René Huyghe
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1906 Arràs (França) |
| Mort | 5 febrer 1997 (90 anys) París |
| 16è Seient 5 de l'Académie française | |
| 2 juny 1960 – 5 febrer 1997 ← Robert Kemp – Georges Vedel → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París Escola del Louvre Liceu Michelet |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París (1930–1997) |
| Ocupació | historiador de l'art |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1951–1976) Museu del Louvre |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Maiastra |
| Família | |
| Fills | François-Bernard Huyghe |
Premis | |
Signatura  | |
René Huyghe (Arres, França, 3 de maig de 1906 - París, 5 de febrer de 1997) va ser un escriptor francès de la història, psicologia i filosofia de l'art. També va ser un conservador en el departament de pintures del museu Louvre (des de 1930), professor al Col·legi de França i membre de l'Acadèmia francesa des de 1960.[1]
Obres destacades[modifica]
- Histoire de l'art contemporain (Alcan, 1935)
- Cézanne (Plon, 1936)
- L'univers de Watteau, a Hélène Adhémar, Watteau : sa vie, son œuvre. Catalogue des peintures et illustration (P. Tisné, 1950)
- La Peinture d'Occident Cent chefs-d'œuvre du musée du Louvre (Nouvelles éditions françaises, 1952)
- Dialogue avec le visible (Flammarion, 1955)
- L'Art et l'Homme, Tome I (direction) (Larousse, 1957) Tome II (1958) Tome III (1961)
- Van Gogh (Flammarion, 1958)
- L'Art et l'Âme (Flammarion, 1960)
- Delacroix ou le Combat solitaire (Hachette, 1964)
- Les Puissances de l'image (Flammarion, 1965)
- Sens et destin de l'art (Flammarion, 1967)
- L'Art et le Monde moderne (direction avec Jean Rudel) 2 tomes (Larousse, 1970)
- Formes et Forces (Flammarion, 1971)
- La Relève du Réel, la peinture française au XIXeme siècle, impressionnisme, symbolisme (Flammarion, 1974)
- Ce que je crois (Grasset, 1974)
- La nuit appelle l'aurore, dialogue orient-occident sur la crise contemporaine (amb Daisaku Ikeda) (Flammarion, 1976)
- La Relève de l'Imaginaire, la peinture française au XIXeme siècle, réalisme et romantisme (Flammarion, 1981)
- Les Signes du temps et l'Art moderne (Flammarion, 1985)
- Se perdre dans Venise (avec Marcel Brion) (Arthaud, 1987)
- Psychologie de l'art, résumé des cours du Collège de France (Le Rocher, 1991)
- Une Vie pour l'art. De Léonard à Picasso (De Fallois, 1994)
Premis i reconeixements[modifica]
- Gran oficial de l'Orde nacional de Legió d'honor francesa
- Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit de França
- Comandant de l'Orde de Léopold (Bèlgica)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Huyghe |