Vés al contingut

Sangüesa

Plantilla:Infotaula geografia políticaSangüesa
Zangoza, Zangotza (eu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 33′ 54″ N, 1° 15′ 11″ O / 42.56509046°N,1.25317768°O / 42.56509046; -1.25317768
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalSangüesa Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població4.814 (2023) Modifica el valor a Wikidata (68,97 hab./km²)
Zona lingüísticano bascòfona
Geografia
Part de
Superfície69,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Aragó Modifica el valor a Wikidata
Altitud404 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Sangüesa
PatrociniSant Sebastià màrtir Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAngel Maria Navallas Echarte Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31216 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websanguesa.es Modifica el valor a Wikidata

Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1860 1900 1950 1970 1981 1991 2006
3.310 3.255 3.813 4.645 4.572 4.445 5.093

Història

[modifica]

Els vestigis romans acrediten una densa implantació. La primitiva vila Sangüesa la Vella s'identifica amb l'actual Rocaforte. Va ser una important defensa del regne de Pamplona. El monarca Sanç Ramirez va concedir cap a 1090 el fur de Jaca al primer nucleo de població franca que Alfons I d'Aragó i Pamplona ho va estendre en 1122 al burgo nou. Va ser centre d'una tinença encarregada de controlar la frontera amb Aragó. A mitjan segle xii es va constituir al capdavant de la merindad de Sangüesa. No obstant això en el segle xix el partit judicial es va situar a Aoiz.

Durant la Guerra de Successió Espanyola a la fi de 1710 va estar ocupada per tropes de l'arxiduc Carles. Va tenir sempre seient en les Corts de Navarra pel braç de les Universitats. Durant la guerra del Francès va ser defensada per Francisco Espoz y Mina. Va ser també escenari en les guerres carlines.

Fills il·lustres

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]