Roda de Berà

Roda de Berà

Escut d'armes Escut d'armes
Localització
41° 11′ 08″ N, 1° 27′ 25″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Capital	Roda de Berà
Població humana
Població	7.829 (2023) (474,48 hab./km²)
Llars	7 (1515)
Gentilici	Rodenc, rodenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	16,5 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	67
Limita amb	Bonastre el Vendrell Creixell
Organització política
• Alcalde	Pere Compte Coca
Identificador descriptiu
Codi postal	43883
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43131
Codi IDESCAT	431310
Lloc web	web.rodadebera.cat

Roda de Berà (oficialment Roda de Barà) és un municipi de la comarca del Tarragonès. El seu monument més conegut és l'arc de Berà.

Topònim

El topònim Roda de Berà es va formar a partir del també topònim Roda i de l’antropònim Berà, que identificaven dos dels nuclis d’un únic territori constituït per Roda, Berà, i també Creixell. La denominació actual, formada per Roda, la preposició i Berà, no va més enllà de la meitat del segle XIX, segons consta en les actes municipals, i designaria la preeminència històrica de Berà sobre Roda. Abans d’aquesta centúria, la documentació consignava sempre Roda i Berà per separat. L’un com a terme o lloc —Roda— i l’altre com a districte —Berà—. De fet, des del seu origen, és clar que són dos nuclis distints però vinculats territorial i històricament, que acabaran formant un únic municipi.

Pel que fa a Roda, sembla que hauria estat un homònim de Roda de Ter (Osona), localitat d’on és molt probable que els primers repobladors cristians en procedissin. Seria un cas de topònim traslladat. Pel que fa a la seva etimologia, mentre Joan Coromines hi addueix un origen llatí o romànic associat a “l’estructura dels llocs hi mostra una inequívoca forma rodona”, Pere Balañà hi veu un origen àrab, de l’àrab clàssic [ar-]ràuda “el jardí, l’hort”, origen que tampoc no descarta Enric Moreu-Rey, però amb un altre significat, com a portatge o dret que hom pagava per passar per certs llocs, en tot cas un topònim referit a les comunicacions. Finalment, Anscari M. Mundó interpreta Roda com a fortificació i en consigna que podria haver estat “el conjunt principal de defenses fortificades del comte Berà”.

Per la seva banda, Berà és un mot d’origen germànic, molt freqüent com a nom de persona —el mateix comte got Berà de Barcelona entre el 801 i 820, n’és un bon exemple—. De fet, sembla bastant probable que l’associació entre l’apel·latiu del comte Berà i el nom de lloc estiguin relacionats com bé indica Anscari Mundó. Com a topònim, el mot és àmpliament documentat en l’època medieval des de l’any 1010 —any de la primera notícia que se’n conserva—. El trobem també declinat (Berano, Beranii), posposat als conceptes castrum, terminum i ecclesiam, sobretot al Cartulari del Monestir de Sant Cugat (1013, 1037, 1040, 1041, 1049, 1069, 1097, 1143, 1152, 1154 o bé 1194).

Serà més endavant quan aquest topònim reflectiria la fluctuació entre la “a” i “e” àtones, pròpia del català oriental, de manera que ja des del segle XIV es grafia Barà de forma alterna amb Berà. Una mostra excepcional, la constitueix el document de març 1718 en què es descriu l’acte d’edificació de l’actual ermita de Berà i on s’escriu “Batlle de Roda y Bera” i “Capella de Bara”, dues línies després. Tanmateix, l’any 1931 la Secció Filològica de l’IEC indica que el nom proposat com a oficial és l’originari i avalat pels filòlegs, Berà.

Amb tot, el període franquista desdibuixa aquest estudi de manera que fins avui encara no se n’ha restablert oficialment la grafia correcta fruit, d’una banda, d’un cert desconeixement, però també de la influència de falses etimologies o etimologies populars, i una profunda castellanització de l’ètim, no exempt d’una pretesa politització. Però, per l’altra, d’una actitud poc sensible per part de les institucions, tant lingüístiques com polítiques, tant locals com nacionals, a l’hora d’oficialitzar la correcta grafia. D’aquesta manera, i des de l’any 1983, aquest topònim és un dels pocs exemples de nom de lloc encara no rectificat —no catalanitzat, de fet—, malgrat els estudis etimològics, que n’indiquen l’origen, la comunitat científica que sempre l’ha usat correctament i els rodencs i rodenques que així ho han fet, tot i el cúmul de prejudicis que comportava aquest ús. És més, es produeix encara avui la paradoxa que el nom oficial del municipi és Roda de Barà, mentre que també oficialment s’ha —o s’hauria— d’escriure Berà, Arc de Berà o Ermita de Berà.

La dificultat d’establir una connexió clara del topònim amb el seu origen etimològic ha generat multitud d’explicacions populars, algunes de les quals han restat durant anys com a única explicació de l’origen de la població. Així, a tall d’exemple, alguns erudits locals, com Flocel Puig, indiquen que Roda prové de la forma circular de la seva platja o bé que Berà provindria del mot varar, referint-se a l’acció d’empènyer les barques, una idea força generalitzada, tanmateix, entre la població, com ho mostren alguns programes d’activitats —1a Muestra de la Canción Costa Dorada, de l’any 1972— en què es traça aquest perfil etimològic per explicar l’origen de la població. En altres casos s’indica la lectura errònia de Sura —de l’arc— per Bara. Finalment, altres teories, ja més especulatives, indicaven que el nom provenia del treball que realitzaven els equins en una sínia. D’aquesta manera, Roda provindria de la roda de la sínia i Berà, de la barra on se subjectava l’animal.

Geografia

Entitat de població	Habitants (2006)
Baramar	277
Eixample Residencial, l'	801
Martorella, la	7
Roda de Barà	2.699
Zona Costera	1.412
Font: Idescat

Roda de Berà, municipi de 16,23 km2, limita al nord amb els termes municipals de Bonastre i Albinyana. A l’orient, amb l’antic municipi de Sant Vicenç de Calders, avui inclòs al terme del Vendrell. A ponent, amb el terme de Creixell, municipi amb qui Roda de Berà ha estat vinculat, no tan sols per proximitat geogràfica, sinó per compartir una bona part d’història. I, finalment, al sud, el territori de Roda de Berà desapareix sota les aigües salades del Mediterrani.

La semblança de l’aspecte físic i de l’evolució històrica dels territoris de Sant Vicenç de Calders, Roda de Berà i Creixell ha permès a geògrafs i a historiadors parlar de la subcomarca de Berà.

El punt més oriental de Roda de Berà és al límit del Francàs amb la línia de costa, exactament a 1º 29’ 45” 37 longitud est. Mentre que el més occidental és a 1º 26’ 10” longitud est, just a la bifurcació de les línies de ferrocarril de Valls i Reus, una mica més enllà de l’estació vella de Roda de Berà. El punt més septentrional és a l’indret conegut com els Quatre Termes, a 42º 12’ 35” latitud nord, i el més meridional, a la platja de cal Cinto, just tocant a la platja de Creixell, exactament a 41º 9’ 53” latitud nord.

Des d’inicis del segle XIV fins a l’any 1716, Roda de Berà va pertànyer a la vegueria de Vilafranca, a excepció d’un breu període a finals del segle XVII i inicis del segle XVIII en què formà part de la de Tarragona. Amb la propugnació del Decret de Nova Planta (1716), i la corresponent divisió del territori català en corregiments, el municipi es va incloure en el de Vilafranca. Quan l’Estat Espanyol va ser provisionalment dividit en províncies, l’any 1833, es va incorporar a la província de Tarragona. Des que es van crear els partits judicials, l’any 1834, Roda de Berà pertany al districte judicial del Vendrell.

Roda de Berà es troba a la depressió Prelitoral, entre les comarques del Baix Penedès, de la qual històricament ha format part, i del Tarragonès, on es va adscriure, en un primer període, el 23 de desembre de 1936, quan la Generalitat republicana aprovà el Decret sobre la Divisió Territorial de Catalunya.

Tanmateix, tot i la seva actual adscripció a la comarca del Tarragonès, el municipi sempre s’ha sentit molt vinculat al Penedès. Així, en una enquesta de la Generalitat efectuada el 1932, la localitat declarava pertànyer a aquesta darrera comarca. És més, l’any 1987, en una consulta similar, el consistori rodenc aceptava temporalment la seva inclusió al Tarragonès, però deixava constància del seu desig de formar part en un futur del Baix Penedès.

Des del punt de vista eclesiàstic, la parròquia de Roda de Berà s’inclou a l’arquebisbat de Tarragona i, més concretament, a l’arxiprestat del Tarragonès, sector de Llevant.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 7 - 145 363 777 779 753 774 695

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 678 652 568 560 583 1.034 1.551 2.030 2.203 2.203

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.851 2.978 3.361 3.885 4.281 5.196 6.002 6.232 6.299 6.322

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 6.391 6.461 6.785 7.591 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Imatges del municipi

• 
  Sant Bartomeu
• 
  Casc antic
• 
  Avinguda de Sant Jordi

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roda de Berà

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya