Ivan Sutherland

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIvan Sutherland
Ivan Sutherland at CHM.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Ivan Edward Sutherland
16 de maig de 1938 (1938-05-16) (79 anys)
Hastings, Nebraska Estats Units Estats Units
Nacionalitat Estatunidenc
Alma mater MIT (doctorat, 1963)
Caltech (màster, 1960)
Carnegie Institute of Technology (llicenciatura, 1959)
Tesi Sketchpad, a Man–Machine Graphical Communication System (1963)
Director de tesi Claude Shannon
Es coneix per Pare dels gràfics per ordinador
Sketchpad.
Activitat professional
Ocupació Informàtica
Internet
Gràfics per ordinador
Organització Harvard University
Universitat de Utah
Evans and Sutherland
California Institute of Technology
Carnegie Mellon University
Sun Microsystems
Portland State University
Advanced Research Projects Agency (1964 - 1966)
Obra
Estudiants de doctorat Danny Cohen, Henri Gouraud, James H. Clark, Bui Tuong Phong, Franklin C. Crow, John Warnock, Robert P. Burton, Michael K. Ullner, Christopher R. Carroll
Premis i reconeixements
IMDB: nm1542963
Modifica dades a Wikidata

Ivan Edward Sutherland (nascut el 16 de maig de 1938)[1] és un informàtic estatunidenc i pioner d'Internet. També se'l considera generalment com a "pare dels gràfics per ordinador".[2] La seva feina primerenca en gràfics per ordinador així com la seva feina de professor amb David C. Evans sobre aquest tema a la Universitat de Utah a la dècada de 1970 fou pionera en aquest camp. Sutherland, Evans, i els seus estudiants d'aquella època van inventar molts dels fonaments dels gràfics per ordinador moderns. Va rebre el premi Turing de l'ACM el 1988 per la invenció de l'Sketchpad, un predecessor del tipus d'interfície gràfica d'usuari que ara s'ha convertit en estàndard als ordinadors personals. És membre de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria i de l'Acadèmia Nacional de Ciències, entre molts altres honors. El 2012 va rebre el Premi Kyoto de Tecnologia Avançada per "pels assoliments pioners en el desenvolupament de gràfics per ordinadors i les interfícies interactives".[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sutherland va obtenir una llicenciatura en enginyeria electrònica al Carnegie Institute of Technology (actualment Universitat Carnegie Mellon), un màster a Caltech, i el doctorat a l'MIT en Informàtica el 1963.

Va inventar l'Sketchpad el 1962 mentre era a l'MIT. El professor Claude Shannon es va oferir a supervisar-li la tesi doctoral sobre dibuix per ordinador. Altres membres del seu comitè de tesi eren Marvin Minsky i Steven Coons. Sketchpad va ser un programa innovador que va influir en formes alternatives d'interacció amb els ordinadors. Sketchpad acceptava restriccions i relacions específiques entre segments i arcs, incloent el diàmetre de l'arc. Podia dibuixar línies horitzontals i verticals i combinar-les en figures i formes. Les figures es podien copiar, moure, rotar o canviar de mida, mantenint les propietats bàsiques. Sketchpad també tenia el primer programa de dibuix de finestres i algorisme de retallada, que permetia el zoom. Sketchpad s'executava en un ordinador Lincoln TX-2 i va influir l'oN-Line System de Douglas Engelbart. Sketchpad, alhora, va rebre influències del concepte Memex que havia imaginat Vannevar Bush en el seu influent article "As We May Think".

Sutherland va substituir J. C. R. Licklider com a cap de l'Oficina de Tècniques de Processament de la Informació al DARPA del Departament de Defensa dels Estats Units, quan Licklider va tornar a l'MIT el 1964.[4][5]

Entre 1965 i 1968, Sutherland fou professor associat d'Enginyeria Elèctrica a Harvard. La seva feina amb l'estudiant Danny Cohen el 1967 va tenir com a resultat el desenvolupament de l'algorisme de supressió de línies amagades de Cohen-Sutherland. El 1968, amb l'ajuda del seu estudiant Bob Sproull, va crear el primer sistema Head-Mounted display amb realitat virtual i realitat augmentada, anomenat L'espasa de Dàmocles.

De 1968 a 1974, Sutherland va ser professor a la Universitat de Utah. Alguns dels seus estudiants van ser Alan Kay, inventor del llenguatge Smalltalk, Henri Gouraud, que va idear la tècnica d'ombreig Gouraud, Frank Crow, que més endavant va desenvolupar mètodes d'antialiàsing i Edwin Catmull, científic expert en gràfics per ordinador, co-fundador de Pixar i ara president dels estudis d'animació de Walt Disney i Pixar.

El 1968 va fundar Evans and Sutherland amb el seu amic i col·lega David C. Evans. L'empresa ha fet feina pionera en el camp de maquinari en temps real, gràfics 3D per ordinador i llenguatges per impressores. Entre els ex-empleats d'Evans and Sutherland hi ha els futurs fundadors d'Adobe (John Warnock) i Silicon Graphics (Jim Clark).

De 1974 a 1978 va tenir la càtedra Fletcher Jones d'Informàtica a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on va fundar-hi el departament d'Informàtica. Després va fundar una empresa de consultoria, Sutherland, Sproull and Associates, que fou adquirida per Sun Microsystems on va ser la llavor de la divisió de recerca, Sun Labs.

Sutherland va ser Fellow i vicepresident de Sun Microsystems. Sutherland va estar un temps de visiting scholar a la Divisió d'Informàtica de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (tardor 2005–primavera 2008). El 28 de maig de 2006, Ivan Sutherland va casar-se amb Marly Roncken. Sutherland i Marly Roncken dirigeixen actualment la recerca en Sistemes Asíncrons a Portland State University.[6]

El seu germà gran, Bert Sutherland, també és un investigador destacat en informàtica.

Patents[modifica | modifica el codi]

Sutherland té més de 60 patents, entre elles:

Publicacions i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Elizabeth H. Oakes. Encyclopedia of World Scientists. Infobase Publishing, 2007, p. 701. ISBN 978-1-4381-1882-6 [Consulta: 16 agost 2012]. 
  2. ↑ «Ivan E. Sutherland Display Windowing by Clipping Patent No. 3,639,736». «Sutherland is widely regarded as the “father of computer graphics.”»
  3. ↑ «The 2012 Kyoto Prize Laureates». Inamori Foundation. [Consulta: 1 gener 2013].
  4. ↑ Moschovitis Group; Hilary W. Poole; Laura Lambert; Chris Woodford; Christos J. P. Moschovitis The Internet: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2005. ISBN 1-85109-659-0. 
  5. ↑ «Looking Back at Start of a Revolution». UCLA Today. The Regents of the University of California (UC Regents) [Consulta: 3 novembre 2007].
  6. ↑ «About ARC». Asynchronous Research Center web site. Portland State University. [Consulta: 1 abril 2011].
Vegeu aquesta plantilla
Guardonats amb el Premi Turing

Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016)
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ivan_Sutherland&oldid=18774999»