The Mikado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Mikado (desambiguació)».
El Mikado
Three Little Maids
Litografia de The Mikado
Títol original: The Mikado
Llengua original: anglès
Gènere: "opereta"
Música: Arthur Sullivan
Llibret: W. S. Gilbert
Actes: 2
Època de composició: 1884
Estrena: 14 de març de 1885
Teatre: Savoy Theatre, Londres
Personatges:
  • El Mikado del Japó
  • Nanki-Poo, el seu fill, disfressat de joglar i enamorat de Yum-Yum
  • Ko-Ko, el Gran Senyor Botxí de Titipú
  • Pooh-Bah, l'honorable senyor acaparador de tota la resta de càrrecs
  • Pish-Tush, un noble
  • Go-To, un noble
  • Yum-Yum, una pupil·la de Ko-Ko, amb qui també està promesa
  • Pitti-Sing, una pupil·la de Ko-Ko
  • Peep-Bo, una pupil·la de Ko-Ko
  • Katisha, una vella dama, enamorada de Nanki-Poo

The Mikado; or, The Town of Titipu (El Mikado; o La Ciutat de Titipú) és una òpera còmica en dos actes, amb música d'Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert, sent la seva catorzena col·laboració operística. Va estrenar-se el 14 de març de 1885 a Londres, representant-se en 672 funcions al Savoy Theatre, ocupant la segona posició entre els espectacles musicals amb més funcions en aquella època.[1] Abans de finals de 1885, s'estima que almenys hi havia 150 companyies representant-la a Europa i a Amèrica.[2] The Mikado segueix sent una de les òperes del Savoi més freqüentment representades, i és molt popular per les produccions d'aficionats i escolars. Ha estat traduïda a nombrosos idiomes, i és una de les peces de teatre musical més representades de la història. A Catalunya ha estat adaptada per Dagoll Dagom, amb traducció de Xavier Bru de Sala.

Situar l'acció al Japó Imperial, un lloc exòtic i llunyà de la Gran Bretanya, va permetre a Gilbert satiritzar les institucions i els polítics britànics més lliurement al disfressar-los de japonesos. Gilbert usà situacions fictícies o estrangeres en diverses òperes, com The Mikado, Princess Ida, The Gondoliers, Utopia, Limited i The Grand Duke, per suavitzar l'impacte de la seva sàtira de les institucions britàniques.

Orígens[modifica | modifica el codi]

L'òpera anterior de Gilbert i Sullivan, Princess Ida, va representar-se durant 9 mesos, una estada curta pel que era habitual entre les òperes del Savoi. Mentre que Ida donava ja mostres de desinflar-se, Richard D'Oyly Carte se n'adonà que, per primera vegada des de 1877, no hi hauria cap nova òpera preparada per a quan l'antiga tanqués. El 22 de març de 1884, Carte recordà a Gilbert i Sullivan que, segons el seu contracte, haurien de tenir preparada una nova òpera en un termini de sis mesos.[3] Un amic de Sullivan, el director d'orquestra Frederic Clay, havia patit un infart a inicis de desembre de 1883 que finalitzà la seva carrera. Sullivan, veient-se ell mateix en la mateixa situació, car la seva delicada salut i al seu anhel de dedicar-se a una música més seriosa, replicà que "m'és impossible fer una nova peça de la mateixa mena del que ja hem fet en Gilbert i jo".[4] Gilbert quedà sorprès per la resposta de Sullivan i havia començat a treballar en una nova òpera en la que la gent s'enamorava contra el seu desig després de prendre una poció màgica. Va escriure a Sullivan demanant-li que reconsiderés la seva decisió, però el 2 d'abril el compositor ja havia arribat al límit amb les seves òperes:

« ...Contínuament he estat arreglant la música per tal que no es perdés una sola síl·laba... M'agradaria fer una història sobre interessos humans, i probablement on els mots còmics vinguessin enmig d'una situació còmica, i on, si la situació tingués un caràcter tendre o dramàtic, les paraules tinguessin un caràcter semblant.[5] »

Gilbert quedà molt ferit, però Sullivan insistí en els seus arguments. A més, aquell argument era molt semblant al de The Sorcerer, de 1877. Les parts estaven en un punt mort, i Gilbert escrigué: I així acaba una associació literària i musical que ha durat set anys, una associació de reputació excepcional, una associació sense igual en resultats econòmics, i fins ara sense discussió o cap element discordant.[6] Amb tot, el 8 de maig de 1884, Gilbert estava disposat a retrocedir, quan va escriure"...puc entendre que si construeixo un altre argument en el que no hi hagi cap element sobrenatural, ho prendria en consideració? ...un argument consistent, lliure d'anacronismes, construït en una perfecte bona fe amb la meva millor habilitat?".[7] El gel s'havia trencat, i el 20 de maig de 1884, Gilbert envià a Sullivan un resum de l'argument de The Mikado.[7] Gilbert trobà un lloc per al seu argument a The Mountebanks, escrita juntament amb Alfred Cellier al 1892. Una versió revisada de The Sorcerer, de 1877, juntament amb Trial by Jury (1875), òpera d'un únic acte, s'interpretà al Savoy mentre que Carte i el seu públic esperaven per al seu proper treball.

Al 1914, Cellier i Bridgeman explicaren per primera vegada la història familiar de com Gilbert s'inspirà:

« Gilbert, havent decidit deixar el seu propi país temporalment, buscà algun lloc diferent que fos subjecte del seu peculiar humor. Un curiós incident li inspirà la idea. Un dia una vella espasa japonesa que, durant anys, havia estat penjant de la paret del seu estudi, va caure del seu lloc. Aquest incident el va fer pensar en Japó. En aquells moments, una companyia de japonesos havien arribat a Anglaterra i instal·laren un poblet a Knightsbridge.[8] »

La història té un decorat real, però és altament fictici.[9] Gilbert va ser entrevistat en dues ocasions sobre la inspiració per a The Mikado. En totes dues entrevistes es mencionà l'espasa, i en una d'elles va dir que va ser la inspiració per a l'òpera, tot i que mai va dir que caigués l'espasa. El que posa en dubte la història, això no obstant, és l'error de Cellier i Bridgeman sobre l'exhibició japonesa de Knightsbridge:[10] no va obrir-se fins al 10 de gener de 1885, gairebé dos mesos després que Gilbert hagués completat el Primer Acte.[9][11]

Malgrat que la demostració japonesa de Knightsbridge de 1885-87 no hagués obert quan Gilbert va concebre The Mikado, durant les dècades de 1860 i 1870 existia una certa bogeria cap al Japó a Anglaterra, sent el moment perfecte per situar una òpera al Japó.[12] Gilbert explicà a un periodista No puc donar-li un bon motiu per al que la nostra peça succeeixi al Japó... dóna el lloc per a un tractament, una escenografia i un vestuari pintoresc, i penso que la idea d'un magistrat que alhora és jutge i botxí, i que no pot ni ferir ni una mosca, potser divertiria al públic.[13][14]

En una entrevista al 1885, amb el New York Daily Tribune, Gilbert també declarà que la baixa estatura de of Leonora Braham, Jessie Bond i Sybil Grey li donà la idea d'agrupar-les per formar les 3 noietes del Japó, referides a l'òpera com "three little maids". També explicà que una noia japonesa, una cambrera del té del poble japonès, va anar als assaigs per ensenyar a les noies dances tradicionals japoneses.[14] El 12 de febrer de 1885, un mes abans de l'estrena de The Mikado, el Illustrated London News va escriure sobre la inauguració del poblet japonès, senyalant, entre altres coses, les gracioses i fantàstiques dances que realitzaven... 3 noietes.[15] Finalment, Gilbert afirmà que ell i Sullivan havien decidit tallar la cançó del Mikado al segon acte, però que els membres de la companyia i d'altres que havien vist l'assaig de vestuari van venir a nosaltres tots a la una i ens amenaçaren per tornar-la a posar.[14]

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • El Mikado del Japó (baix)
  • Nanki-Poo, el seu fill, disfressat de joglar i enamorat de Yum-Yum (tenor)
  • Ko-Ko, el Gran Senyor Botxí de Titipú (baríton còmic)
  • Pooh-Bah, l'honorable senyor acaparador de tota la resta de càrrecs (baríton)
  • Pish-Tush, un noble (baríton[16])
  • Go-To, un noble (baix) [16]
  • Yum-Yum, una pupil·la de Ko-Ko, amb qui també està promesa (soprano)
  • Pitti-Sing, una pupil·la de Ko-Ko (mezzo-soprano)
  • Peep-Bo, una pupil·la de Ko-Ko (soprano o mezzo-soprano)
  • Katisha, una vella dama, enamorada de Nanki-Poo (contralto)

Argument[modifica | modifica el codi]

Primer Acte[modifica | modifica el codi]

  • Jardí de la residència oficial de Ko-Ko

Després de l'Obertura, cavallers de la ciutat japonesa de Titipú donen la benvinguda al públic ("If you want to know who we are"). Un músic ambulant, Nanki-Poo, entra i es presenta a si mateix ("A wand'ring minstrel I"). Pregunta per la seva enamorada, una pupil·la de Ko-Ko (un antic sastre pobre). Un dels cavallers, Pish-Tush, li explica que quan el Mikado decretà que el flirteig era un crim capital, les autoritats de Titipú, frustraren el decret nomenant a Ko-Ko, un presoner condemnat a mort per flirtejar, nomenant-lo al càrrec d'Honorable Senyor Botxí ("Our great Mikado, virtuous man"). Ko-Ko era el proper en haver de ser decapitat, i les autoritats de Titipú raonaren que "no se'n podria decapitar a cap altre fins que ell mateix ho fos", i com que no era provable que Ko-Ko s'intentés executar a si mateix, no podria haver cap execució. Malgrat això, tots els oficials llevat de Pooh-Bah eren massa orgullosos com per haver de servir a un ex-sastre, i a partir de llavors Pooh-Bah ostenta tots els seus càrrecs (i cobra tots els seus sous). Pooh-Bah informa a Nanki-Poo que està previst que Yum-Yum es casi amb Ko-Ko al dia següent ("Young man, despair").

Ko-Ko fa la seva entrada ("Behold the Lord High Executioner"), i es descriu llegint una llista de gent que no s'ha d'oblidar si han de ser executats ("As some day it may happen"). Aviat, arriba Yum-Yum amb dues amigues (de vegades referides com "les seves germanes") Peep-Bo and Pitti-Sing ("Comes a train of little ladies", "Three little maids from school"). Ko-Ko demana que les noies es mostrin respectuoses vers Pooh-Bah, però Booh-Bah no es mostra receptiu ("So please you, sir"). Nanki-Poo arriba i aconsegueix parlar amb Yum-Yum, revelant-li el seu secret: és el fill del Mikado que viatja disfressat per evitar els desigs amorosos de Katisha, una vella dama de la cort del seu pare. Els dos amants es lamenten perquè la llei els prohibeix fer ("Were you not to Ko-Ko plighted").

Ko-Ko rep la notícia que el Mikado ha decretat que llevat que hi hagi una execució en el termini d'un més, la ciutat serà reduït al rang de poblet –la qual cosa portaria la ruïna-. Pooh-Bah i Pish-Tush senyalen a Ko-Ko com la tria òbvia per ser executat, car ja ha estat condemnat a mort ("I am so proud"), però Ko-Ko protesta, primer perquè seria "extremadament difícil, a més de perillós", intentar executar-se a si mateix; a més que seria suïcidi, la qual cosa és una "ofensa capital". Per fortuna, Ko-Ko descobreix que Nanki-Poo, desesperat per perdre a Yum-Yum, s'està preparant per suïcidar-se. Després d'assegurar-se que res el farà canviar d'opinió, Ko-Ko fa un tracte amb ell: Nanki-Poo podrà casar-se amb Yum-Yum durant un mes, però després d'aquest termini, serà executat. Llavors, Ko-Ko es casarà amb la jove vídua.

Tots arriben per celebrar la unió de Nanki-Poo i Yum-Yum ("With aspect stern and gloomy stride"), però les festes queden interrompudes per l'arribada de Katisha, que ha anat per reclamar a Nanki-Poo com el seu marit. Tot i això, la gent de la ciutat es mostra molt més afecte cap a la jove parella, i els intents de Katisha per descobrir la veritable identitat de Nanki-Poo són ofegats per la cridòria de la gent. Momentàniament derrotada, Katisha proclama que tornarà.

Segon Acte[modifica | modifica el codi]

  • El jardí de Ko-Ko

Yum-Yum està sent preparada per les seves amigues pel casament ("Braid the raven hair"), quedant a continuació sola per complaure's en la seva bellesa ("The sun whose rays"). Pitti-Sing i Peep-Bo tornen, recordant-li la naturalesa limitada de la seva imminent unió. Juntament amb Nanki-Poo i Pish-Tush intenten animar-la ("Brightly dawns our wedding-day"); però entren Ko-Ko i Pooh-Bah per informar-los d'un gir, segons la qual si un home és executat per flirtejar, la seva dóna ha de ser enterrada viva ("Here's a how-de-do"). Yum-Yum no està disposada a casar-se sota aquestes circumstàncies, i per tant Nanki-Poo desafia a Ko-Ko a que l'executi allà mateix; però Ko-Ko es mostra incapaç de matar una mosca. Ko-Ko en canvi, fa marxar a Nanki-Poo i a Yum-Yum a que es cassin (per Pooh-Bah, com Arquebisbe de Titipú), prometent que lliurarà al Mikado un fals certificat que provi l'execució fictícia.

El Mikado i Katisha arribn a Titipú enmig d'una gran processó ("Mi-ya Sa-ma""From every kind of man obedience I expect"); i el Mikado es descriu com a protector del seu poble ("A more humane Mikado"). Ko-Ko assumeix que venia a veure si s'havia portat a terme una execució, i ajudat per Pitti-Sing i Pooh-Bah, dóna una descripció prou gràfica de la suposada execució ("The criminal cried") i lliura al Mikado el fals certificat signat per Pooh-Bah com a forense, així com per la majoria dels principals oficials de la ciutat (és a dir, Pooh-Bah), que estaven presents a la "cerimònia". Però el Mikado ha vingut per un motiu diferent: està buscant al seu fill. Quan escolten que el fill del Mikado està viatjant sota el nom de "Nanki-Poo", s'estén el pànic, i Ko-Ko afirma que Nanki-Poo ha marxat a un país molt llunyà. Però Katisha, mentrestant, està llegint el certificat de defunció i descobreix amb espant que "l'executat" ha estat Manki-Poo. El Mikado, tot i que expressa comprensió i simpatia, discuteix amb Katisha sobre el càstig que han de rebre "els responsables de la mort de l'hereu al tron del Japó". ("See How the Fates") Amb els tres conspiradors esperant temerosos l'execució, Ko-Ko prega a Nanki-Poo que torni. Nanki-Poo tem que Katisha ordeni la seva execució si descobreix que està viu, però adverteix que si Ko-Ko demana a Katisha que es casi amb ell, Nanki-Poo podrà tornar ("The flowers that bloom in the spring"). Encara que Katisha és rebutjable, Ko-Ko no té tria: o es casa amb Katisha o ha de fer front a una mort horrible.

Ko-Ko descobreix a Katisha dolent-se per la pèrdua ("Alone, and yet alive"), i es llança als seus peus per la seva pietat. Li demana la mà en matrimoni, dient que des de fa temps el consumeix una encesa passió cap a ella. Katisha es nega en un inici, però després, commoguda pes seus precs ("Tit-willow"), cedeix. ("There is beauty in the bellow of the blast")

Un cop s'ha celebrat la cerimònia de casament (per Pooh-Bah, el Registrador), Katisha demana pietat al Mikado per Ko-Ko i els seus còmplices. Nanki-Poo i Yum-Yum reapareixen, despertant la fúria de Katisha. El Mikado està sorprès de veure a Nanki-Poo, quan se li havia descrit amb tot detall la seva execució. Ko-Ko explica que quan arriba una ordre reial perquè es realitzi una execució, la víctima, parlant legalment, ja és morta, i si és morta, per que no dir-ho així? [17] El Mikado assenteix que "no se li podria haver explicat de manera més satisfactòria", i Titipú celebra el casament ("For he's gone and married Yum-Yum").

Números musicals[modifica | modifica el codi]

  • Overture (Inclou "Mi-ya Sa-ma", "The Sun Whose Rays Are All Ablaze", "There is Beauty in the Bellow of the Blast", "Braid the Raven Hair" i "With Aspect Stern and Gloomy Stride")

Acte I[modifica | modifica el codi]

  • 1. "If you want to know who we are" (Cor d'homes)
  • 2. "A Wand'ring Minstrel I" (Nanki-Poo i Homes)
  • 3. "Our Great Mikado, virtuous man" (Pish-Tush i Homes)
  • 4. "Young man, despair" (Pooh-Bah, Nanki-Poo i Pish-Tush)
  • 4a. Recitatiu: "And have I journey'd for a month" (Pooh-Bah, Nanki-Poo)
  • 5. "Behold the Lord High Executioner" (Ko-Ko i Homes)
  • 5a. "As some day it may happen" (Ko-Ko i Homes)
  • 6. "Comes a train of little ladies" (Noies)
  • 7. "Three little maids from school are we" (Yum-Yum, Peep-Bo, Pitti-Sing i Noies)
  • 8. "So please you, Sir, we much regret" (Yum-Yum, Peep-Bo, Pitti-Sing, Pooh-Bah i Noies)[18]
  • 9. "Were you not to Ko-Ko plighted" (Yum-Yum i Nanki-Poo)
  • 10. "I am so proud" (Pooh-Bah, Ko-Ko i Pish-Tush)
  • 11. Finale Act I (Companyia)
    • "With aspect stern and gloomy stride"
    • "The threatened cloud has passed away"
    • "Your revels cease!" ... "Oh fool, that fleest my hallowed joys!"
    • "For he's going to marry Yum-Yum"
    • "The hour of gladness" ... "O ni! bikkuri shakkuri to!"
    • "Ye torrents roar!"

Acte II[modifica | modifica el codi]

  • 12. "Braid the raven hair" (Pitti-Sing i Noies)
  • 13. "The sun whose rays are all ablaze" (Yum-Yum) [19]
  • 14. Madrigal, "Brightly dawns our wedding day" (Yum-Yum, Pitti-Sing, Nanki-Poo i Pish-Tush)
  • 15. "Here's a how-de-do" (Yum-Yum, Nanki-Poo i Ko-Ko)
  • 16. "Mi-ya Sa-ma"[20] "From every kind of man obedience I expect" (Mikado, Katisha, Cor)
  • 17. "A more humane Mikado" (Mikado, Cor) [21]
  • 18. "The criminal cried as he dropped him down" (Ko-Ko, Pitti-Sing, Pooh-Bah, Cor)
  • 19. Glee, "See how the Fates their gifts allot" (Mikado, Pitti-Sing, Pooh-Bah, Ko-Ko i Katisha)
  • 20. "The flowers that bloom in the spring" (Nanki-Poo, Ko-Ko, Yum-Yum, Pitti-Sing, i Pooh-Bah)
  • 21. Recitatiu i cançó, "Alone, and yet alive" (Katisha)
  • 22. "On a tree by a river (Willow, tit-willow)" (Ko-Ko)
  • 23. "There is beauty in the bellow of the blast" (Katisha i Ko-Ko)
  • 24. "Finale Act II" (Companyia)
    • "For he's gone and married Yum-Yum"
    • "The threatened cloud has passed away"

Produccions[modifica | modifica el codi]

The Mikado és l'òpera del Savoy que més funcions realitzà en la seva producció original. També és la que va tenir el revival més ràpid: després que el següent treball de Gilbert i Sullivan, Ruddigore, tancà relativament aviat, es reestrenaren 3 òperes per omplir l'interregnum fins que The Yeomen of the Guard estigués a punt, amb The Mikado sent reestrenada només 17 mesos després que hagués tancat la producció original. El 4 de setembre de 1891, la companyia "C" de la D'Oyly Carte's donà una funció al Castell de Balmoral davant la Reina Victòria i la família reial.[22]

"The Mikado" tornà a ser representada mentre que es preparava The Grand Duke. Quan ja era clar que aquesta òpera no era un èxit, "The Mikado" va representar-se en matinees, i el revival seguí quan The Grand Duke tancà després de 3 mesos. Entre 1906-07, Helen Carte, vídua de Richard D'Oyly Carte, muntà una temporada de repertori al Savoy, però The Mikado no va representar-se, car hi havia una visita reial japonesa i es pensava que podrien sentir-se ofesos. Tot i això, sí que va ser inclosa a la segona temporada de repertori, al 1908-09. Charles Ricketts realitzà un nou disseny de vestuari per a la temporada de 1916, usats fins al 1982.[23]

La primera producció provincial de The Mikado s'estrenà a Brighton el 27 de juliol de 1885, però diversos membres de la companyia van abandonar-la durant l'agost per estrenar la primera producció americana a Nova York. Des de llavors, The Mikado va estar contínuament en ruta. Des de 1885 i fins a la dissolució de la companyia al 1982 no hi va haver cap any sense una companyia D'Oyly Carte (o diverses) l'estiguessin representant.

A Amèrica, com havia passat amb H.M.S. Pinafore, les primeres produccions van ser pirates, però un cop s'estrenà a l'agost de 1885 la producció autoritzada, va ser un gran èxit, obtenint beneficis rècords, i amb Carte formant diverses companyies per portar de gira The Mikado per Nordamèrica.[24] Les produccions paròdiques i burlesques se succeïren.[25] Aparegueren nombroses versions no-autoritzades, i, com que llavors no existia el tractat de copyrights, Carte o Gilbert i Sullivan no podien fer res.[2] A Austràlia, la primera funció autoritzada de The Mikado va ser el 14 de novembre de 1885 al Theatre Royal de Sydney, produïda per J. C. Williamson. Durant 1886 van arribar a haver 6 companyies de gira representant The Mikado només a Nordamèrica.[26]

Carte portà de gira al 1886 i de nou al 1887 per Alemanya i per tota Europa.[27] Al setembre de 1886, el principal crític de Viena, Eduard Hanslick, va escriure que l'òpera era un èxit sense paral·lel, atribuïble no només al llibret i a la música, sinó que també a l'originalitat de la posada en escena, única en la seva mena, realitzada pels artistes del sr D'Oyly Carte... ribetejant l'ull i l'oïda amb l'exotisme. [28] També es realitzaren produccions autoritzades a França, Holanda, Hongria, Espanya, Bèlgica, Escandinàvia, Rússia, etc.

Després que expirés el copyright de Gilbert al 1962, la Sadler's Wells Opera muntà la primera producció professional a Anglaterra fora de la D'Oyly Carte, amb Clive Revill com Ko-Ko. Entre els molts revivals professionals realitzats a Anglaterra des de llavors hi ha una realitzada per la al 1986, amb Eric Idle com Ko-Ko i Lesley Garrett com Yum-Yum, dirigida per Jonathan Miller. Aquesta producció, realitzada en diverses ocasions, no estava situada al Japó, sinó a un hotel de luxe costaner durant els anys 20, amb l'escenografia i el vestuari íntegrament en blanc i negre.

Anàlisi i recepció[modifica | modifica el codi]

El tractament de la mort[modifica | modifica el codi]

The Mikado és una comèdia que tracta sobre temes de mort i crueltat. Funciona només perquè Gilbert ho tracta d'una manera trivial. Gilbert fa servir la tècnica retòrica anomenada meiosi, un entendiment dràstic de la situació.

La mort és tractada com un afer de negocis en el món cap per avall de Gilbert. Pooh-Bah afirma que Ko-Ko és un mecànic industrial. Ko-Ko també veu el seu ofici sagnant com una professió, afirmant que "no puc embarcar-me en una operació professional llevat que vegi resultats satisfactoris".

L'escenografia japonesa[modifica | modifica el codi]

El fet que The Mikado retrati la cultura, l'estil i el govern japonès prové de la visió pintoresca que els britànics de l'època tenien del Japó, així com la moda llavors existent per tot allò que provenia del país nipó a la dècada de 1880.[12] Gilbert va escriure que "el Mikado de l'òpera és un monarca imaginari d'una època remota, que no pot fer pensar en cap mena d'institució actual"[29] G. K. Chesterton comparà la sàtira de l'òpera a la que apareix a Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift: Gilbert perseguí els dimonis de l'Anglaterra moderna fins que no deixà tot potes enlaire, tal com havia fet Swift... dubto que hi hagi un sol acudit en tota l'òpera dirigit als japonesos. Però totes les bromes de l'obra apunten als anglesos.. sobre Anglaterra, Pooh-Bah és quelcom més que una sàtira: és la veritat. [30] L'òpera esbossa la visió que es tenia a l'Anglaterra Victoriana sobre l'Extrem Orient, gleaned by Gilbert from the glimpses of la moda i l'art japonès que seguí a l'inici del comerç entre les dues illes, i durant els assaigs, Gilbert visità l'exhibició japonesa a Knightsbridge, Londres.[31] Gilbert buscava l'autenticitat en el decorat, el vestuari, els moviments i gestos dels actors. Amb aquesta finalitat, Gilbert contractà alguns dels japonesos a Knightsbridge per tal que supervissessin la producció i per ensenyar als actors. Al programa de mà que va donar-se la nit d'estrena s'agraïa la col·laboració de "Els Directors i Habitants Nadius".[32] Sullivan va incloure "Miya Sama" a la partitura, una versió d'una marxa militar japonesa anomenada "Ton-yare Bushi", composta durant l'era Meiji.[20][33] Giacomo Puccini també incorporà la cançó a la seva òpera Madama Butterfly. Els personatges no tenen noms japonesos, sinó més aviat exclamacions infantils.[34]

Els japonesos es mostraren ambivalents cap a The Mikado durant molts anys. Alguns crítics japonesos veien la descripció del Mikado com a una representació irrespectuosa cap a la reverència de l'Emperador Meiji (al teatre japonès estava prohibit descriure a l'emperador a escena).[35] El Príncep Komatsu Akihito, que va veure una funció a Londres al 1886, no s'ho va prendre com una ofensa.[36] Quan el príncep Fushimi Sadanaru va realitzar una visita d'estat al 1907, el govern britànic prohibí les representacions de The Mikado a Londres durant 6 setmanes,[37] temerosos que pogués ofendre'l; maniobra que va haver de fer-se enrere quan el príncep va dir que havia esperat veure The Mikado durant la seva estança.[38][39] Un periodista japonès que cobria l'estada del príncep assistí a una funció i es confessà profunda i afortunadament decebut. Esperant veritables insults cap al seu país, s'havia trobat només música brillant i molta diversió.[40]

La J. C. Williamson G&S company va fer una gira pel Japó durant la dècada de 1920, interpretant The Mikado, juntament amb altres treballs de Gilbert i Sullivan. Després de la Segona Guerra Mundial, The Mikado va ser interpretada al Japó en diverses funcions privades. La primera producció pública va realitzar 3 funcions al 1946 al Ernie Pyle Theater de Tokio, dirigida pel pianista Jorge Bolet per a les tropes americanes. El vestuari i l'escenografia eren opulents, i els principals intèrprets eren americans, canadencs i britànics, així com les dones del cor, però el cor masculí i el ballet femení eren japonesos.[41] El general Douglas MacArthur prohibí una producció professional a Tokio al 1947, interpretada íntegrament per japonesos,[42] però hi hagué més produccions al Japó. Per exemple, l'òpera va ser interpretada a Tokio al 1970 al Ernie Pyle Theater, presentada pel Servei Especial del 8è Exèrcit.[43]

Al 2001, la ciutat de Chichibu (秩父) produí una adaptació de The Mikado en japonès.[44][45] Es diu que Gilbert tenia a Chichibu en ment quan anomenà Titipú a la seva ciutat; però no hi ha proves que avalin aquesta teoria.[46] Rokusuke Ei, un escriptor i assaigista japonès afirmà entre altres que una revolta camperola que va tenir lloc a Chichibu al 1894 inspirà a Gilbert.[44][47] D'altres investigadors japonesos han conclòs que simplement Gilbert podria haver sentit a parlar de la seda de Chichibú, que s'exportava al segle XIX.

Modernitzacions[modifica | modifica el codi]

A la cançó , cantada per Ko-Ko al primer acte, el personatge cita una "petita llista" que "ofenen la societat" als quals no s'hauria d'oblidar si se'ls executés. Per evitar distreure el públic amb referències que podrien ser ofensives o poguessin haver quedat desfasades, les lletres es modifiquen a les produccions modernes, sovint usant bromes locals. [48] Una seqüència que també és sovint alterada és la llista de títols de Pooh-Bah, en la que se li poden posar càrrecs actuals. La llista de crims i càstigs del Mikado a "A more humane Mikado" també sovint és reescrita per tal d'incloure infraccions actuals. [49]

Crítica[modifica | modifica el codi]

The Mikado esdevingué l'Òpera del Savoy més representada, [50] i ha estat traduïda a nombrosos idiomes. És una de les obres del teatre musical més habitualment representades de tota la història. [51]

The Mikado ha estat admirada per altres compositors. Ethel Smyth va escriure de Sullivan "Un dia va ensenyar-me una còpia de la partitura de The Golden Legend, dient "crec que és el millor que he fet", i quan li vaig dir que segons la meva opinió "The Mikado" era la seva obra mestre, tot i que vam riure, vaig veure que estava decebut."[52]

Enregistraments històrics[modifica | modifica el codi]

Les taules següents mostren les principals produccions originals de la D'Oyly Carte Opera Company, fins a la seva cloenda al 1982:

Role Savoy Theatre
1885[53]
Fifth Avenue
1885[54]
Savoy Theatre
1888[55]
Savoy Theatre
1895[56]
Savoy Theatre
1908[57]
El Mikado Richard Temple Frederick Federici Richard Temple R. Scott Fishe² Henry Lytton
Nanki-Poo Durward Lely Courtice Pounds J. G. Robertson Charles Kenningham Strafford Moss
Ko-Ko George Grossmith George Thorne George Grossmith Walter Passmore Charles H. Workman
Pooh-Bah Rutland Barrington Fred Billington Rutland Barrington Rutland Barrington Rutland Barrington
Pish-Tush Frederick Bovill Charles Richards[58] Richard Cummings Jones Hewson Leicester Tunks
Go-To1 Rudolph Lewis R. H. Edgar Rudolph Lewis Fred Drawater
Yum-Yum Leonora Braham Geraldine Ulmar Geraldine Ulmar Florence Perry Clara Dow
Pitti-Sing Jessie Bond Kate Forster Jessie Bond Jessie Bond Jessie Rose
Peep-Bo Sybil Grey Geraldine St. Maur Sybil Grey Emmie Owen Beatrice Boarer
Katisha Rosina Brandram Elsie Cameron Rosina Brandram Rosina Brandram Louie René

1El paper de Go-To s'afegí a l'abril de 1885

²Pel revival de 1896–97 revival, Richard Temple tornà a interpretar The Mikado durant gener i febrer de 1896, i de nou entre novembre de 1896 i febrer de 1897.

Role D'Oyly Carte
1915 Tour[59]
D'Oyly Carte
1925 Tour[60]
D'Oyly Carte
1935 Tour[61]
D'Oyly Carte
1945 Tour[62]
D'Oyly Carte
1951 Tour[63]
El Mikado Leicester Tunks Darrell Fancourt Darrell Fancourt Darrell Fancourt Darrell Fancourt
Nanki-Poo Dewey Gibson Charles Goulding Charles Goulding John Dean Neville Griffiths
Ko-Ko Henry Lytton Henry Lytton Martyn Green Grahame Clifford Martyn Green
Pooh-Bah Fred Billington Leo Sheffield Sydney Granville Richard Walker Richard Watson
Pish-Tush Frederick Hobbs Henry Millidge Leslie Rands Wynn Dyson Alan Styler
Go-To T. Penry Hughes L. Radley Flynn L. Radley Flynn Donald Harris
Yum-Yum Elsie McDermid Elsie Griffin Kathleen Frances Helen Roberts Margaret Mitchell
Pitti-Sing Nellie Briercliffe Aileen Davies Marjorie Eyre Marjorie Eyre Joan Gillingham
Peep-Bo Betty Grylls Beatrice Elburn Elizabeth Nickell-Lean June Field Joyce Wright
Katisha Bertha Lewis Bertha Lewis Dorothy Gill Ella Halman Ella Halman
Role D'Oyly Carte
1955 Tour[64]
D'Oyly Carte
1965 Tour[65]
D'Oyly Carte
1975 Tour[66]
D'Oyly Carte
1982 Tour[67]
El Mikado Donald Adams Donald Adams John Ayldon John Ayldon
Nanki-Poo Neville Griffiths Philip Potter Colin Wright Geoffrey Shovelton
Ko-Ko Peter Pratt John Reed John Reed James Conroy-Ward
Pooh-Bah Fisher Morgan Kenneth Sandford Kenneth Sandford Kenneth Sandford
Pish-Tush Jeffrey Skitch Thomas Lawlor Michael Rayner Peter Lyon
Go-To John Banks George Cook John Broad Thomas Scholey
Yum-Yum Cynthia Morey Valerie Masterson Julia Goss Vivian Tierney
Pitti-Sing Joyce Wright Peggy Ann Jones Judi Merri Lorraine Daniels
Peep-Bo Beryl Dixon Pauline Wales Patricia Leonard Roberta Morrell
Katisha Ann Drummond-Grant Christene Palmer Lyndsie Holland Patricia Leonard

El Mikado de Dagoll Dagom[modifica | modifica el codi]

Personatge 1986 2005
El Mikado Miquel Periel Josep Ferrer
Nanki-Poo Pep Molina Toni Viñals / Ivan Labanda
Ko-Ko Ferran Rañé Josep M Gimeno
Pooh-Bah Ferran Frauca Albert Muntanyola
Pish-Tush Jordi Fusalba Jaume Ortanobas
Man-Go-Ta Jaume Mallofré Àlex Esteve
Fun-Ya-Yao Miquel Periel/ Fulgenci Mestres Josep Ferrer
Yum-Yum Teresa Vallicrosa /Roser Batalla Dulcinea Juarez
Pitti-Sing Teresa De La Torre Ira Prat
Yoshinara Rosa Nicolàs Manoli Nieto
Peep-Bo Maria Rosas Elisabet Paz
To-Shi-Sa Isabel Soriano Maria Del Mar Maestu
Katisha Montse Pi Mariona Blanch

El 20 de maig de 1986 s'estrenà la versió catalana de The Mikado, "El Mikado", producció de Dagoll Dagom, amb traducció i adaptació de Xavier Bru de Sala, arranjaments de Joan Vives i direcció de Joan Lluís Bozzo.[68] Vint anys després, el 19 de novembre de 2005, s'estrenà un revival de la producció, al Teatro Serantes de Santurce, que realitzà una gira per Espanya, amb una estada al teatre Apolo de Barcelona.[69][70]

Pel·lícules i vídeos[modifica | modifica el codi]

Al 1926, la D'Oyly Carte Opera Company va fer un breu film promocional de The Mikado. [71] Alguns dels Savoiards més famosos apareixen a la pel·lícula, incloent Darrell Fancourt com The Mikado, Henry Lytton com Ko-Ko, Leo Sheffield com Pooh-Bah, Elsie Griffin com Yum-Yum, i Bertha Lewis com Katisha.

Al 1939, la Universal Pictures llançà una pel·lícula de 90 minuts en technicolor de The Mikado. Estava protagonitzada per Martyn Green com Ko-Ko, Sydney Granville com Pooh-Bah, el cantant americà Kenny Baker com Nanki-Poo i Jean Colin com Yum-Yum. Diversos personatges i coristes més també havien estat membres de la D'Oyly Carte. La música era dirigida per Geoffrey Toye, antic director musical de la D'Oyly Carte, que també exercí de director i signà l'adaptació, que comportà diversos talls, afegits i reordenà escenes. La direcció era de Victor Schertzinger, i William V. Skall rebé una nominació a l'Oscar a la millor fotografia. [72][73]

Al 1966, la D'Oyly Carte Opera Company aparegué en una versió cinematogràfica de The Mikado, que mostrava la posada en escena tradicional en aquella època, tot i que hi hagué alguns talls menors. Va ser protagonitzada per John Reed, Kenneth Sandford, Valerie Masterson, Philip Potter, Donald Adams, Christene Palmer i Peggy-Ann Jones.[74] The New York Times criticà la tècnica cinematogràfica i l'orquestra, citant que sabent com pot ser aquest repartiment al seu mitjà propi, un té la impressió del que aquest "Mikado" provocarà els que no han tingut la sort de veure'ls en viu. Les càmeres han captat tota l'actuació de la companyia llevat la seva màgia. [75]

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

The Mikado va ser adaptada a un llibre infantil pel propi W.S. Gilbert, sota el títol de The Story of The Mikado, que va ser el darrer treball literari de Gilbert.[76] Es tracta d'una relectura de The Mikado, amb petits canvis per simplificar el llenguatge o fer-lo més comprensible a la mainada.

La D'Oyly Carte Opera Company controlà els drets d'autor de les actuacions de "The Mikado" i d'altres treballs de Gilbert & Sullivan fins al 1961. Normalment es requeria que es presentés la música i el llibret exactament com deia a les edicions publicades. Des de 1961, les obres de Gilbert i Sullivan són de domini públic, i sovint han estat adaptades. [77] Entre les adaptacions notables trobem:

The Mikado a la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Una ample varietat de mitjans, incloent cinema, televisió, teatre i publicitat s'han referit o han parodiat The Mikado o les seves cançons; i frases del llibret han entrat a l'ús popular de la llengua anglesa:

Groucho Marx, un gran admirador de Gilbert i Sullivan, interpretà a Ko-Ko a una producció televisiva de The Mikado a la dècada dels 60. Entre altres actors coneguts que han interpretat a Ko-Ko estan Eric Idle i Bill Oddie a la producció de The Mikado que va fer l'Òpera Nacional Anglesa. Dudley Moore interpretà el paper quan la producció va fer una gira pels Estats Units.

L'assassí "Zodiac" emprà frases de The Mikado en les cartes que envià a la policia quan assassinà almenys 5 persones a la zona de San Francisco entre 1966 i 1970. The Mikado és parodiada a Sumo of the Opera, que cita que Sullivan és el compositor de la majoria de les cançons. La novel·la negra Death at the Opera de Gladys Mitchell està ambientada al rerafons d'una producció de The Mikado.

El clímax de la pel·lícula Foul Play té lloc durant una funció de The Mikado. A un episodi de la segona temporada de la sèrie Millennium titulat The Midado està basat en el cas del Zodíac.[79] A l'episodi "Robots Versus Wrestlers" (2010) de la comèdia televisiva How I Met Your Mother, en una festa d'alta societat en un àtic de Manhattan, Marshall toca un antic gong xinès. L'amfitrió li diu "Jove, aquesta és una vella relíquia de 500 anys que no ha estat tocada des de què W.S. Gilbert la va tocar a l'estrena a Londres de The Mikado al 1885!" Marshall li replica "La seva dona és una relíquia de 500 anys que no ha estat tocada des que W.S. Gilbert la va tocar a l'estrena a Londres..."[80]

A inicis de la dècada de 1880 es crearen diversos cartells publicitaris basats en The Mikado. [81]

Frases populars de The Mikado[modifica | modifica el codi]

La frase "A short, sharp shock", que apareix a la cançó "I am so proud" ha entrat a la llengua anglesa, apareixent a títols de llibres i cançons (notablement a les proves de "The Dark Side of the Moon", de Pink Floyd), així com a diversos manifestos polítics. Com "Let the punishment fit the crime", que diu el Mikado, ha estat també àmpliament emprada en el transcurs des debats polítics britànics pel concepte i frases semblants.[82][83] Per exemple, al 80è episodi de la sèrie Magnum, P.I., titulat "Let the Punishment Fit the Crime," Higgins es prepara per dirigir una selecció de peces de The Mikado; apareixent durant l'episodi diverses cançons, com "Three Little Maids From School.".[84] La frase i la cançó del Mikado també apareixen a l'episodi "A Soldier's Farewell.", de la sèrie Dad's Army.

El nom del personatge "Pooh-Bah" també ha entrat a la llengua anglesa com a persona que té molts títols, sovint pompós i pagat de si mateix. [85] Pooh-Bah is mentioned in P. G. Wodehouse's novel Something Fresh, de nou fent referència als seus molts títols. Un altre exemple és la biografia de R. A. Butler, en la que hi ha un capítol anomenat "The Pooh-Bah Years", quan Butler va dirigir diverses carteres ministerials. Al desembre de 2009, el presentador de la BBC James Naughtie comparà al parlamentari britànic Peter Mandelson amb car Mandelson tenia diversos càrrecs (incloent Secretari d'Estat de Negocis, Primer Secretari d'Estat, Lord President del Consell, President de la Cambra de Comerç, Comissionat de l'Església, a més de formar part de 35 comitès i sots-comitès del govern); a la qual cosa Mandelson replicà "Qui és Pooh-Bah?". Mandelson també va ser descrit com "el gran Pooh-Bah de la política britànica" aquella mateixa setmana pel crític de teatre del The Daily Telegraph, Charles Spencer. [86] Als Estats Units, el terme s'empra de manera punyent per descriure a aquells amb molts títols impressionants, però amb una autoritat limitada. [87] L'expressió Gran Poobah va ser emprada en diversos episodis de Els Picapedra, on en Pere Picapedra es referia així al seu cap. [88]

Referències a cançons de The Mikado[modifica | modifica el codi]

A més de les frases abans esmentades, els polítics empren frases de cançons de The Mikado. Potser entre els més notables està el Conservador Peter Lilley, que emprà "I've got a little list" per especificar alguns grups dels que objetava, incloent"sponging socialists" and "young ladies who get pregnant just to jump the housing queue".[82]

Moltes de les cançons de The Mikado han estat referenciats a espectacles de Broadway, cinema, comèdies i televisió. Per exemple, a The Producers, un dels que es presenta a les proves pel musical "Springtime for Hitler" comença la seva audició amb la cançó de Nanki-Poo, "A wand'ring minstrel I.", però no triguen a fer-lo fora. A l'episodi "The Minstrel's Shakedown" de la sèrie Batman (1966), el dolent s'identifica com a The Minstrel al cantar la cançó "A wand'ring minstrel I". A la pel·lícula del 2006 Brick, la femme fatale Laura (Nora Zehetner), fa una versió recitada de "The Sun Whose Rays are All Ablaze" mentre que toca el piano. A l'Blackadder Goes Forth, un enregistrament de "A Wand'ring Minstrel I" sona a un gramòfon a l'inici del primer episodi, i un tros de la cançó també és cantada pel capità Blackadder a l'episodi "Speckled Jim". El cartell de la pel·lícula parodia el títol de la cançó "The Flowers that Bloom in the Spring, Tra la!" (Les Flors que Floreixen a la Primavera, Tra la!), canviant la paraula "bloom" (floreixen) per "kill" (maten). [89]

La cançó "Three Little Maids" apareix a la pel·lícula de 1981 Carros de foc, quan Harold Abrahams veu per primera vegada la seva futura esposa vestida com una de les Tres Pupil·les. A molts programes de televisió també ha aparegut, incloent la interpretació que van fer Frasier Crane i John Cleese a l'episodi de Cheers "Simon Says" (pel qual Cleese guanyaria el Premi Emmy), el solo de Frasier a l'episodi "Leapin' Lizards"; a l'episodi "Cape Feare" de The Simpsons; a l'episodi "Maids in Japan"de Alvin and the Chipmunks;[90] a l'episodi Suckers de CSI: Crime Scene Investigation, el propietari corrupte d'un casino fa servir les notes del primer vers ("Three little maids from school are we") per programar la combinació de la caixa de seguretat del casino; i un llarg etcètera.

Les referències a "Tit-Willow" ("On a tree by a river") inclouen la cançó d'Allan Sherman, "The Bronx Bird Watcher", sobre un ocell amb accent jiddisch que té un trist final. A The Dick Cavett Show, Groucho Marx i Cavett van cantar la cançó. A un episodi de Muppet Show, Rowlf el gos i Sam l'Àliga i cantaven la cançó, amb Sam visiblement en una situació embaraçossa al haver de cantar la paraula "tit" (en anglès, tetes). A la darrera pel·lícula de John Wayne, The Shootist (1976), Wayne i Lauren Bacall cantaven diversos versos de la cançó, abans que ell marxés amb la intenció de morir en un duel i no pas de càncer.[91]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gillan, Don. Longest runs in the theatre up to 1920. The longest-running piece of musical theatre was the operetta Les Cloches de Corneville, which held the title until Dorothy opening in 1886, which pushed The Mikado down to third place.
  2. 2,0 2,1 Article by H. L. Mencken in the Baltimore Evening Sun, November 29, 1910
  3. Jacobs, p. 187
  4. Crowther, Andrew. «The Carpet Quarrel Explained». The Gilbert and Sullivan Archive, 28 June 1997. [Consulta: 2007-11-06].
  5. Ainger, p. 230
  6. Ainger, p. 232
  7. 7,0 7,1 Ainger, p. 233
  8. Cellier and Bridgeman, p. 186
  9. 9,0 9,1 Jones (1985), p. 22
  10. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta exhibition
  11. Jones (2007), p. 687
  12. 12,0 12,1 Jones (2007), pp. 688–93
  13. Quoted at Lyricoperasandiego.com
  14. 14,0 14,1 14,2 Gilbert, W. S. "The Evolution of The Mikado", New York Daily Tribune, 9 August 1885
  15. Illustrated London News, 12 February 1885, p. 143
  16. 16,0 16,1 L'actor que interpretà originàriament a no arribava a cantar les notes baixes del quartet del segon acte (les notes arriben fins a un fa baix). Per tant, s'afegí un nou personatge, anomenat Go-To, per cantar aquesta cançó i pel diàleg immediatament anterior. Generalment, la continuà bifurcant el paper, però les notacions normalment no ho mencionen. En la resta de companyies, habitualment s'elimina el personatge de Go-To
  17. This was a topical legal joke: In the 1882 court case of Walsh v. Lonsdale, 21 ChD 9, it was held that, as equity regards as done those things that ought to have been done, an agreement for a lease is as good as a lease.
  18. La versió original d'aquesta cançó incloïa a Pish-Tush. La seva part, però, primer va ser reduïda i posteriorment eliminada. En algunes partitures encara apareix el petit paper de Pish-Tush.
  19. Originàriament estava al Primer Acte, però es desplaçà al Segon Acte poc després de la nit de l'estrena
  20. 20,0 20,1 Seeley, Paul. (1985) "The Japanese March in The Mikado", The Musical Times, 126(1710) pp. 454-56. See also this translation. Daniel Kravetz wrote in The Palace Peeper, December 2007, p. 3, that the song was composed in 1868 by Masujiro Omura, with words by Yajiro Shinagawa.
  21. Aquesta cançó pràcticament s'eliminà, però tornà poc després de la nit de l'estrena
  22. Gillan, Don. A History of the Royal Command Performance, StageBeauty.net, accessed 16 June 2009
  23. Photos of, and information about, the 1926 Mikado costume designs.
  24. Prestige, Colin. "D'Oyly Carte and the Pirates", a paper presented at the International Conference of G&S held at the University of Kansas, May 1970
  25. Information about American productions
  26. Rollins and Witts, p. 59
  27. Rollins and Witts, pp. 59–64
  28. Jacobs, Arthur. "Carte, Richard D'Oyly (1844–1901)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, September 2004, accessed 12 September 2008
  29. Dark and Grey, p. 101
  30. Lyric Opera San Diego site
  31. Jones (1985), pp. 22–25
  32. Allen, p. 239
  33. This webpage gives historical information about "Ton-yare Bushi" and includes Midi files and a translation.
  34. "A Study Guide to Pittsburgh Public Theatre's production of The Mikado, p. 13. See also Queen Victoria's Secrets by Adrienne Munich, this information from Pamphlet Press.org, and Mikado by Burton D. Fisher
  35. Review of The Mikado discussing reception by the Japanese
  36. "Edward Gorey in Japan; Translation or Transformation: A Chat with Motoyuki Shibata", Goreyography (2008)
  37. The ban forced Helen Carte to drop the always-profitable show from her Gilbert and Sullivan repertory season. See Wilson and Lloyd, p. 83
  38. "London Greets Fushimi; He Visits King Edward – Wants to Hear "The Mikado", The New York Times, May 7, 1907
  39. Goodman, Andrew. "The Fushimi incident: theatre censorship and The Mikado", Journal of Legal History, vol. 1 (1980), pp. 297-302, Cass; Routledge
  40. Adair Fitz-Gerald, S. J. The Story of the Savoy Opera in Gilbert and Sullivan's Day, p. 212 (D. Appleton and Company, 1925)
  41. Article about the 1946 Mikado in Japan
  42. "Japan: No Mikado, Much Regret", Time Magazine, 16 June 1947
  43. "Ernie Pyle Theater Tokyo presents Gilbert and Sullivan's The Mikado", Japan Times, 5 February 1970
  44. 44,0 44,1 Sumiko Enbutsu: The Mikado in the Town of Chichibu
  45. Brooke, James. "Japanese Hail The Mikado, Long-Banned Imperial Spoof", The New York Times, 3 April 2003, accessed 15 September 2009
  46. "The Mikado - Diary". The Times, 23 July 1992
  47. See this link and this one.
  48. The Independent review of 2004 London Mikado
  49. Review of a Mikado production noting the rewriting
  50. Wilson and Lloyd, p. 37
  51. See here and here
  52. Smythe, Dame Ethel. Impressions that Remained, 1923, Quoted in Baily, p. 292
  53. Rollins and Witts, p. 10
  54. Gänzl, p. 275. The production later moved to the Standard Theatre.
  55. Rollins and Witts, p. 11
  56. Rollins and Witts, p. 15
  57. Rollins and Witts, p. 22
  58. George Byron Browne later in the run
  59. Rollins and Witts, p. 132
  60. Rollins and Witts, p. 148
  61. Rollins and Witts, p. 160
  62. Rollins and Witts, p. 170
  63. Rollins and Witts, p. 176
  64. Rollins and Witts, p. 180
  65. Rollins and Witts, 1st Supplement, p. 7
  66. Rollins and Witts, 3rd Supplement, p. 28
  67. Rollins and Witts, 4th Supplement, p. 42
  68. http://www.dagolldagom.com/ca/teatre/el-mikado
  69. http://www.dagolldagom.com/ca/teatre/el-mikado--2
  70. http://boutique.dagolldagom.com/pags/especials/mikado/index.htm
  71. Information about the 1926 film from the G&S Discography
  72. Cinegram of the 1939 Mikado film containing photos, cast biographies and other information
  73. Shepherd, Marc. "The Technicolor Mikado Film (1939)", A Gilbert and Sullivan Discography (2001), accessed 20 November 2009
  74. Photos from the 1966 film
  75. Sullivan, Dan. "The Mikado (1967)". The New York Times, 15 March 1967, accessed 22 March 2010
  76. Gilbert (1921), preface by Rupert D'Oyly Carte, p. vii: "But the evidence of never-failing popularity which recent revivals of the Savoy Operas have afforded suggests that this last literary work of Sir W. S. Gilbert should no longer be withheld [due to wartime shortages] from the public".
  77. Fishman, Stephen, The Public Domain: How to Find Copyright-Free Writings, Music, Art & More. Ch. 1, § A.4.a. Nolo Press. 3rd ed. 2006.
  78. The Black Mikado recording information
  79. "Millennium Episode Profile of 'The Mikado'". Millennium-This Is Who We Are, Graham P. Smith, accessed 16 August 2010
  80. Donna Bowman. «How I Met Your Mother "Robots Vs. Wrestlers"». The AV Club. The Onion, 2010-05-10. [Consulta: 2010-05-12].
  81. Mikado-themed advertising cards at The Gilbert and Sullivan Archive (2007)
  82. 82,0 82,1 Green, Edward. "Ballads,songs and speeches", BBC News, 20 September 2004, accessed 30 September 2009
  83. [http://www.cs.unm.edu/~kwiley/mindRamblings/deathPenalty.html Keith Wiley webpage, referring to the Code of Hammurabi
  84. See Wikipedia List of Magnum, P.I. episodes and TV.com Magnum, P.I. Episode Guide
  85. "Pooh Bah" at the Oxford English Dictionary, accessed 7 December 2009 (subscription required)
  86. Beckford, Martin. "Lord Mandelson likened to Pooh-Bah, Lord High Everything Else in The Mikado", The Daily Telegraph, 3 December 2009
  87. «pooh-bah - Definition». Merriam-Webster Online Dictionary. Merriam-Webster Online. [Consulta: 2009-06-14].
  88. "Loyal Order of Water Buffaloes", Grand Lodge Freemasonry site, April 8, 2004, accessed September 14, 2009
  89. Stone, Martin. "Little Shop of Horrors – Screen to Stage". Mondo Musicals! February 14, 2008, accessed 6 April 2010
  90. "Three Little Maids - Alvin & the Chipmunks". You Tube, accessed 18 April 2010
  91. Soundtrack for The Shootist, Internet Movie Database

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ainger, Michael. Gilbert and Sullivan, a Dual Biography. Oxford: Oxford University Press, 2002. ISBN 0195147693. 
  • Allen, Reginald. The First Night Gilbert and Sullivan. London: Chappell & Co. Ltd, 1975. 
  • Baily, Leslie. The Gilbert & Sullivan Book. London: Cassell & Company Ltd, 1952. 
  • Benford, Harry. The Gilbert & Sullivan Lexicon, 3rd Revised Edition. Ann Arbor, Michigan: The Queensbury Press, 1999. ISBN 0-9667916-1-4. 
  • Cellier, François; Cunningham Bridgeman. Gilbert, Sullivan, and D'Oyly Carte. London: Sir Isaac Pitman & Sons, 1914. 
  • Dark, Sidney; Rowland Grey. W. S. Gilbert: His Life and Letters. Methuen & Co. Ltd, 1923. 
  • Fink, Robert. "Rhythm and Text Setting in The Mikado", 19th Century Music, vol. XIV No. 1, Summer 1990
  • Fitzgerald, Percy Hetherington. The Savoy Opera and the Savoyards. London: Chatto & Windus, 1899.  This book is available online at Google books. Retrieved on 2007-06-10.
  • Gilbert, W. S.. The Story of the Mikado. London: Daniel O'Connor, 90 Great Russell Street, 1921. 
  • Jacobs, Arthur. Arthur Sullivan: A Victorian Musician. Oxford: Oxford University Press, 1984. 
  • Jones, Brian. «The sword that never fell». W. S. Gilbert Society Journal, vol. 1, 1, Spring 1985, pàg. 22–25.
  • Jones, Brian. «Japan in London 1885». W. S. Gilbert Society Journal, 22, Winter 2007, pàg. 686–96.
  • Rollins, Cyril; R. John Witts. The D'Oyly Carte Opera Company in Gilbert and Sullivan Operas: A Record of Productions, 1875–1961. London: Michael Joseph, 1962.  Also, five supplements, privately printed.
  • Seeley, Paul. «The Japanese March in 'The Mikado'». The Musical Times. The Musical Times, Vol. 126, No. 1710, vol. 126, 1710, August 1985, pàg. 454–456. DOI: 10.2307/964306.
  • Wilson, Robin; Frederic Lloyd. Gilbert & Sullivan: The Official D'Oyly Carte Picture History. New York: Alfred A. Knopf, Inc, 1984. 

Per llegir més[modifica | modifica el codi]

  • Beckerman, Michael. «The Sword on the Wall: Japanese Elements and Their Significance in 'The Mikado'». The Musical Quarterly, vol. 73, 3, 1989, pàg. 303–319. DOI: 10.1093/mq/73.3.303.
  • Clements, Jonathan. "Titipu", on the historical background of The Mikado's setting
  • Lee, Josephine. The Japan of Pure Invention: Gilbert & Sullivan's 'The Mikado'. University of Minnesota Press, 2010 ISBN 081666580X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Mikado
Vegeu texts en català sobre The Mikado a Viquitexts, la biblioteca lliure.