Rouvil·leïta
Rouvil·leïta | |
---|---|
Fórmula química | Na₃Ca₂(CO₃)₃F |
Epònim | Rouville |
Localitat tipus | pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu, Montérégie, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BC.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BC.10 |
Heys | 12.1.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,04Å; b = 15,81Å; c = 7,03Å; β = 101,16° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | d'incolor a bru clar |
Duresa | 3 |
Lluïssor | vítria, cerosa |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,472 nβ = 1,562 nγ = 1,569 |
Birefringència | δ = 0,097 |
Angle 2V | mesurat: 25° to 30°, calculat: 28° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
Codi IMA | IMA1989-050 |
Any d'aprovació | 1991 |
Símbol | Rvl |
Referències | [1] |
La rouvil·leïta és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de l'antic nom del comtat on se situa la pedrera Poudrette on va ser descoberta aquesta espècie mineral: el comtat de Rouville.[1]
Característiques
[modifica]La rouvil·leïta és un carbonat aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional que va ser publicat l'any 1991. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2022, passant de Na₃CaMn2+(CO₃)₃F a Na₃Ca₂(CO₃)₃F.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [001], mostrant {100}, {010}, {110}, {001}, {101}, {023}, {032}, de fins a 1 mm; comunament en forma de masses granulars.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rouvil·leïta pertany a «05.BC - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations alcalinoterris» juntament amb la brenkita i la podlesnoïta.
Formació i jaciments
[modifica]La rouvil·leïta va ser descoberta a la pedrera Poudrette, al Mont Saint-Hilaire (Quebec, Canadà) en un xenòlit de sodalita en un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita.[3] També ha estat trobada al complex Kalkfeld, al Districte de Damarland (Kunene, Namíbia) i al mont Alluaiv, a la península de Kola (óblast de Múrmansk, Rússia).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: kupletskita, vil·liaumita, aegirina, microclina, cancrinita, analcima, shortita, vuonnemita, criolita, kogarkoïta (Mont Saint-Hilaire, Canadà); manganotiquita, mineevita, nahcolita, trona, pirssonita, sidorenkita i rodocrosita (península de Kola, Rússia).[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Rouvilleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2017].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 65». European Journal of Mineralogy, 34, 1, 24-02-2022, pàg. 143–148. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-143-2022 [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Rouvilleite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 17 maig 2017].