Parc de Can Solei i Ca l'Arnús

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Arbres i glorieta del Parc de Can Solei i Ca l'Arnús.

El Parc de Can Solei i Ca l'Arnús és un parc situat al barri de Casagemes de Badalona.[1] És considerat avui dia el gran parc i el veritable pulmó verd de Badalona, tant per les seves mides com pel seu valor històric, paisatgístic i la seva riquesa vegetal i faunística; tant és així que forma part de la xarxa de parcs metropolitans.[2]

En superfície ocupa 10,8 ha, de les quals 3 pertanyen a Can Solei i 8 a Ca l’Arnús. Limita al nord amb la C-31, a l'oest amb el carrer de la Seu d'Urgell, al sud amb el carrer de Sant Bru i a l'est amb la riera de Canyadó. Hom pot distingir-hi diverses àrees dins del conjunt, a diferenciar entre els jardins històrics, amb tota una sèrie d’elements de gran interès; la zona d’horts, actualment sense ús; l’esplanada superior, molt emprada per a celebrar-hi actes de caràcter popular; finalment el passeig central, que comunica les dues finques i està flanquejat per plataners centenaris.[1]

Història[modifica]

Evarist Arnús i de Ferrer, en un retrat de 1886 dels Fotògrafs Napoleon.

Les dues finques havien sigut de propietat privada. Can Solei ho fou fins als anys setanta i Ca l'Arnús fins als noranta. Amb tot, en origen totes dues havien estat una sola finca, per això quan s'hi van dur a terme millores es va voler potenciar la unitat del conjunt.[3]

Can Solei es remunta a una antiga finca agrícola documenta el 1565 anomenada Mas Solei. Al segle XIX, Evarist Arnús i de Ferrer, un banquer, financer, inversor, filantrop i mecenes destacat, amb un paper rellevant en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, va adquirir per pública subhasta 8 ha de l’antic Mas Solei. Allà s’hi va construir la seva casa d’estiueig, vorejada d’un jardí amb elements propis de l’estil de l’època, a més a més d’una zona d’horta per a consum propi i de les persones que treballaven per a ell. Amb tot es desconeix qui va planificar el jardí, tot i que es pot dividir cronològicament les etapes de construcció, sent primer el jardí romàntic i després l’espai immediat a la casa de convidats, posterior a la casa pairal.[3]

El fill d’Evarist Arnús, Emili Arnús i Oliveras, modificà la fesomia de la casa pairal, afegint l’escalinata de l’entrada i féu construir el castell de torre quadrada al bell mig del llac, bastit en una pedra especial portada des de Bèlgica. El poble de Badalona era convidat a entrar als jardins en ocasions especials per a participar en festes populars, concerts o representacions teatrals. Anecdòticament, amb motiu de la inauguració de l’Exposició Universal de 1888, Evarist Arnús va oferir hostalatge a la família reial durant dos dies a casa seva, i la reina regent Maria Cristina, acompanyada d’Alfons XIII (aleshores un nen de dos anys i mig) s’hi va allotjar. D’aquesta visita encara resta la cadena que voreja la casa, signe extern que hi va pernoctar un membre de la família reial.[3]

Dos mesos després d’esclatar la Guerra Civil, ambdues propietats foren confiscades i obertes a la ciutadania, i s’hi va celebrar un gran festival amb motiu del lliurament "al poble badaloní del seu parc públic". Els actes duraren un dia i mig, en els quals hi hagué sardanes, balls, cants corals, exposició i venda de dibuixos, festival infantil, etc. Els guanys d’aquests esdeveniments anaren a proveir les tropes que marxaven al front. Això no obstant, finalitzada la guerra, les finques es retornaren als seus antics propietaris.[3]

Conversió en parcs públics[modifica]

Can Solei fou expropiat entre el 1960 i 1970, i el 1977 finalment esdevingué públic. L’obertura de Can Solei es produeix el 1984, i des d’aleshores s’han anat fent actuacions encaminades a consolidar les estructures existents i que mereixen ser conservades, millorar i consolidar les camins històrics, recuperar el circuit d’aigua i potenciar la vegetació. Quant a Ca l'Arnús, la quarta generació de la família Arnús vengué part de la finca a la Corporació Metropolitana de Barcelona i una altra a una immobiliària. Avui dia gairebé tota la finca és pública; la vella reivindicació "Ca l’Arnús, parc públic" és una realitat. Un dels grans reptes de l’Ajuntament fou comunicar definitivament Can Solei i Ca l’Arnús.[3][4]

Unió definitiva[modifica]

La unió definitiva va esdevenir una realitat el 2007, moment d’inauguració de Ca l’Arnús, quan l’Ajuntament de Badalona va fer efectiva la connexió simbòlica a través d’una porta que unia els dos espais. Actualment la comunicació està molt més garantida a través de l’eix vertebrador del parc, que circula paral·lel al carrer de Sant Bru, unint la riera de Canyadó amb el carrer de la Seu d’Urgell, a més de diverses camins, des de l’obert pel costat de la torre de guaita, als annexes al jardí dels còculs de la part de Can Solei.[3]

El Parc[modifica]

Can Solei[modifica]

El Canelobre, la nolina de Can Solei

La configuració actual amb els edificis i els jardins de la part baixa és de finals del segle XIX. Actualment és un espai amb diferents nivells separats clarament per als seus usos, a la part superior hi podem trobar una esplanada arbrada amb pins, que s’utilitza per a activitats de lleure. Immediatament per sota, hi ha un espai de transició amb sauló i vells plàtans d’ombra que separa el jardí històric, amb una profusió vegetal considerable, pròpia dels jardins d’aquella època.[3]

El 1994 patí una remodelació que el va deixar sense alguns dels seus trets característics propis dels jardins romàntics, tals com la circulació d’aigua, la gruta o les fonts. Elements que s’han intentat recuperar en les darrers actuacions de millora del parc.[3]

Jardins i l'esplanada

Els jardins creen un espai amb un ambient ombrívol, íntim i protector, que embolcalla al passejant. A dins, els camins de sorra recorren la zona relligant elements: parterres de formes i mides variables, recoberts i vorejats d’heura, amb arbres centrals i restes de rocalles, reproduint cascades, estanyols i brolladors, recorden el seu marcat caràcter romàntic. El verd perennifoli de pins, cedres, teixos, llorers, còculs, entre altres espècies dominen el parc tot l’any, mentre que algunes taques dels arbres caducifolis són els que ressalten els canvis estacionals. Per tant, cal remarca la diversitat vegetal i una notable presència d’arbres singulars i arbusts convertits en petits arbres. Precisament, entrant pel carrer de la Seu d’Urgell hi ha una placeta envoltada de palmeres de diferents espècies que contrasta amb els voltants.[4]

L’esplanada és el sector més enlairat i assolellat, havia estat dedicat tradicionalment al conreu d’hortes i arbres fruiters per a consum familiar. Avui és un gran plaça del parc, que acull activitats lúdiques i de lleure. La vegetació que destaca més d’aquesta zona són els pins pinyers, també hi ha alguns roures aïllats, alzines, lledoners i algun eucaliptus. Cal fer especial esment d’una nolina, el "Canelobre", de més de cent anys, una de les singularitat botàniques més notables de la xarxa de parcs metropolitans.[4]

Cases pairals

Entre els jardins i l’esplanada hi ha les antigues cases de família, separades per un pati central amb palmeres, algunes molt poc habituals, com la bútia, o singulars com la palmera de dàtils. Els edificis són de belles i senzilles línies arquitectòniques, amb galeries i terrasses abocades al pati que disposaven antigament d’una gran riquesa de mobiliari i elements decoratius.[4]

Ca l'Arnús[modifica]

El conjunt de Ca l'Arnús esdevé únic a la ciutat per les seves edificacions singulars, com per la seva riquesa vegetal i faunística, testimonis vivents de com estava estructurada la vida, el lleure i l'acolliment de la gent de famílies benestants del segle XIX.[3]

La part més antiga dels jardins data de 1870-1880. Té un disseny romàntic propi dels jardins de l'època, amb una vegetació frondosa i tupida on predominen els còculs, palmeres, pins, eucaliptus, plàtans, margallons, xiprers, bambús, casuarines, bellaombres, entre altres espècies, molts d'aquests arbres són centenaris i de grans dimensions; diferents camins i recorreguts sinuosos recorren el jardí, combinats amb elements romàntics com el gran llac navegable, les fonts ornamentals, escultures, grutes i zones de cascada o glorietes. Destaquen els edificis relacionats amb el jardí: la torre Arnús, el castell del llac, la torre de l'aigua i la torre del rellotge. Els camins són els eixos principals de la finca, des del carrer Sant Bru i des de la riera de Canyadó, dos passeigs de plàtans a banda i banda entren al jardí.[4]

Torre Arnús

Torre Arnús[modifica]

La torre Arnús presenta el resultat de diferents intervencions al llarg dels anys. Josep Oriol Mestres en fou el primer arquitecte, entre altres obres destacades hi ha el Gran Teatre del Liceu i la façana de la catedral de Barcelona. Anys després, Emili Arnús va encarregar una remodelació a Salvador Vinyals i Sabaté, que també va projectar el castell del llac i d'altres projectes dels Arnús. La casa és d'estil neoclàssic, és quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes. Té a la façana principal, un porxo amb quatre columnes que sostenen les terrassa que mira al mar. Als laterals hi ha galeries amb arcades i un terrat, orientat a muntanya, a la part de darrere.[4]

Dipòsit d'aigua

Jardí dels còculs i plaça de la glorieta[modifica]

Prop de la torre Arnús hi el jardí dels còculs. En un dels seus parterres propers hi ha un bust d'Evarist Arnús, però l'element més remarcable d'aquesta zona és la torre del Rellotge, datada de 1883, a dins s'hi troba una estació meteorològica que féu construir Evarist Arnús, dotada d'un calendari perpetu i de tots els instruments de mesura (termòmetre, pluviòmetre, higròmetre, etc.) de la prestigiosa marca Ferrer, Collin i Cia. Està folrada en fusta per la part exterior,[4] i originalment estava a tocar de l'antic Teatre Líric de Barcelona, fundat també per Arnús, situat al passeig de Gràcia, als carrers Provença, Pau Claris i Mallorca. Després de l'enderroc del teatre, Emili Arnús va decidir traslladar-lo als seus jardins de Badalona. Ha estat restaurat en els darrers anys.[3]

Immediat a aquesta espai hi ha una plaça més oberta, amb una glorieta com a element central. Al prat contigu hi ha les dues úniques escultures que han quedat al parc de les moltes que l'havien adornat antigament: un Hèrcules Farnese i una Venus púdica, formaven part del jardí neoclàssic de finals del XVIII i van ser les úniques que es van salvar després de l'ocupació del parc pels militars durant la Guerra del Francès. Entre aquest espai i el jardí dels còculs hi ha el camí dels xiprers, que inicia el seu recorregut al límit superior de la finca, on hi ha la font de Sant Antoni i el mirador del llac. És el camí central que connecta les distintes parts del jardí de Ca l'Arnús. Passada la bassa, a mà esquerra, hi ha la torre de l'Aigua. Construïda al voltant de 1887, està feta en maó vist, peces de pedra calcària i el dipòsit de ferro, la seva funció era emmagatzemar i distribuir aigua del pou.[4]

El llac, el Castell i la Casa Nova[modifica]

Castell del llac
Pont sobre el llac

El llac és un dels elements més característics del parc. L'embolcalla una gran massa de vegetació rica i diversa: palmeres, arbres de l'amor i mimoses, enmig del llac hi el Còcul Gros de Ca l'Arnús, el més robust i corpulent dels que hi ha al parc. Alimentat antigament per una mina, avui perduda, la seva forma recorda a un vuit aplatat, sent-ne dues illes els buits. Compta amb tot un sistema de ponts i camins, que crea una sensació de trobar-se en un lloc amagat i impenetrable. Amb el llac, l'altre element singular és el castell, d'estil neogòtic, amb merlets al cim, festejadors a les finestres, pont llevadís i embarcador, s'aixeca sobre les aigües i dóna un aire més romàntic al jardí.[4]

L'element final de Ca l'Arnús és la casa nova, construïda a mitjans del segle XX al costat del llac, de línies senzilles i elegants. Té forma rectangular, planta baixa i un pis i galeries als laterals. Plantes enfiladisses de diferents espècies i colors adornen la façana. Davant hi ha una piscina vorejada per un semicercle d'arbusts retallats. A mesura que hom s'allunya més de la casa la vegetació es va fent més densa i esdevé un petit bosc, on dominen els pins i les alzines, enmig d'una gran diversitat d'arbres i arbusts.[4]

Activitats[modifica]

Al llarg de l'any se celebren diversos actes en l'àmbit del parc. És un escenari important dins de les Festes de Maig, lloc de celebració de la Festa del Badiu i d'alguns del concerts que es realitzen en el marc de les festes, igualment amb els concerts de la Festa Major d'Agost. Al setembre també s'hi celebren els actes de l'aplec de la sardana.[4]

El Museu de Badalona realitza visites guiades periòdicament al parc.[4]

Transports[modifica]

El contorns del parc tenen una sèrie de parades d'autobús, tots operats per TUSGSAL.

  • B2 (Badalona Canyadó - Sta. Coloma H. Esperit Sant)[5]
  • B4 (Badalona Mas Ram - Badalona Montigalà)[6]
  • B29 (Badalona Montigalà - Tiana Poliesportiu)[7]
  • B30 (Sta. Coloma Can Franquesa - Tiana La Virreina)[8]
  • B31 (Badalona Manresà - Sta. Coloma Pl. de la Vila)[9]
  • B44 (Badalona Pomar - Badalona Av. Martí Pujol)[10]
  • N9 (Barcelona Pl. Portal de la Pau - Tiana Edith Llaurador)[11]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de Can Solei i Ca l'Arnús Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Ajuntament de Badalona. «Can Solei i Ca l'Arnús». [Consulta: 23 juny 2013].
  2. Ajuntament de Badalona. «El jardí històric de Can Solei-Ca l'Arnús». [Consulta: 23 juny 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 Ajuntament de Badalona. «Història del parc». [Consulta: 23 juny 2013].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Àrea Metropolitana de Barcelona - Mancomunitat de municipis. «Parc de Can Solei i Ca l'Arnús». [Consulta: 23 juny 2013].
  5. AMB Mobilitat. «Línia B2». [Consulta: 24 juny 2013].
  6. AMB Mobilitat. «Línia B4». [Consulta: 24 juny 2013].
  7. AMB Mobilitat. «Línia B29». [Consulta: 23 juny 2013].
  8. AMB Mobilitat. «Línia B30». [Consulta: 23 juny 2013].
  9. AMB Mobilitat. «Línia B31». [Consulta: 24 juny 2013].
  10. AMB Mobilitat. «Línia B44». [Consulta: 24 juny 2013].
  11. AMB Mobilitat. «Línia N9». [Consulta: 24 juny 2013].

Coord.: 41° 27′ 24″ N, 2° 15′ 11″ E / 41.456666666667°N,2.2531305555556°E / 41.456666666667; 2.2531305555556