Usuària:Mondona/Alice Hamilton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMondona/Alice Hamilton

Alice Hamilton (27 de febrer de 1869 – 22 de setembre 22 de 1970) va ser una metgesa i investigadora nord-americana, coneguda pel seu treball en el camp de la salut ocupacional i per ser una pionera en toxicologia industrial. Va ser també la primera dona a formar part de l'equip docent de la Universitat d'Harvard.[1]

La seva carrera científica es va centrar en l'estudi de malalties ocupacionals i especialment en els efectes de metalls industrials i compostos químics als quals estaven exposat els treballadors industrials. A més del seu treball científic, Hamilton va ser una feminista, reformista social i defensora del benestar social i humanitari, activista per la pau i voluntària en la Hull House a Chicago, una mena de casa d'acollida per emigrants europeus. Va ser guardonada amb nombrosos premis i honors, sent el més famós el Premi Lasker per les seves contribucions al servei públic.[1][2]

Biografia[modifica]

Alice Hamilton va ser filla de Montgomery Hamilton (1843–1909) i Gertrude (de soltera Pond) Hamilton (1840–1917). Va néixer el 27 de febrer de 1869 a Manhattan, Nova York.[3]

Va passar la seva infantesa amb la seva família a Fort Wayne, Indiana, on el seu avi Allen Hamilton, un immigrant irlandès, s'havia establert en 1823. Aquest s'havia casat amb Emerine Holman, la filla del jutge del tribunal suprem d'Indiana Jesse Lynch Holman el 1828 i s'havia convertit en un reeixit home de negocis, propietari i especulador immobiliari que va ser responsable de la construcció de bona part de la ciutat. Alice va créixer en la propietat familiar que abastava tres blocs del centre de Fort Wayne.[4][5][6] La família també va passar molts estius a la illa Mackinac, Míchigan. Majoritàriament, la segona i tercera generació de Hamiltons, incloent a la família immediata d'Alice així com els seus oncles, ties, i cosins, es va mantenir gràcies a la riquesa heretada.[7]

Montgomery Hamilton, el pare d'Alice, havia assistit a Princeton i Harvard. També havia estudiat a Alemanya, on va conèixer a Gertrude Pond, la filla d'un ric importador de sucre amb la qual es va casar el 1866. [8] [9] El pare d'Alice va ser soci en un negoci majorista a Fort Wayne però la societat es va dissoldre en 1885 i ell es va retirar de la vida pública. Tot i que el fracàs empresarial va causar una pèrdua financera per a la família, Gertrude va seguir socialment activa en la comunitat de Fort Wayne. [10] [11]

Alice va ser la segona dels cinc fills de la parella. Aquests van incloure tres germanes (Edith, Margaret, i Norah) i un germà (Arthur "Quint"). Les noies van estar sempre molt unides, tant en la seva infantesa com durant les seves carreres professionals. Edith (1867-1963), educadora i cap d'estudis a l'escola Bryn Mawr a Baltimore, Maryland, va ser una classicista famosa pels seus assajos i llibres sobre les civilitzacions grega i romana. Margaret (1871-1969), també va ser educadora i cap d'estudis a Bryn Mawr. Norah (1873-1945) va ser artista. Arthur (1886-1967), el Hamilton més jove, arribaria a ser escriptor, professor de castellà i degà ajudant per a alumnat estranger a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign. Arthur va ser l'únic dels germans que es va casar, encara que no va tenir cap nen amb la seva dona Mary. [12]

Alice Hamilton el 1893, quan es va graduar en medicina

Els pares d'Hamilton van educar a casa als seus fills des d'una edat primerenca. Seguint una tradició familiar entre les dones Hamilton, Alice va completar la seva educació a l'escola de Joves Senyoretes Miss Porter a Farmington, Connecticut, de 1886 a 1888. A més d'Alice, tres de les seves ties, tres cosines i les seves tres germanes van ser alumnes de l'escola.

Tot i que Hamilton havia tingut una vida privilegiada a Fort Wayne, desitjava fer algun tipus de servei que fos útil al mon i va escollir medicina com a manera de guanyar-se la vida. Hamilton, àvida lectora, també va citar la influència de la literatura en la seva decisió, fins i tot malgrat la seva falta de formació científica: "vaig voler ser un metge missioner a Teheran, havent estat fascinada per la descripció de Pèrsia en l'obra d'Edmund O'Donovan, El Oasis de Merv. Vaig dubtar de si podria ser bastant bona per arribar a ser una missionera de veritat, però en canvi si que em podia preocupar del malalt. " [13]

Quan va retornar a Indiana després d'estudiar a Connecticut, Hamilton va estudiar ciències amb un professor d'institut a Fort Wayne i anatomia a la Universitat de Medicina de Fort Wayne un any abans de matricular-se a l'escola de medicina de la Universitat de Míchigan el 1892 on es va graduar el 1893.[14][15]

El 1893–94, després de la seva graduació, Hamilton va completar residències a l'Hospital Northwestern per a Dones i Nens a Minneapolis i a l'Hospital de Nova Anglaterra per a Dones i Nens a Roxbury, un barri suburbà de Boston, Massachusetts, per adquirir experiència clínica.[16][17] Hamilton va decidir que no estava interessada en la pràctica mèdica i va tornar a la Universitat de Míchigan el febrer 1895 per estudiar bacteriologia com a ajudant de laboraori de Frederick George Novy. També va començar a desenvolupar el seu interès en la salut pública.

A la tardor de 1895, Alice i la seva germana major Edith van viatjar a Alemanya. Alice planejava estudiar bacteriologia i patologia seguint el consell dels seus professors en Míchigan, mentre Edith buscava estudiar els clàssics i assistir a conferències.[18][19] Les germanes van afrontar certa oposició als seus esforços per estudiar a l'estranger. A pesar que Alice va ser benvinguda a Frankfurt, les seves peticions d'estudiar a Berlín van ser rebutjades i va experimentar prejudicis misògins quan les dues germanes van estudiar a les universitats de Múnic i Leipzig.[20][21]

Quan Alice va tornar als Estats Units al setembre de 1896, va continuar els seus estudis de postgrau durant un any a la Universitat Johns Hopkins, on va treballar amb Simon Flexner.

Carrera[modifica]

Anys a la Hull House[modifica]

El 1897 Hamilton va acceptar una oferta per esdevenir professora de patologia a l'escola Mèdica Femenina de la Universitat del Nord-oest. Poc després del seu trasllat a Chicago, Illinois, va complir la seva ambició de servei social i es va convertir en membre i resident de la Hull House, l'assentament fundat per les reformistes socials Jane Addams i Ellen Gates Starr.[22] Mentre Hamilton ensenyava i investigava a la universitat durant el dia mantenia una activa vida en la Hull House, la seva residència de 1897 a 1919.[23] Hamilton arribaria a ser la metgessa personal de Jane Addams i va dedicar el seu temps en la Hull House a ensenyar anglès i art. També va gestionar l'esgrima masculina i els clubs d'atletisme, va dirigir una clínica infantil i visitava malalts a les seves cases.[24][25] A pesar que haver estat apartada de Chicago el 1919 quan va acceptar un lloc de professora ajudant a l'Escola de Medicina de Harvard, Hamilton va tornar a la Hull House i es va allotjar allí diversos mesos cada primavera fins a la mort de Addams el 1935.

A través del seu treball en la Hull House i la seva convivència amb els residents pobres de la comunitat, Hamilton va presenciar els efectes que els oficis perillosos tenien en la salut dels treballadors, especialment a través de l'exposició a monòxid de carboni i l'enverinament per plom. Com a resultat, es va anar interessant cada vegada més en la medicina laboral, en malalties i danys ocupacionals.[26] L'experiència d'Hamilton també li va fer considerar com unir els seus interessos en la ciència mèdica i la reforma social mitjançant la millora de la salut dels treballadors nord-americans.

Quan l'escola mèdica femenina va tancar el 1902, Hamilton va obtenir un lloc com bacterióloga a l'Institut per a Malalties Contagioses, seguint els seus estudis a l'Institut Pasteur a París, França, i investigant sobre una epidèmia tifoidea a Chicago abans de centrar la seva recerca en malalties industrials.[27] Alguns dels treballs primerencs d'Hamilton en aquesta àrea van ser intents d'identificar les causes de la febre tifoieda i la tuberculosi a l'entorn de la Hull House. El seu treball sobre la febre tifoide el 1902 va portar a la substitució de l'inspector cap sanitari de l'àrea per la Junta Sanitària de Chicago.[28]

L'estudi de la medicina industrial (malalties relatives al treball) era un camp en auge perquè la Revolució Industrial de finals del segle XIX havia engendrat nous perills en els nous llocs de treball. El 1907 Hamilton va començar a explorar la literatura existent a l'estranger i va notar que la medicina industrial nord-americana portava retard. Va publicar el seu primer article sobre el tema el 1908.[29]

Recerques mèdiques[modifica]

Hamilton va començar la seva carrera en salut pública i seguretat laboral el 1910, quan el governador d'Illinois Xerris S. Deneen la va nomenar part de la recentment formada Comissió de Malalties Ocupacionals d'Illinois com a revisora mèdica. Hamliton va liderar les recerques de la comissió, centrant-se en verins industrials com el plom i altres substàncies tòxiques.[30] També va ser autora de la "Enquesta d'Illinois", l'informe amb el qual la comissió va documentar les seves troballes sobre processos industrials que exposaven a treballadors a enverinament per plom i altres malalties. Com a resultat dels esforços de la comissió es van formular les primers lleis de compensació a treballadors a Illinois el 1911 i a Indiana el 1915, a més de lleis sobre malalties ocupacionals en altres estats. Les noves lleis van obligar als empresaris a prendre precaucions de seguretat per protegir als seus treballadors.

Pel 1916 Hamilton era la principal autoritat a Estats Units en el que a enverinament per plom respectaba. Durant la dècada següent va investigar una àmplia gamma d'assumptes de salut a nivell estatal. Hamilton va centrar les seves exploracions en desordres tòxics ocupacionals, examinant els efectes de substàncies com els tints de anilina, el monòxid de carboni, el mercuri, el tetraetilo de plom, el radi, el benzè, el sulfur de carboni i el sulfur d'hidrogen. El 1925, en una conferència del Servei de Salut Pública sobre l'ús de plom en la gasolina, es va posicionarvcontra l'ús del plom advertint del perill suposava a persones i medi ambient. No obstant això, la gasolina amb plom va ser permesa. L'Agència de Protecció Ambiental va estimar el 1988 que en els 60 anys previs 68 milions de nens van patir una sobre-exposició tòxica al plom dels combustibles.[31] El seu treball en la fabricació de pintures amb plom com a investigadora especial de l'Agència de EE.UU. d'Estadístiques Laborals, és considerat una "fita". Confiant principalment en la  "epidemiologia de cuir de sabata" (la seva metodologia basada en visites personals a fàbriques, entrevistes amb treballadors i recopilació de diagnostics de casos d'enverinament) i en la naixent ciència de la toxicologia, Hamilton va ser una pionera de l'epidemiologia ocupacional i la higiene industrial. També va iniciar el camp de la medicina industrial als Estats Units. Les seves troballes van ser científicament influyentres i claus per canviar lleis i pràctiques generals en pro de la salut de treballadors.[32][33]

Durant Primera Guerra Mundial, l'Exèrcit de EE.UU. li va encarregar solucionar una malaltia misteriosa que afligia als treballadors d'una planta de municions en Nova Jersey. Liderant a un equip que incloïa a George Minot, Professor a Harvard, va deduir que els treballadors emmalaltien a través del contacte amb l'explosiu trinitrotolueno (TNT). Les seves recomanacions que els treballadors portessin roba protectora que hauria de ser rentada al final de cada torn va solucionar el problema.[34]

Hamilton va investigar sobre l'enverinament per monòxid del carboni entre els treballadors de l'acer nord-americans, l'enverinament de mercuri dels sombrereros i "una enfermadad debilitadora de la mà entre els operaris de martells hidràulics". A petició del Departament de Treball de EE.UU., també va investigar les indústries d'explosius, "l'anèmia espástica cridada 'dits morts' entre els talladors de calcària de Bedford, Indiana" i la "inusualment alta incidència de tuberculosi pulmonar" entre talladores de làpides de les indústries de granit de Quincy (Massachusetts) i Escombra (Vermont).[35] Hamilton va anar també membre del Comitè per a la Recerca Científica de la Mortalitat per Tuberculosi en Comerços Contaminants, els esforços dels quals "van posar els fonaments per a estudis ulteriors i la reforma final de la indústria."

Activista per la pau i els drets de les dones[modifica]

enllaç=|alt=|30x30px Multimedia externa
enllaç=|alt=|16x16px Jane Addams, Alice Hamilton, and Aletta Jacobs in Berlin, during World War I, Critical Past
Atención: este archivo está alojado en un sitio externo, fuera del control de la Fundación Wikimedia.

Durante sus años en Hull House, Hamilton había estado activa en movimientos pacifistas y feministas. Viajó con Jane Addams y Emily Greene Balch al Congreso Internacional de Mujeres de 1915 en La Haya, donde conocieron a Aletta Jacobs, una pacifista feminista y sufragista neerlandesa.[36][37][38] Imágenes históricas redescubiertas recientemente muestran a Addams, Hamilton y Jacobs ante la puerta de Brandenburgo en Berlín el 24 de mayo de 1915, durante una visita a dirigentes alemanes.[39] También visitaron la Bélgica ocupada por los alemanaes.

Hamilton regresó a Europa con Addams en mayo de 1919 para asistir al segundo Congreso Internacional de Mujeres en Zúrich, Suiza.[40] Además, Hamilton, Addams, Jacobs y la quáquera Carolena M. Wood participaron en una misión humanitaria a Alemania para distribuir ayuda alimentaria e investigar informes de hambruna.[41]

Al gener de 1919 Hamilton va acceptar un lloc com a professora ajudant en el recentment format Departament de Medicina Industrial (des de 1925 Escola de Salut Pública) a l'Escola Mèdica Harvard, sent la primera dona professora a Harvard.[20][27] El seu nomenament va ser saludat pel New York Tribune amb el titular: "Una dona a Harvard - L'última ciutadella ha caigut - El sexe ha vingut".[3] El seu comentari va ser "Sí, sóc la primera dona en la facultat d'Harvard - però no la primera que hauria d'haver estat nomenada!"[42]

Durant els seus anys a Harvard, de 1919 fins a la seva jubilació en 1935, Hamilton mai va rebre un ascens i només va ser renovada en contractes temporals de tres anys en tres anys. A petició seva, els nomenaments van ser a temps parcial un semestre per any de manera que pogués compatibilitzar-ho amb la seva recerca i el seu voluntariat en Hull House. Hamilton també va sofrir discriminació per ser dona. Va ser exclosa d'activitats socials, no va poder entrar en l'Harvard Union, el club de la faculta o rebre extres que rebien els professors com a entrades de futbol. A més, Hamilton no va poder marxar en la cerimònia inaugural de la universitat com els seus companys homes.[3][43][44]

Hamilton va atreure significatives donacions a Harvard mentre va continuar les seves recerques sobre riscos laborals. A més de publicar recerques sobre els miners de coure de Arizaona i sobre els talladors de calcària en les canterias d'Indiana que van ser "fites per al departament de treball dels Estats Units", Hamilton va escriure Industrial Poisons in the United States (1925), el primer llibre de text sobre la matèria, i Industrial Toxicology (1934).[43][5][45] At tetraethyl lead conference in Washington, D. de C. in 1925, Hamilton va ser la major detractora de l'ús de tetraetilo de plom com a additiu per a la gasolina.[46][47]

Hamilton va seguir sent una activista en pro de la reforma social.[27][35] S'interessava específicament per les llibertats civils, el pacifisme, el control de la natalitat i la legislació laboral femenina sent titllada de "radical" i "subversiva".[43] De 1924 a 1930 va ser l'única dona en el comitè de salut de la Lliga de les Nacions.[48] Va visitar la Unió Soviètica en 1924 i l'Alemanya nazi a l'abril de 193. Va escriure ·Els joves que són la força d'Hitler", un article publicat en el The New York Times que descrivia l'explotació nazi dels joves en el període d'entreguerres.[45][49] També va criticar l'educació nazi, especialment la formació domèstica per a les nenes.[50]

Anys tardans[modifica]

Després de la seva jubilació d'Harvard en 1935, Hamilton va passar a ser assessor mèdic en la Divisió de EE.UU. d'Estàndards de Treball.[51] El seu últim estudi de camp, fet en 1937–38, va investigar la indústria de la viscosa del raió. A més, Hamilton va ser president de la Lliga Nacional de Consumidors de 1944 a 1949.

Hamilton va passar els seus anys com a jubilació en Hadlyme, Connecticut, a la casa que havia adquirit en 1916 amb la seva germana Margaret. Hamilton va seguir activa com a escriptora durant la seva jubilació. La seva autobiografia, Explorant les indústries perillosos, va ser publicat en 1943.[52] Hamilton i Harriet Hardy també van ser autores de Toxicologia Industrial revisada (1949), el llibre de text que Hamilton havia escrit inicialment en 1934. Hamilton també empleó el temps a llegir, dibuixar així com a acompanyar a la seva família i amics.[53]

Mort i llegat[modifica]

Hamilton va morir d'un infart a la seva casa en Hadlyme, Connecticut, el 22 de setembre de 1970 a l'edat de 101.[54] Va ser enterrada en Cove Cementiri en Hadlyme.[55][56]

Hamilton era una investigadora incansable i va anar un símbol contra l'ús de substàncies tòxiques en el lloc del treball.[57] Als tres mesos de la seva mort en 1970, el Congrés de EE.UU. va aprovar la llei de seguretat ocupacional i Salut per millorar la seguretat laboral als Estats Units.[58]

Reconeixements i premis[modifica]

  • Hamilton va rebre títols honorífics de les Universitats de Míchigan, Mount Holyoke College i Smith College.[58]
  • Va ser inclosa en el American Men in Science: A Biographical Dictionary (1906).[59]
  • En 1935 Eleanor Roosevelt to Hamilton the Chi Omega women's fraternity's National Achievement Award.[60]
  • En 1947 Hamilton es va convertir en la primera dona a guanyar el Premi Lasker per les seves contribucions al servei públic.[58][61]
  • En 1956 la revista ESTAFI li va nomenar "dona de l'any" en medicina .[62]
  • En 1973 Hamilton va ser triada pòstumament membre del National Women's Hall of Fame.[63]
  • El 27 de febrer de 1987, el National Institute for Occupational Safety and Health li va dedicar les seves instal·lacions sota el nom d'Alice Hamilton Laboratory for Occupational Safety and Health. L'institut també va començar a atorgar un premi anual en el seu honor en recnonocimiento de l'excel·lència en el treball de camp.[64]
  • En 1995 el Servei Postal dels Estats Units li va dedicar un segell commemoratiu de 55 centaus en la seva sèrie de Grans Nord-americans.[65]
  • En 2000 la ciutat de Fort Wayne, Indiana, va dedicar estàtues a Alice, la seva germana Edith i la seva cosina Agnes al parc de Headwaters.[43]
  • El 21 de setembre de 2002, la Societat Química Americana va nomenar a Hamilton i el seu treball en toxicologia com National Historic Chemical Landmark en reconeixement del seu paper pioner en medicina laboral.[23]
  • Hamilton ha estat titllada de pionera del medioambientalismo.[66] La divisió de medicina ocupacional i ambiental de la Universitat de Califòrnia en Sant Francisco celebra una conferència anual en el seu honor.[67] Des de 1997 la American Society for Environmental History ha atorgat el premi Alice Hamilton al millor article publicat fora del Environmental History.[68]

Treballs selectes[modifica]

  • Industrial Poisons in the United States (1925)[45]
  • Industrial Toxicology (1934, rev. 1949)[5]
  • Exploring the Dangerous Trades: The Autobiography of Alice Hamilton, M.D. (1943).[52]
  • "Hitler Speaks: His Book Reveals the Man," Atlantic Monthly (Abril de 1933)[43]
  • "The Youth Who Llauri Hitler's Strength," New York Estafis, 1933[49]
  • "A Woman of Ninety Looks at Her World," Atlantic Monthly (1961)[58]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Hamilton, Alice (1869-1970), physician | American National Biography» (en anglès). DOI: 10.1093/anb/9780198606697.001.0001/anb-9780198606697-e-1200366. [Consulta: 1r juliol 2019].
  2. ↑ Sicherman, Barbara.. Alice Hamilton, a life in letters. Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1984. ISBN 0674015533. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Dr. Alice Hamilton». Changing the face of medicine. National Library of Medicine. [Consulta: 15 octubre 2015].
  4. ↑ El complejo familiar constaba de tres casas: el hogar de su abuelo (Old House); Red House, hogar de su tío Andrew Holman Hamilton y su familia; y White House, residencia de la familia de Alice.Catherine E. Forrest Weber, «Alice Hamilton, M.D.: Crusader Against Death on the Job». Falta indicar la publicació. Indiana Historical Society.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Alice Hamilton and the Development of Occupational Medicine National Historic Chemical Landmark». ACS Chemistry for Life. [Consulta: 16 octubre 2015].
  6. ↑ Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pàg. 13–15.
  7. ↑ Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pàg. 14, 25.
  8. ↑ Weber, pàg. 31.
  9. ↑ Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pp. 15, 17.
  10. ↑ Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pàg. 18.
  11. ↑ Barbara Sicherman and Carol Hurd Green. Notable American Women: The Modern Period, A Biographical Dictionary. Cambridge, Massachusetts: Belknap Press of Harvard University, 1980, p. 303. ISBN 9780674627321. 
  12. ↑ Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pp. 11-13.
  13. ↑ Barbara Sicherman, "Sense and Sensibility: A Case Study of Women's Victorian America" in Cathy N. Davidson, ed.. Reading in America: Literature and Social History. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press, 1989, p. 213. CS1 maint: Extra text: authors list (link)
  14. ↑ Stephen J. Jay, "Alice Hamilton" in Linda C. Gugin and James E. St. Clair, eds.. {{{títol}}}. Indiana Historical Society Press. ISBN 978-0-87195-387-2. CS1 maint: Extra text: authors list (link)
  15. ↑ Weber, p. 32.
  16. ↑ Laura Lynn Windsor. {{{títol}}}. ABC-CLIO. 
  17. ↑ Weber, p. 33.
  18. ↑ In 1894 Edith Hamilton, a fellow in Latin at Bryn Mawr College, was awarded the Mary I. Garrett European Fellowship that provided the funds to enable the two sisters to pursue further studies abroad for an academic year. See Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pàg. 89–90.
  19. ↑ Weber, p. 43.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Alice Hamilton». Chemical Heritage Foundation. [Consulta: 15 octubre 2015].
  21. ↑ Hamilton described their experiences in Germany in her autobiography. See Alice Hamilton. {{{títol}}}. Northeastern University Press. ISBN 0-930350-81-2.  See also: Sandra L. Singer. {{{títol}}}. Greenwood Publishing Group. ISBN 9780313096860. 
  22. ↑ Sicherman, Alice Hamilton: A Life in Letters, p. 111.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Alice Hamilton and the Development of Occupational Medicine». National Historic Chemical Landmarks. American Chemical Society. [Consulta: 2 maig 2017].
  24. ↑ Weber, p. 34.
  25. ↑ «Alice Hamilton». National Women’s History Museum. [Consulta: 1r maig 2017].
  26. ↑ Alice Hamilton. {{{títol}}}. Little, Brown, and Company. ISBN 0-930350-81-2. 
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Sicherman and Green, p. 304.
  28. ↑ «Alice Hamilton Collection». Richard J. Daley Library Special Collections and University Archives, University of Illinois at Chicago. [Consulta: 16 octubre 2015].
  29. ↑ «Alice Hamilton, M.D.». Falta indicar la publicació.
  30. ↑ «A Voice in the Wilderness: Alice Hamilton and the Illinois Survey | NIOSH Science Blog | Blogs | CDC». blogs.cdc.gov. [Consulta: 12 novembre 2016].
  31. ↑ http://www.todayifoundout.com/index.php/2011/11/why-lead-used-to-be-added-to-gasoline/
  32. ↑ Weber, p. 35.
  33. ↑ «Alice Hamilton Science Awards». Centers for Disease Control and Prevention. The National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH). [Consulta: 15 octubre 2015].
  34. ↑ «Alice Hamilton a pioneer in occupational health». Tacomed.com. [Consulta: 13 juny 2017].
  35. ↑ 35,0 35,1 Weber, p. 37.
  36. ↑ «How Did Women Activists Promote Peace in Their 1915 Tour of Warring European Capitals?». Women and Social Movements in the United States. [Consulta: 16 octubre 2015].
  37. ↑ Jane Addams, Emily Balch, and Alice Hamilton. . Macmillan. 
  38. ↑ «1915: International Congress of Women opens at The Hague». This Day in History. [Consulta: 16 octubre 2015].
  39. ↑ «Jane Addams, Alice Hamilton, and Aletta Jacobs in Berlin, during World War I». Critical Past. [Consulta: 16 octubre 2015].
  40. ↑ Kathryn Kish Sklar, Anja Schüler, and Susan Strasser. . Cornell University Press. ISBN 9780801484698. CS1 maint: Multiple names: authors list (link)
  41. ↑ Sklar, Schüler, and Strasser, pp. 53–55.
  42. ↑ Elizabeth Fee and Theodore M. Brown «Alice Hamilton: Settlement Physician, Occupational Health Pioneer». Falta indicar la publicació. DOI: 10.2105/AJPH.91.11.1767.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 Jay, p. 149.
  44. ↑ «A National Chemical Landmark: Alice Hamilton and the Development of Occupational Medicine, 21 de septiembre de 2002» (pdf). American Chemical Society, 2002. [Consulta: 2 maig 2017].
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 Sicherman and Green, p. 305.
  46. ↑ Alice Hamilton «What Price Safety, Tetraethyl Lead Reveals a Flaw in Our Defenses». Falta indicar la publicació.
  47. ↑ Peter Dauvergne. . MIT Press. ISBN 978-0262514927. 
  48. ↑ Kathryn Hilgenkamp. . Jones and Bartlett Learning. ISBN 978-0763771089. 
  49. ↑ 49,0 49,1 Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, p. 437.
  50. ↑ Marvin Perry. {{{títol}}}. Wadsworth. 
  51. ↑ William T. Moye «BLS and Alice Hamilton: Pioneers in Industrial Health». Falta indicar la publicació.
  52. ↑ 52,0 52,1 «Alice Hamilton». Connecticut Women's Hall of Fame. [Consulta: 15 octubre 2015].
  53. ↑ Weber, pàg. 38–39.
  54. ↑ Sicherman and Green, p. 306.
  55. ↑ Alice Hamilton is buried in the same cemetery where the remains of her mother (Gertrude) and sisters (Norah, Alice, and Margaret) are interred, as well as those of Edith's life partner, Doris Fielding Reid, and Margaret's life partner, Clara Landsberg. See Scott Wilson. {{{títol}}}. McFarland and Company, Inc.. 
  56. ↑ Clara Landsberg, a close college and longtime family friend, studied in Europe with Margaret Hamilton for a summer in 1899. The daughter of a Reform rabbi from Rochester, New York, and a graduate of Bryn Mawr College, Landsberg became a resident at Hull House, where she was in charge of its evening education programs and shared a room with Alice. Lands berg eventually left Hull House to teach Latin at Bryn Mawr School in Baltimore, Maryland, where Edith was headmistress. Margaret also became a teacher at Bryn Mawr School and took over as headmistress before retiring in 1935. (See: Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, pàg. 141 and 257; and Singer, Adventures Abroad, pàg. 74–75.) Alice, who considered Landsberg part of the Hamilton family, one remarked, "I could not think of a life in which Clara did not have a great part, she has become part of my life almost as if she were one of us." (See Sicherman, Alice Hamilton, A Life in Letters, p. 197.)
  57. ↑ Weber, p. 28.
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 Weber, p. 39.
  59. ↑ J. McKeen Cattell, ed.. . The Science Press. 
  60. ↑ «Grimes, Roosevelt, and Hamilton, standing. Roosevelt is presenting Hamilton with an award.». Harvard University Library. [Consulta: 26 enero 2018].
  61. ↑ «Albert Lasker Public Service Award». Lasker Foundation. [Consulta: 16 octubre 2015].
  62. ↑ «Medicine: Woman of the Year». Falta indicar la publicació.
  63. ↑ «Alice Hamilton». Nationanl Women's Hall of Fame. [Consulta: 15 octubre 2015].
  64. ↑ «Alice Hamilton Awards for Occupational Safety and Health». Centers for Disease Control and Prevention. The National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH). [Consulta: 15 octubre 2015].
  65. ↑ «Up 55-cent Hamilton». Arago: People, Postage and the Post. [Consulta: 16 octubre 2015].
  66. ↑ Nancy Unger. {{{títol}}}. Oxford University Press. 
  67. ↑ «Division of Occupational and Environmental Medicine, UCSF». [Consulta: 21 febrer 2014].
  68. ↑ «Alice Hamilton Prize for Best Article». American Society for Environmental History. [Consulta: 2 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Mondona/Alice_Hamilton&oldid=32677320»