Temporada 1950 de Fórmula 1

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Temporada 1950 de Fórmula 1
Tipus	Fórmula 1
Organitzador	Federació Internacional de l'Automòbil
Nombre de participants	82
Localització i Dates
Interval de temps	13 maig 1950 – 3 setembre 1950
Número d'edició	1 (1950)
Competició
Campionat pilots F1	Giuseppe Farina 30 total punts.
Dades estadístiques
Curses	7
	← Antecedents de Fórmula 1 1951 →

La Temporada 1950 del Campionat de Fórmula 1 de la FIA fou la temporada inaugural de 1950 de Fórmula 1 amb set grans premis vàlids pel Campionat Mundial.^[1] Aquest any va haver-hi també 16 importants carreres internacionals dins la temporada, però que no foren vàlides pel campionat.

Sistema de puntuació[modifica]

S'adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta més ràpida. Per al recompte final del campionat només es tenien en compte els quatre millors resultats de set possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe eren repartits en parts iguals entre els pilots sense importar el nombre de voltes en què haguessin participat.

Resultats[modifica]

En aquest primer campionat van participar 18 equips (7 constructors i 11 participants privats) en 6 Grans Premis a Europa (a la carrera Indy 500 només van participar pilots i equips dels Estats Units).

Equips de constructors[modifica]

Alfa Romeo SpA
Alta auto racing team
Automobiles Talbot - Darracq SA: constructor i cinc equips privats ^[1]
English Racing Automobiles
Ferrari
Maserati: constructor i cinc equips privats
Simca - Gordini: un equip privat

Equips privats[modifica]

Ecurie Belge
Ecurie Bleue
Ecurie Leutitia
Ecurie Rosier
Enrico Plate
Equipe Gordini
Officine Alfieri Maserati
Scuderia Achille Varzi
Scuderia Ambrosiana
Scuderia Milano

Grans premis[modifica]

Informació extreta de la pàgina oficial de la F1.^[2]

N°	Nom	Circuit	Data	Pilot guanyador	Equip guanyador	Resultats
1	Gran Premi del Regne Unit	Silverstone	13 de maig	Nino Farina	Alfa Romeo	Resultats
2	Gran Premi de Mònaco	Mònaco	21 de maig	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo	Resultats
3	Gran Premi d'Indianapolis 500	Indianàpolis	30 de maig	Johnnie Parsons	Kurtis Kraft - Offenhauser	Resultats
4	Gran Premi de Suïssa	Bremgarten	4 de juny	Nino Farina	Alfa Romeo	Resultats
5	Gran Premi de Bèlgica	Spa - Francorchamps	18 de juny	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo	Resultats
6	Gran Premi de França	Reims - Gueux	2 de juliol	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo	Resultats
7	Gran Premi d'Itàlia	Monza	3 de setembre	Nino Farina	Alfa Romeo	Resultats

Posicions finals del Campionat de pilots de 1950[modifica]

Pos	Pilot	Equip	Num.	Punts	Guany.	Podis	Poles
1	Nino Farina	Alfa Romeo	10	30	3	3	2
2	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo	18	27	3	3	4
3	Luigi Fagioli ^[2]	Alfa Romeo	36	24		5
4	Louis Rosier	Talbot-Lago - Talbot	58	13		2
5	Alberto Ascari	Ferrari	16	11		1
6	Johnnie Parsons	Kurtis Kraft - Offenhauser	1	9	1	1
7	Bill Holland	Deidt - Offenhauser	3	6		1
8	Prince Bira	Maserati	30	5
9	Peter Whitehead	Ferrari	8	4		1
10	Mauri Rose	Deidt - Offenhauser	31	4		1
11	Reg Parnell	Alfa Romeo	32	4		1
12	Louis Chiron	Maserati	6	4		1
13	Dorino Serafini	Ferrari	48	3		1
14	Philippe Étancelin	Talbot-Lago - Talbot	24	3
15	Yves Giraud Cabantous	Talbot-Lago - Talbot	18	3
16	Raymond Sommer	Talbot-Lago - Talbot	12	3
17	Robert Manzon	Simca - Gordini	44	3
18	Cecil Green	Kurtis Kraft - Offenhauser	54	3
19	Felice Bonetto	Maserati	40	2
20	Joie Chitwood	Kurtis Kraft - Offenhauser	17	1
21	Tony Bettenhausen	Deidt - Offenhauser	14	1
22	Eugène Chaboud	Talbot-Lago - Talbot	20	1
23	Mack Hellings	Kurtis Kraft - Offenhauser	15
24	Luigi Villoresi	Ferrari	2
25	Maurice Trintignant	Simca - Gordini	42
26	Myron Fohr	Marchese - Offenhauser	2
27	Nello Pagani	Maserati	2
28	Pat Flaherty	Kurtis Kraft - Offenhauser	59
29	Paul Pietsch	Maserati	28
30	Paul Russo	Nichels - Offenhauser	7
31	Peter Walker	ERA	9
32	Piero Taruffi	Alfa Romeo	60				1
33	Pierre Levegh	Talbot-Lago - Talbot	56
34	Sam Hanks	Kurtis Kraft - Offenhauser	23
35	Spider Webb	Maserati - Offenhauser	21
36	Toni Branca	Maserati	30
37	Toulo de Graffenried	Maserati	38
38	Troy Ruttman	Lesovsky - Offenhauser	55
39	Walt Ader	Rae - Offenhauser	27
40	Walt Faulkner	Kurtis Kraft - Offenhauser	98				1
41	Walt Brown	Kurtis Kraft - Offenhauser	4
42	Consalvo Sanesi	Alfa Romeo	46
43	Franco Rol	Maserati	4
44	Eugene Martin	Talbot-Lago - Talbot	8
45	Duane Carter	Stevens - Offenhauser	18
46	Dick Rathmann	Watson - Offenhauser	45
47	David Murray	Maserati	50
48	Franco Comotti	Maserati	62
49	Cuth Harrison	ERA	32
50	Geoff Crossley	Alta	26
51	Clemente Biondetti	Ferrari	22
52	Charles Pozzi	Talbot-Lago - Talbot	26
53	Brian Shawe Taylor	Maserati	10
54	Bob Gerard	ERA	26
55	Bill Schindler	Snowberger - Offenhauser	67
56	Bayliss Levrett	Adams - Offenhauser	24
57	David Hampshire	Maserati	34
58	Jackie Holmes	Olson - Offenhauser	77
59	José Froilán González	Maserati	36				1
60	Johnny McDowell	Kurtis Kraft - Offenhauser	62
61	Johnny Claes	Talbot-Lago - Talbot	2
62	Joe Kelly	Alta	23
63	Jimmy Jackson	Kurtis Kraft - Cummins	61
64	Jimmy Davies	Ewing - Offenhauser	22
65	Fred Agabashian	Kurtis Kraft - Offenhauser	28
66	Jerry Hoyt	Kurtis Kraft - Offenhauser	81
67	Gene Hartley	Langley - Offenhauser	75
68	Jack McGrath	Kurtis Kraft - Offenhauser	49
69	Henri Louveau	Talbot-Lago - Talbot	64
70	Harry Schell ^[3]	Cooper - JAP - Talbot	44

Pos.	Pilot	GBR	MON	500	SUI	BEL	FRA	ITA	Pts.
1	Nino Farina	1*	Ret		1*	4*	7	1	30
2	Juan Manuel Fangio	Ret	1*		Ret	1	1*	Ret*/ Ret†	27
3	Luigi Fagioli	2	Ret		2	2	2	3	24 (28)
4	Louis Rosier	5	Ret		3	3	6†	4	13
5	Alberto Ascari		2		Ret	5		2†	11
6	Johnnie Parsons			1*					9
7	Bill Holland			2					6
8	Prince Bira	Ret	5		4			Ret	5
9	Peter Whitehead						3	7	4
10	Louis Chiron	Ret	3		9		Ret	Ret	4
11	Reg Parnell	3					Ret		4
12	Mauri Rose			3					4
13	Dorino Serafini							2†	3
14	Yves Giraud Cabantous	4			Ret	Ret	8		3
15	Raymond Sommer		4		Ret	Ret	Ret	Ret	3
16	Robert Manzon		Ret				4	Ret	3
17	Cecil Green			4					3
18	Philippe Etancelin	8	Ret		Ret	Ret	5†	5	3
19	Felice Bonetto				5		Ret	Ret	2
20	Eugene Chaboud					Ret	5†		1
21	Joie Chitwood			5†					1
22	Tony Bettenhausen			5†					1
23	Toulo de Graffenried	Ret	Ret		6			6	0
24	Bob Gerard	6	6						0
25	Luigi Villoresi		Ret		Ret	6			0
26	Lee Wallard			6					0
27	Charles Pozzi						6†		0
28	Johnny Claes	11	7		10	8	Ret	Ret	0
29	Cuth Harrison	7	Ret					Ret	0
30	Pierre Levegh					7	Ret	Ret	0
31	Walt Faulkner			7					0
32	Nello Pagani				7				0
33	Harry Schell		Ret		8				0
34	George Connor			8					0
35	Geoff Crossley	NC				9			0
36	David Hampshire	9					Ret		0
37	Paul Russo			9					0
38	Toni Branca				11	10			0
39	Pat Flaherty			10					0
40	Brian Shawe Taylor	10†							0
41	Joe Fry	10†							0
42	Myron Fohr			11					0
43	Duane Carter			12					0
44	Mack Hellings			13					0
45	Jack McGrath			14					0
46	Troy Ruttman			15					0
47	Gene Hartley			16					0
48	Jimmy Davies			17					0
49	Johnny McDowell			18					0
50	Walt Brown			19					0
51	Spider Webb			20					0
52	Jerry Hoyt			21					0
53	Walt Ader			22					0
54	Jackie Holmes			23					0
55	Jim Rathmann			24					0
—	Joe Kelly	NC							0
—	Franco Rol		Ret				Ret	Ret	0
—	Eugene Martin	Ret			Ret				0
—	José Froilán González		Ret				Ret		0
—	David Murray	Ret						Ret	0
—	Maurice Trintignant		Ret					Ret	0
—	Leslie Johnson	Ret							0
—	Peter Walker	Ret†							0
—	Tony Rolt	Ret†							0
—	Bill Schindler			Ret					0
—	Fred Agabashian			Ret					0
—	Jimmy Jackson			Ret					0
—	Sam Hanks			Ret					0
—	Dick Rathmann			Ret					0
—	Duke Dinsmore			Ret					0
—	Bayliss Levrett			Ret†					0
—	Bill Cantrell			Ret†					0
—	Guy Mairesse							Ret	0
—	Paul Pietsch							Ret	0
—	Clemente Biondetti							Ret	0
—	Henri Louveau							Ret	0
—	Franco Comotti							Ret	0
—	Consalvo Sanesi							Ret	0
—	Piero Taruffi							Ret†	0
Pos.	Pilot	GBR	MON	500	SUI	BEL	FRA	ITA	Pts.

Notes[modifica]

^ : Tres vehícles Talbot-Lago pilotats per Guy Mairesse, Charles Pozzi i Pierre Levegh van córrer sense nom d'equip.
^ : La posició final de Fagioli fou segon amb 28 punts. En el Gran Premi d'Itàlia de 1950 el pilot Italià fou desqualificat y reubicat en l'últim lloc perdent els 4 punts obtinguts en la carrera.
^ : Schell fou el primer pilot dels Estats Units que va participar en aquesta temporada amb cotxes Cooper - JAP i Talbot-Lago - Talbot, a dos grans premis a Europa.

Altres carreres importants[modifica]

Altres curses disputades durant aquest any però que no van ser valides pel campionat de Fórmula 1.

Cursa	Nom	Circuit	Data	Pilot guanyador	Equip guanyador
1	Gran Premi de Pau	Pau	10 d'abril	Juan Manuel Fangio	Maserati
2	Richmond Trophy	Richmond	10 d'abril	Reg Parnell	Maserati
3	Gran Premi de San Remo	San Remo	16 d'abril	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo
4	Gran Premi de París	París	30 d'abril	Georges Grignard	Talbot-Lago
5	Copa de l'Imperi Británic	Dougles	15 de juny	Bob Gerard	ERA
6	Gran Premi de Bari	Bari	9 de juliol	Nino Farina	Alfa Romeo
7	Carrera pels carrers de Jersey	Jersey	13 de juliol	Peter Whitehead	Ferrari
8	Circuit de Albigeois	Albi	16 de juliol	Louis Rosier	Talbot-Lago
9	Gran Premi de Holanda	Zandvoort	23 de juliol	Louis Rosier	Talbot-Lago
10	Gran Premi de les Nacions	Ginebra	30 de juliol	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo
11	Copa de Nottingham	Nottingham	7 d'agost	David Hampshire	Maserati
12	Copa de Ulster	Dundrod	12 d'agost	Peter Whitehead	Ferrari
13	Copa Acerbo	Pescara	15 d'agost	Juan Manuel Fangio	Alfa Romeo
14	Copa Internacional BRDC	Silverstone	26 d'agost	Nino Farina	Alfa Romeo
15	Copa Goodwood	Goodwood	30 de setembre	Reg Parnell	BRM
16	Gran Premi de la Penya Rhin	Pedralbes	29 d'octubre	Alberto Ascari	Ferrari

Referències[modifica]

↑ World Championship of Drivers, 1974 FIA Yearbook, Grey section, pages 118 & 119
↑ «1950 RACE RESULTS» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2022].

[FIA-1] World Championship of Drivers, 1974 FIA Yearbook, Grey section, pages 118 & 119

[F1oficial-2] «1950 RACE RESULTS» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2022].

[1]

[1]

[2]

[2]

[3]