Spútnik 1

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialSpútnik 1
Sputnik.jpg
Tipus de missió satèl·lit artificial
Operador State Emblem of the Soviet Union.svg   Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Designació Harvard 1957 Alpha 2
COSPAR ID 1957-001B
Núm. SATCAT 00002
Òrbites realitzades 1.440
Propietats de la nau
Fabricant Enérguia
Massa enlairament:
83,6 kg
Dimensions 58 () cm
Potència 1 W
Inici de la missió
Llançament espacial
Data4 octubre 1957
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur
Vehicle de llançament Sputnik
Fi de la missió
Motiu de pèrdua deteriorament orbital
Últim contacte 26 d'octubre de 1957
Reentrada 4 gener 1958

Modifica les dades a Wikidata

L'Spútnik 1 (en rus: "Спу́тник-1", literalment: "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de la història.[1] A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 d'octubre de 1957 l'URSS va fer enlairar un coet R-7 des de Toretam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hi anava aquest satèl·lit, d'una mida no gaire més grossa que una pilota de futbol. Minuts després, l'agència oficial soviètica, la Tass, anunciava que s'havia aconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de la humanitat.

El president dels Estats Units va ordenar d'accelerar els preparatius per a contraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançar objectes a l'espai. Quatre mesos després de l'Spútnik els americans aconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que l'Spútnik I. Es diu que Nikita Khrusxov, el líder soviètic de llavors, va comentar irònicament: "Bah, només han pogut llançar una taronja".

En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durant molt de temps, fins a l'arribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els soviètics eren els primers en tot allò que feia referència a l'exploració de l'espai.

L'Spútnik 1, primer satèl·lit llançat.

Característiques tècniques[modifica]

El cap d'enginyers encarregats de la construcció de l'Spútnik 1 fou Serguei Koroliov.

L'Spútnik 1 era una esfera d'alumini, de 58 cm de diàmetre i uns 83 quilograms de pes, que portava quatre antenes de 2,4 i 2,9 metres de longitud. La font d'energia i els instruments de mesura que portava estaven allotjats en una càpsula que també contenia un emissor de ràdio que emetia a 20,007 i 40,002 MHz i que enviava dades a la Terra sobre la temperatura dins i fora de l'esfera.

Referències[modifica]

  1. (rus) «Спутник-1 – начало космической эры». Rustrana.ru, 21-07-2005. [Consulta: 4 octubre 2007].

Enllaços externs[modifica]