Xatrac menut comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sternula albifrons)
Infotaula d'ésser viuXatrac menut comú
Sternula albifrons Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes10 g (pes al naixement)
57 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,52 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694656 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereSternula
EspècieSternula albifrons Modifica el valor a Wikidata
(Pallas, 1764)
Tipus taxonòmicSternula Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimSterna albifrons Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Exemplar de la subespècie Sterna albifrons antillarum.

El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs. És també conegut com a llambritja menuda (a les Balears) o mongeta (al País Valencià)

Morfologia[modifica]

  • Fa 24 cm de llargària i 41-47 d'envergadura alar.
  • Bec groc amb la punta negra, el front blanc i el pili negre a l'estiu i cendrós a l'hivern (com en tots els xatracs, el plomatge hivernal radica en la pèrdua parcial del color negre del pili).
  • Potes grogues.
  • Cua relativament curta i poc escotada.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

La posta és de maig a juny en un niu rudimentari que no és sinó una depressió en el sòl amb algunes branques, on la femella diposa d'1 a 7 ous. Les colònies estan situades en platges sense vegetació i prop de l'aigua, cosa que de vegades provoca la pèrdua dels nius per crescudes i l'existència de postes de recanvi.[1] Els dos pares s'alternen en la incubació que dura 22 dies, així com en la vigilància dels pollets (no dubtaran a atacar qualsevol intrús que els amenaci), que a les 4 setmanes ja poden volar.

Alimentació[modifica]

Menja petits peixos, crustacis i insectes.

Hàbitat[modifica]

S'estableix en colònies, però que, ni de bon tros, són tan grans com les dels xatracs becllargs o les dels xatracs comuns. Les situen en platges o en altres llocs sorrencs, com ribes de llacunes, de basses o d'estanys sempre que siguin litorals.[2]

Distribució geogràfica[modifica]

Habita les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l'Àfrica Occidental.

Als Països Catalans, es troba com a ocell estiuenc a la costa o, menys freqüentment, com a nidificant a les llacunes del Rosselló, al Delta de l'Ebre, a El Saler valencià i a les salines de Santa Pola. És migratori a les Balears.

Costums[modifica]

És un ocell vivaç i de crit agut que empra el picat com a tècnica de caça.

El mascle ofereix peix a la femella com a part de la parada nupcial.

Observacions[modifica]

Al principis del segle xix el xatrac menut era un ocell comú a les costes, rius i zones humides europees però al llarg del segle xx les poblacions costaneres van començar a minvar degut a la contaminació, a la pèrdua del seu hàbitat natural i a les interferències humanes. Això ha comportat que l'espècie hagi desaparegut o haig vist disminuït el nombre de les seues poblacions a molts països europeus. Fins i tot, les seues àrees de cria al Danubi, a l'Elba i al Rin són records de la història. Actualment només uns pocs rius europeus mantenen poblacions d'aquesta espècie: el Loira, el Vístula, el Po, el Daugava al seu pas per Letònia, el Nemunas a Lituània, el tram croata del Sava i el Drava al seu pas per Hongria i Croàcia (ací només en resten 15 parelles i el Fons Mundial per la Natura treballa per la seua protecció). No se'n tenen dades significatives de la seua presència al riu Tajo ni al Danubi inferior.

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 120. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 58-59. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]