Vés al contingut

Rei d'Assíria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que s'inicia aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle viii aC aC. Comença fent una llista dels reis de la ciutat estat sumeroacàdia d'Assur, i els reis posteriors dels imperis assiris. Assíria és una antiga civilització al nord de Mesopotàmia (actual nord de l'Iraq, al nord-est de Síria, i el sud-est de Turquia). La llista dels reis assiris inclou la durada dels regnats que sembla haver-se basat en la llista actualment perduda anomenada limmu (on s'enumeren els noms dels epònims de funcionaris per a cada any). Aquestes durades de regnat sobretot concorden bé amb les llistes de reis hitites, babilonis i antics egipcis i amb el registre arqueològic, i es consideren generalment fiables per a l'època.[1] És una mica fictícia, perquè se sap que alguns dels reis no es troben a la llista i d'altres reis llistats no estan verificats de forma independent.[2]

Abans del descobriment de les tauletes cuneïformes que llistaven els antics reis assiris, els erudits abans del segle xix només tenien accés a dues llistes completes dels reis assiri, que es troben en la Crònica d'Eusebi de Cesarea (c. 325), de la qual hi ha dues edicions [3] i en segon lloc una llista que es troba a l'Excerpta Latina Barbari.

Una llista incompleta de 16 reis assiris també es conserva a les obres de Sext Juli Africà. Altres llistes de reis assiris molt fragmentàries han arribat fins a nosaltres per escrits dels grecs i romans, com Ctèsies de Cnidos (c. 400 aC) i els autors romans Càstor de Rodes (segle i aC) i Cefalió (segle i).

A diferència de les tauletes cuneïformes, la llista en llengua grega es considera que només conté veritats històriques menors. Alguns estudiosos sostenen, a més, que són o invencions completes o ficció.

Fonts cuneïformes

[modifica]

Hi ha tres versions de tauletes cuneïformes de la llista de reis assiris, i dos fragments.[4] Daten del mil·lenni I aC. La més antiga, la Llista A (segle viii aC) s'atura a Teglatfalassar II (ca. 967 aC-935 aC) i la més recent, la Llista C, a Salmanasar V (727-722 aC). Els assiriòlegs creuen que la llista va ser compilada originalment per vincular Xamxi-Adad I (floruit ca. 1700 aC (cronologia curta), un amorrita que havia conquerit Assur als governants nadius de la terra d'Assur. Els escribes llavors van copiar la llista i la van allargar al llarg del temps.[5]

Abans d'Erishum I la llista no dona durades de regnat sinó només noms de reis.

Els següents reis s'enumeren en la llista de les tauletes cuneïformes.

Primer període assiri

[modifica]

Període assiri antic

[modifica]

El dany a les tauletes en les tres llistes de reis existents abans d'Enlilnasir II (c. 1420-1415 aC (c.c.) impedeix el càlcul de les dates aproximades de regnat d'Erixum I fins aquest punt. A més, tres reis testificats en una altra part d'aquest període no s'inclouen en la "llista estàndard dels reis". La resta de la llista de reis que apareix a continuació té una cadena ininterrompuda de durades de regnat des d'Enlilnasir II en endavant. Les disparitats entre les diferents versions de la llista de reis per als regnats d'Aixurnadinapli (c. 1196-1194 aC c.c.) i Ninurtaapal-Ekur (c. 1182-1180 aC c.c.)) van contribuir al debat sobre la cronologia de l'antic Pròxim Orient.[5][14]

Període assiri mitjà

[modifica]

Les dates fins a Ninurtaapal-Ekur (c. 1182–1180 aC) estan subjectes a debat, així com algunes de les durades de regnat varien en les diferents versions de la llista de reis. Les dates que figuren a continuació es basen llistes de reis assiris B i C, que donen només tres anys a Aixurnadinapli, i el mateix per a Ninurtaapal-Ekur. (La llista de reis assiris A dona quatre anys a Aixurnadinapli i 13 anys a Ninurtaapal-Ekur.[18]) Aquest període també està subjecte al debat general sobre la cronologia de l'antic Orient Pròxim; aquí s'utilitza la cronologia curta (o baixa).

Les dates des del 1179 aC al 912 aC, tot i que menys segures que les dates des del 911 aC endavant, no estan subjectes al debat de la cronologia.[8]

Adadnirari III (811–783 aC)

Període neoassiri

[modifica]
Imperi Neoassiri (824 & 671 aC)
Teglatfalassar III (745–727 aC)
Assurbanipal (669–631 aC)

Els sincronismes entre les llistes limmu i les dates absolutes conegudes de la cronologia babilònica proporcionen bones dates absolutes per als anys compresos entre el 911 aC i el 649 aC.

Les dates per al final del període assiri són incertes a causa de la falta de llistes limmu després del 649 aC. Algunes fonts assenyalen la mort d'Assurbanipal el 631 aC, en lloc del 627 aC; Aixuretililani llavors regna des 631-627, i Sinxarixkun regna fins al 612 aC, quan se sap que va morir al saqueig de Nínive.[8]

Llistes fragmentàries gregues i romanes

[modifica]

Ctèsies

[modifica]

Ctèsies, com a metge de la cort d'Artaxerxes II, afirmava tenir accés als registres històrics reials. La llista de reis assiris de Ctèsies es va incloure a la seva Persica, una obra que cobreix la història de Pèrsia, però els 3 primers llibres es dediquen a l'Assíria pre-persa Assíria, amb el títol «La Història dels assiris». Quina part de la llista de reis de Ctèsies és històrica de fet encara es discuteix. Tot i que la majoria dels estudiosos coincideixen que moltes parts són una ficció, és generalment acceptat que hi ha una veritat històrica basada en la probabilitat que la seva llista estigués arrelada en la tradició oral transmesa.[25][26] L'erudit clàssic Robert Drews, però, ha argumentat que la llista de Ctèsies conté informació de tauletes babilònies.[27] Tot i tota l'obra de Ctèsies s'ha perdut, s'han trobat fragments d'ella preservats als escrits de Diodor de Sicília, Nicolau Damascè i Foci. A partir d'aquests fragments se sap que Ctèsies datava la fundació d'Assíria al c. 2166 aC, pel rei Ninus, espòs de la reina Semíramis, i 30 reis assiris més seguits de 1300 anys en successió fins a Sardanàpal (c. 866 aC).[28] La llista de Ctèsies de 30 successors de Ninus i Semíramis cap a Sardanàpal es va perdre.

Càstor de Rodes i Cefalió

[modifica]

Al segle i aC, Càstor de Rodes va compilar una llista de reis, similar a la de Ctèsies. Només en queden fragments mutilats, però se sap per aquests fragments que la llista de reis assiris de Càstor començava amb Belus i, com Ctèsies, incloïa Ninus, de qui també es deia que era el marit de Semíramis. No obstant això, Ninus equival a la llista de Càstor al segon rei, no al primer i es diu que va governar durant 52 anys. Càstor data a més Belus al 2123 aC.[29] Un fragment de l'obra de Cefalió anomena com a successor de Ninus el seu fill Ninyas.

Juli Africà

[modifica]

Es pot trobar una llista incompleta de 16 reis assiris a l'obra de Sext Juli Africà Chronographiai (principis del segle iii):[30]

«
Dels reis assiris el primer fou Belus, que va regnar 55 anys.
Neenus .. .. 52 anys.
Semíramis .. .. 42.
Ninaus (Ninyas?) que és anomenat Zamis, el fill de Ninus i Semíramis; va regnar 38 anys.
Arius .. .. 30 anys.
Aralius .. .. .. 40.
Xerxes .. .. .. 30.
Armamithres .. 38.
Belochos .. .. 35.
Balaeus .. .. .. 52.
Sethos .. .. .. 50.
Mamuthos .. .. 30.
Aschalius .. .. 28.
Sphaerus .. .. 22.
Mamulus .. .. 30.
Spartheos .. .. 42.
»

Eusebi Cesarea

[modifica]

La Crònica d'Eusebi de Cesarea (c. 325 AD) conté una llista completa de 36 reis assiris.

Excerpta Latina Barbari

[modifica]

Una llista definitiva es pot trobar a l'Excerpta Latina Barbari. La llista es pot trobar al Thesaurus temporum de Scaliger (1606). La llista data Belus, el primer rei d'Assíria, fins al 2206 aCr.[31]

Llista en àrab

[modifica]

L'historiador àrab Al-Yaqubí va incloure en el seu Kitāb al-ta'rīkh, escrit el 873, una llista de reis de «Mossul i Nínive» que comprèn tres reis assiris identificables i una reina: Palūs/Teglatfalassar II (965-936), Ninūs/Tukultininurta II (890-884), Lāwasnasir/Assurnasirpal II (883-859) i Shamīram/Semíramis (810-806).[32]

Segons els estudiosos àrabs (Al-Biruní) i revisat per Eduard Sachau a Chronology of Ancient Nations [33]

Referències

[modifica]
  1. Rowton, M.B.. The Cambridge Ancient History. 1.1. Cambridge University Press, 1970, p. 194–195. ISBN 0521070511. 
  2. International Dictionary of Historic Places: Middle East and Africa, Volum 4
  3. Una és l'estàndard, l'altra una traducció armènia més tardana.
  4. Per a una discussió sobre les llistes de reis, vegeu Poebel, “Assyrian King List,” 71–90; IJ Gelb, “Two Assyrian King Lists,”Journal of Near Eastern Studies 13 (1954): 209–30.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlin: Walter de Gruyter, 1990, p. 101–102. ISBN 3110100517. 
  6. 6,0 6,1 Hildegard Levy, "Assyria c. 2600-1816 B.C.", The Cambridge Ancient History. Volum 1, Part 2: Early History of the Middle East, 729-770, p. 745-746.)
  7. Hamilton, Victor. The Book of Genesis, Chapters 1 - 17. Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802825216. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Rowton, M.B.. The Cambridge Ancient History. 1.1. Cambridge University Press, 1970, p. 202–204. ISBN 0521070511. 
  9. 9,0 9,1 9,2 Glassner, Jean-JaCques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 137. ISBN 1589830903. 
  10. Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 103. ISBN 3110100517. 
  11. Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 104. ISBN 3110100517. 
  12. J. A. Brinkman. «Assyria». A: Bruce Manning Metzger, Michael David Coogan. The Oxford companion to the Bible, 2001, p. 63. 
  13. Meissner, Bruno. Reallexikon der Assyriologie. 6. Berlín: Walter de Gruyter, 1990, p. 105. ISBN 3110100517. 
  14. Rowton, M.B.. The Cambridge Ancient History. 1.1. Cambridge University Press, 1970, p. 195. ISBN 0521070511. 
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 136–144. ISBN 1589830903. 
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Lendering, Jona. «Assyrian King List», 31-03-2006. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 13 agost 2008].
  17. 17,0 17,1 17,2 Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 88. ISBN 1589830903. 
  18. Per a variants, vegeu notes a peu de pàgina 49–56 a Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 155. ISBN 1589830903. 
  19. Comments on the Nassouhi Kinglist and the Assyrian Kinglist Tradition, J.A. Brinkman, Orientalia N.S 42, 1973
  20. Assyrian Rulers of the Third and Second Millennia BC, A.K. Grayson, University of Toronto Press, 1987, ISBN 0-8020-2605-2
  21. The Chronology of Ancient Assyria Re-assessed, B. Newgroix, JACF, vol. 08, pp. 78-106, 1999
  22. Landscape and Settlement in the Neo-Assyrian Empire, T. J. Wilkinson, E. B. Wilkinson, J. Ur, M. Altaweel, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, novembre del 2005
  23. «Assyrian Eponym List».
  24. Bedford, P. «Empires and Exploitation: The Neo-Assyrian Empire» (PDF), 2001.[Enllaç no actiu]
  25. La història persa de Ctèsies: Introducció, text i traducció, Jan P. Stronk, Wellem Verlag, 2010, pp.30-36.
  26. Felix Jacoby cf. FGrH 688 T 11, T 13, T 19, mostra antigues autoritats que consideraven que la llista de reis era semi-fictícia o poc realista en aquella època.
  27. «Assyria in Classical Universal Histories», Robert Drews, Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, Bd. 14, H. 2 (abr., 1965), pp. 129-142, en línia aquí
  28. Drews, 1965, pàg. 30.
  29. "Ovidius, Varro, and Castor of Rhodes: The Chronological Architecture of the 'Metamorphoses'", Thomas Cole, Harvard Studies in Classical Philology, Vol. 102, (2004), pp. 355-422 en línia aquí
  30. Preservat per Jordi Sincel·le, trobat a Cory's Ancient Fragments, 1826, p. 70.
  31. La llista de rei assiri a l'Excerpta Latina Barbari afirma que Belus va governar 1430 anys abans de la primera Olimpíada (776 aC). Així doncs el data el 2206 aC.
  32. Dierk Lange, The founding of Kanem by Assyrian Refugees ca. 600 BCE: Documentary, Linguistic, and Archaeological Evidence, Boston, 2011, p. 29.
  33. Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní الآثار الباقية عن القرون الخالية / Vestiges of the past, p. 194–195. 

Bibliografia

[modifica]
  • Ascalone, Enrico. Mesopotamia: Assyrians, Sumerians, Babylonians (Dictionaries of Civilizations; 1). Berkeley: University of California Press, 2007. ISBN 0520252667. 
  • Grayson, Albert Kirk. Assyrian and Babylonian Chronicles, 1975. 
  • Healy, Mark. The Ancient Assyrians, 1992. ISBN 978-1-85532-163-2. 
  • Leick, Gwendolyn. Mesopotamia, 2003. ISBN 0140265740. 
  • Lloyd, Seton. The Archaeology of Mesopotamia: From the Old Stone Age to the Persian Conquest, 1984. ISBN 0500790094. 
  • Nardon, Don. Assyrian Empire, 1998. ISBN 1560063130. 

Enllaços externs

[modifica]