Societat estamental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació dels tres estaments: qui prega (oratores), qui lluita (bellatores) i qui treballa (laboratores).

La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.[1] La societat feudal es basa en el vassallatge i el feudalisme. Aquesta societat està dividida en estaments, normalment són tres: dos estaments privilegiats: la noblesa (on hi ha el rei i el braç militar), l'Església i el tercer estat o tercer estament (és a dir, la resta de la societat, anomenat també el poble, l'estat pla o el poble menut ), del qual parlava Sieyès en l'obra Què és el tercer estat?

La noblesa i l'església estan per sobre del 90% de la població, o dit d'una altra manera, del Tercer estat. Només constituïen el 10% de la població. Aquest tercer estat majoritàriament format per camperols, sota les ordres del Rei, del noble o clergue que pertanyi a la seva jurisdicció. Els privilegiats argumentaven la seva postura pel dret diví.

A la Revolució Francesa el tercer estat es va rebel·lar contra els estaments privilegiats que tenien el poder polític. Qui dirigia la revolució en els seus inicis va ésser la burgesia, la població més rica del Tercer estat, que volia trencar amb l'Antic règim perquè era massa arcaic i no deixava lliure comerç, ni fer mercantilisme. Amb la caiguda de l'Antic règim a tota Europa mitjançant desamortitzacions, revolucions, pronunciaments, reformes començà el nou ordre social i la nova època política europea, el liberalisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «antic règim». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Societat estamental Modifica l'enllaç a Wikidata