Usuari:Jordi Albaladejo Blanco/proves

Orfeó Badaloní

L'Orfeó Badaloní (1921) és una entitat badalonina d'àmbit cultural, artístic i cívic més que centenària. Va estar clausurada pel seu caràcter catalanista en la dictadura de Primo de Rivera durant sis anys (1924-1930); i la dictadura franquista va espoliar el local l'any 1939 i fins 1948 no va tornar a posar-se en marxa en un altre espai de la ciutat. El seu model organitzatiu d'ateneu, el conjunt d'activitats culturals i creatives artístiques l'han convertit al llarg de la seva dilatada història en una entitat de referència local i a nivell català en el marc d'una xarxa associativa d'ateneus que vertebra des de la base el país.

Primera etapa (1921-1930)

L’Orfeó Badaloní és una societat coral fundada el 27 de febrer de 1921 a partir de la crida fundacional realitzada el desembre de l’any 1920 per part de cinc reconeguts músics badalonins: Antoni Botey, Jaume Costa, Ramon Salsas, Salvador Valls i Joan Aymerich. S’incorporà al panorama musical esperonat per l’exemple de l’Orfeó Català (1891) i la Germanor d’Orfeons de Catalunya (1917). L’Orfeó Badaloní comptava anteriorment amb una proposta no reeixida per formar-se de l’any 1907.

El primer president de l’entitat va ser Josep Martí Amat i la seu social va emplaçar-se al local del Centre Catalanista Gent Nova (situat al carrer d’en Lluch – posteriorment Canonge Baranera -, conegut com d’en ‘Cueta’, números 51,53 i 55 i Sant Francesc, 58 i 60), que havia estat pioner en els àmbits cultural del modernisme i polític enfront del caciquisme en el tombant de segle i en la primera dècada del segle XX.

Els socis d’aquesta associació es van incorporar en una darrera assemblea el gener de 1922 a l’Orfeó Badaloní cedint el local, els seus béns i la seva Senyera. Poc després, va arribar el primer concert oficial de l’Orfeó Badaloní, dirigit pel mestre Antoni Botey al teatre Victòria el dia 28 de març, després d’algunes actuacions prèvies de caràcter íntim. L’1 juny va tenir lloc el primer concert públic després de l’inaugural; el 24 de juny el primer fora de la ciutat, a Vilassar de Mar; i el 16 d’agost el primer en una Festa Major de Badalona.

El 25 de febrer de 1923, es va beneir a l’església de Santa Maria la Senyera de l’entitat, amb disseny de Joan Amigó i costejada per l’industrial Jaume Ribó, en una jornada que va comptar amb l’assistència del president de la Mancomunitat Josep Puig I Cadafalch, el batlle de la ciutat, Joaquim Oliveras, el diputat provincial i industrial badaloní, Lluis Ysamat, i el mestre director de l’Orfeó Català, Lluís Millet, entre d’altres personalitats i representants d’entitats.

Els dies 13, 14 i 15 d’octubre va tenir lloc la primera visita organitzada per l’Orfeó Badaloní a Montserrat, un acte carregat de simbolisme que va comptar amb el desplaçament de més de cinc-centes persones.

L’any 1924, accedí a la presidència Jaume Ribó i Sayol, i va anar augmentant el reconeixement artístic de l’Orfeó i l’arrelament de diferents seccions amb un model d’ateneu. El 24 de setembre però, les autoritats en el marc de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera clausuraren l’entitat pel seu tarannà catalanista.

Poc més d’un centenar de socis sostenien econòmicament el local durant sis anys.

Segona etapa (1930-1939)

Quan la situació política va permetre la reobertura l’any 1930, dirigí de nou l’entitat Jaume Ribó. El mestre director va passar a ser Jaume Costa per malaltia greu d’Antoni Botey.

El primer concert d’aquesta segona etapa va ser el dia 13 de juliol a l’Estadi de Montjuïc en una trobada d’orfeons catalans amb més de 5.400 cantaires i cinc cobles que comptà amb direcció de Lluís Millet, aplegant més de quaranta mil espectadors. La massa coral va reorganitzar-se amb més de dos cents cantaires i l’entitat amb gairebé 450 socis protectors. Al llarg dels anys trenta, les seccions es tornaren a activar adjuntant-se a la massa coral, l’Agrupació Excursionista, la secció de teatre d’aficionats, d’escacs, una de fotografia, la previsió d’una Caixa d’ajuts mutus; acollint el Foment de la Sardana amb el seu grup d’esbart; a més de la realització de conferències, l’Orfeó Badaloní participà de les commemoracions i jornades festives municipals. L’entitat esdevingué una ambaixadora cultural a diferents poblacions catalanes, i edità un butlletí intern que  tanmateix no va aconseguir aparèixer amb regularitat. L’octubre de 1934 va accedir a la presidència Josep Sió i Serra i en nomenà president honorari Jaume Ribó, mecenes de l’entitat. El mestre Francesc Solà s’encarregava de pujar un bon planter infantil. L’octubre de 1935, se celebrà una vetllada literària-musical que comptà amb Margarida Xirgu, Rivas Cherif i Federico García Lorca; i el mes de novembre un concert d’homenatge al mestre Enric Morera que hi assistí.

Aquesta etapa de l’Orfeó es va veure interrompuda per la Guerra Civil, mantenint una certa activitat molt condicionada al ritme del conflicte. Coneixem que Bartomeu Pujó era president el maig de 1937; lamentant-se en aquest període la defunció per causes naturals dels mestres fundadors Salvador Valls, Jaume Costa i Antoni Botey. L’any 1939 amb el triomf del bàndol franquista i l’establiment d’una nova dictadura, el local de l’Orfeó va ser espoliat i tancat.

Tercera etapa (1939-1977)

L’any 1947, una sèrie d’antics socis i cantaires de l’orfeó van ajuntar-se per procurar reobrir-lo amb l’impuls del mestre Francesc Solà i d’Enric Sabater que van esdevenir respectivament el director de la massa coral i el president de l’entitat l’any 1948. Es tornà a constituir l’ “Orfeó Badaloní” (entre cometes), i llogaren part de l’edifici del Cor de Marina on instal·lar-se. El 27 d’octubre la massa coral realitzà el primer concert de la seva tercera etapa al Círculo Artístico Español, “l’Era”, en el marc dels actes commemoratius del centenari de la construcció del ferrocarril.

L’Orfeó Badaloní va estar present en la vida cultural de la ciutat amb concerts quaresmals, amb els dedicats als socis protectors, en actes solidaris i benèfics en favor de l’Hospital de Badalona o el “Nadal del pobre”, a la Festa Major a partir de 1949 i en festivitats litúrgiques i de les comunitats religioses. Salvador Solà-Segalés va compondre el “Nostre Himne” (1949) i es van reprendre l’edició regular dels butlletins l'any 1950. A partir del tronc comú de la massa coral, s’activaren les seccions excursionista, teatral (amb una programació regular de representacions i la participació en el concurs municipal de teatre per aficionats) i d’escacs.

El 17 de febrer de 1951 es va fundar l’Esbart Sant Jordi de l’Orfeó Badaloní que va comptar amb la direcció de Josep Ventura “Pep” i l’impuls del mecenes Tomàs Barri, fent-se la presentació oficial el 29 d’octubre; durant anys va confeccionar part del vestuari Victòria Freixa, destacada cantant solista de l’entitat. Al juliol, l’Orfeó participà en l’Aplec d’Orfeons de Montserrat; i per part de les autoritats locals, el 19 agost l’orfeó va rebre un permís per interpretar “El cant de la Senyera” i “Sant Jordi triomfant”.

L’any 1952, l’Orfeó Badaloní va impulsar uns Jocs Florals a la ciutat. Després d’aquesta primera edició reformularen el seu format en un Certamen Literari a partir de 1954.

L’any 1953, l’Orfeó va actuar en les bodes d’or del C.F. Badalona i per l’Associació Antics Alumnes Maristes; la sortida social anual va ser a Puigcerdà i Bourg-Madame – La Guingueta d’Ix – sota administració departamental francesa.

Les activitats cíviques van continuar amb la participació en la campanya pro reconstrucció del campanar Santa Maria entre 1955-56; o un concert benèfic en favor de la restauració del Centre Excursionista de Badalona de l’ermita de Sant Onofre el 1957. En l’àmbit artístic sobresortí un concert amb el popular solista de l’Orfeó Català, Emili Vendrell; la presència a l’Aplec d’Orfeons a Montserrat, l’octubre de 1956; l’organització de les anomenades “Galas Artísticas”, el 1957; l’actuació a les recent inaugurades Termes romanes del Museu Municipal al desembre d’aquell mateix any. Un concert d’homenatge al barri de Sant Andreu dedicat al mestre Joan Pich Santasusana, el 1958; l’obertura del certamen literari més enllà dels socis amb dotació econòmica, l’any 1959. Un any més tard va tenir lloc el relleu del mestre director Francesc Solà que fou homenatjat, pel nou mestre director Emili Itarte. L’any 1961 va celebrar-se el 40è aniversari de l’entitat amb un concert final amb la participació de cantaires de les tres etapes de l’Orfeó.

Un projecte renovador i de dinamització encapçalat pel nou president, Josep Gual i Lloberes, va estar vigent entre 1962 i 1965. Va ser molt celebrada el desplaçament de la massa coral i l’Esbart Sant Jordi amb direcció de Josep Casals, juntament amb la Cobla la Principal de Badalona, a Ceret el setembre de 1962. L’Esbart va reorganitzar-se amb Just Duran com nou director coreogràfic. L’Orfeó es distingí per organitzar tota mena d’actes i conferències culturals, entre elles un cicle de literatura catalana; va portar a la ciutat diverses obres de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual dirigida per Ricard Salvat; va activar una secció de teatre experimental que va funcionar al costat del teatre de “sempre” dirigit per Francesc Clapés i després Joaquim Grífol (i les tradicionals representacions d’Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús). Els poetes Josep Gual, Màrius Sampere i Joan Argenté, tots tres vinculats a l’entitat, aconseguiren tres premis de relleu en llengua catalana; el 1963 actuaren a l’entitat els Setze Jutges i va crear-se el Grup Estrop de l’Orfeó Badaloní; també s’activà una campanya per protegir el patrimoni artístic de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra. L’Orfeó Badaloní participà de la trobada coral internacional a Vallvidrera, el setembre de 1964.

El març de 1965 accedí a la presidència Jaume Oriol i Guardiola; i entre d’altres canvis de la vida interna de l’entitat, el mestre director Emili Itarte va deixar pas al mestre Josep Mª Guillén. Sota la seva direcció i la sots-direcció d’Esther Martells, la massa coral va emprendre un camí ascendent en número de cantaires, formació i qualitat.

L’any 1967, accedeix a la presidència Joaquim Grífol i Puig, home de teatre, autor, director i actor que havia comptat amb una companyia teatral pròpia. Entre d’altres activitats de l’època, l’Orfeó cantà i enregistrà l’himne de La Penya; neix la secció juvenil teatre dirigida per Antolí Puig i després Josep Duatis; l’Orfeó participa de l’homenatge cívic i cultural d’un bon nombre d’entitats locals a Pompeu Fabra al teatre Zorrilla que havia estat badaloní d’adopció abans d’exiliar-se; s’estrenen les Veus Alegres, la coral infantil de l’Orfeó, el grup Nausica, coral intermèdia, i el grup coral Vora Mar; Josep Gual escriu l’himne del cinquantenari de l’entitat. El 1972, amb la presidència de Joaquim Grífol i per cessió del mecenes Francesc Ribó, l’Orfeó aconsegueix un local propi al carrer Lleó, i es realitza una multitudinària trobada de cant coral de les escoles de la ciutat. El setembre de 1975, per iniciativa municipal, se celebrà al pavelló de la Plana, les Primeres Jornades Mundials de Cant i Dansa amb corals d’arreu del món, participant com amfitrió l’Orfeó Badaloní. El 1976 té lloc un homenatge al mestre Antoni Botey amb diferents corals convidades que comptà amb la presència i direcció conjunta del mestre Lluís Maria Millet, director de l’Orfeó Català, i un acte popular de la massa coral i l’esbart dirigit per Ramon Batalla, al barri de Sant Crist on tenia dedicat un carrer. El mestre director Guillén, deixà pas a Esther Martells, fins el moment sotsdirectora, com directora de la massa coral, començant una època fructífera d’intercanvis i desplaçaments artístics que donaran a conèixer l’Orfeó Badaloní arreu.

Quarta etapa (1978-2022)

L’any 1978 accedeix a la presidència Josep Mª Raventós i Taxonera. L’Orfeó participa de la semiclandestina Taula de Cultura i participà com a membre ja en el període del retorn dels ajuntaments democràtics. En el marc de l’Orfeó trobem l’Anella sardanista Catalunya Jove dirigida per Ramon Amat; la Coral Vora Mar, l’Esbart Sant Jordi dirigit per Josep Mª Fuentes i l’Esbart Infantil amb direcció Lourdes Cartró i Albert Abellán; el Grup d’Esplai Bresc; i l’impuls en la creació de la Cobla Juvenil Marinada.

Amb la directora Esther Martells la massa coral va actuar a Prada de Conflent; Tolosa, al País Basc; Cuenca, Palma de Mallorca, Azkoitia, Egea de los Caballeros…; el 1983 s’inicià un intercanvi artístic i d’amistat amb intercanvis al llarg dels anys amb la coral Immergrün de Rokenberg (Alemanya). L’Orfeó actua regularment a diferents parròquies i barris de la ciutat.

El 1982 va organitzar-se l’Aplec de la Senyera per Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans, que va comptar amb algunes edicions. El 1983 va fer les primeres passes l’Esbart Albada – Sant Jordi amb el mestre Ferran Cebrian, fruit d'adjuntar l’esbart del Círcol Catòlic i el de l’Orfeó.

L’any 1984, Joan de D. Soler i Amigó accedí a la presidència de l’entitat. El butlletí intern passa a tenir nom propi de referències literàries i essència badalonina: Proa. El 1986 accedeix a la presidència Jaume Gispert i Sala. El 1988 és president Josep Duatis Altimira, accedint a la direcció de la massa coral Jaume Arimont. L’Orfeó arribà al concert número 1.000 el 1991, any en què l’Orfeó viatja a Azkoitia i Frederic Oller és nomenat mestre director. En aquest període es formalitza la secció del grup de jubilats i simpatitzants de l’Orfeó, organitzant sortides arreu del país.

El 1992, és el torn de la presidència de Manel Llansó i Prat, any en què l’Esbart Sant Jordi i la colla sardanista “Dolç Record” fincada al local de l’Orfeó participen en el cerimonial dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. El setembre de 1994 accedeix a la direcció de la massa coral Pilar Bravo, i el 1995 s’escollí com directora de l’Esbart, Neus Pascual, i Carme Solà com directora de la massa coral. El local de l’Orfeó després d’una denúncia al jutjat dels hereus Ribó va ser desallotjat i aleshores l’entitat trobà un local de propietat al carrer Marina tot i que petit pel conjunt de les seves activitats. Els 75è aniversari de l’entitat va celebrar-se amb un conjunt d’actes repartits entre 1996 i 1997 que van cloure’s amb un concert amb exdirectors i excantaires de totes les èpoques; i un show final amb el grup de teatre, l’Esbart i exactors de l’entitat. El 1998 es va fer càrrec de la presidència Maria José Atienza Guerrero fins el 2002 que hi accedí Jaume Morral i Morralla.

El 2001 se celebra el concert dels 80 anys de l’entitat, amb la direcció de la massa coral d’Esther Martells (que havia retornat al càrrec l’any 1999), comptant l’acte amb la presència del MHP Jordi Pujol. L’any 2003 es documenta la direcció del grup de teatre de l’Orfeó per part de Paco García. L’any 2004, la massa coral i l’esbart es desplaçaren conjuntament a Aizkoitia. El 2005 accedeix a la direcció de la massa coral Emili Fortea, que dirigeix l’Orfeó en el seu celebrat desplaçament a Extremadura el 2006. Fortea va deixar pas com director a Jordi Llobet el 2007, any que la massa coral actua a Eslovàquia; l’Esbart Sant Jordi compta amb la direcció de Neus Pascual, i entre les seves actuacions participa a Llívia en la representació de la llegenda de Lampègia i Munussa; el grup de teatre Titània porta ‘‘Sueño’ d’una nit d’estiu’’ al teatre Zorrilla amb direcció de Paco García.

L’obra “Això no és vida” del grup Titània assoleix cinc premis i deu mencions al Concurs de teatre amateur Rafael Anglada de Santa Coloma de Farners, el 2008. Aquell mateix any, la Coral Infantil acull l’edició anual del Juguem Cantant al Pavelló Olímpic.

L’any 2009 per malaltia del president Jaume Morral assumeix la presidència accidental en Jaume Díaz, director de l’Esbart, i el 2010 al no aconseguir-se en l’assemblea de socis una candidatura per una nova Junta, Josep Torrebadella i Torrent encapçala una comissió gestora. Al cap de 6 mesos accedeix a la presidència d’una nova Junta que impulsa una nova activació de l’entitat. Albert López és el nou director del grup de teatre.

En el marc de la celebració dels actes dels noranta anys de la massa coral i els seixanta de l’Esbart l’any 2011, l’Orfeó va obrir un procés de renovació mitjançant un Pla Estratègic que havia estat elaborat de forma participativa, i va impulsar la renovació del projecte directiu i organitzatiu de l’entitat, modernitzant el model ateneístic de seccions i treballant per aconseguir les sinergies comunes amb d’altres entitats culturals de la ciutat. Ricard Abellan i Estañol va accedir a la presidència el 2014.

L’any 2016, després d’un important creixement d’activitats l’Orfeó amplia les seves instal·lacions amb l’espai Tolrà al carrer Enric Borràs després d’arribar a un acord de lloguer amb el propietari, creant el Consell d’activitats que impulsa les vocalies de música, dansa i ball, arts escèniques i lleure, tot mantenint també el local del carrer Marina. L’any 2017 neix el Cor i Orquestra Baetulo, que actualment són el Cor i l’Orquestra pilot de l’ESMUC, i des de la Junta s’inicia una línia de col·laboracions amb entitats de la ciutat i obre la seva nova seu a les residències d’arts escèniques per donar suport a les noves companyies teatrals emergents. Óscar Peñarroya agafa el relleu de la direcció coral.

A l’entrar el 2020, l’entitat supera els 760 associats i gràcies als 50 voluntaris i 37 mestres de les 41 activitats generen més de 130 actes a la ciutat i fora d’ella arribant al punt associatiu mes àlgid de la seva història però malauradament també es veu afectada el mes de març de 2020 per la pandèmia del COVID19 que per tercera vegada a la seva vida l’obliga a fer el tancament de la seva activitat fins el setembre que comença amb la represa progressiva d’activitat per recuperar el seu pols.

L’any 2021, la Comissió del Centenari va emprendre una àmplia llista d’actes per commemorar l’efemèride que ha estat vigent fins el 2022. Els objectius eren consolidar l’activitat de l’entitat, la seva presència a la ciutat i aconseguir ser un referent per tots els que han format part d’ella i una oportunitat per els que s’hi vulguin incorporar. Després de l’edició de tres volums amb la història de l’entitat: “Cent anys i un dia”; amb el mateix títol es realitzà l’espectacle multi disciplinar del grup A Vocal amb participació d’activitats de l’Orfeó, esdevenint l’acte central del Centenari, al teatre l’Aliança del Poble Nou.