Club Joventut Badalona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula club esportiuClub Joventut Badalona
Club Joventut Badalona.gif
Nom complet Club Joventut Badalona
Àlies La Penya
el Joventut
Fundació 1930
País Espanya
Àrea social
Pavelló Pavelló Olímpic de Badalona
Badalona, Catalunya
(12.500 espectadors)
Localització Badalona
Presidència Juanan Morales
Junta tècnica
Esport/disciplina basquetbol
Entrenador Carles Duran
Lliga Lliga ACB
(7è la temporada 2018-19)
Equipament
Kit body spvm1819h.png
Samarreta de Primer
Kit shorts.png
Colors d'equip
Primer
Marca Spalding[1]
Publicitat -

Web www.penya.cat
Modifica les dades a Wikidata

El Club Joventut Badalona, popularment conegut com a la Penya, és un club de bàsquet de la ciutat de Badalona i un dels equips amb més renom de Catalunya i d'Europa. Fundat l'any 1930, és un dels clubs més antics de l'ACB, i ha militat sempre a la primera divisió espanyola (ja fos a la Lliga espanyola de bàsquet o a la seva continuació, la Lliga ACB).

L'any 1994 el Joventut es convertí en el primer equip català a guanyar l'Eurolliga de bàsquet, essent aquest el més gran èxit esportiu de la història de l'equip badaloní. Al seu palmarès també hi ha dues lligues espanyoles, dues lligues ACB, dotze lligues catalanes, dues copes Korac i una copa ULEB entre altres títols.

La filosofia de club és la de donar oportunitats als joves valors del planter, del que han sorgit jugadors que han estat molt valorats internacionalment com ara Rudy Fernández, Ricky Rubio o més anteriorment Jordi Villacampa o els germans Rafael i Tomàs Jofresa. Fruit d'aquesta aposta pel planter, el club verd-i-negre disposa d'un equip filial a la Lliga LEB Plata, el Club Bàsquet Prat, que des de la temporada 2004-05 permet que els jugadors vagin agafant experiència abans de fer el salt al primer equip.[2] Des de la temporada 2019-20 també hi ha vinculació amb l'AE Badalonès, de la lliga EBA.[3]

Des dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, l'equip juga els seus partits al Pavelló Olímpic de Badalona, amb una capacitat per a 12.500 espectadors.

Fins a la temporada 2018-19 l'equip participà amb la denominació comercial Divina Seguros Joventut.[4]

Els símbols del club[modifica]

El nom[modifica]

La penya va ser fundada el 30 de març de l'any 1930 sota el nom Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales. Emulant Charles Lindbergh, la van anomenar d'aquesta manera amb l'objectiu que la nova penya volés el més alt possible.[5]

La denominació perdurà fins a l'any 1932, quan va adoptar el nom de "Centre Esportiu Badaloní".[6] Després de la Guerra Civil espanyola la denominació del club va ser rebutjada pel Govern Civil, i es va haver d'adoptar el nom en castellà de Club Juventud de Badalona, que fonèticament es pronunciava gairebé igual que en català.[7] No va ser fins a l'any 1977 que es va poder catalanitzar el nom, esdevenint Club Joventut Badalona el nom definitiu del club.[8]

Els colors[modifica]

L'elecció dels colors del club va ser completament casual. Un mes després de constituir-se com a penya s'acordà formar un equip de futbol, i uns dies abans del partit en Jaume Petit es va desplaçar a Barcelona per comprar les samarretes. Ho va fer a la botiga "La Samaritana", situada al carrer del Carme número 41 de Barcelona, la botiga més antiga aleshores d'articles esportius i que va tancar les seves portes l'any 1992. No va ser fàcil trobar el material necessari per poder vestir l'equip sencer, i finalment va triar unes samarretes de color ved amb amples ratlles verticals de color negre. La compra, que vas ascendir a 18 pessetes, va suposar deixar la tresoreria del club exhaurida.[9]

L'himne[modifica]

El primer himne del Joventut de Badalona es va estrenar el 4 de maig de 1967, en la jornada d'homenatge al club campió de la lliga nacional 1966-67. L'himne era una sardana amb lletra de Josep Gual i Lloberes i música de Josep Maria Guillén. En aquella ocasió l’himne fou interpretat per l'Orfeó Badaloní i la Cobla Principal de Badalona.[10]

A la fi de la dècada dels 80 es va estrenar el nou i actual himne de la Penya, obra de Chano Montes.[11]

Filosofia del club[modifica]

El Club Joventut Badalona ha estat un dels clubs pioners en la introducció i desenvolupament del bàsquet a Catalunya, basant la seva política esportiva en el treball del planter. Gran part del modest pressupost de l'equip s'inverteix en els nombrosos equips base amb què compta que engloben joves talents d'un gran ventall d'edats i nacionalitats. La darrera gran fornada de jugadors verd-i-negres presentava, entre d'altres, Ricky Rubio, Rudy Fernández, Pau Ribas, Josep Franch, Henk Norel o, ja uns anys més enrere, Álex Mumbrú o Raül López. Tot i que molts d'aquests talents acaben abandonant el club provant sort a equips més grans i de més projecció en aquell moment, el primer equip de la Penya sempre presenta jugadors formats al planter. La presència, també, de jugadors externs més veterans aporta experiència i lideratge tant als joves com a l'equip en general.

Història[modifica]

Primers anys[modifica]

El Club Joventut Badalona va ser fundat el 30 de març de l'any 1930 per un grup de joves badalonins: Cuixart, Estruch, Massot, Lloret, Boada, Corominas, González i Grífol. En aquell moment el club s'anomenava Penya Spirit of Badalona, en homenatge a l'Spirit of Saint Louis, el primer avió que creuà l'oceà Atlàntic en un vol en solitari i sense escales.

Durant els anys 40 la Penya competia principalment al Campionat de Catalunya de bàsquet, on es va consolidar com un dels millors equips. A partir de la temporada 1945-46, la Federació Espanyola va organitzar els campionats d'Espanya, als quals hi tenien accés els dos millors equips del Campionat de Catalunya. Va poder alçar-se per primera vegada amb el títol del Campionat d'Espanya davant el Real Madrid CF l'any 1948.

Primeres lligues i participació a Europa[modifica]

A principis dels 60 es va cobrir el pavelló de La Plana. La temporada 1966-67, amb l'arribada d'Alfonso Martínez, l'equip es va alçar per primer cop amb el títol de campió de lliga. Aquella temporada la Penya també va debutar en competició europea, disputant la Recopa d'Europa, en la qual va arribar fins a la 3a ronda. La següent temporada, gràcies al títol de lliga, va ser la primera en la qual el Joventut disputaria la Copa d'Europa, arribant a la lligueta de quarts de final.

L'any 1972 s'estrenava el Pavelló d'Ausiàs March, amb capacitat per a 5.000 espectadors. A la temporada 73-74 es va disputar per primera vegada la Copa Korac, de nova creació. A la 77-78 arribà Zoran Slavnic. La Penya va guanyar 49 partits seguits i va guanyar el títol de lliga espanyola per segona vegada a la història.

Triomfant a Europa[modifica]

A la temporada 80-81 el Joventut va guanyar el seu primer títol europeu, la Copa Korac, gràcies a una cistella de Joe Galvin que va valer una pròrroga, i que duria a la victòria davant el Carrera de Venècia. La Penya guanya la Copa Príncep d'Astúries dues temporades seguides: la 86-87 i la 87-88. A la temporada 89-90 arriba a la final de la Copa Korac i s'imposa al Scavolini de Pesaro, amb un gran partit de Montero i Villacampa, aixecant el 2n títol europeu de la seva història. Josep Maria Margall es va retirar i el club va retirar la samarreta verd-i-negra amb el número 7.

El nou pavelló i l'Eurolliga (1990-94)[modifica]

A la temporada 90-91 va arribar l'entrenador Lolo Sainz i els jugadors nord-americans Corny Thompson i Harold Pressley. Aquestes incorporacions, juntament amb la base de jugadors de la casa, van formar un equip que va guanyar la primera Lliga ACB del club, contra el FC Barcelona. A la Lliga Europea es va arribar a la final d'Istanbul, on l'equip va caure davant el KK Partizan Belgrad per un triple de Aleksandar Djordjevic a l'últim segon.

L'any 1991 s'inaugurava el Pavelló Olímpic de Badalona, que seria la seu del Campionat de bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. Gràcies al nou pavelló el Joventut va assolir la xifra de 12.000 socis. Es va donar continuïtat a l'equip de la temporada passada i es va guanyar la segona Lliga ACB, aquesta vegada davant el Real Madrid CF. A la temporada 1992-93 la Penya va quedar subcampiona de lliga i copa.

A la temporada 1993-94 es va assolir l'èxit més gran de la història del club i del bàsquet català. Després de caure a les semifinals de la lliga, l'equip entrenat per Zeljko Obradovic, i format per: Villacampa, Rafael i Tomàs Jofresa, Corny Thompson, Ferran Martínez, Juanan Morales, Mike Smith, Jofre Lleal, Dani Pérez, Alfons Albert, Dani García i Iván Corrales, va arribar a la Final Four de l'Eurolliga a Tel-Aviv i va derrotar l'Olympiakos BC del Pireu a la final, alçant-se amb el títol de Campions de l'Eurolliga. La Penya es va convertir en el primer club català en aconseguir-ho.

Primera crisi econòmica (1994-2003)[modifica]

Després de l'èxit a l'Eurolliga el club va entrar en una crisi econòmica. Es va vendre el Pavelló d'Ausiàs March a l'Ajuntament de Badalona, salvant-lo de la desaparició. Es va desfer l'equip que havia guanyat els títols i les dues temporades següents van ser esportivament parlant molt discretes. El 1997, amb Genís Llamas a la presidència, Alfred Julbe com a entrenador, i amb una tripleta de bons americans: Turner, Toolson i Beard, es va guanyar la Copa del Rei i es va arribar a les semifinals de la lliga.

A la temporada 1997-98 es va produir la retirada de Jordi Villacampa i la seva samarreta amb el número 8. L'equip va arribar a la final de la Copa però va perdre davant el Pamesa de València, i a la lliga va caure a quarts de final. Les quatre temporades següents van ser esportivament molt dolentes. Durant aquests anys van sortir del planter dos jugadors de molt talent: Raül López, que més tard seria el primer jugador sortit del planter verd-i-negre en jugar a l'NBA, i Àlex Mumbrú. La temporada 2001-02 seria la darrera d'aquesta època en què l'equip no es va classificar pels playoffs, sent a més el primer amb el patrocini de DKV assegurances, que acompanyaria durant 10 anys el nom del club.

L'era Aíto-Rudy (2003-08)[modifica]

A la temporada 2003-04 Aíto torna a ser l'entrenador del Joventut, i el jove escorta del planter Rudy Fernández puja al primer equip. Seria la primera temporada de les cinc amb Aíto a la banqueta i Rudy a l'equip. La Penya es classificà per la Copa del Rei i contra tot pronòstic arribaria a la final, on va perdre davant el Tau de Vitòria. Als playoffs l'equip va caure a quarts de final.

A la temporada 2005-06 arribarien a l'equip Elmer Bennett i Lubos Barton, entre altres, i l'equip completaria una molt bona temporada en la que es va guanyar la FIBA Eurocup en la final a quatre a Kíev davant el BC Khimki i en que Rudy seria designat MVP. A la lliga va acabar en la 4a posició, i als play-offs es va caure a semifinals. Aquesta va ser també la temporada de debut de Ricky Rubio amb el primer equip, amb només 14 anys.

Nova crisi econòmica (2008-actualitat)[modifica]

Escenificació de l'acord entre l'Ajuntament de Badalona i la Penya a final de l'any 2017

Els deutes del club, provocats per la crisi econòmica del 2008, van provocar que el club presentés concurs de creditors l'octubre de 2010.[12] En conseqüència, les aspiracions per aconseguir títols es van reduir i l'equip s'acabà consolidant a la zona mitjana de la classificació. L'any 2012 el club va sortir del concurs de creditors.[13]

En abril de 2017 Juanan Morales va ser nomenat president del club.[14] Aquest mateix any el club signa un contracte amb l'Ajuntament de la ciutat en forma d’aliança, que havia de permetre solucionar el deute històric de la Penya.[15] L'acord incloia la venda dels terrenys que posseïa el club a la zona esportiva de Mas Ram i la cancel·lació del deute que mantenia pel costós manteniment del pavelló olímpic. Poc temps després els interventors de l'ajuntament van decidir anul·lar tots els compromisos adquirits deixant sense abonar cap dels pagaments acordats amb el club i amb el club a un pas de la seva desparició.[16] Paral·lelament a la mala situació econòmica, l'equip tocava fons ocupant les places de descens directe a poques jornades de l'acabament de la temporada 2017-18. Un canvi a la banqueta, Carles Duran per Ocampo, i les incorporacions de Nico Laprovittola i Demitrius Conger, van aconseguir el miracle de la salvació.

En el mes d'agost de 2018 es va anunciar que Scranton Enterprises, vehicle inversor dels fundadors de la farmacèutica Grifols, es compromet a quedar-se, si és necessari, amb el 100% d'una ampliació de capital de gairebé 3,7 milions d'euros, fet que asseguraria definitivament la viabilitat del club a la lliga ACB.[17] En el mes de setembre es va acordar per unanimitat de la junta d'accionistes l'ampliació de capital.[18]

Patrocinadors i noms comercials[modifica]

L'any 1964, quan l'equip montcadenc de l'Aismalíbar va desaparèixer, el Joventut va heretar el patrocini de la marca local Fantasit, convertint-se aquest en el primer patrocinador del club, posant per primera vegada publicitat a la samarreta.[19] El 1983, Ron negrita va ser la primer marca que va precedir el nom del club. Fins a la temporada 2018-19 el patrocinador ha estat l'asseguradora Divina Pastora Seguros.[4]

En tots aquests anys, el club ha estat patrocinat per totes aquestes empreses:

  • 1964-65: Joventut Fantasit
  • 1965-67: Joventut Kalso
  • 1967-72: Joventut Nerva
  • 1972-77: Joventut Schweppes
  • 1977-78: (sense patrocinador)
  • 1978-81: Joventut Freixenet
  • 1981-82: Joventut Sony
  • 1982-83: Joventut Fichet
  • 1983-84: Joventut Massana
  • 1984-87: Ron Negrita Joventut
  • 1987-90: RAM Joventut
  • 1990-92: Montigalà Joventut
  • 1992-93: Marbella Joventut
  • 1993-95: 7 Up Joventut
  • 1996-98: Festina Joventut
  • 1998-00: Pinturas Bruguer Badalona
  • 2001-11: DKV Joventut
  • 2011-16: FIATC Joventut
  • 2016-19: Divina Seguros Joventut[4]
  • 2019-20: Sense espònsor

Pistes de joc / Pavellons[modifica]

  • Carrer de la Indústria (1930)
  • Barriada d'Artigues (1932)
  • Carrer del Manresà (Les Mallorquines, Montgat) (1933)
  • Carrer del Manresà (1934)
  • Centre Parroquial de Canyet (1935)
  • Carrer de la Costa (1936)
  • Carrer d'Iris (1937)
  • Finca Ca l'Arnús (1937)
  • Passatge d'en Viñas (1939)
  • Col·legi Minguella (1943)
  • Carrer de Latrilla (1944)
  • La Plana (1948)
  • Pavelló esportiu de la Plana (1962)
  • Pavelló d'Ausiàs March (1972)
  • Palau Olímpic de Badalona (1991)

[20]

Aspecte del Pavelló Olímpic de Badalona el 2010.

Penya i NBA[modifica]

El planter verd-i-negre, tot i el seu prestigi, fins fa uns anys no havia format a cap jugador que hagués jugat, posteriorment, a la lliga americana NBA. Actualment són vuit els jugadors formats al planter de la Penya que han estat escollits al Draft de l'NBA:

Seccions[modifica]

El Joventut ha tingut diferents seccions esportives al llarg de la seva història. En els inicis de la entitat, els primers partits dels verd-i-negres van ser de futbol. Al llarg de tota la seva història, també hi ha hagut equips de tennis taula, boxa, handbol, hoquei sobre patins i voleibol. Pel que fa al bàsquet, la secció de bàsquet femení que perdura encara al club, es va encetar als anys 50 per l'impuls de Pere Gol, i ha arribat diverses vegades a la Primera Divisió, categoria en la que no s'ha pogut mantenir per la falta de recursos econòmics.[23] La Penya també disposa d'un equip de bàsquet en cadira de rodes que competeix a la màxima categoria.

Palmarès[modifica]

Àmbit europeu:

Àmbit espanyol:

Àmbit català:

Temporades[modifica]

Temp. Lliga Copa Competició Europea Altres
N Lliga Pos. Lliga Regular Play-Off
Pos. V-D V-D Play-Off N Competició Resultat SCA CPA LC
1956-57
1
1a Divisió
6
2-8
1r
1957-58
1
1a Divisió
2
14-1-3
Campió
1958-59
1
1a Divisió
3
17-5
Fase de grups
1959-60
1
1a Divisió
2
16-1-5
Semifinals
1960-61
1
1a Divisió
4
14-8
Segona ronda (QF)
1961-62
1
1a Divisió
2
13-5
Quarts de final
1962-63
1
1a Divisió
3
2 (grup B)
6-4
3-3
fase final
1963-64
1
1a Divisió
3
3 (grup B)
7-5
6-4
fase final
1964-65
1
1a Divisió
3
8-6
Tercer
1965-66
1
1a Divisió
4
10-8
Finalista
1966-67
1
1a Divisió
1
18-2
Tercer
2
Recopa
Quarts de final
1967-68
1
1a Divisió
3
16-4
Finalista
1
Copa d'Europa
Fase de grups
1968-69
1
1a Divisió
2
15-3-4
Campió
1969-70
1
1a Divisió
3
17-1-4
Finalista
2
Recopa
Quarts de final
1970-71
1
1a Divisió
2
21-1
Finalista
2
Recopa
Semifinals
1971-72
1
1a Divisió
3
17-5
Finalista
2
Recopa
Semifinals
1972-73
1
1a Divisió
2
25-2-3
Semifinals
3
Copa Korac
Semifinals
1973-74
1
1a Divisió
3
22-1-5
Finalista
3
Copa Korac
Fase de grups
1974-75
1
1a Divisió
3
16-1-5
Quarts de final
2
Recopa
Fase de grups
1975-76
1
1a Divisió
3
3
15-7
5-5
fase final
Campió
3
Copa Korac
Semifinals
1976-77
1
1a Divisió
3
15-1-6
Semifinals
2
Recopa
Semifinals
1977-78
1
1a Divisió
1
20-2
Semifinals
3
Copa Korac
Semifinals
1978-79
1
1a Divisió
3
16-2-4
Quarts de final
1
Copa d'Europa
Cinquè
1979-80
1
1a Divisió
3
15-7
Semifinals
3
Copa Korac
Quarts de final
1980-81
1
1a Divisió
5
16-1-9
Semifinals
3
Copa Korac
Campió
4t
1981-82
1
1a Divisió
5
15-11
Quarts de final
3
Copa Korac
Quarts de final
F
1982-83
1
1a Divisió
7
14-1-11
Quarts de final
3
Copa Korac
Quarts de final
F
1983-84
1
ACB
3
5 (A-1)
20-8
4-3
SF
Quart
FG
1984-85
1
ACB
2
3 (A-1)
21-7
5-4
F
Finalista
F
1985-86
1
ACB
3
3 (A-1)
22-6
3-2
SF
Finalista
2
Recopa
Semifinals
C
F
1986-87
1
ACB
2
2 (A-1)
23-5
6-3
F
Finalista
2
Recopa
Quarts de final
C
C
C
1987-88
1
ACB
4
4 (A-1)
17-11
4-3
SF
Semifinals
2
Recopa
Finalista
F
SF
C
1988-89
1
ACB
3
3 (grup I)
23-13
3-3
SF
Semifinals
3
Copa Korac
Quarts de final
C
C
1989-90
1
ACB
2
3 (grup I)
24-12
5-3
F
Finalista
3
Copa Korac
Campió
FG
1990-91
1
ACB
1
1
30-4
10-2
C
Tercer
3
Copa Korac
Semifinals
C
C
1991-92
1
ACB
1
1
26-8
10-4
C
Tercer
1
Lliga Europea
Finalista
C
1992-93
1
ACB
2
2
24-7
9-7
F
Quarts de final
1
Lliga Europea
Fase de grups
C
1993-94
1
ACB
3
4
18-10
6-4
SF
Quarts de final
1
Lliga Europea
Campió
F
1994-95
1
ACB
14
14
17-21
Quarts de final
1
Lliga Europea
Fase de grups
C
1995-96
1
ACB
13
13
17-21
F
1996-97
1
ACB
4
4
21-13
3-4
SF
Campió
SF
1997-98
1
ACB
6
4
24-10
1-3
QF
Finalista
2
Copa d'Europa
Vuitens de final
F
1998-99
1
ACB
10
10
18-16
Quarts de final
2
Copa Saporta
Quarts de final
C
1999-00
1
ACB
11
11
16-18
F
2000-01
1
ACB
14
14
11-23
SF
2001-02
1
ACB
9
9
18-16
Quarts de final
F
2002-03
1
ACB
7
7
18-16
0-3
QF
Quarts de final
2
Copa ULEB
Semifinals
SF
2003-04
1
ACB
8
8
16-18
0-3
QF
Finalista
2
Copa ULEB
Quarts de final
SF
2004-05
1
ACB
7
7
20-14
1-3
QF
2
Copa ULEB
Vuitens de final
SF
2005-06
1
ACB
4
4
23-11
5-3
SF
Quarts de final
3
FIBA Eurocup
Campió
C
2006-07
1
ACB
4
3
23-11
5-5
SF
Semifinals
1
Eurolliga
Segona fase de grups
SF
SF
2007-08
1
ACB
3
2
25-9
2-3
SF
Campió
2
Copa ULEB
Campió
C
2008-09
1
ACB
5
5
22-10
1-2
QF
Quarts de final
1
Eurolliga
Fase de grups
SF
C
2009-10
1
ACB
11
11
15-19
Quarts de final
2
Eurocup
Segona fase de grups
F
2010-11
1
ACB
13
13
14-20
Quarts de final
F
2011-12
1
ACB
11
11
16-18
F
2012-13
1
ACB
11
11
16-18
F
2013-14
1
ACB
9
9
16-18
F
2014-15
1
ACB
7
7
19-15
0-2
QF
Semifinals
SF
2015-16
1
ACB
13
13
13-21
SF
2016-17
1
ACB
14
14
11-21
SF
2017-18 1 ACB 15 15 12-22 3 Champions League Segona Ronda
3r
2018-19 1 ACB 7 7 18-16 0-2 QF
Semifinals
SF
2019-20 1 ACB 2 Eurocup Basketball

[24] [25]

Plantilla 2019-20[modifica]

Vegeu també: Categoria:Temporades del Club Joventut Badalona

Plantilla corresponent a la temporada 2019-20:

Plantilla del Divina Seguros Joventut
Jugadors Entrenadors
Pos. # Nac. Nom Alç. Pes. Edat
P 35 Flag of Sweden.svg Birgander, Simon 2.09 105 &000000000000002200000022
A 2 Flag of the United States.svg Buford, Perrin 1.98 90 &000000000000002500000025
B 0 Flag of North Macedonia.svg Dimitrijević, Nenad (pl) 1.87 80 &000000000000002100000021
AP 81 Flag of the United States.svg Harangody, Luke 2.03 113 &000000000000003100000031
AP 11 Flag of Turkey.svg Kanter, Kerem 2.06 109 &000000000000002400000024
A 6 Flag of Spain.svg López-Arostegui, Xabier (pl C) 2.00 92 &000000000000002200000022
AP 9 Flag of Canada.svg Flag of Ireland.svg Morgan, Conor 2.06 112 &000000000000002500000025
P 23 Flag of Bosnia and Herzegovina.svg Flag of Slovenia.svg Omić, Alen 2.16 111 &000000000000002700000027
AP 4 Flag of Catalonia.svg Parra, Joel (pl) 2.01 &000000000000001900000019
E 10 Flag of Slovenia.svg Prepelič, Klemen 1.92 90 &000000000000002700000027
E 14 Flag of Catalonia.svg Ventura, Albert (pl C) 1.91 91 &000000000000002700000027
B 32 Flag of Latvia.svg Zagars, Arturs (pl) 1.90 &000000000000001900000019
B 16 Flag of Greece.svg Zisis, Nikos 1.97 98 &000000000000003600000036
Entrenador
Assistents
  • Flag of Catalonia.svg Pau del Tio

Llegenda
  • (C) Capità
  • (pl) Ve del planter

Darrera actualització:
7 novembre 2019

Font


Presidents[modifica]

Juanan Morales, actual president del club.

Diversos han estat els presidents del club badaloní al llarg dels seus anys d'història. El primer president del club segons l'acta fundacional va ser Màrius Cuixart Borbonet, un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona.[26] Amb ell, setze són les persones que han dirigit el club verd-i-negre en un moment o altre. Entre tots ells destaquen noms com Joan Walter, president l'any 1967, any en què es va guanyar la primera lliga; Lluís Conesa, el president més llorejat de la història del club,[27] president quan es va assolir la Copa d'Europa de 1994, convertint la Penya en el primer club català a obtenir el màxim títol europeu; o Jordi Villacampa, que va fer possible que jugadors com Ricky Rubio o Rudy Fernández portessin novament el club al més alt del panorama esportiu.

Des del 25 d'abril de 2017, el president de l'entitat és Juanan Morales, ex-jugador del Joventut entre 1987 i 1995.

Jugadors destacats[modifica]

Dorsals retirats[modifica]

Dorsals retirats

Al sostre del Pavelló Olímpic es poden veure tres samarretes del Joventut amb els dorsals 5, 7 i 8. Són els dorsals retirats en honor als darrers jugadors que els van dur a la samarreta: el 5 per Rafa Jofresa, el 7 per Josep Maria Margall i el 8 per Jordi Villacampa.

Jofresa (1983–1996 i 1999–2003) va dur la samarreta del primer equip del Joventut durant 17 temporades, formant part de l'equip que va guanyar l'Euroliga de 1994, el títol més destacat del setze que va aconseguir a la Penya. Tot i això, Rudy Fernàndez va dur també el número 5 un temps després. El petit dels Margall (1972–1990), conegut també com "el Matraco", va jugar 18 temporades al primer equip de la Penya aconseguint onze títols, entre els quals destaquen les dues copes Korać del club. Villacampa (1979–1997) va guanyar tants títols com temporades va jugar al primer equip: 18, entre els quals destaquen l'Eurolliga i dues Korać.

Entrenadors[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Patrocinadors CJB». [Consulta: 12 juliol 2017].
  2. «La Penya i el Prat reprenen la seva vinculació». Diari Ara, 27-06-2018 [Consulta: 29 juny 2018].
  3. «L’AE Badalonès s’afegeix a la vinculació entre el Club Joventut Badalona i el CB Prat». Club Joventut Badalona, 18-07-2019 [Consulta: 18 juliol 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «El Divina Seguros Joventut es passa a dir Club Joventut Badalona». Penya.com.
  5. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta essència del bàsquet, 1992, p. 17-18 [Consulta: 7 novembre 2018]. 
  6. Costa, Josep Maria. Desperta, Ferres! Cinquanta anys del Club Joventut Badalona. CJB, 1980, p. 23. 
  7. Puyalto Cebolla, Lluís. EL BÀSQUET A CATALUNYA. Un lent despertar (1939 a 1955). Barcelona: Fundació del Bàsquet Català, 2006, p. 41, 114 [Consulta: 25 maig 2018]. 
  8. «Club Joventut Badalona». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta essència del bàsquet, 1992, p. 20 [Consulta: 7 novembre 2018]. 
  10. Costa, Josep Maria. Desperta, Ferres! Cinquanta anys del Club Joventut Badalona. CJB, 1980, p. 155-156 [Consulta: 18 juny 2018]. 
  11. Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 1a. ed.. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  12. El deute força el Joventut a sol·licitar concurs de creditors, El Periódico de Catalunya
  13. El Joventut de Badalona anuncia que surt oficialment del concurs de creditors, 324.cat
  14. «Juanan Morales, nuevo presidente del Joventut de Badalona» (en castellà). acb.com.
  15. «Presentat un nou model de relació i aliança entre l’Ajuntament i el Club Joventut Badalona per als propers anys». Ajuntament de Badalona, 04-12-2017 [Consulta: 9 desembre 2017].
  16. Álvarez, Robert «El Joventut afronta su disolución a causa de problemas económicos». El País, 12-02-2018 [Consulta: 12 febrer 2018].
  17. «La familia Grifols se hará con el control del Joventut de Badalona por 3,7 millones de euros» (en castellà). Palco 23, 06-08-2018 [Consulta: 6 agost 2018].
  18. «El grup inversor de Grífols ja té el control del Joventut». L'esportiu de Catalunya, 15-09-2018 [Consulta: 15 setembre 2018].
  19. Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 1a. ed.. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  20. Les pistes del Club Joventut Badalona
  21. Albert Miralles vuelve a Badalona para firmar por el FIATC Joventut(castellà)
  22. Article sobre el draft del 2013 a acb.com(castellà)
  23. Soler, Toni. La Penya en 75 paraules. 1a. ed.. Barcelona: Viena, 2006. ISBN 84-8330-379-5. 
  24. Relació de temporades (penya.cat)
  25. Relació de temporades ACB
  26. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta esencia del basket, 1992, p. 17-18 [Consulta: 28 maig 2018]. 
  27. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta esencia del basket, 1992 [Consulta: 28 maig 2018]. 
  28. «José Ángel Samaniego será ayudante de Salva Maldonado en el FIATC Joventut» (en castellà). acb.com, 17-08-2010. [Consulta: 8 setembre 2012].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Joventut Badalona Modifica l'enllaç a Wikidata