Telescopi espacial Spitzer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Telescopi espacial Spitzer
Representació artística del telescopi espacial Spitzer
Representació artística del telescopi espacial Spitzer
Informació general
NSSDC ID 2003-038A
Organització NASA / JPL / Caltech
Contractes principals Lockheed Martin
Ball Aerospace
Data de llançament 25-08-2003, 05:35:00 UTC
Llançat des de Cape Canaveral SLC-17B
Durada de la missió 2,5 a 5+ anys
(11 anys, 6 mesos i 1 dia transcorregut)
Retorn 1 any
Massa 950 kg
Tipus d'òrbita Heliocèntrica
Alçada orbital En òrbita al voltant del Sol
Estil de telescopi Ritchey–Chrétien
Longitud d'ona 3 a 180 micròmetres
Diàmetre 0.85 m
Distància focal 10.2 m
Instruments
Vehicle de llançament Delta II 7920H
Refrigerant Heli líquid
IRAC Càmera d'infrarojos
MIPS Conjunts de detectors infrarojos llunyans
Lloc web www.spitzer.caltech.edu
Referències: [1][2]

El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser llençat el 25 d'agost de 2003 des del Centre Espacial Kennedy, usant com a vehicle de llançament un Delta 7920H ELV.

Seguint la tradició, la NASA va batejar el telescopi després de la seva demostració d'operació amb èxit el 18 de desembre de 2003. A diferència de la majoria dels telescopis que són nomenats per un grup de científics, el nom d'aquest telescopi va ser obtingut en un concurs obert només a nens. El nom final prové del Doctor Lyman Spitzer Junior, considerat un dels científics més influents del segle XX i un dels primers impulsors de la idea de telescopis espacials proposant aquest possibilitat als anys 40.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Manté una òrbita heliocèntrica i va equipat amb un telescopi de 85 cm de diàmetre. La duració de la missió Spitzer és d'un mínim de dos anys i mig, possiblement ampliat a cinc amb un cost total de 670 milions de dòlars. Entre els reptes tecnològics amb què s'ha trobat la missió, està al realització del mirall principal, fet de Beril·li.

Amb el telescopi Spitzer es volen estudiar els objectes freds que van des del Sistema Solar exterior fins als confins de l'univers. Aquest telescopi constitueix l'últim element del Programa dels Grans Observatoris de la NASA, i un dels principals elements del Programa de Recerca Astronòmica dels Orígens (Astronomical Search for Origins Program). El telescopi conté tres instruments capaços d'obtenir imatges, realitzar fotometria en el rang de 3 a 180 micres i obtenir espectres de gran resolució en el rang de 5 a 100 micres.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telescopi espacial Spitzer Modifica l'enllaç a Wikidata

  1. Spitzer Space Telescope. «About Spitzer: Fast Facts». NASA / JPL, 2008. [Consulta: 2007-04-22].
  2. Spitzer Space Telescope. «Spitzer Technology: Telescope». NASA / JPL. [Consulta: 2007-04-22].