Vés al contingut

Club Joventut Badalona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióClub Joventut Badalona
lang=ca
Plantilla de la temporada 2023-24 del Club Joventut Badalona Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomLa Penya Modifica el valor a Wikidata
Tipusequip de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Creació30 març 1930
Activitat
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga ACB de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportiva del clubPavelló Olímpic de BadalonaBadalona . 12.760  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJuan Antonio Morales Abrisqueta Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalCarles Duran Ortega Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Penya Spirit of Badalona (1930–1932)
Centre Esportiu Badaloní (1932–1939)
Club Juventud de Badalona (1940–1963)
Joventut Fantasit (1964–1965)
Joventut Kalso (1965–1967)
Joventut Nerva (1967–1972)
Joventut Schweppes (1972–1977)
Joventut Freixenet (1978–1981)
Joventut Sony (1981–1982)
Joventut Fichet (1982–1983)
Joventut Massana (1983–1984)
Ron Negrita Joventut (1984–1987)
RAM Joventut (1987–1990)
Montigalà Joventut (1990–1992)
Marbella Joventut (1992–1993)
7 Up Joventut (1993–1995)
Festina Joventut (1996–1998)
Pinturas Bruguer Badalona (1998–2000)
DKV Joventut (2001–2011)
FIATC Joventut (2011–2016)
Divina Seguros Joventut (2016–2019)
Club Joventut Badalona (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
Samarreta de Primer
Colors d'equip
Primer
EquipamentSpalding Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpenya.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Penya1930 Twitter (X): penya1930 Modifica el valor a Wikidata

El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat l'any 1930, és membre fundador de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet des de 1957 o a la seva continuació, la Lliga ACB a partir de 1983). L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar la copa d'Europa de bàsquet (actual Eurolliga), essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Ja anteriorment, el 1981, havia estat el primer equip català en aconseguir un títol europeu, la Copa Korac. Al seu palmarès hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, dotze lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.

La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, del qual han sorgit jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment Jordi Villacampa o els germans Rafael i Tomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre disposa d'un equip filial a la Lliga LEB Plata, el Club Bàsquet Prat, que des de la temporada 2004-05 permet que els jugadors vagin agafant experiència abans de fer el salt al primer equip.[1]

Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.

Símbols[modifica]

Nom[modifica]

El club va ser fundat el 1930 amb el nom «Penya Spirit of Badalona», suggerit per Miquel Lloret i Subirana,[2] en homenatge al Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Emulant Charles Lindbergh, la van anomenar d'aquesta manera amb l'objectiu que la nova penya volés el més alt possible.[3] La denominació perdurà fins a l'any 1932, quan va adoptar el nom de «Centre Esportiu Badaloní»,[4] amb el qual es van registrar oficialment,[5] canvi motivat per la voluntat de legalitzar l'associació i mig imposat pels organismes rectors de l'esport, que no acceptaven el nom primitiu.[6] Després de la Guerra Civil espanyola la denominació del club va ser rebutjada pel Govern Civil, i es va haver d'adoptar el nom en castellà de «Club Juventud de Badalona», satisfent la censura franquista i, alhora, fonèticament es podia pronunciar fàcilment en català,[7][5] tot i que popularment va continuar sent més conegut com «la Penya».[8] No va ser fins a l'any 1977 que es va poder catalanitzar el nom, esdevenint definitiva la denominació Club Joventut Badalona.[9]

Colors[modifica]

L'elecció dels colors del club va ser completament casual. Un mes després de constituir-se com a penya s'acordà formar un equip de futbol, i uns dies abans del partit Jaume Petit es va desplaçar a Barcelona per comprar les samarretes. Ho va fer a la botiga La Samaritana, situada al carrer del Carme, 41, que en aquell moment era la botiga més antiga d'articles esportius. No va ser fàcil trobar el material necessari per poder vestir l'equip sencer, i finalment va triar unes samarretes de color verd amb amples ratlles verticals de color negre. La compra, que vas ascendir a 18 pessetes, va suposar deixar la tresoreria del club exhaurida.[10]

Diversos uniformes de la història del club:[11][12]

Samarreta de 1930
Colors d'equip
Colors d'equip
1930
Samarreta de 1950
Colors d'equip
Colors d'equip
1950
Samarreta de 1967
Colors d'equip
Colors d'equip
1967
Samarreta de 2003
Colors d'equip
Colors d'equip
2003
Samarreta de 2017
Colors d'equip
Colors d'equip
2017
Samarreta de 2018
Colors d'equip
Colors d'equip
2018
Samarreta de 2019
Colors d'equip
Colors d'equip
2019

Himne[modifica]

El primer himne del club es va estrenar el 4 de maig de 1967, en la jornada d'homenatge al club campió de la lliga nacional 1966-67. L'himne era una sardana amb lletra de Josep Gual i Lloberes i música de Josep Maria Guillén. En aquella ocasió l'himne fou interpretat per l'Orfeó Badaloní i la Cobla Principal de Badalona.[13] L'any 1988 es va estrenar el nou i actual himne de la Penya, obra de Chano Montes.[14][15]

Filosofia[modifica]

El Club Joventut Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. La darrera gran fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres, Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pau Ribas, Josep Franch, Henk Norel o, ja uns anys més enrere, Álex Mumbrú o Raül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.

Història[modifica]

Primers anys[modifica]

El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales.

Durant els anys 40 la Penya competia principalment al Campionat de Catalunya de bàsquet, on es va consolidar com un dels millors equips. A partir de la temporada 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya. Va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Reial Madrid CF l'any 1948.

Primeres lligues i participació a Europa[modifica]

A principis dels 60 es va cobrir el pavelló de La Plana. La temporada 1966-67, amb l'arribada d'Alfonso Martínez, l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de lliga. Aquella temporada la Penya també va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar fins a la 3a ronda. La següent temporada, gràcies al títol de lliga, va ser la primera en la qual el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final.

L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. A la temporada 73-74 es va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la 77-78 arribà Zoran Slavnic. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola per segona vegada a la història.

Triomfant a Europa[modifica]

A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga, i que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. La Penya guanya la Copa Príncep d'Astúries dues temporades seguides: la 86-87 i la 87-88. A la temporada 89-90 arriba a la final de la Copa Korac i s'imposa al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, aixecant el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.

El nou pavelló i la Copa d'Europa (1990-94)[modifica]

A la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley. Aquestes incorporacions, juntament amb la base de jugadors de la casa, van formar un equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club, contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.

L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Reial Madrid CF. A la temporada 1992-93 la Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.

A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Jofre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales va arribar a la Final Four de la Copa d'Europa a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions d'Europa. La Penya es va convertir en el primer club català en aconseguir-ho.

Primera crisi econòmica (1994-2003)[modifica]

Després de l'èxit a l'Eurolliga el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, salvant-lo de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser esportivament parlant molt discretes. El 1997, amb Genís Llamas a la presidència, Alfred Julbe com a entrenador, i amb una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard, es va guanyar la Copa del Rei i es va arribar a les semifinals de la lliga.

A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final. Les quatre temporades següents van ser esportivament molt dolentes. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA, i Àlex Mumbrú. La temporada 2001-02 seria la darrera d'aquesta època en què l'equip no es va classificar pels playoffs, sent a més el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom del club.

L'era Aíto-Rudy (2003-08)[modifica]

A la temporada 2003-04 Aíto torna a ser l'entrenador del Joventut, i el jove escorta del planter Rudy Fernández puja al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc amb Aíto a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la Copa del Rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als playoffs l'equip va caure a quarts de final.

A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennett i Lubos Barton, entre altres, i l'equip completaria una molt bona temporada en la que es va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki i en que Rudy seria designat MVP. A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs es va caure a semifinals. Aquesta va ser també la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.

Nova crisi econòmica (2008-actualitat)[modifica]

Escenificació de l'acord entre l'Ajuntament de Badalona i la Penya a final de l'any 2017

Els deutes del club, provocats per la crisi econòmica del 2008, van provocar que el club presentés concurs de creditors l'octubre de 2010.[16] En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. L'any 2012 el club va sortir del concurs de creditors.[17]

En abril de 2017 Juanan Morales va ser nomenat president del club.[18] Aquest mateix any el club signa un contracte amb l'Ajuntament de la ciutat en forma d'aliança, que havia de permetre solucionar el deute històric de la Penya.[19] L'acord incloia la venda dels terrenys que posseïa el club a la zona esportiva de Mas Ram i la cancel·lació del deute que mantenia pel costós manteniment del pavelló olímpic. Poc temps després els interventors de l'ajuntament van decidir anul·lar tots els compromisos adquirits deixant sense abonar cap dels pagaments acordats amb el club i amb el club a un pas de la seva desaparició.[20] Paral·lelament a la mala situació econòmica, l'equip tocava fons ocupant les places de descens directe a poques jornades de l'acabament de la temporada 2017-18. Un canvi a la banqueta, Carles Duran per Ocampo, i les incorporacions de Nico Laprovittola i Demitrius Conger, van aconseguir el miracle de la salvació.

En el mes d'agost de 2018 es va anunciar que Scranton Enterprises, vehicle inversor dels fundadors de la farmacèutica Grifols, es compromet a quedar-se, si és necessari, amb el 100% d'una ampliació de capital de gairebé 3,7 milions d'euros, fet que asseguraria definitivament la viabilitat del club a la lliga ACB.[21] En el mes de setembre es va acordar per unanimitat de la junta d'accionistes l'ampliació de capital.[22]

Patrocinadors i noms comercials[modifica]

Samarreta del Joventut Nerva.

L'any 1964, quan l'equip montcadenc de l'Aismalíbar va desaparèixer, el Joventut va heretar el patrocini de «Fantasit», el nom d'unes plaques de material plàstic decoratiu de l'empresa Aismalíbar,[23] convertint-se aquest en el primer patrocinador del club i posant per primera vegada publicitat a la samarreta.[24] Aquell primer espònsor tan sols va durar una temporada, i les dues temporades següents va ser «Kalso» el patrocinador del club.[25] El 1967 la Penya va començar a portar la publicitat de «Nerva»,[26] una important empresa de confecció tèxtil de l'època, i en seria el patrocinador principal durant quatre temporades.[27] Les següents sis temporades, de 1971 a 1977, seria «Schweppes» el patrocinador de l'equip verd-i-negre.[28]

Després d'un any novament sense espònsor a la samarreta, el 1978 es signa un nou contracte amb «Freixenet», que lluirà el nom a la samarreta i al nom de l'equip durant tres temporades. Les tres temporades següents tindran patrocinadors diferents: Sony (1981-82), Fichet (1982-83) i Massana (1983-84). El 1984 Ron Negrita es converteix en la primer marca que aconsegueix precedir la seva marca al nom del club, i durant tres temporades se'l coneixerà com «Ron Negrita Joventut». Del 1987 al 1989 serà «RAM» qui posarà el seu nom a la samarreta verd-i-negra. «Montigalà» i «Marbella» seran els dos noms que portarà el Joventut abans que el 1993 sigui 7up l'espònsor que, durant dos anys i una Lliga Europea inclosa, portarà l'equip de Badalona a la samarreta.[29]

De 1996 a 1998 l'equip va lluir a la samarreta la marca Festina,[30] després d'una temporada en la que no hi va haver cap espònsor.

En el mes de setembre de 1998 es signa un contracte per tres temporades amb Pinturas Bruguer, tot i que finalment només en serien dues les temporades que l'equip duria aquesta denominació.[31] Després d'un any i tres mesos sense sense patrocinador principal, en el mes de gener de 2002 DKV Seguros i el Joventut signen un contracte de patrocini per quatre temporades.[32] L'acord s'aniria renovant fins al 2011, convertint-se d'aquesta manera en el patrocinador més longeu de la història del club. Aquell mateix estiu es signa un acord de patrocini per tres temporades amb la Mútua d'Assegurances Generals FIATC.[33]

L'any 2016, després de cinc temporades amb FIATC, la Penya presenta l'asseguradora Divina Pastora Seguros com a nou patrocinador.[34] En el mes de juliol de 2019 finalitza l'etapa de patrocini del club amb Divina Pastora Seguros i el nom oficial de l'equip torna a ser Club Joventut Badalona.[35] Des de llavors la Penya no té cap espònsor principal que doni nom a l'equip, però sí que llueix a la samarreta publicitat de la Fundació Probitas, estretament lligada a Grifols, el nou mecenes verd-i-negre.[36]

Període Denominació Empresa subministradora de roba Patrocinador principal Altres patrocinadors
1964-1965 Juventud Fantasit Fantasit
1965-1966 Juventud Kalso Kalso
1966-1967
1967-1968 Juventud Nerva Nerva
1968-1969
1969-1970
1970-1971
1971-1972 Juventud Schweppes
Schweppes
1972-1973
1973-1974
1974-1975
1975-1976
1976-1977
1977-1978 Club Joventut Badalona Santillana
1978-1979 Joventut Freixenet Track
Freixenet
1979-1980
1980-1981
1981-1982 Joventut Sony
Adidas

Sony

Pentax [A]
1982-1983 Joventut Fichet Fichet
1983-1984 Joventut Massana
Massana
1984-1985 Ron Negrita Joventut Ron Negrita
1985-1986
1986-1987 i
Adidas i Champion
[B]
1987-1988 RAM Joventut
Champion
RAM
1988-1989
1989-1990
Adidas
1990-1991 Montigalà Joventut Montigalà
1991-1992
John Smith
1992-1993 Marbella Joventut Marbella
1993-1994 7up Joventut
7up
1994-1995
1995-1996 Joventut
1996-1997 Festina Joventut i
John Smith i Kelme
[C]

Festina
1997-1998
Kelme
1998-1999 Pinturas Bruguer Joventut Pinturas Bruguer
1999-2000
2000-2001 Joventut
Champion
2001-2002 DKV Joventut
DKV
2002-2003
2003-2004
Converse
2004-2005
2005-2006
2006-2007
Reebok
Catalunya (davant, només Eurocup)
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
Li-Ning
2011-2012 FIATC Joventut FIATC
2012-2013
Spalding
2013-2014
2014-2015
2015-2016
2016-2017 Divina Seguros Joventut Divina Seguros
2017-2018 Badalona és Futur (darrera)
2018-2019
2019-2020 Joventut Fundación Probitas
2020-2021 Badalona és Futur (darrera)
BeCorp (darrera, només a la Copa)
2021-2022 Badalona és Futur (darrera)
2022-2023
2023-2024 [D] Badalona és Futur (samarreta, darrera)
vdf team (pantalons, darrera, només a la lliga)
  1. El 9 de setembre de 1981, en el partit homenatge a Santillana, el Joventut va dur Pentax a la samarreta.
  2. Es canvia de marca a meitat de temporada.
  3. Es canvia de marca a meitat de temporada.
  4. El 21 d'abril de 2024 l'equip torna a lluir la samarreta amb 7up per celebrar el 30è aniversari de la consecució de la Lliga Europea de 1994.

Camps[modifica]

Els primers anys de vida del club no va tenir camp estable, la Penya va voltar per diversos terrenys. Segons les memòries de Joaquim Massot, un dels fundadors de l'entitat, els camps van estar situats al carrer del Indústria (1930); al barri d'Artigues (1932), molt efímer amb l'anècdota que un bon dia va ser convertit en camp de conreu; dos al carrer del Manresà, un a la banda del barri de les Mallorquines de Montgat (1933) i l'altre al Manresà de Badalona (1934); a la riera de Canyet, en un terreny pertanyent al centre parroquial de l'antiga església del Sant Crist (1935), al carrer de la Costa (1936); al carrer d'Iris (1937); a la finca de Ca l'Arnús, que havia esdevingut parc municipal; al passatge d'en Viñas (1939), i durant un any al pati del Col·legi Nen Jesús de Praga (1843).[37]

Va ser el 1944, durant la postguerra, que el club va disposar d'un espai estable, un terreny que tenia en préstec al carrer de Latrilla. Finalment, el 1948 l'equip es va traslladar a una pista situada a la plaça de la Plana, on el 1962 va poder disposar per primera vegada d'un pavelló cobert i ben equipat. Després de deu anys, gràcies a l'èxit i creixement assolits, el club va estrenar un altre pavelló al carrer d'Ausiàs March, on va romandre fins que es va traslladar al Palau Municipal d'Esports, que va ser construït per acollir les competicions de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, que van tenir seu a Badalona per la tradició del bàsquet local.[38]

Aspecte del Pavelló Olímpic de Badalona el 2020.

Penya i NBA[modifica]

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americana NBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits al Draft de l'NBA:

Seccions[modifica]

L'equip femení del Joventut en un partit de Lliga

El Joventut ha tingut diferents seccions esportives al llarg de la seva història. En els inicis de l'entitat, els primers partits dels verd-i-negres van ser de futbol. Al llarg de tota la seva història, també hi ha hagut equips de tennis taula, boxa, handbol o hoquei sobre patins, entre d'altres. En alguns esport com en el voleibol, el Joventut va arribar a tenir equip a Divisió d'Honor.[41]

Bàsquet femení[modifica]

La secció de bàsquet femení va començar a disputar partits oficials als anys 40,[42] però no va ser fins als 50, gràcies a l'impuls de Pere Gol, que va començar a competir de manera regular. Des de l'any 1971, any en què es va perdre la categoria, l'equip va arribar diverses vegades a la Primera Divisió, categoria en la que no es va poder mantenir per la falta de recursos econòmics.[43]

L'any 2024 l'equip assoleix novament l'ascens a la Lliga Femenina Endesa[44] després de quatre temporades a la segona categoria del bàsquet nacional.[45]

Cadira de rodes[modifica]

La Penya també disposa d'una secció de bàsquet en cadira de rodes que competeix a la màxima categoria. Es va crear el juny del 2001, després que el club arribés a un acord d'adscripció amb l'equip de l'associació Grup d'Amics Minusvàlids de Badalona (GAM), que competia des de 1992.[46] El GAM Joventut es va mantenir a l'elit durant una dècada, disputant la Divisió d'Honor, màxima categoria de la lliga espanyola. El 2004 i 2005 va aconseguir la classificació per a la Copa del Rei, i va ser tres vegades campió de la Lliga Catalana, entre el 2008 i el 2011. En no poder fer front al cost dels desplaçaments, a causa de la falta de patrocinadors, en finalitzar la temporada 2011/12 va haver de renunciar a la Divisió Honor. Les tres següents temporades l'equip es va mantenir actiu competint a la Lliga Catalana.[47]

Gràcies a la Fundació del club, la temporada 2013-14 l'equip torna a competir a nivell estatal, ja amb el nom Joventut BCR, disputant la Primera Divisió.[48] Des de la temporada 2022-23 l'equip disputa la Divisió d'Honor, la màxima categoria del Bàsquet en Cadira de Rodes, i rep l'esponsorització dels laboratoris Menarini i juga els seus partits com a «Menarini Joventut».[49]

Palmarès[modifica]

Àmbit europeu:

Àmbit espanyol:

Àmbit català:

Temporades[modifica]

Temp. Lliga Copa Competició Europea Altres
N Lliga Pos. Lliga Regular Play-Off
Pos. V-D V-D Play-Off N Competició Resultat SCA CPA LC
1956-57
1
1a Divisió
6
2-8
1r
1957-58
1
1a Divisió
2
14-1-3
Campió
1958-59
1
1a Divisió
3
17-5
Fase de grups
1959-60
1
1a Divisió
2
16-1-5
Semifinals
1960-61
1
1a Divisió
4
14-8
Segona ronda (QF)
1961-62
1
1a Divisió
2
13-5
Quarts de final
1962-63
1
1a Divisió
3
2 (grup B)
6-4
3-3
fase final
1963-64
1
1a Divisió
3
3 (grup B)
7-5
6-4
fase final
1964-65
1
1a Divisió
3
8-6
Tercer
1965-66
1
1a Divisió
4
10-8
Finalista
1966-67
1
1a Divisió
1
18-2
Tercer
2
Recopa
Quarts de final
1967-68
1
1a Divisió
3
16-4
Finalista
1
Copa d'Europa
Fase de grups
1968-69
1
1a Divisió
2
15-3-4
Campió
1969-70
1
1a Divisió
3
17-1-4
Finalista
2
Recopa
Quarts de final
1970-71
1
1a Divisió
2
21-1
Finalista
2
Recopa
Semifinals
1971-72
1
1a Divisió
3
17-5
Finalista
2
Recopa
Semifinals
1972-73
1
1a Divisió
2
25-2-3
Semifinals
3
Copa Korac
Semifinals
1973-74
1
1a Divisió
3
22-1-5
Finalista
3
Copa Korac
Fase de grups
1974-75
1
1a Divisió
3
16-1-5
Quarts de final
2
Recopa
Fase de grups
1975-76
1
1a Divisió
3
3
15-7
5-5
fase final
Campió
3
Copa Korac
Semifinals
1976-77
1
1a Divisió
3
15-1-6
Semifinals
2
Recopa
Semifinals
1977-78
1
1a Divisió
1
20-2
Semifinals
3
Copa Korac
Semifinals
1978-79
1
1a Divisió
3
16-2-4
Quarts de final
1
Copa d'Europa
Cinquè
1979-80
1
1a Divisió
3
15-7
Semifinals
3
Copa Korac
Quarts de final
1980-81
1
1a Divisió
5
16-1-9
Semifinals
3
Copa Korac
Campió
4t
1981-82
1
1a Divisió
5
15-11
Quarts de final
3
Copa Korac
Quarts de final
F
1982-83
1
1a Divisió
7
14-1-11
Quarts de final
3
Copa Korac
Quarts de final
F
1983-84
1
ACB
3
5 (A-1)
20-8
4-3
SF
Quart
FG
1984-85
1
ACB
2
3 (A-1)
21-7
5-4
F
Finalista
F
1985-86
1
ACB
3
3 (A-1)
22-6
3-2
SF
Finalista
2
Recopa
Semifinals
C
F
1986-87
1
ACB
2
2 (A-1)
23-5
6-3
F
Finalista
2
Recopa
Quarts de final
C
C
C
1987-88
1
ACB
4
4 (A-1)
17-11
4-3
SF
Semifinals
2
Recopa
Finalista
F
SF
C
1988-89
1
ACB
3
3 (grup I)
23-13
3-3
SF
Semifinals
3
Copa Korac
Quarts de final
C
C
1989-90
1
ACB
2
3 (grup I)
24-12
5-3
F
Finalista
3
Copa Korac
Campió
FG
1990-91
1
ACB
1
1
30-4
10-2
C
Tercer
3
Copa Korac
Semifinals
C
C
1991-92
1
ACB
1
1
26-8
10-4
C
Tercer
1
Lliga Europea
Finalista
C
1992-93
1
ACB
2
2
24-7
9-7
F
Quarts de final
1
Lliga Europea
Fase de grups
C
1993-94
1
ACB
3
4
18-10
6-4
SF
Quarts de final
1
Lliga Europea
Campió
F
1994-95
1
ACB
14
14
17-21
Quarts de final
1
Lliga Europea
Fase de grups
C
1995-96
1
ACB
13
13
17-21
F
1996-97
1
ACB
4
4
21-13
3-4
SF
Campió
SF
1997-98
1
ACB
6
4
24-10
1-3
QF
Finalista
2
Copa d'Europa
Vuitens de final
F
1998-99
1
ACB
10
10
18-16
Quarts de final
2
Copa Saporta
Quarts de final
C
1999-00
1
ACB
11
11
16-18
F
2000-01
1
ACB
14
14
11-23
SF
2001-02
1
ACB
9
9
18-16
Quarts de final
F
2002-03
1
ACB
7
7
18-16
0-3
QF
Quarts de final
2
Copa ULEB
Semifinals
SF
2003-04
1
ACB
8
8
16-18
0-3
QF
Finalista
2
Copa ULEB
Quarts de final
SF
2004-05
1
ACB
7
7
20-14
1-3
QF
2
Copa ULEB
Vuitens de final
SF
2005-06
1
ACB
4
4
23-11
5-3
SF
Quarts de final
3
FIBA Eurocup
Campió
C
2006-07
1
ACB
4
3
23-11
5-5
SF
Semifinals
1
Eurolliga
Segona fase de grups
SF
SF
2007-08
1
ACB
3
2
25-9
2-3
SF
Campió
2
Copa ULEB
Campió
C
2008-09
1
ACB
5
5
22-10
1-2
QF
Quarts de final
1
Eurolliga
Fase de grups
SF
C
2009-10
1
ACB
11
11
15-19
Quarts de final
2
Eurocup
Segona fase de grups
F
2010-11
1
ACB
13
13
14-20
Quarts de final
F
2011-12
1
ACB
11
11
16-18
F
2012-13
1
ACB
11
11
16-18
F
2013-14
1
ACB
9
9
16-18
F
2014-15
1
ACB
7
7
19-15
0-2
QF
Semifinals
SF
2015-16
1
ACB
13
13
13-21
SF
2016-17
1
ACB
14
14
11-21
SF
2017-18 1 ACB 15 15 12-22 3 Champions League Segona Ronda
3r
2018-19 1 ACB 7 7 18-16 0-2 Quarts de final
Semifinals
SF
2019-20 1 ACB 12 12 9-14 2-3 5ens Grup A (Fase excepcional) 2 Eurocup Basketball TOP 16
3r
2020-21 1 ACB 7 7 20-16 1-2 Quarts de final Quarts de final 2 Eurocup Basketball Quarts de final
SF
2021-22 1 ACB
3
4 22-12 3-4 Semifinals Quarts de final 2 Eurocup Basketball Vuitens de final SF
2022-23 1 ACB 4 7 19-14 3-3 Semifinals Semifinals 2 Eurocup Basketball Semifinals
F
2023-24 1 ACB 10 10 16-18 2 Eurocup Basketball Quarts de final
3r
2024-25 1 ACB

[50] [51]

Plantilla 2023-24[modifica]

Plantilla corresponent a la temporada 2023-24:

Plantilla del Club Joventut Badalona
Jugadors Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat
B 0 Evans, Shannon 1,85 78 29
B Van der Vuurst, Keye 1,91 86 22
A 1 Kraag, Yannick (pl) 2,02 81 21
E 3 Busquets, Pep (pl) 1,97 25
E 4 Ribas, Pau (pl C) 1,94 95 37
P 9 Prey, Rubén (pl) 2,08 95 19
AP 10 Brodziansky, Vladimir 2,10 100 30
E 11 Rodríguez, Jordi (pl) 2,03 20
E 12 Andrews, Andrew 1,88 91 31
B 16 Vives, Guillem (pl) 1,94 84 31
A 21 Allen, Malik (pl) 2,03 21
AP 23 Ruzic, Michael (pl) 2,09 102 17
B 24 Feliz, Andrés 1,88 84 26
P 44 Tomic, Ante 2,17 118 37
Entrenador
Assistents
  • Aleix Duran
  • David Jimeno

Llegenda
  • (C) Capità
  • (pl) Ve del planter
  • verd Nou fitxatge

Darrera actualització:
8 abril 2024

Font


Presidents[modifica]

Juanan Morales, actual president del club.

Diversos han estat els presidents del club badaloní al llarg dels seus anys d'història. El primer president del club segons l'acta fundacional va ser Mario Cuixart i Borbonet, un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona.[52] Amb ell, setze són les persones que han dirigit el club verd-i-negre en un moment o altre. Entre tots ells destaquen noms com Antoni Viñallonga president l'any 1967, any en què es va guanyar la primera lliga; Lluís Conesa, el president més llorejat de la història del club,[53] president quan es va assolir la Copa d'Europa de 1994, convertint la Penya en el primer club català a obtenir el màxim títol europeu; o Jordi Villacampa, que va fer possible que jugadors com Ricky Rubio o Rudy Fernández portessin novament el club al més alt del panorama esportiu.

Des del 25 d'abril de 2017, el president de l'entitat és Juanan Morales, ex-jugador del Joventut entre 1987 i 1995.

Jugadors destacats[modifica]

Dorsals retirats[modifica]

Dorsals retirats

Al sostre del Pavelló Olímpic es poden veure tres samarretes del Joventut amb els dorsals 5, 7 i 8. Són els dorsals retirats en honor dels darrers jugadors que els van dur a la samarreta: el 5 per Rafa Jofresa, el 7 per Josep Maria Margall i el 8 per Jordi Villacampa.

Jofresa (1983–1996 i 1999–2003) va dur la samarreta del primer equip del Joventut durant 17 temporades, formant part de l'equip que va guanyar l'Euroliga de 1994, el títol més destacat del setze que va aconseguir a la Penya. Tot i això, Rudy Fernàndez va dur també el número 5 un temps després. El petit dels Margall (1972–1990), conegut també com "el Matraco", va jugar 18 temporades al primer equip de la Penya aconseguint onze títols, entre els quals destaquen les dues copes Korać del club. Villacampa (1979–1997) va guanyar tants títols com temporades va jugar al primer equip: 18, entre els quals destaquen l'Eurolliga i dues Korać.

Entrenadors[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La Penya i el Prat reprenen la seva vinculació». Diari Ara, 27-06-2018 [Consulta: 29 juny 2018]. Arxivat 29 de juny 2018 a Wayback Machine.
  2. Sadurní, 2005, p. 624.
  3. Conde Esteve i Ramos Pérez, 1992, p. 17-18.
  4. Costa, 1980, p. 23.
  5. 5,0 5,1 Sadurní, 2005, p. 625.
  6. Costa, 1981, p. 15.
  7. Puyalto Cebolla, Lluís. EL BÀSQUET A CATALUNYA. Un lent despertar (1939 a 1955). Barcelona: Fundació del Bàsquet Català, 2006, p. 41, 114 [Consulta: 25 maig 2018]. 
  8. Villarroya, 1999, p. 275.
  9. «Club Joventut Badalona». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Conde Esteve i Ramos Pérez, 1992, p. 20.
  11. «Repaso histórico a las camisetas del Club Joventut de Badalona». solobasket.com, 14-10-2019. Arxivat de l'original el 2022-12-03. [Consulta: 1r febrer 2022].
  12. «Samarretes Joventut». verdinegres.cat. Arxivat de l'original el 2022-09-08. [Consulta: 1r setembre 2022].
  13. Costa, 1980, p. 155-156.
  14. Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 1a. ed.. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  15. «Himne de la Penya». Viasona. [Consulta: 22 abril 2020].
  16. El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine., El Periódico de Catalunya
  17. El Joventut de Badalona anuncia que surt oficialment del concurs de creditors Arxivat 2015-12-08 a Wayback Machine., 324.cat
  18. «Juanan Morales, nuevo presidente del Joventut de Badalona» (en castellà). acb.com. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 26 abril 2017].
  19. «Presentat un nou model de relació i aliança entre l'Ajuntament i el Club Joventut Badalona per als propers anys». Ajuntament de Badalona, 04-12-2017 [Consulta: 9 desembre 2017]. Arxivat 10 de desembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-10. [Consulta: 9 desembre 2017].
  20. Álvarez, Robert «El Joventut afronta su disolución a causa de problemas económicos». El País, 12-02-2018 [Consulta: 12 febrer 2018]. Arxivat 13 de febrer 2018 a Wayback Machine.
  21. «La familia Grifols se hará con el control del Joventut de Badalona por 3,7 millones de euros» (en castellà). Palco 23, 06-08-2018 [Consulta: 6 agost 2018]. Arxivat 6 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  22. «El grup inversor de Grífols ja té el control del Joventut». L'esportiu de Catalunya, 15-09-2018 [Consulta: 15 setembre 2018]. Arxivat 15 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  23. «Joventut, valor seguro». Mundo Deportivo, 03-10-2013 [Consulta: 1r agost 2023]. Arxivat 1 August 2023[Date mismatch] a Wayback Machine.
  24. Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 1a edició. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  25. Mercader, G. «D. Juan Walter Casal vicepresidente del Juventud de Badalona». Mundo Deportivo, 05-06-1965 [Consulta: 31 juliol 2023]. Arxivat 31 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  26. Espín, Manuel «Rebotes». El Mundo Deportivo, 15-09-1967 [Consulta: 3 desembre 2023]. Arxivat 3 de desembre 2023 a Wayback Machine.
  27. Espín, Manuel «La «Penya» estrena aditivo comercial». El Mundo Deportivo, 29-08-1971 [Consulta: 1r juny 2024].
  28. Gazapo, Rubén «Repaso histórico a las camisetas del Club Joventut de Badalona». Solobasket, 14-10-2019 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 16 de juny 2023 a Wayback Machine.
  29. «Samarretes». verd-i-negres. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2023. [Consulta: 30 juliol 2023].
  30. «El Joventut de Badalona rompe su relación con Festina». El País, 27-08-1998 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  31. «Pintures Bruguer no continuara com a patrocinador del Joventut». Vilaweb, 02-05-2000 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  32. «El Joventut de Badalona y DKV Seguros firman el contrato de patrocinio por cuatro temporadas». Europa Press, 03-01-2002 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  33. Margalef, Josep «FIATC Seguros es el nuevo patrocinador del Joventut». Diari AS, 29-07-2011 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  34. «La Penya presenta nou patrocinador: l'asseguradora Divina Pastora». Diari Ara, 01-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  35. «El Divina Seguros Joventut es passa a dir Club Joventut Badalona». Penya.com. Arxivat de l'original el 2023-07-30. [Consulta: 30 juliol 2023].
  36. «‘La Penya’ anuncia a la fundación de Grifols como espónsor principal». Palco 23, 15-11-2019 [Consulta: 13 desembre 2022]. Arxivat 13 de desembre 2022 a Wayback Machine.
  37. Conde Esteve i Ramos Pérez, 1992, p. 220-222.
  38. Sadurní, 2005, p. 627.
  39. Albert Miralles vuelve a Badalona para firmar por el FIATC Joventut Arxivat 2014-01-22 a Wayback Machine.(castellà)
  40. Article sobre el draft del 2013 a acb.com Arxivat 2013-07-01 a Wayback Machine.(castellà)
  41. Martínez, Mario «El Club Juventud Badalona asciende a la División de Honor». Revista de Badalona, 07-08-1976 [Consulta: 27 juliol 2022]. Arxivat 6 de desembre 2022 a Wayback Machine.
  42. E. S. «La Copa "Solidaridad Nacional"» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29-09-1943 [Consulta: 18 maig 2020].
  43. Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 1a. ed.. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  44. «El Joventut de Badalona asciende a la Liga Femenina». Mundo Deportivo, 05-05-2024 [Consulta: 6 maig 2024]. Arxivat 6 de maig 2024 a Wayback Machine.
  45. «El Joventut Badalona al playoff d'ascens a la Lliga Femenina». Federació Catalana de Basquetbol, 17-04-2023 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  46. «El Gam-Joventut es presenta en societat». La xarxa, 26-09-2001 [Consulta: 29 gener 2023]. Arxivat 29 de gener 2023 a Wayback Machine.
  47. «El GAM Joventut podria retornar a la competició estatal». http://www.laxarxa.com/esports/noticia/el-gam-joventut-podria-retornar-a-la-competicio-estatal, 06-06-2013 [Consulta: 29 gener 2023].
  48. «Habla Fabian Castilla, alma mater del Fundació Joventut Cadira de Rodes». ACB [Consulta: 29 gener 2023]. Arxivat 13 October 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.
  49. «El Menarini Joventut continuarà a Divisió d’Honor». Joventut, 21-06-2023 [Consulta: 30 juliol 2023]. Arxivat 30 de juliol 2023 a Wayback Machine.
  50. «Relació de temporades (penya.cat)». Arxivat de l'original el 2010-05-04. [Consulta: 10 setembre 2012].
  51. «Relació de temporades ACB». Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 10 setembre 2012].
  52. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta esencia del basket, 1992, p. 17-18 [Consulta: 28 maig 2018]. 
  53. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta esencia del basket, 1992 [Consulta: 28 maig 2018]. 
  54. «José Ángel Samaniego será ayudante de Salva Maldonado en el FIATC Joventut» (en castellà). acb.com, 17-08-2010. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2012. [Consulta: 8 setembre 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quintaesencia del basket (en castellà). Badalona: Club Joventut Badalona, 1992. 
  • Costa, Josep Maria. Desperta, Ferres! Cinquanta anys del Club Joventut Badalona. Badalona: Club Joventut Badalona, 1980. 
  • Costa, Josep Maria «La millor entitat esportiva catalana». Carrer dels Arbres, 1a època, núm. 18, 1981, pàg. 13-16.
  • Sadurní, Núria. L'Abans. El Barcelonès: Badalona. Recull Gràfic 1888-1965. El Papiol: Editorial Efadòs, 2005. 
  • Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  • Villarroya, Joan (Dir.). Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Joventut Badalona