Temple de Zeus Olímpic (Olímpia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Temple de Zeus Olímpic (Atenes)».
Infotaula d'edifici
Temple de Zeus Olímpic
Zeustempel Olympia.jpg
Dades
Tipus temple grec i Jaciment arqueològic
Arquitecte Libó
Dedicat a Zeus
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura de l'antiga Grècia
Ubicació geogràfica
EstatGrècia
RegióGrècia Occidental
PrefecturaÈlide
Jaciment arqueològicOlímpia
37° 38′ 16″ N, 21° 37′ 48″ E / 37.63786111°N,21.63°E / 37.63786111; 21.63Coord.: 37° 38′ 16″ N, 21° 37′ 48″ E / 37.63786111°N,21.63°E / 37.63786111; 21.63
Lloc arqueològic catalogat de Grècia
Modifica les dades a Wikidata
Il·lustració efectuada el 1908 de la possible aparença del temple al s. V ae

El temple de Zeus Olímpic d'Olímpia, construït entre els 470 i 456 ae, fou el model dels temples clàssics grecs d'ordre dòric.[1] El temple s'aixecà sobre el santuari més famós de Grècia, que havia estat dedicat a les deïtats panhel·lèniques locals i potser s'havia establert cap a finals del període micènic.

Història[modifica]

Columna dòrica del temple de Zeus d'Olímpia

L'Altis, annex amb el seu bosc sagrat, els altars a l'aire lliure i el túmul de Pèlops, daten dels s. X i IX ae, quan el culte a Zeus s'uní al ja establert a Hera.[2][3]

El temple albergava l'estàtua de Zeus, que fou una de les set meravelles del món antic. L'estàtua criselefantina tenia aproximadament 13 m d'alt i havia estat esculpida per Fídies.

Construcció[modifica]

L'edifici, el construí l'arquitecte Libó, amb frisos tallats amb mètopes, tríglifs i frontons plens d'escultures en estil sever, les quals ara s'atribueixen al mestre d'Olímpia i la seua escola.

L'estructura principal era de la pedra calcària local, que no era vistosa, i de qualitat molt pobra, per la qual cosa era coberta d'una capa prima d'estuc per donar-li l'aparença del marbre. Tota la decoració escultòrica estava feta de marbre de Paros, i les teules del sostre eren del mateix marbre del Pentèlic que es va utilitzar per a construir el Partenó d'Atenes.

El tema que unifica la iconografia del temple és la dike, la justícia basada en els costums que representa Zeus, el seu defensor.[4]

Decoració[modifica]

Representació d'Apol·lo al frontó occidental del temple de Zeus d'Olímpia
Hèrcules i el Toro de Creta en mètopes del temple de Zeus d'Olímpia

L'abundant decoració escultòrica del temple es remunta al 460 ae, i és un dels exemples més exquisits de l'anomenat ritme estricte de l'escultura clàssica primerenca.

Frontó oriental[modifica]

El frontó de l'est, atribuït erròniament a Peoni per Pausànias a finals del s. II ae,[5] mostrava la mítica cursa de carruatges entre Pèlops i Enomau, amb Zeus deturat al centre i flanquejat per herois i heroïnes, també dempeus, i tots dos grups de carruatges, a més de figures recolzades a les cantonades.[6] Hipodamia i la seua criada se situen a l'esquerra del Zeus (el nord) i Pèlops a la dreta. S'ha descobert una gran part de les quinze figures; així i tot, els erudits discuteixen la ubicació i interrelació de les sis figures assegudes o agenollades, així com les seues identitats específiques.

Frontó occidental[modifica]

El frontó occidental mostrava la Centauromaquia, l'enfrontament durant les noces de Pirítoo entre làpites i centaures, els quals havien transgredit la xenia, les normes sagrades d'hospitalitat. Apol·lo[7] se'n trobava al centre, flanquejat per Pirítoo i Teseu.[8] Els làpites hi representaven l'ordre olímpic civilitzat, mentre que els centaures simbolitzaven la natura primitiva dels éssers ctònics; el fris també recordava als grecs del s. V ae. la seua victòria sobre els perses, l'amenaça «forana» a l'ordre hel·lènic.

Les mètopes[modifica]

El pòrtic i l'opistòdom, el fals pòrtic posterior que servia per a equilibrar-ne el disseny, es construïren amb sis mètopes en cada extrem, gravats amb els dotze treballs d'Hèracles, en què l'heroi derrota una sèrie de criatures i monstres que amenacen l'ordre dels justs.[9]

GR 08-04-23 Olympia Museum Zeustempel Ostgiebel1.JPG

Desastres i restauració[modifica]

Ruïnes del temple de Zeus a Olímpia, Grècia

Havent saquejat Corint al 146 ae, el general romà Luci Mummi consagrà vint-i-un escuts banyats en or que en penjaren a les columnes. El 426 de, l'emperador Teodosi II ordenà la destrucció del santuari; a més, els terratrèmols ocorreguts el 522 i 551 van devastar les ruïnes i soterraren part del temple.[10]

L'indret de l'antic santuari, oblidat fa molt de temps per ensulsiades i inundacions, fou identificat al 1766. El 1829 un grup francés n'excavà una part i espolià alguns fragments dels frontons per al Museu del Louvre. Les excavacions sistemàtiques hi començaren el 1875, i encara hi continuen.

L'estàtua de Zeus[modifica]

Reproducció de l'estàtua de Zeus al Museu de l'Hermitage a Sant Petersburg

El temple de Zeus contenia la famosa estàtua de Zeus, que era una de les set meravelles del món antic. L'estàtua d'or i ivori feia 13 metres (43 peus) i fou creada per Fídies al seu obrador d'Olímpia. Zeus duu al cap una corona de branques d'olivera, a la mà dreta una Nike, la dea de la victòria, també feta d'ivori i or; i a la mà esquerra, un ceptre fet de molts tipus de metalls, amb una àguila a la part superior. Les sandàlies eren d'or, com la túnica. Les robes foren tallades amb formes d'animals i lliris. El tron estava decorat amb or, pedres precioses, banús i ivori. Era l'obra artística més cèlebre de Grècia.

Referències[modifica]

  1. Temple de Zeus en Archaeopaedia, Universitat de Stanford.
  2. Ministerio de Cultura Helénico: El yacimiento del santuario en Olimpia, incluido el Templo de Zeus
  3. Precediendo al Templo de Zeus en el témenos de Olimpia, se hallaban las estructuras arcaicas: «el templo de Hera, el pritaneo, el bouleterión, las tresorerías y el primer estadio»
  4. Jeffrey M. Hurwit, "Narrative Resonance in the East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia", The Art Bulletin, 69.1 (març de 1987:6-15).
  5. Marie-Louise Säflund, The East Pediment of the Temple of Zeus at Olympia: A Reconstruction and Interpretation of Its Composition, estudi de l'arqueologia mediterrània, 27 (Götheborg) 1970. Resum de 58 reconstruccions prèvies; la reconstrucció se n'accepta de manera àmplia, però no universal.
  6. La transgressió de la dike per part d'Enomau se simbolitzava amb els tretze caps dels pretendents vençuts, penjades a les columnes del seu palau. Acabada la cursa final, Zeus destruí el palau amb un llamp. En restà només una columna de fusta dempeus, la qual li fou mostrada a Pausànias.
  7. A. F. Stewart i N. D. Tersini, "The gesture of Apollo in the west pediment of the Temple of Zeus at Olympia", American Journal of Archaeology, 86 (1982:287f).
  8. Els frontons del temple de Zeus, 470 - 456 ae. en www.sikyon.com
  9. Hurwit, 1987:6.
  10. Ministeri de Cultura Hel·lènic.

Enllaços externs[modifica]