Alan Kay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAlan Curtis Kay
Alan Kay (3097597186) (cropped).jpg
Naixement 17 de maig de 1940 (1940-05-17) (76 anys)
Springfield, Massachusetts
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ciutadania Estats Units Estats Units
Alma mater Universitat de Colorado (Boulder) (BS)
Universitat de Utah (PhD)
Es coneix per Dynabook
Smalltalk
interfície gràfica d'usuari
programació orientada a objectes
Ocupació informàtic
Institució Xerox PARC
Atari
Apple Inc.
Walt Disney
MIT i altres
Instrument guitarra
Premis Premi Turing
Charles Stark Draper Prize
Guardons
Premi Kyoto
Premi Charles Stark Draper
Premi Turing
Modifica dades a Wikidata

Alan Curtis Kay (nascut el 17 de maig de 1940) és un informàtic estatunidenc, conegut pel seu treball pioner sobre programació orientada a objectes, disseny de finestres d'interfície gràfica d'usuari, i per encunyar la frase «la millor manera de predir el futur és inventar-lo».[1]

És el president de Viewpoints Research Institute i professor adjunt d'Informàtica a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles. També és membre de la junta assessora de TTI/Vanguard.[2] Fins a mitjans del 2005, va ser un membre principal d'HP Labs, professor visitant a la Universitat de Kyoto, i professor adjunt a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).[1] La Universitat de Múrcia l'ha investit doctor honoris causa (2010).

Estudis i primers projectes[modifica | modifica el codi]

Fill d'un dissenyador de pròtesis i una música, Alan Kay va créixer en un ambient d'art, literatura i ciència. A una entrevista sobre l'educació a Amèrica amb el Davis Group Ltd, va afirmar: "vaig tenir la sort i mala sort d'aprendre a llegir amb fluïdesa des dels tres anys. Així que potser ja havia llegit 150 llibres quan vaig començar primària. I ja sabia que els professors em mentien."[3] Anys més tard, la seva família es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va iniciar els seus estudis a la Brooklyn Techincal High School.

Va començar estudis a la Universitat, però va abandonar-los per allistar-se a les forces aèries de l'exèrcit. Va ser durant aquest període quan va conèixer els ordinadors i va passar un test d'aptitud per convertir-se en un programador IBM 1401. Després del servei militar, Kay va tornar a la Universitat de Colorado per graduar-se el 1966 en Matemàtiques i Biologia Molecular. Va continuar els seus estudis amb el màster d'Enginyeria Elèctrica, i el 1969, va obtenir el títol de doctor en Ciència d'Ordinadors per la Universitat de Utah. Gràcies als contactes que va fer durant aquest període, es va convertir en un dels participants en els projectes d'ARPA (Advanced Research Projects Agency).[4]

FLEX i altres[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Utah promovia la participació dels estudiants en projectes pràctics de computació. Kay va fer equip amb Edward Cheadle, que estava treballant en el disseny d'un petit ordinador per enginyers. El resultat va ser adaptar el FLEX, un llenguatge ideat per Kay que permetia un diàleg entre humà i màquina, per crear el que van anomenar un ordinador personal. La novetat d'aquest invent estava en la nitidesa de les grafies i, sobretot, el sistema de finestres.[5]

Mentre treballava en el FLEX, Kay va atendre a la presentació de Douglas Engelbart sobre computació interactiva dissenyada per la col·laboració de grups de treball. La visió d'Engelbart el va influenciar en l'aplicació de interfícies gràfiques, l'hipertext i el ratolí. També el van influenciar el JOSS, el llibre Understanding Media de Marshall McLuhan, Logo i les mostres de pantalles planes, entre altres.

Partint del projecte amb Edward Cheadle i considerant totes aquestes idees, Kay va dissenyar i construir una maqueta d'un ordinador personal d'estil semblant al d'una tablet: amb pantalla plana i un estilet. La tecnologia del moment no estava preparada per entendre ni produir la visió de Kay sobre els ordinadors personals, però Kay sabia que ho aconseguiria més endavant. Així, el 1969, Kay va finalitzar el seu doctorat amb la tesis Reactive Engine.

Xerox PARC[modifica | modifica el codi]

Després del doctorat, Kay va començar a treballar com a investigador al Standford Artificial Intelligence Laboratory i va desenvolupar llenguatges de programació. Va començar a imaginar un futur amb ordinadors de la mida de llibres, influenciat pel projecte Logo, pensant en com els nens els utilitzarien. Aquestes idees van servir pel disseny del Xerox Alto.

El 1971, Kay va unir-se al Xerox PARC (Palo Alto Research Center), que havia estat fundat un any abans per la Xerox Corporation amb el propòsit d'impulsar la recerca per "l'oficina del futur". Kay dirigia el Learning Research Group i va establir els objectius de crear exemples de com podrien ser utilitzats els ordinadors petits, examinar com aquests podrien ajudar a l'usuari els àmbits visual i auditiu, donar a conèixer els ordinadors i els seus processos als nens i, per últim, informar de com els nens utilitzen els ordinadors d'alguna manera inesperada.[4]

Alan Kay amb el prototip del Dynabook.
Model de Xerox Alto.

Dynabook[modifica | modifica el codi]

Un dels seus invents més visionaris va ser el Dynabook, un ordinador electrònic i portàtil que va anticipar futurs aparells com els ordinadors portàtils i les tablets. La seva motivació era, com ja havia mostrat amb altres projectes, crear un ordinador que nens de totes les edats poguessin utilitzar per situacions creatives i activitats molt diverses. Va anticipar-se a projectes com el One Laptop per Child (projecte que promou la venda d'ordinadors senzills i a baix preu per nens dels països desenvolupats),[6] i fins avui en dia cap ha aconseguit representar completament el concepte del qual Kay ja parlava a principis dels 1970s.[7]

Encara actualment, Kay considera que dispositius tant moderns i constantment actualitzats com l'iPad i l'iPhone (o smartphones), no han volgut continuar el que per ell era més interessant del Dynabook: que els nens fossin lliures d'utilitzar-los fàcilment i amb infinites possibilitats de compartir amb nens d'arreu del món.[7]

Amb el Dynabook, Kay també va adonar-se que els ordinadors podien ser un "metamitjà", és a dir, que podien incorporar tots els mitjans de comunicació.

Kay va proporcionar idees i les bases pel desenvolupament del Xerox Alto, ideat per Butler Lampson i dissenyat per Charles P. Thacker. El Xerox Alto va suposar un gran pas cap als ordinadors personals petits però potents, i va ser considerat un Dynabook provisional.

Va abandonar el Xerox PARC a principis de la dècada dels 80 per traslladar-se a Los Angeles, on el 1984 va començar a treballar per Apple Computer Inc.

Treballs i projectes recents[modifica | modifica el codi]

Kay va ser un Apple Fellow a Apple Computer des de 1984 fins 1997, amb el tancament de l'Advanced Technology Group (ATG), una de les divisions d'R+D d'Apple. A continuació, es va traslladar amb el seu equip al Walt Disney Imagineering com a Disney Fellow, i va romandre allà fins que Disney va finalitzar el programa.[8]

L'any 2001 va fundar el Viewpoints Research Institute, una organització sense ànim de lucre dedicada al desenvolupament de mitjans educatius de suport per nens. Paral·lelament, Kay es va convertir en Senior Fellow del Hewlett-Packard, posició que va ocupar fins que HP va dissoldre l'Advanced Software Research Team el juliol de 2005.

Fins avui dia, Kay ha donat classes a la Universitat de Nova York, la Universitat de California, Los Angeles, la Universitat de Kyoto i l'Institut Tecnològic de Massachusetts.[4]

Squeak i Etoys[modifica | modifica el codi]

Captura de pantalla de l'Squeak.

El desembre de 1995, juntament amb part del seu equip d'Apple, Kay va començar el projecte del Squeak, una versió de codi obert del llenguatge Smalltalk. Va continuar treballant-hi a Disney, i actualment encara continua amb la recerca i el perfeccionament d'aquest llenguatge dirigit als nens.

L'Squeak, el qual va influenciar l'Scratch, és un llenguatge de programació per ordinadors que simpatitza amb els nens i dirigit a l'educació, el qual va ser utilitzat pels aparells XO-1 del projecte One Laptop Per Child.[6] L'Squeak va evolucionar cap a l'Etoys, un sistema operatiu pensat per facilitar la utilització dels ordinadors als nens. L'any 2009, el Viewpoints Research Institute va crear la Squeakland Foundation per fomentar el desenvolupament i l'ús de l'Etoys com a mitjà educatiu.[8]

Croquet Project[modifica | modifica el codi]

A finals de 2001, Kay va inciar el Croquet Project juntament amb David Smith, David P. Reed, Andreas Raab, Rick McGeer, Julian Lombardi i Mark McCahill, amb l'objectiu desenvolupar una xarxa 2D i 3D pel treball col·laboratiu.[9]

Premis i honors[modifica | modifica el codi]

Doctorats honoraris:

  • 2002: Kungliga Tekniska Högskolan, del Royal Institute of Technology, Estocolm.[16]
  • 2005: Georgia Insitute of Techonolgy
  • 2005: Columbia College Chicago
  • 2007: Laurea Honoris Causa in Informatica de la Università di Pisa, Itàlia.
  • 2008: University of Waterloo
  • 2010: Universidad de Murcia[4]

Professor honorari:

  • Berlin University of the Arts

Elegit membre (fellow) de:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Scott Gasch. «Alan Kay» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2010].
  2. «Alan Kay» (en anglès). TTI/Vanguard. [Consulta: 16 maig 2010].
  3. «The Generational Divide». Vimeo. [Consulta: 7 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Alan Kay - A.M. Turing Award Winner». amturing.acm.org. [Consulta: 7 novembre 2016].
  5. «FLEX - A flexible extendable language» (en anglès). MProve. [Consulta: 8 novembre 2016].
  6. 6,0 6,1 «One Laptop per Child». one.laptop.org. [Consulta: 10 novembre 2016].
  7. 7,0 7,1 Greelish, David «An Interview with Computing Pioneer Alan Kay». Time. ISSN: 0040-781X.
  8. 8,0 8,1 Administrator. «Alan Kay». www.i-programmer.info. [Consulta: 26 novembre 2016].
  9. Kay, Alan; Smith, David A.; Raab, Andreas; Reed, David P. «Croquet - A Collaboration System Architecture». , 2003.
  10. Baumgärtel, Tilman «01 Award der Universität der Künste für Computerpionier Alan Kay: Verstärker für die Fantasie» (en de-de). Berliner Zeitung.
  11. «Dr. Alan Kay». www.cs.cinvestav.mx. [Consulta: 26 novembre 2016].
  12. «Past Honorees» (en anglès). Telluride Tech Festival. [Consulta: 26 novembre 2016].
  13. «PC Pioneer Alan Kay Wins Kyoto Prize | News | TechNewsWorld». www.technewsworld.com. [Consulta: 26 novembre 2016].
  14. «NAE Website - 2004 Recipients of the Charles Stark Draper Prize». www.nae.edu. [Consulta: 26 novembre 2016].
  15. «ACM Inroads». inroads.acm.org. [Consulta: 26 novembre 2016].
  16. «Hedersdoktorer 1944-2008 [KTH]», 09-01-2009. [Consulta: 26 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]