Usuari:Mcapdevila/Tauleta tàctil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una tauleta tàctil [1][2][3] (de l'anglès: tablet o tablet computer ) és un tipus d'ordinador portàtil, més gran que un smartphone o una PDA, sent una evolució directe d'ambdós fins al punt d'emprar el mateix sistema operatiu. ​​Forma una única peça amb una pantalla tàctil (resistiva o multi-touch) amb la qual s'interactua primàriament amb els dits (multi-touch) o amb un estilet (passiu o actiu), sense necessitat de teclat físic ni ratolí . Aquests últims són reemplaçats per un teclat virtual i, en determinats models, per un mini-trackball integrat en una de les vores de la pantalla.[4][5]

El terme pot aplicar-se a una varietat de formats que difereixen en la posició de la pantalla respecte a unes tecles o botons. El format estàndard es del tipus pissarra ( slate ) i no té teclat integrat encara que es pot connectar a un teclat sense fils (per ex., Bluetooth) o mitjançant un cable USB (molts sistemes operatius reconeixen directament teclats i ratolins USB ). Un altre format és el portàtil convertible, que disposa d'un teclat físic que gira sobre una frontissa o pot lliscar sota la pantalla. Un tercer format, anomenat híbrid (com el HP Compaq TC1100), disposa d'un teclat físic, però pot separar-se'n per comportar-se com una pissarra. Finalment els Booklets inclouen dues pantalles, almenys una d'elles tàctil, mostrant-hi un teclat virtual.

Els primers exemples del concepte tauleta d'informació es van originar principalment com a prototips i idees conceptuals, dels quals el més prominent va ser el Dynabook d'Alan Kay a l'any 1972. Els primers dispositius electrònics portàtils basats en el concepte van aparèixer a la fi del segle XX. Durant la dècada del 2000 Microsoft va llançar el Microsoft Tablet PC que va tenir relativament poc èxit encara que va aconseguir crear un nínxol de mercat en hospitals i negocis mòbils (per ex., Forces de venda). Finalment el 2010 Apple Inc presenta l'iPad, basat en el seu reeixit iPhone, aconseguint un gran èxit comercial en proveir per fi de la interfície adequada.

Avui dia les tauletes utilitzen majoritàriament un sistema operatiu dissenyat amb la mobilitat en ment (iOS d'Apple, l'open Android, el Windows Phone i el minoritari Symbian provenen del camp dels smartphone, on es reparteixen el mercat; MeeGo i HP webOS provenen del món PDA) deixant de banda els que empren Windows Tablet PC, pensats més amb l'ordinador d'escriptori en ment.

Utilitats[modifica]

Motorola Xoom

La tauleta funciona com un ordinador, però més orientat a la multimèdia, lectura de continguts i a la navegació web que a usos professionals. Perquè pugui llegir-se una memòria o un disc dur extern USB, ha de tenir un adaptador USB OTG [6]

Depenent del sistema operatiu que implementin i la seva configuració, en connectar per USB a un ordinador, es poden presentar com a dispositius d'emmagatzematge, mostrant només la possible targeta de memòria connectada, la memòria flash interna i fins i tot la flaix ROM. Per exemple a l'entorn Android l'usuari ha d'activar el mode de dispositiu d'emmagatzematge, apareixent mentre no ho faci com una ranura sense targeta.

Algunes tauletes presenten connectors minijack de 3,5, VGA o HDMI per poder connectar-se a un televisor o a un monitor d'ordinador.

Comparació amb ordinadors portàtils[modifica]

Els avantatges i desavantatges de les tauletes depenen en gran mesura d'opinions subjectives. El que atrau un usuari pot ser exactament el que decep a un altre. Les següents són les opinions habituals de comparació entre les tauletes i els computadors portàtils:

Avantatges[modifica]

  • La seva facilitat d'ús en ambients no favorables a un teclat i un ratolí, com al llit, de peu, o el maneig amb una sola mà.
  • El seu pes lleuger, els models de menor potència poden funcionar de manera similar als dispositius de lectura com ara el Kindle d'Amazon.
  • L'entorn tàctil fa que en certs contextos -com en la manipulació d'imatges, música o jocs- el treball sigui més fàcil que amb l'ús d'un teclat i un ratolí.
  • Facilita la realització de dibuixos digitals i edició d'imatges ja que resulta més precís i intuïtiu de pintar o dibuixar amb el ratolí.
  • Facilita i agilitza la possibilitat d'agregar signes matemàtics, diagrames i símbols.
  • Permet -amb el programari adequat- la interacció amb diferents teclats sense importar la seva ubicació.
  • Per a alguns usuaris resulta més interactiu i agradable utilitzar un llapis, una ploma o el dit per apuntar i prémer sobre la pantalla, en lloc d'utilitzar un ratolí o un touchpad.
  • La durada de la bateria és molt més gran que la d'un ordinador portàtil.

Desavantatges[modifica]

  • Preu superior: A causa de la complexitat de la pantalla (mecanisme de rotació i la tecnologia tàctil), una tauleta tàctil serà més cara que un portàtil amb especificacions de maquinari.[7] D'altra banda, un portàtil convertible en Tablet pot costar molt més que un ordinador portàtil convencional, tot i que s'ha previst un descens en el preu dels convertibles.
  • Velocitat d'interacció: l'escriptura a mà sobre la pantalla, o escriure en un teclat virtual, pot ser significativament més lent que la velocitat d'escriptura en un teclat convencional, que pot ser tan alt com 50 a 150 paraules per minut. No obstant això, tecnologies com SlideIT, Swype i altres similars s'ofereixen en un esforç per reduir aquesta bretxa. Alguns dispositius també suporten teclats externs (per exemple: l'IPad pot acceptar teclats USB i Bluetooth a través del Kit de connexió de cambra)
  • Comoditat (ergonomia): una tauleta tàctil no ofereix espai per al descans del canell. A més, l'usuari haurà de moure el seu braç constantment mentre escriu.
  • Menor capacitat de vídeo: la majoria de les tauletes disposen de processadors gràfics incorporats en lloc de targetes de vídeo. Al juliol de 2010, l'única tauleta tàctil amb targeta de vídeo era la HP TouchSmart tm2t, per a la qual pot adquirir la ATI Mobility Radeon HD5450 com una addició opcional.
  • Els negocis orientats a la venda de tauletes personals han experimentat lentitud en les seves vendes des del 2001. </ref>
  • Riscos a la pantalla: les pantalles de les tauletes es manipulen més que les dels portàtils convencionals, però, moltes estan fabricades de manera similar. A més, ja que les pantalles també serveixen com a dispositius d'interacció, corren un major risc de danys a causa dels cops i al mal ús.
  • Risc en la frontissa: la frontissa d'un portàtil convertible en tauleta tàctil usualment necessita girar sobre dos eixos, a diferència de la pantalla d'un portàtil normal, la qual cosa augmenta les possibilitats de falles mecàniques o elèctriques (cables de transmissió i de vídeo, antenes WiFi integrades, etc.).

Tauletes[modifica]

En general incorporen una pantalla de 7 a 10 polzades.

Sistemes operatius[modifica]

Les tauletes, igual que els computadors tradicionals, poden funcionar amb diferents sistemes operatius ( SO ). Aquests es divideixen en dues classes:

- Sistemes Operatius post-PC (similars als SO dels telèfons mòbils intel·ligents).


- Sistemes operatius basats en l'escriptori d'un computador tradicional i

Per a la primera classe, els SO més populars inclouen l'iOS de Apple i l'Android de Google. Molts fabricants també estan provant productes amb Windows CE, amb Chrome OS de Google i amb d'altres.

Per a la segona classe, els SO més populars són el Windows de Microsoft i una varietat de sistemes de Linux. HP està desenvolupant tauletes orientades a les necessitats empresarials basades en Windows i tauletes orientades al consumidor personal basades en webOS. [8] [9]


La Següent és una llista d'alguns sistemes operatius disponibles per tauletes :

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Tauleta tàctil