The Rape of Lucretia
 Ernest Ansermet, el director que dirigí l'estrena d'aquesta òpera | |
| Títol original | The rape of Lucretia |
|---|---|
| Forma musical | òpera  |
| Compositor | Benjamin Britten |
| Llibretista | Ronald Duncan |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Anglès |
| Basat en | Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre
poema de Shakespeare. (André Obey ) |
| Creació | Hivern i primavera de 1946 |
| Data de publicació | segle XX |
| Gènere | drama |
| Parts | dos |
| Personatges | Lucia, Col·latí, Juni, Bianca, Tarquini i Lucrècia |
| Estrena | |
| Estrena | 12 de juliol de 1946 |
| Escenari | Mr. i Mrs. John Christie Opera House, Festival de Glyndebourne, Sussex, Gran Bretanya, |
  | |
The Rape of Lucretia (en anglès, La violació de Lucrècia) és una òpera en dos actes del compositor Benjamin Britten, sobre un llibret de Ronald Duncan basat en Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. Va ser estrenada en el Festival de Glyndebourne el 12 de juliol de 1946.
Va ser composta entre l'hivern i la primavera de 1946, després del gran triomf de Peter Grimes (1945).[1] La tercera de les 12 òperes al repertori del compositor anglès i primera que va escriure per a una orquestra de cambra, pensada per petits teatres i mitjans reduïts.[2]
La història està ambientada en l'any 500 aC i narra com Tarquini, fill del rei romà d'origen etrusc, viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i única dona, entre les romanes esposes dels amics de Tarquini, que es va mantenir fidel durant la guerra.[2]
Personatges[modifica]
- Cor masculí (tenor) - Peter Pears
- Cor femení (soprano) - Joan Cross
- Collatinus, un general romà (baix) - Owen Brannigan
- Junius (baríton), un general romà - Edmund Donleavy
- Tarquinius, príncep de Roma i fill del tirà etrusc Tarquini el Superb (baríton) - Otakar Kraus
- Lucretia, esposa de Collatinus (contralt) - Kathleen Ferrier
- Bianca, vella dida de Lucretia (mezzosoprano) - Anna Pollak
- Lucia, serventa de Lucretia (soprano) - Margaret Ritchie
Argument[modifica]
Lloc i època:Campament militar romà i la casa de Lucrècia a Roma, vers l'any 500 aC.
Pròleg[modifica]
Informe de les desgràcies de Roma sota el domini de Tarquini
Acte I[modifica]
Quadre 1. Un campament militar a les portes de Roma, en una nit xafogosa. Col·latí, Juni i Tarquini beuen lamentant-se de la infidelitat de les dones. Només Lucrècia, l'esposa de Col·latí, és famosa per la seva sòlida virtut. Tarquini es proposa la perdició de la respectada dama seduint-la. (Interludi: representació del camí a cavall de Tarquini a envers Roma.)
Quadre 2. Lucrècia resta asseguda prop de la seva dida i la seva serventa, al costat de la filosa. Tarquini es presenta i sol·licita allotjament per aquesta nit.
Acte II[modifica]
Quadre 1. Els etruscs han causat terribles estralls a Roma. Però, com es pot comparar la destrucció externa enfront de la desolació interior?. Els romans encara conserven un últim bastió d'integritat enfront dels depravats etruscs, i es tracta de la virtuosa Lucrècia. Però Tarquini entra per la força en l'alcova de Lucrècia, i malgrat la forta defensa d'aquesta, és ultratjada. (Interludi: cant coral amb el tema del sofriment de Crist, quan la virtut és «assetjada pel pecat».
Quadre 2. Blanca i Llúcia donen la benvinguda alegrement al nou dia arranjant pomells de flors, però resten horroritzades en assabentar-se dels esdeveniments de la nit anterior. Lucrècia exigeix veure al seu marit i s'acomiada de la vida. Encara Col·latí li declara la seva confiança i el seu amor, per a Lucrècia el suïcidi sembla l'única possibilitat de provar la seva innocència, pel que s'apunyala. El dol i la consternació general (passacaglia) per la seva mort desemboquen en promesa de salvació cristiana (epíleg).
Enregistraments[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Ruggeri Marchetti, Magda. «Ópera: La violación de Lucrecia, de Benjamin Britten». Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 2008. [Consulta: 11 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Roca Joglar, Hugo. «André dos Santos: Locura por Britten» (en castellà). Pro ópera. [Consulta: 11 maig 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ Gravació històrica segons La discoteca ideal de la ópera, de Roger Alier, Enciclopedia Planeta, 1995. ISBN 84-08-01285-1
- Volum Òpera d'András Batta, pags. 74-75, Editor Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)
Òperes de Benjamin Britten | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
