Shafrira Goldwasser
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
14 novembre 1958 (60 anys) Nova York |
| Nacionalitat |
 Israel Estats Units |
| Educació |
Carnegie Mellon Universitat de Califòrnia a Berkeley |
| Es coneix per |
Criptosistema de Blum-Goldwasser Criptosistema de Goldwasser–Micali |
| Activitat | |
| Tesi doctoral | Probabilistic Encryption: Theory and Applications (1984) |
| Director de tesi | Manuel Blum[1] |
| Camp de treball | Ciències de la computació |
| Ocupació | Informàtica, criptografia |
| Organització | MIT, Institut Weizmann de Ciències |
| Obra | |
| Estudiant doctoral |
|
| Família | |
| Fills | Nathan Goldwasser i Rikva Goldwasser |
| Premis | |
|
Premi Grace Murray Hopper (1996) Premi Gödel (1993, 2001) Premi IEEE Emanuel R. Piore (2011) Premi Turing (2012)[2] | |
|
| |
| Lloc web | |
 | |
Shafrira Goldwasser (en hebreu: שפרירה גולדווסר,nascuda en 1958 a Nova York) és una informàtica israeliana nascuda als Estats Units. És professora d'enginyeria elèctrica i ciències de la computació en el MIT, i professora de matemàtiques a l'Institut Weizmann de Ciències, Israel.[3]
Biografia[modifica]
Goldwasser es va llicenciar en matemàtiques en 1979, a la Universitat Carnegie Mellon, i va obtenir un màster (1981) i un doctorat (1983) en ciències de la computació a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El seu director de tesi fou Manuel Blum. Va ingressar al MIT el 1983, i el 1997 va rebre la càtedra RSA. El 1993, va començar a fer de professora a l'Institut Weizmann de Ciència, a prop de Tel Aviv, mantenint la seva càtedra al MIT. És membre del grup d'informàtica teòrica del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory.[4] Goldwasser té dos fills, Nathan i Rikva Goldwasser.
Carrera científica[modifica]
La recerca de Goldwasser inclou les àrees de complexitat computacional, criptografia i teoria de nombres. És la co-inventora de les proves de coneixement zero, que demostren de forma probabilista i interactiva la validesa d'una asserció sense aportar coneixement addicional, i són una eina clau en el disseny de protocols criptogràfics. El seu treball en complexitat inclou la classificació de problemes d'aproximació, demostrant que alguns problemes a la classe NP romanen difícils fins i tot quan només una solució aproximada és requerida.
Premis[modifica]
Goldwasser ha guanyat dues vegades el Premi Gödel: en 1993 (per l'article "The knowledge complexity of interactive proof systems"),[5] i en 2001 (per l'article "Interactive Proofs and the Hardness of Approximating Cliques").[6] També va guanyar el Premi Grace Murray Hopper en 1996, i el RSA Award in Mathematics en 1998, per les seves contribucions matemàtiques a la criptografia. En 2001 va ser escollida per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, en 2004 per a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i en 2005 per l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria. També va ser seleccionada en 2007 com a Fellow de la International Association for Cryptologic Research (IACR). Goldwasser va rebre el Premi Athena Lecturer 2008-2009 del Comitè de Dones en la Informàtica de l'Association for Computing Machinery, atorgat a dones destacades en les ciències de la computació.[7] Va guanyar la Medalla Benjamin Franklin en 2010, en l'apartat de ciències de la computació, atorgada per l'Institut Franklin.[8] Va rebre el Premi Emanuel R. Piore de l'IEEE en 2011, i el Premi Turing en 2012 juntament amb Silvio Micali per la seva feina en criptografia.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Shafrira Goldwasser al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ Savage, N. «Proofs probable: Shafi Goldwasser and Silvio Micali laid the foundations for modern cryptography, with contributions including interactive and zero-knowledge proofs». Communications of the ACM, 56, 6, 2013, pàg. 22. DOI: 10.1145/2461256.2461265.
- ↑ Exponent: Shafi Goldwasser
- ↑ World of Computer Science, biografía de Shafi Goldwasser
- ↑ Goldwasser, S.; Micali, S.; Rackoff, C. «The knowledge complexity of interactive proof-systems». A: Proceedings of the seventeenth annual ACM symposium on Theory of computing - STOC '85, 1985, p. 291. DOI 10.1145/22145.22178. ISBN 0897911512.
- ↑ Feige, U.; Goldwasser, S.; Lovász, L.; Safra, S.; Szegedy, M. «Interactive proofs and the hardness of approximating cliques». Journal of the ACM, 43, 2, 1996, pàg. 268–292. DOI: 10.1145/226643.226652.
- ↑ Premi Athena Lecturer
- ↑ Goldwasser, Stubbe named Franklin Institute laureates
- ↑ «Goldwasser, Micali Receive ACM Turing Award for Advances in Cryptography». ACM. [Consulta: 13 març 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shafrira Goldwasser |
- Lloc web de Goldwasser en el MIT
- A digital signature scheme secure against adaptive chosen-message attacks (en anglès)
Guardonats amb el Premi Turing | |
|---|---|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) |
