Xatrac menut comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sternula albifrons)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuxatrac menut comú
Sternula albifrons
Koajisashi 05a2432s.jpg
Xatrac menut en vol fotografiat al Japó.
Koajisashi 0405062.jpg
Examplar fotografiat al Japó.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22694656
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereSternula
EspècieSternula albifrons
((Pallas, 1764))
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Sterna albifrons
Combinació original Sterna albifrons
Modifica les dades a Wikidata
Exemplar de la subespècie Sterna albifrons antillarum.

El xatrac menut comú (Sternula albifrons) és un ocell de l'ordre dels caradriformes i el més comú i el més petit dels xatracs. És també conegut com a llambritja menuda (a les Balears) o mongeta (al País Valencià)

Morfologia[modifica]

  • Fa 24 cm de llargària i 41-47 d'envergadura alar.
  • Bec groc amb la punta negra, el front blanc i el pili negre a l'estiu i cendrós a l'hivern (com en tots els xatracs, el plomatge hivernal radica en la pèrdua parcial del color negre del pili).
  • Potes grogues.
  • Cua relativament curta i poc escotada.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

La posta és de maig a juny en un niu rudimentari que no és sinó una depressió en el sòl amb algunes branques, on la femella diposa d'1 a 7 ous. Les colònies estan situades en platges sense vegetació i prop de l'aigua, cosa que de vegades provoca la pèrdua dels nius per crescudes i l'existència de postes de recanvi.[1] Els dos pares s'alternen en la incubació que dura 22 dies, així com en la vigilància dels pollets (no dubtaran a atacar qualsevol intrús que els amenaci), que a les 4 setmanes ja poden volar.

Alimentació[modifica]

Menja petits peixos, crustacis i insectes.

Hàbitat[modifica]

S'estableix en colònies, però que, ni de bon tros, són tan grans com les dels xatracs becllargs o les dels xatracs comuns. Les situen en platges o en altres llocs sorrencs, com ribes de llacunes, de basses o d'estanys sempre que siguin litorals.[2]

Distribució geogràfica[modifica]

Habita les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l'Àfrica Occidental.

Als Països Catalans, es troba com a ocell estiuenc a la costa o, menys freqüentment, com a nidificant a les llacunes del Rosselló, al Delta de l'Ebre, a El Saler valencià i a les salines de Santa Pola. És migratori a les Balears.

Costums[modifica]

És un ocell vivaç i de crit agut que empra el picat com a tècnica de caça.

El mascle ofereix peix a la femella com a part de la parada nupcial.

Observacions[modifica]

Al principis del segle XIX el xatrac menut era un ocell comú a les costes, rius i zones humides europees però al llarg del segle XX les poblacions costaneres van començar a minvar degut a la contaminació, a la pèrdua del seu hàbitat natural i a les interferències humanes. Això ha comportat que l'espècie hagi desaparegut o haig vist disminuït el nombre de les seues poblacions a molts països europeus. Fins i tot, les seues àrees de cria al Danubi, a l'Elba i al Rin són records de la història. Actualment només uns pocs rius europeus mantenen poblacions d'aquesta espècie: el Loira, el Vístula, el Po, el Daugava al seu pas per Letònia, el Nemunas a Lituània, el tram croata del Sava i el Drava al seu pas per Hongria i Croàcia (ací només en resten 15 parelles i el Fons Mundial per la Natura treballa per la seua protecció). No se'n tenen dades significatives de la seua presència al riu Tajo ni al Danubi inferior.

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 120. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 58-59. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]