René Huyghe

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRené Huyghe
Erasmusprijs 1966, uitreiking in Ridderzaal te Den Haag prins reikt prijs uit aan Fransman prof. Rene Huyghe.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de maig de 1906
Arràs
Mort 5 de febrer de 1997 (90 anys)
París
Alma mater Universitat de París
École du Louvre
Activitat professional
Ocupació Comissari, filòsof, historiador de l'art, escriptor, professor i historiador
Ocupador Collège de France (1951–1976)
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

René Huyghe (Arres, França, 3 de maig de 1906 - París, 5 de febrer de 1997) va ser un escriptor francès de la història, psicologia i filosofia de l'art. També va ser un conservador en el departament de pintures del museu Louvre (des de 1930), professor al Col·legi de França i membre de l'Acadèmia francesa des de 1960.[1]

Obres destacades[modifica]

  • Histoire de l'art contemporain (Alcan, 1935)
  • Cézanne (Plon, 1936)
  • L'univers de Watteau, a Hélène Adhémar, Watteau : sa vie, son œuvre. Catalogue des peintures et illustration (P. Tisné, 1950)
  • La Peinture d'Occident Cent chefs-d'œuvre du musée du Louvre (Nouvelles éditions françaises, 1952)
  • Dialogue avec le visible (Flammarion, 1955)
  • L'Art et l'Homme, Tome I (direction) (Larousse, 1957) Tome II (1958) Tome III (1961)
  • Van Gogh (Flammarion, 1958)
  • L'Art et l'Âme (Flammarion, 1960)
  • Delacroix ou le Combat solitaire (Hachette, 1964)
  • Les Puissances de l'image (Flammarion, 1965)
  • Sens et destin de l'art (Flammarion, 1967)
  • L'Art et le Monde moderne (direction avec Jean Rudel) 2 tomes (Larousse, 1970)
  • Formes et Forces (Flammarion, 1971)
  • La Relève du Réel, la peinture française au XIXeme siècle, impressionnisme, symbolisme (Flammarion, 1974)
  • Ce que je crois (Grasset, 1974)
  • La nuit appelle l'aurore, dialogue orient-occident sur la crise contemporaine (amb Daisaku Ikeda) (Flammarion, 1976)
  • La Relève de l'Imaginaire, la peinture française au XIXeme siècle, réalisme et romantisme (Flammarion, 1981)
  • Les Signes du temps et l'Art moderne (Flammarion, 1985)
  • Se perdre dans Venise (avec Marcel Brion) (Arthaud, 1987)
  • Psychologie de l'art, résumé des cours du Collège de France (Le Rocher, 1991)
  • Une Vie pour l'art. De Léonard à Picasso (De Fallois, 1994)

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: René Huyghe Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Huyghe». web. Acadèmia Francesa. [Consulta: 10 octubre 2015].