Usuari:Ernanflor/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ernanflor. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El centre de Cultura Popular Montserrat va ser un espai d’acció i de formació integral de la dona al barri del Guinardó (Barcelona).
Història[modifica]
El centre va néixer l’any 1966 en un moment en què al barri del Guinardó hi havia una absència total de vida cultural i associativa. Tota organització de tipus associatiu havia d’emparar-se sota l’Església o el Movimiento Nacional. Les activitats: cursos, conferències i tallers que s'hi organitzaven s'adaptaven a les necessitats del moment històric per a ajudar la dona en el seu creixement personal.
L'any 1968, el Centre de Cultura Popular Montserrat es va constituir amb una entitat legal. Va ser de les primeres del barri del Guinardó en constituir-se en entitat sense ànim de lucre. La seva fundadora va ser Rosa Galobardes i Alsina.
En un principi va començar obrint les seves portes dos dies a la setmana en un petit local de la parròquia Verge de Montserrat. Un dia es dedicava a cursos de tall i confecció, cuina, socorrisme ... i l’altre a la formació social i política.
Va ser un centre pioner que es va plantejar actuar diferent a les pautes marcades del moment històric que relegaven a la dóna a casa amb les tasques domèstiques i de cura. A mesura que augmentava la repressió franquista augmentava la resistència arreu. El Centre de Cultura Popular Montserrat també s'hi va comprometre i va optar per la defensa de llibertat d’expressió amb l'organització de cursos de política i acció social i sindical. Es van organitzar cursos d’alfabetització, cultura general, graduat escolar, català, tallers de tota mena sense por d' abordar temes considerats tabú en aquella època (sexualitat, avortament, divorci i un llarg etc)
El centre va compartir el local amb l’Associació de Veïns Joan Maragall [1] (actualment Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall) fins que l’AAVV va tenir local propi.
Sòcies actives del centre van fundar l’escola d’adults Paulo Freire a la Guineueta.
L'any 1970 es van iniciar cursos de català i anglès. Els primers cursos els va impartir Marta Martín i va formar a moltes professores de català que van continuar donant classes al centre i a diverses escoles i centres cívics de Barcelona. Cal destacar a la Maria Dolors Martí que va impartir classes al mateix centre fins que es va jubilar. La primera professora d'anglès va ser l'Anna Cubero.
1984: Maria José Varela donava assessorament jurídic cada dijous
L’any 1998 es va crear el 1r Banc del Temps d’Espanya gestionat pel Centre de Cultura Popular Montserrat durant 8 anys.[2][3]
L’1 de març del 2011 el Centre va rebre un burofax de l’Arquebisbat de Barcelona, propietari del local, comunicant-los que havien d’abandonar el local d'un dia per l'altre. Tot i el suport que van rebre per part del barri, la lluita per poder romandre al local, no va tenir èxit. [4]
Actualment, les sòcies del desaparegut Centre de Cultura Popular Montserrat, continuen la seva lluita individualment i col•lectiva al Casal d’Entitats Mas Guinardó com a grup de Dones Lliures.
Banc del Temps[modifica]
L’any 1997 la directora del Centre Cívic del Guinardó, Cinta Llorens en representació de l’Ajuntament de Barcelona i la directora de l’Associació Salut y Familia Elvira Méndez van proposar al Centre de Cultura Popular Montserrat portar la gestió del primer Banc del Temps en territori Espanyol (en altres països ja existien) La junta del Centre va acceptar donat que el projecte anava en la línia del Centre “millorar la situació de les dones. El Banc del Temps estava dins del projecte “Compartir: promoviendo el reparto de los tiempos entre mujeres y hombres” Projecte seleccionat por el IV Programa d’Acción Comunitario pera la igualdad de Oportunidades de Mujeres y Hombres.
El 19 de febrer de 1998 s’inaugura a la seu del districte amb una gran campanya publicitària. Això va despertar l’interès de moltes persones i mitjans de comunicacions (radio, televisió i prensa). El Centre de Cultura Popular Montserrat va acceptar portar la gestió amb tres membres de la junta voluntàries (Teresa Bono, Ma. Dolors Hernández i Mercè Gallart). La gestió del Banc del Temps va ser un repte i va comportar llargues jornades de treball donat que el funcionament de Centre no s’havia de veure afectat i seguia amb totes les seves activitats.
El Banc del Temps del Guinardó va assessorar a moltes entitats que volien posar-ho en marxa al seu barri( la idea era que hagués un en cada barri).
Després de 8 anys de portar a terme aquesta gestió i quant ja funcionaven molts altres Bancs varen considerar que era l’hora de deixar que altres persones portessin aquesta gestió. Malauradament no va sortí cap entitat per fer-ho i el primer Banc del Temps del Guinardó es va tancar al 2005.
Tertulians destacats[modifica]
El centre organitzava cada dijous conferències per tractar temes diversos. Van passar pel centre personatges tant coneguts com: Teresa Pàmies, Josep Maria Huertas Claveria, Maria Barbal, Emili Teixidó, Magda Oranich, Montserrat Roig, Lidia Falcó, Paco Candel, Arcadi Oliveras, Eulalia Vintró, Antonina Rodrigo, Manuel Vázquez Montalbán, Eduard Vinyamata, Isabel Clara Simó, Isabel Segura, Marta Selva entre molts altres
Vinculació al Guinardó[modifica]
El Centre de Cultura Popular Montserrat va formar part de:
- Consell de la Dona del districte Horta-Guinardó des dels seus inicis
- Consell Ciutadà del districte d’Horta-Guinardó
- Consell sectorial de Cultura del districte
- Coordinadora d’Entitats del Guinardó
- Xarxa Feminista
- Centre d’Informació i recursos de la Dona
- Plataforma conta la violència de gènere
- Codi Ètic de les Associacions de Barcelona
Premis[modifica]
- 1991: premi Horta-Guinardó en reconeixement de la tasca feta [5]
- 1999: Medalla d’Honor de Barcelona
- 2007: premi Horta-Guinardó a títol personal a la Rosa Galobardes Alsina com a primera presidenta i fundadora del centre, i a Maria Dolors Hernández Flores com a presidenta.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Les dones fan història. Recuperació històrica de les dones de Can Baró, Horta i Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Districte d’Horta-Guinardó. Divisió de Serveis Personals.
- Segura, Isabel. Dones d’Horta-Guinardó: Itineraris històrics. Barcelona: ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal i Districte d’Horta-Guinardó, 2007
- ↑ «Butlletí Associació de Veïns». Associació de Veíns Joan Maragall, 1973. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «El temps és or al Banc del Temps dins». La Municipal,, 56., abril/maig 1998, p.34-35..
- ↑ Digital, La Vanguardia. «Edición del martes, 25 mayo 1999, página 44 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». hemeroteca.lavanguardia.com. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Una parròquia expulsa dues entitats culturals». Público, dimarts 14 juny 2011.
- ↑ «Lliurament dels premis Horta-Guinardó a quatre persones compromeses.». Horta-Guinardó Barcelona. Suplement del Districte i dels Barris., desembre 2007.