Setge de Perpinyà (1642)
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Perpinyà de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors
Antecedents
Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona.
El 4 de maig de 1641 l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es presentà davant de Tarragona i inicià el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigué en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constantí el 13 de maig. Després de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló
Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socòrrer el Rosselló, que havia quedat aïllat al nord, però foren derrotades a mig camí i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els terços que estaven a Roses amb un estol de 78 naus.[1]
L'exèrcit francès
L'exèrcit francès estava format per un total de 19 companyies de guardies franceses, 6 de guàrdies suisses, 310 companyies d'infanteria, 10 companyies reials i 44 companyies de cavalleria [2] per:
- regiments d'infanteria: Gardes Françaises (amb 19 companyies presents), Gardes Suisses (amb 6 companyies presents), Royal, Montozier, Covisson (o Couisson), Champagne, Essiat, Béarn, Espenan, Enghien, Conti, Polignac, Languedoc, La Douze, Saint Aunetz, Le Ferron ,Roquelaure , Noailles, Espenan, La Couronne, Cinq Mars, Vandy, Mazarin (italià) i les companyies reials (amb 10 presents). També hi ha la companyia dels 100 suissos de guarda de corps del Rei
- regiments de cavalleria: Enghien, Meilleraye, Brissac, La Chapelle, Seran (o Leran), cavalls lleugers de la guardia, cavalls lleugers del Cardenal (Richelieu), els gendarmes del Rei, els Chevaux-légers de la garde i 1300 "Gentilhommes", companyia de gendarmes del Comte de Carces
- mosqueters del Rei i del Cardenal
Durant el setge el regiment de Cinq Mars va ser enviat a Catalunya i es llevà el regiment Degli-Oggli (italià) format per 9 companyies de 200 homes per servir a l'asedi.
El setge
Les tropes de Lluís XIII de França van assetjar Perpinyà des del 4 de novembre de 1641. El propi rei va estar present durant la primavera en el setge però va marxar abans de la conquesta de la ciutat. El governador, Pedro Diego de Zúñiga y de la Cueva, el marquès de Flores Dávila,[3] va rendir la ciutat, que va caure per gana i pel gran nombre de baixes el 9 de setembre de 1642, només quedaven 500 sobrevivents. En efecte si bé a començaments d'any la ciutat va rebre subministres, després el setge no va poder ser forçat[4] La ciutat fou ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats.
Conseqüències
A la ciutat es trobava el major arsenal de l'exèrcit espanyol, cent canons i vint mil fusells, que foren capturats per l'exèrcit francès.[3] La pressió sobre Salses, que havia quedat completament aïllada al Rosselló, fa que el seu governadores rendeixi a continuació.
Tal i com expressa Sanabre, la presa de Perpinyà de la que s'exclogueren les forces catalanes era el 1er pas per incorporar la Catalunya Nord al regne de França.
Així no ha d'estranyar que els francesos vetllessin a tenir-hi sempre una guarnició força nombrosa, sobretot respecte a una vila pràcticament deserta a causa de les enfermetats i la fam provocada pel setge.
El regiment de Champagne i 4 companyies de Gardes Suisses quedaren de guarnició a Perpinyà fins l'any 1644. Aquest any foren reemplaçats pel regiment Vaisseaux-Mazarin reconstituit i el regiment du Breuil. Aquest darrer fou absorbit per Vaisseaux-Mazarin el 1648. Anomenat Vaisseaux-Candale des del juny de 1650, el 1652, Louis-Charles de Nogaret de Foix duc de Candale hi incorporà les restes d'un regiment del seu nom aixecat el 1649. Vaisseaux-Mazarin hi tingué guarnició fins el 1654 en que anà a Catalunya participant en les seves campanyes fins el 1659. El maig de 1657 i durant la resta de l'any Perpinyà tingué com a guarnició els 3000 homes del regiment Catalan-Mazarin aixecat aleshores.
referències
- ↑ (castellà) ingenieros del rey.com, Catalunya 1640
- ↑ (francès) Jean de Gazanyola: Histoire du Rousillon. Perpinyà, 1857
- ↑ 3,0 3,1 (castellà) Modesto Lafuente, Historia general de España
- ↑ Alícia Marcet i Juncosa, De l'home de Talteüll al segle xx
Bibliografia
- Jean de Gazanyola: Histoire du Rousillon. Perpinyà, 1857
- Louis Suzane, Histoire de l'ancienne infanterie française Toms II i VIII - Paris, Librairie militaire, maritime et polytechnique de J. Corréard
- Theatrum Europaeum Plànol Obsidio Perpignani de l'any 1642.
- Recueil de généalogies pour servir de suite ou supplément au dictionnaire de la noblesse,Tome XIV ou II des suppléments, pàg. 565. Chez M. Badiez Paris 1784.