies per preparar la seva defensa.
El 6 de març el consell de la ciutat es va trobar altra vegada amb l'emperador, que era acompanyat del seu germà Ferran i Maria d'Hongria. Van disculpar-se en invocar els seus privilegis i el mal govern de Maria d'Hongria, el que va enfadar Carles V. El fiscal Pierre du Breul, els va reprotxar arrogància ufana. Carles V va reservar la seva resposta. Va anunciar que prepararia una intervenció que hauria de posar una fi definitiva a qualsevol vel·leïtat de rebel·lió futura. El 17 de març, els caps de la rebel·lió van ser decapitats a la plaça davant el Castell dels Comtes, entre els Simon Borluut, Willem de Mey, Laurent Claeys, Lieven Hebscap i Lieven d'Herde. Els seus cossos van ser exposats a rodes i els caps en piques al camp, fora de la porta Muidepoort.
El 29 d'abril l'emperador va dictar la Concessio Carolina. Inculpat d'infidelitat, sedició, motí, desobediència, violació de contracte i lesa majestat, la ciutat va perdre tots els seus drets, llibertats i privilegis. Tots els béns de la ciutat van ser confiscats. La campana Klokke Roeland, símbol de la llibertat és treta del belfort i a més Carles imposa una multa enorme a la ciutat. La Col·lació o Brede Raad és abolida. Des d'aleshores, els regidors són nomenats directament per l'emperador.[3] A més imposa un ritual d'humiliació per imposar la seva autoritat. El 3 de maig, els membres del consell de la ciutat, secretaris i funcionaris de l'administració, caps dels gremis i trenta gantencs prominents han d'anar en processó, descalços, vestits només d'una camisa i portant un dogal, de la Casa de la Vila cap a la residència de Carles V per demanar-li perdó a alta veu. Va ser l'origen del malnom dels gantencs portadors de dogal (en neerlandès: stroppendragers) que amb el temps va esdevenir un símbol de l'esperit de llibertat i d'insubmissió de la ciutat.[4]
El comtat de Flandes en general i particularment Gant era econòmicament molt important per a l'Imperi Espanyol i per això Carlos va renunciar a la destrucció total de la ciutat, com ho va fer a Terwaan, per evitar la pèrdua d'una important font d'ingressos per a l'imperi. Per prevenir qualsevol risc de retorn de revolta, va imposar als gantencs destruir l'Abadia de Bavó i construir-hi el Castell dels Espanyols (Spanjaardenkasteel), una ciutadella on va acantonar un destacament d'uns 2500 militars per contenir l'indomable esperit de revolta de la població. El 1568, el duc d'Alba hi va empresonar els comtes Lamoral d'Egmont i Horne,[5] acusats pel Tribunal dels Tumults per heretgia per haver preconitzat la tolerància religiosa, abans de la seva execució a Brussel·les.
Bibliografia[modifica]
- Arnade, P. «Privileges and the political imagination in the Ghent Revolt of 1539». A: Marc Boone & Marys Demoor (eds.). Charles V in context: the making of a european identity (en anglès). Gant: Rijksuniversiteit te Gent. Faculteit der Letteren en Wijsbegeerte, 2003. ISBN 9789054873495.
- Le Bailly, Marie-Charlotte «Koning Croesus en de Gentse Opstand van 1539-1540 door de ogen van een Brabantse Romein. Comelius de Fine en zijn Ephemerides Historicae.» (en neerlandès). Handelingen der Maatschappij voor Geschiedenis en Oudheidkunde te Gent, 59, núm. 1, 2005, pàg. 135-161. ISSN: 0774-286X.
Referències[modifica]
- ↑ Boone, Marc «"Le dict mal s'es espandu comme peste fatale". Karel V en Gent, stedelijke identiteit en staatsgeweld» (en neerlandès). Handelingen der Maatyschappij voor Geschiedenis en Oudheidkunde te Gent, volum LIV, 2000, pàg. 31-63.
- ↑ Arnada, 2003, p. 85-86.
- ↑ «Stropdragers» (en neerlandès). Confraria dels portadors de dogal (Gilde van de stroppendragers), 2016. [Consulta: 30 octubre 2017].
- ↑ Blockmans, Willem Pieter. «De legenden rond Keizer Karel». A: Karel V (en neerlandès). Utrecht: Kok Omniboek, 2012. ISBN 9789059778344.
- ↑ Wenzelburger, Karl Theodor. «Hoorne, Philipp von Montmorency, Graf von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany). tom 13. Leipzig: Duncker & Humblot, 1881, p. 99–101.