22 de maig (Pentecôte) : el bisbe d' Épiphanie, a Síria, acusat d'haver robat els vasos sagrats, es situa del costat dels iconoclastes. El dia de la Pentecosta, és excomunicat conjuntament pels patriarques de Antioquia, de Jerusalem i d'Alexandria reunits en sínode a Jerusalem.[2] Rebutgen així les disposicions del concili de Hiéreia i publiquen aquesta condemna en una carta sinodal que arriba al papa Pau I.
30 de juny: victòria decisiva dels Bizantins sobre els búlgars a la batalla de la plana de Anchialos[3], a prop de l'actual Bourgas. El khan Teletz signa la pau.
A Constantinople Théophane descriu un hivern excepcionalment fred del començament del mes d'octubre 763 fins al febrer 764. El rude hivern 763-764 va castigar tota Europa[5]
18 de novembre: els tibetans s'apoderen de la capital xinesa Chang'any (l'actual Xi'any), l'emperador de la dinastia Tang, Daizong, s'escapa, i els tibetans nomenen un nou emperador en el seu lloc, Li Chenghong. Desallotgen la ciutat el 30 de novembre, portant una gran quantitat de dones, universitaris i artesans, abandonant el seu emperador fatxenda al seu destí. Al desembre, les forces xineses tornen A ocupar la ciutat
Muhammad ibn al-Kalbi, historiador àrab Es consagra amb el seu fill Hisham (mort l'any 819) a l'estudi del Arabie préislamique i dels començaments de l'Islam, i és criticat pels traditionalistes.[11]
↑Olivier Delouis. Le saint, le moine et le paysan : Mélanges d'histoire byzantine offerts à Michel Kaplan. Éditions de la Sorbonne, 2019. ISBN 9791035101091.
