Whitfield Diffie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWhitfield Diffie

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Bailey Whitfield 'Whit' Diffie Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts - Graduat en Ciències (–1965)
Universitat de Stanford
Jamaica High School Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perIntercanvi de claus Diffie-Hellman
Activitat
Camp de treballCriptografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócriptògraf, matemàtic, informàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Londres Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsMartin Hellman i James Massey Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis
Twitter (X): whitfielddiffie Modifica el valor a Wikidata

Bailey Whitfield 'Whit' Diffie (nascut el 5 de juny de 1944) és un criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública.

L'article que va escriure amb Martin Hellman "New Directions in Cryptography" es va publicar el 1976. Va introduir un mètode completament nou per distribuir claus criptogràfiques, que va ajudar molt a resoldre un dels problemes fonamentals de la criptografia, la distribució de claus. Aquest mètode es coneix com a intercanvi de claus Diffie-Hellman. L'article també sembla que va estimular el desenvolupament gairebé immediat d'una nova classe d'algorismes d'encriptació, els de clau asimètrica.[1]

Després d'una llarga carrera a Sun Microsystems, on va arribar a Sun Fellow, Diffie va treballar durant dos anys i mig com a vicepresident per Seguretat de la Informació i Criptografia a la ICANN (2010–2012), va ser professor visitant (2009–2010) i després afiliat (2010–2012)[2] del Centre per Seguretat Internacional i Cooperació de l'Institut Freeman Spogli de la Universitat de Stanford.

Biografia[modifica]

Diffie va néixer a Nova York. El seu pare era professor d'història ibèrica a la universitat, i la seva mare escriptora.[3]

Es va començar a interessar en la criptografia "als 10 anys quan el seu pare, professor, es va emportar a casa tot el prestatge de criptografia de la Biblioteca del City College de Nova York".[3]

Es va llicenciar en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology el 1965. Entre 1965 i 1969, va treballar a la MITRE Corporation. Va fer estudis postgraduats a Stanford però no va acabar el doctorat.[4] L'Institut Federal Suís de Tecnologia el va fer doctor honoris causa el 1992.[5]

Durant els anys 1975-1976, Diffie i Martin Hellman van criticar l'estàndard de criptografia que proposava l'NBS, principalment perquè la clau de 56 bits era massa curta per evitar atacs de força bruta. Es conserva una gravació de la seva crítica de DES feta a Stanford el 1976 amb Dennis Branstad de l'NBS i representants de la National Security Agency.[6] Les seves preocupacions eren ben fundades: més tard s'ha sabut que l'NSA va intervenir activament amb IBM i l'NBS per escurçar la mida de la clau, i que la mida petita de la clau permetia exactament la mena d'equipament per atacar en paral·lel el xifrat que Hellman i Diffie havien imaginat. Quan es van construir aquests equips de manera pública, va quedar clar que DES era insegur i obsolet. El 2012, una màquina comercial de podia recuperar una clau DES en qüestió de dies per un preu aproximat de 10.000 dòlars.[7][8]

Diffie va ser Director de Recerca en Sistemes Segurs a Northern Telecom, on va dissenyar l'arquitectura de gestió de claus per al sistema de seguretat PDSO per les xarxes X.25.[5]

El 1991 va passar a treballar als laboratoris de Sun Microsystems (a Menlo Park (Califòrnia)) com a Enginyer Distingit, treballant sobretot en els aspectes polítics de la criptografia. Diffie va continuar a Sun, com a Cap de Seguretat i Vicepresident fins a novembre de 2009. També era Sun Fellow.[9]

El 1992 l'ETH Zürich li va atorgar el doctorat en Ciència Tecnològica (Honoris Causa). També és fellow de la Fundació Marconi i visiting fellow de l'Isaac Newton Institute. Ha rebut nombrosos premis de diverses organitzacions, destacant el Premi Turing de 2015.

El maig de 2010, Diffie va començar a treballar a la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) com a Vicepresident de Seguretat de la Informació i Criptografia, fins a l'octubre de 2012.[10]

El 2011, Diffie fou nomenat Fellow del Computer History Museum "per la seva feina, amb Martin Hellman i Ralph Merkle, en criptografia de clau pública".[11]

Diffie és membre del consell assessor tècnic de Cryptomathic, una empresa d'origen danès.[12]

Criptografia de clau pública[modifica]

A principis dels anys 70, Diffie va treballar amb Martin Hellman per desenvolupar les idees fonamentals de criptografia de clau pública. Van publicar els seus resultats el 1976—resolent un dels problemes fonamentals de la criptografia, la distribució de les claus— trencant així el monopoli anterior quan només els governs controlaven la tecnologia criptogràfica i les condicions sota les quals s'hi podia accedir. "A partir del moment que Diffie i Hellman van publicar els seus descobriments..., el monopoli criptogràfic de la National Security Agency va acabar-se a la pràctica. ... Totes les empreses, tots els ciutadans podien accedir a la mena de tecnologia criptogràfica que pocs anys enrere era una font de poder comparable a la bomba atòmica".[3] La solució es coneix com a intercanvi de claus Diffie-Hellman.

Creences filosòfiques[modifica]

Diffie s'identifica com a iconoclasta. Ha afirmat que "sempre estava preocupat pels individus, la privadesa individual en oposició amb els secrets del govern".[3]

Llibres publicats[modifica]

  • Privacy on the Line amb Susan Landau el 1998. Se'n va publicar una edició corregida i augmentada el 2007.[13]
  • New directions in cryptography el 1976 amb Martin Hellman.[14]

Premi Turing[modifica]

Diffie va guanyar el Premi Turing de 2015 conjuntament amb Martin Hellman. El Premi Turing es considera generalment el premi més prestigiós en el camp de la informàtica, equivalent al Nobel. El motiu del premi fou: "Per contribucions fonamentals a la criptografia moderna. L'article pioner de 1976, "New Directions in Cryptography," va presentar les idees de criptografia de clau pública i signatures digitals, que són el fonament de la majoria de protocols de seguretat que s'utilitzen normalment a Internet avui en dia."[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ Levy, 2001, p. 90ff
  2. ↑ «Whitfield Diffie - CISAC». [Consulta: 19 febrer 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Levy, Stephen «Battle of the Clipper Chip». New York Times Magazine, 12-07-1994, p. 44–51, amb foto a la portada de Diffie [Consulta: 28 gener 2011]. «L'impressionant avenç de Whitfield Diffie podia garantir la privacitat dels ordinadors. Però el Govern, que tem el crim i el terror, vol utilitzar la seva clau màgica i tafanejar. ... L'alta tecnologia ha creat un forat enorme en la privacitat. Però miraculosament, ha aparegut una solució: un xifrat barat, fàcil d'utilitzar, virtualment irrompible. La criptografia és la bala de plata amb la qual tenim esperances de recuperar la nostra privacitat. Un gran descobriment que es va fer fa gairebé 20 anys, una innovació que combinava l'obscur camp de la criptografia amb la comunicació més corrent. Va començar amb Whitfield Diffie, un jove informàtic i criptògraf. No treballava per al govern. ... Li havia picat la mosca de la criptografia als 10 anys quan el seu pare, professor, s'havia emportat a casa tot el prestatge de criptografia de la Biblioteca del City College de Nova York. ... [Diffie] sempre es preocupava pels individus, la privacitat d'un individu contra el secretisme del Govern. ... Diffie, que ara té 50 anys, encara està compromès amb aquestes creences. ... [Diffie] i Martin E. Hellman, un professor d'enginyeria elèctrica de Stanford University, van crear una revolució criptogràfica. ... Diffie no estava satisfet amb la seguretat [als sistemes informàtics] ... dels anys 1960 [perquè] un administrador del sistema tenia accés a totes les contrasenyes. ... Un sistema perfecte eliminaria la necessitat d'una tercera persona que fos de fiar. ... va portar Diffie a pensar en un problema més general de la criptografia: la gestió de claus. ... Quan Diffie es va traslladar a Stanford el 1969, va preveure la proliferació dels terminals informàtics domèstics i [va especular] com es podien utilitzar per a fer transaccions. ... A mitjans dels 1970s, Diffie i Hellman van aconseguir una innovació espectacular que va canviar la criptografia per sempre més. Van partir la clau criptogràfica. En el seu sistema, cada usuari té dues claus, una de pública i una de privada, que són úniques per al seu propietari. El que una clau xifra ho pot desxifrar l'altra. ... Era una solució impressionant, però encara ho era més que aquest sistema de clau partida resolia els dos problemes de Diffie: el desig de protegir les comunicacions dels tafaners i també donar una identificació electrònica segura per als contractes i transaccions financers fetes per ordinador. Proporcionava la identificació utilitzant 'signatures digitals' que verifiquen l'emissor de manera molt similar a com una signatura real valida un xec o un contracte. ... A partir del moment que Diffie i Hellman van publicar els seus descobriments el 1976, el monopoli de la National Security Agency va acabar-se a la pràctica. ... Totes les empreses, tots els ciutadans podien accedir a la mena de tecnologia criptogràfica que pocs anys enrere era una font de poder comparable a la bomba atòmica.'»
  4. ↑ ICS54: History of Public-Key Criptography
  5. ↑ 5,0 5,1 «The People at Oracle Labs». Bio. Oracle Corporation, n.d.. Arxivat de l'original el 2011-07-18. [Consulta: 28 gener 2011]. «Whitfield Diffie, Cap de Seguretat de Sun Microsystems, és Vicepresident i Sun Fellow i és a Sun des de 1991. Com a Cap de Seguretat, Diffie és l'exponent màxim de la visió de seguretat de Sun i és el responsable de desenvolupar l'estratègia de Sun per aconseguir aquesta visió.»
  6. ↑ «DES (Data Encryption Standard) Review at Stanford University», 1976. [Consulta: 20 març 2012].
  7. ↑ COPACOBANA - Cost Optimized Code Breaker
  8. ↑ Reinhard Wobst (16 d'octubre de 2007). Cryptology Unlocked. John Wiley & Sons.
  9. ↑ «Dr. Whitfield Diffie». Sun Microsystems employee pages. Sun Microsystems. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2009. [Consulta: 19 agost 2010].
  10. ↑ «Cryptography Legend Whit Diffie Joins the ICANN Team» (PDF). ICANN News Release. ICANN, 14-05-2010. [Consulta: 28 gener 2011]. «Globally recognized as a leader in public-key cryptography, encryption and network security, Diffie has a long and distinguished career as a leading force for innovative thought. He brings extensive experience in the design, development and implementation of security methods for networks. ... Prior to coming to ICANN, Diffie served as Vice President, Fellow, and Chief Security Officer with Sun Microsystems, at which he had worked from 1991 to 2009. At Sun, Diffie focused on the most fundamental security problems facing modern communications and computing with emphasis on public policy as well as technology. Prior to joining Sun, Diffie was Manager of Secure Systems Research for Northern Telecom, where he played a key role in the design of Northern's first packet security product and in developing the group that was later to become Entrust.»
  11. ↑ «Whitfield Diffie». Computer History Museum. Arxivat de l'original el 2016-07-03. [Consulta: 23 maig 2013].
  12. ↑ «Cryptomathic Management Team». [Consulta: 5 abril 2013].
  13. ↑ ; Susan Landau«Privacy on the Line, Updated And Expanded Edition: The Politics of Wiretapping and Encryption». MIT Press.
  14. ↑ «New directions in cryptography». Information Theory, IEEE Transactions on, 22, 6. DOI: 10.1109/TIT.1976.1055638.
  15. ↑ «Cryptography Pioneers Receive 2015 ACM A.M. Turing Award». ACM.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Whitfield Diffie
  • Steven Levy, Crypto: How the Code Rebels Beat the Government — Saving Privacy in the Digital Age, ISBN 0-14-024432-8, 2001. (anglès)
  • Entrevista de la història oral de Martin Hellman 2004, Palo Alto, Califòrnia. Charles Babbage Institute, Universitat de Minnesota, Minneapolis. Hellman descriu el seu invent de la criptografia de clau pública amb els seus col·laboradors Whitfield Diffie i Ralph Merkle a Stanford a mitjans dels 70. També explica la seva feina posterior en criptografia amb Steve Pohlig (l'algorisme Pohlig–Hellman) i altres. Hellman parla dels primers intents de la National Security Agency (NSA) per contenir i desanimar els treballs acadèmics en aquest camp, les restriccions a l'exportació del Departament de Comerç, i la clau mestra (l'anomenat xip Clipper). També toca la comercialització de la criptografia amb RSA i VeriSign. (anglès)
  • Biografia de Whitfield Diffie a Wired Magazine (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Whitfield_Diffie&oldid=32816722»