Regió d'Anatòlia Oriental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Regió d'Anatòlia Oriental

La Regió d'Anatolia Oriental (turc Doğu Anadolu Bölgesi) és una de set subdivisions no administratives de Turquia i inclou les seves províncies orientals.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La regió i el nom "Doğu Anadolu Bölgesi" van ser definits per primer cop al Primer Congrés de Geografia el 1941. Té l'altitud mitjana més alta, l'àrea geogràfica més gran, i la densitat de població més baixa de totes les regions de Turquia. Bona part de la regió era coneguda, anteriorment, amb el nom de Terres altes d'Armènia o, simplement, Armènia.[1][2]

La regió és a la part més oriental de Turquia. Limita a l'oest amb la Regió d'Anatòlia Central, al nord amb la Regió de la Mar Negra, al sud amb la Regió d'Anatòlia del Sud-est i l'Iraq, i a l'est amb l'Iran, Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia. La regió ocupa una superfície de 171.061 km², un 21% de la superfície total de Turquia.

L'altitud mitjana és de 2.200 m. Els trets geogràfics més representatius inclouen planes, planells i massissos muntanyosos. També hi ha una certa activitat volcànica. Hi ha tres línies de massissos que corren de nord a sud: Al nord el Çimen Dağı, Kop Dağı i les Muntanyes Yalnızçam. Al centre, el Munzur, Karasu Dağı, i les muntanyes d'Aras Dağı. Al sud, Muntanyes del Taure, Bitlis, Hakkari, i les muntanyes de Buzul. A la regió s'hi troben les muntanyes volcàniques de Nemrut (Nemrut Dağı), Süphan, Tendürek i Ararat.

El planell més gran de la regió és Erzurum-Kars Plato. La regió inclou les planes de Malatya, Elâzığ, Bingöl Muş i el llac Van.

Hi han diversos llacs: Llac Van; el llac més gran de Turquia, llac Hazar, llac Balık, llac Bulanık, llac Nazik, llac Çıldır, llac Erçek. Pel que fa als rius destaquen l'Eufrates, el Tigris, l'Araxes, el Kura i el Zap

La població total de la regió és 6.100.000 habitants (cens del 2000). La regió té la segona taxa de població rural més alta de Turquia, després de la regió de la Mar Negra. El nivell de migració (a les altres regions, especialment a la regió de la Màrmara) és alt i la densitat de població (35 hab/km²;) és més baixa que la mitjana de Turquia (85 hab/km²;).

Clima i natura[modifica | modifica el codi]

La major part de la regió es troba allunyada del mar i la seva altitud és elevada. Els hiverns són llargs i els estius curts. A l'hivern el fred és intens i sol nevar-hi. A l'estiu, el temps és fresc a les zones altes i càlid a les zones baixes. La regió té la temperatura mitjana més baixa de totes les regions turques.(-25 °C), tot i que es pot arribar a baixar dels -40 °C. La mitjana de l'estiu està per damunt dels 20 °C.

La diferència de temperatura anual de la regió és la més alta de Turquia.

Algunes àrees de la regió tenen microclimes diferents. Com a exemple, Iğdır (prop del Mont Ararat), té un clima més suau.

La regió té un 11% de tota la massa forestal de Turquia. Els roures i els pins grocs formen la majoria dels boscos. També és rica en plantes natives i animals.

La regió té un alt potencial per a la producció d'energia hidroelèctrica.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lynch, H.F.B., "Armenia, Travels and Studies" London, 1901, vol2 p391. "The natural boundery between Armenia and Asia Minor is the course of the Western Euphrates between the town of Kemah, and its passage through Taurus below Keban-Maden."
  2. Oswald, Felix, "A Treatise on the Geology of Armenia", London, 1906.

Coord.: 38° N, 41° E / 38,41