Robert Woodhouse

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRobert Woodhouse
Robert Woodhouse Anal Calc.png
Portada dels Principis de Càlcul Analític (1803)
Biografia
Naixement 28 d'abril de 1773
Norwich, Anglaterra
Mort 28 de desembre de 1827(1827-12-28) (als 54 anys)
Cambridge, Anglaterra
Lloc d'enterrament Capella del Caius College 52° 12′ 21″ N, 0° 07′ 04″ E / 52.205878°N,0.117867°E / 52.205878; 0.117867
Educació Caius College, Universitat de Cambridge
Activitat
Camp de treball Anàlisi matemàtica
Ocupació Matemàtiques
Astronomia
Organització Universitat de Cambridge
Influències Joseph Louis Lagrange
Influències en William Spence
Thomas Turton
George Biddell Airy
Família
Cònjuge Harriet Wilkens
Fills Robert
Pares Robert Woodhouse i Judith Alderson
Germans John Thomas Woodhouse Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Robert Woodhouse (1773 – 1827) va ser un matemàtic i astrònom anglès, introductor del mètodes analítics continentals a la universitat de Cambridge.

Vida i Obra[modifica]

Robert Woodhouse era fill d'un llencer i va fer els seus primers estudis a l'escola de North Walsham (Norfolk) i de Hackney. El 1790 va ser admès al Caius College de la universitat de Cambridge, on es va graduar com senior wrangler i first Smith's prize, els dos guardons més importants de la universitat pels estudiants de matemàtiques.[1][2]

A partir de 1795 és fellow del Caius College i comença a revisar articles matemàtics per a la Monthly Review; això li dóna l'oportunitat de familiaritzar-se amb les matemàtiques continentals, molt diferents del càlcul de fluxions que imperava a Cambridge heretat de Newton.[3] El 1802 és escollit fellow de la Royal Society. Al contrari que molts del seus col·legues, Woodhouse farà tota la seva carrera a la universitat de Cambridge, i vinculat al Caius College.

Taules de conversió de notacions (continental vs britànica) del seu tractat de isoperimetria (1810)

El 1803 publica els Principles on Analytical calculation en el que defensa el càlcul de Lagrange afirmant que porta de forma més clara a les conclusions.[4] En els seus llibres posteriors, sobre trigonometria esfèrica (1809) i sobre problemes isoperimètrics (1810),[5] aprofondeix en aquesta idea.

El 1812 publica el Treatise on Astronomy, en el que, com en les obres anteriors, defensa la superioritat dels càlculs de Laplace sobre la tradició newtoniana.[6] La recerca en astronomia continuarà en el seu llibre de 1818 Phisical Astronomy.[7]

El 1820 és nomenat titular de la Càtedra Lucasiana, en la que romandrà només dos anys, ja que el 1822 passarà a ser catedràtic de filosofia natural i el 1824, a més, director de l'observatori astronòmic de la universitat, supervisant tota la col·locació d'instruments astronòmics.[8]

Referències[modifica]

  1. Phillips, pàgina 70.
  2. Schaffer, pàgina 260.
  3. Phillips, pàgines 70-71.
  4. Phillips, pàgina 71.
  5. Agarwal & Sen, pàgina 224.
  6. Phillips, pàgina 79.
  7. Phillips, pàgina 80.
  8. Schaffer, pàgina 263.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Robert Woodhouse» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Koppelman, Elaine. «Woodhouse, Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 març 2016].