Seu del Col·legi de Notaris de Catalunya
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis  | |||
| Part de | Urbanització del Carme i Elisabets | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Notariat, 2-4, Ptge. Elisabets, 10 i 12-14 i Pintor Fortuny, 20 | |||
| ||||
| Format per | Col·legi Notarial de Barcelona Casa Vicenç Cuyàs | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42589 | |||
| Id. Barcelona | 484 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Col·legi de Notaris de Catalunya | |||
La seu del Col·legi de Notaris de Catalunya és un conjunt arquitectònic situat als carrers del Notariat i Pintor Fortuny i Passatge d'Elisabets del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]Es tracta de dos edificis molt diferents, però que en l'actualitat estan ocupats per la mateixa institució.[1]
El del núm. 4 del carrer del Notariat destaca pel seu caràcter monumentalista, i té planta baixa, entresòl i dos pisos. La façana, de composició simètrica, està centrada per un gran portal de mig punt que abasta els dos primers nivells i és emmarcat per dobles pilastres estriades. Al seu damunt hi ha la balconada amb balustres. Les obertures del pis principal estan coronades amb frontons triangulars i mènsules, així com la pròpia façana. El pis superior s'obre amb vidrieres d'arcades de mig punt.[2][1]
El que té el núm. 2, que fa cantonada amb el carrer del Pintor Fortuny, té planta baixa, entresòl i quatre pisos, i la seva tipologia i composició són molt similars[1] a l'edifici veí del núm. 18, del mateix autor.
Història
[modifica]La urbanització d'aquest sector va començar el 1874 amb l'enderrocament de l'antic Convent del Carme, ocupat per la Universitat de Barcelona.[3] El 1876, els propietaris dels terrenys van demanar permís per a obrir un passatge paral·lel al carrer del Doctor Dou (futur carrer del Notariat), perllongat el 1879 fins al carrer d'Elisabets.[4] Aquell mateix any, el mestre d'obres Joan Frexe i Vilardaga va projectar dos edificis molt semblants al carrer del Pintor Fortuny: el núm. 18 per al fabricant tèxtil Felip Alomar (vegeu casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut),[5][6] i el núm. 20, cantonada amb el carrer del Notariat, per a Vicenç Cuyàs.[7] Cap al 1915, als baixos d'aquest darrer s'hi va instal·lar el gimnàs de Manuel Solé (vegeu fàbrica d'indianes de Fèlix Prat).[8]
El 1877, el Col·legi de Notaris va adquirir una parcel·la procedent del Convent del Carme (de la que després es van segregar diverses parts), ampliada el 1879 amb una altra del de Santa Isabel.[9] Tot seguit, van convocar un concurs, que fou guanyat per l'arquitecte Leandre Albareda, titulat el 1877.[10] Tot i que el projecte original tenia planta baixa, pis principal i dos pisos més, per raons pressupostàries es van retallar aquests darrers, i a mitjans del 1880, Fèlix Maria Folguera, delegat del Col·legi, va demanar el permís d'obres.[11] A finals del 1881, aquestes eren pràcticament acabades, i el 29 de juny del 1882 es va inaugurar solemnement la nova seu.[12] El 1897, es van modificar les finestres de la planta baixa segons el projecte de l'arquitecte August Font i Carreras.[13][14][15]
A finals del 1925, es va encarregar a l'arquitecte Enric Sagnier la remunta d'una segona planta.[16] Les obres (1926-1927), contractades al constructor Josep Barba, inclogueren a més la construcció d'un àtic per a habitatge del porter i arxiu administratiu, una escala noble entre el principal i el nou pis, a més de la instal·lació d'un ascensor de caoba i calefacció a totes les dependències.[17] El 1928, el Col·legi va adquirir la finca del núm. 2 a Lluís Sedó i Guichard per 270.000 pessetes, encarregant-ne la reforma al mateix Sagnier. Aquest va convertir algunes de les obertures en finestres, substituint les baranes dels balcons de l'entresol per ampits i les del primer pis per balustrades, on va fer unes noves balconades. El soterrani, planta baixa i entresol foren condicionats per a acollir-hi l'arxiu.[18]
Entre 1991 i 1994 es va fer una nova ampliació cap al Passatge d'Elisabets per a allotjar-hi els arxius,[19][2] tot i que aquesta part queda fora de la protecció urbanística.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Col·legi Notarial de Barcelona». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Col·legi Notarial de Barcelona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 43-44.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 66 I.
- ↑ «Casa Felipe Alomar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 49 I, 10-7-1879.
- ↑ Bobé, Josep «On va néixer exactament el Barça?». L'Esportiu, 10-10-2016.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 41-42.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 45.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 97 J, 24-6-1880.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 47.
- ↑ «Augusto Font. Notariat. Modificar les finestres existents en la façana del Col·legi de Notaris». Q127 Foment 1739 Z. AMCB, 21-04-1898.
- ↑ «Carrer Notariat 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 48-49.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 78-79.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 80-81.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 85.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Gómez i Pont, 1995, p. 96.
Bibliografia
[modifica]- Pagarolas i Sabaté, Laureà; Gómez i Pont, Montserrat. El Col·legi de Notaris de Barcelona: Història de la seu d'una institució civil catalana. Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, 1995. ISBN 84-89553-03-3.
Enllaços externs
[modifica]- «Col·legi de Notaris». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
