C. A. R. Hoare

Sir
C. A. R. Hoare
	; Sir C. A. R. Hoare fent una conferència a Lausana el 20 de juny de 2011 (2011)
Nom original	(en) Charles Antony Richard Hoare
Biografia
Naixement	11 gener 1934 (90 anys); Colombo
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Moscou ; Universitat d'Oxford ; Merton College ; Dragon School Oxford
Director de tesi	Leslie Fox
Activitat
Camp de treball	Ciència computacional i ciències de la computació
Ocupació	informàtic, escriptor, programador, enginyer, professor d'universitat
Ocupador	Microsoft ; Universitat d'Oxford ; Universitat Queen's de Belfast
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2017–); Academia Europaea (1989–); Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Royal Society ; Accademia Nazionale dei Lincei ; Comitè de Recerca en Informàtica del Regne Unit
Obra
	Obres destacables quicksort; Processos comunicants seqüencials; lògica de Hoare; null ;
Estudiant doctoral	Bill Roscoe, Cliff Jones, Augusto Sampaio, William James Stewart (en) , Stephen D. Brookes (en) , David Naumann, Andrew Philip Black (en) , Peter Lauer (en) , Jeremy Jacob (en) , Masud Malik (en) , John Elder (en) , Jim (Wolfgang) Kaubisch (en) , Richard Kennaway (en) , T. Yung Kong (en) , Geraint Jones (en) , Christopher Dollin (en) , Alex Teruel (en) , Bryan Todd (en) , Stephen Page (en) , Clare Martin (en) , Ken Wood (en) , Stephen Brien (en) i Paul Rudin (en)
Família
Cònjuge	Jill Pym (en)
Pares	Henry Samuel Malortie Hoare i Marjorie Francis Villiers
	Premis (2013) doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid; (2011) Medalla de John von Neumann de l'IEEE; (2011) Programming Languages Achievement Award; (2007) premi Friedrich L. Bauer; (2000) Premi Kyoto de tecnologia avançada; (1990) Premi Pioner d'Informàtica; (1985) Medalla Faraday; (1981) Premi Memorial Harry H. Goode; (1980) Premi Turing; membre de l'Acadèmia Reial d'Enginyeria; Membre de la Royal Society; company del Museu d'Història de l'Ordinador; Fellow de la British Computer Society; Knight Bachelor ;
Lloc web	cs.ox.ac.uk…

Sir Charles Antony Richard Hoare FRS FREng^[1] (nascut l'11 de gener de 1934),^[2] conegut normalment com a Tony Hoare o C. A. R. Hoare, és un informàtic britànic. Va desenvolupar l'algorisme d'ordenació quicksort els anys 1959/1960.^[3] També va desenvolupar la lògica de Hoare per verificar la correctesa dels programes, i el llenguatge formal "processos comunicants seqüencials" (CSP) per especificar les interaccions de processos concurrents (inclòs el problema del sopar de filòsofs) i va inspirar el llenguatge de programació occam.^[4]^[5]^[6]^[7]^[8]

Biografia[modifica]

Va néixer a Colombo, Ceilan (ara Sri Lanka) de pares britànics. El seu pare era funcionari colonial i la seva mare era filla de l'amo d'una plantació de te. Hoare es va educar a Anglaterra en internats d'Oxford (Dragon School) i Canterbury (King's School).^[9] Després va estudiar Clàssiques i Filosofia ("Greats") al Merton College, de la Universitat d'Oxford.^[10] Quan es va llicenciar, el 1956 va fer el servei militar de 18 mesos a la Royal Navy,^[10] on va aprendre rus.^[11] Va tornar a la Universitat d'Oxford el 1958 per estudiar un postgraduat en Estadística,^[10] i allà va començar a programar ordinadors, aprenent Autocode.^[12] Després va anar a la Universitat Estatal de Moscou com a estudiant d'intercanvi del British Council,^[10] on va estudiar traducció automàtica amb Andrey Kolmogorov.^[11]

El 1960, va tornar de la Unió Soviètica i va començar a treballar a Elliott Brothers,^[10] Ltd, una petita empresa de fabricació d'ordinadors, on va implementar ALGOL 60 i va començar a desenvolupar algorismes importants.^[13]^[14] El 1968, va passar a treballar de professor d'Informàtica a la Queen's University de Belfast, i el 1977 va tornar a Oxford com a professor d'Informàtica per liderar el grup de recerca en programació al laboratori de computació d'Oxford (avui en dia, departament d'Informàtica de la Universitat). Ara n'és professor emèrit, i també és investigador principal a Microsoft Research de Cambridge, Anglaterra.

La feina més significativa de Hoare ha estat en les següents branques: els seus algorismes d'ordenació i selecció (Quicksort i Quickselect), la lògica de Hoare, el llenguatge formal processos comunicants seqüencials (CSP), que s'utilitza per especificar les interaccions entre processos concurrents, l'estructuració dels sistemes operatius utilitzant el concepte de monitor, i l'especificació axiomàtica dels llenguatges de programació.^[15]^[16]

El 1982, fou escollit Fellow of the Royal Society.^[17] El 2005, també fou escollit Fellow^[1] (FREng) de la Royal Academy of Engineering.^[1]

Bibliografia[modifica]

O.-J. Dahl, E. W. Dijkstra i C. A. R. Hoare. Structured Programming. Academic Press, 1972. ISBN 0-12-200550-3. OCLC 23937947.
C. A. R. Hoare (1985). Communicating Sequential Processes. Prentice Hall International Series in Computer Science. ISBN 978-0131532717 (hardback) or ISBN 978-0131532892 (paperback). (Available online at http://www.usingcsp.com/ in PDF format.)
C. A. R. Hoare i M. J. C. Gordon. Mechanised Reasoning and Hardware Design. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1992. ISBN 0-13-572405-8. OCLC 25712842.
C. A. R. Hoare i He Jifeng. Unifying Theories of Programming. Prentice Hall International Series in Computer Science, 1998. ISBN 0-13-458761-8. OCLC 38199961.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «List of Fellows». Arxivat de l'original el 2016-06-08. [Consulta: 21 febrer 2016].
↑ «Birthdays Jan 10». The Times [Londres], 10-01-2009 [Consulta: 9 gener 2010].
↑ «El 1959, mentre estudiava traducció automàtica de llengües a Moscou, va inventar el conegut algorisme d'ordenació, "Quicksort."». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 21 febrer 2016].
↑ Tony Hoare a la Biblioteca Digital de l'ACM
↑ Publicacions de C. A. R. Hoare indexades pel servidor de bibliografia de la Universitat de Trier
↑ Llista de publicacions Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine. a Microsoft AcademicSearch
↑ Shustek, L. «Interview: An interview with C.A.R. Hoare». Comm. ACM, 52, 3, 2009, pàg. 38–41. DOI: 10.1145/1467247.1467261.
↑ Hoare, C. A. R. «Monitors: An operating system structuring concept». Communications of the ACM, 17, 10, 1974, pàg. 549. DOI: 10.1145/355620.361161.
↑ Lean, Thomas. «Professor Sir Tony Hoare». National Life Stories: An Oral History of British Science. UK: British Library, 2011-12. [Consulta: 15 setembre 2014].
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 ^10,4 Merton College Register 1900-1964. Oxford: Basil Blackwell, 1964, p. 434.
↑ ^11,0 ^11,1 Tony Hoare «My Early Days at Elliotts». Resurrection. Computer Conservation Society, Autumn 2009. ISSN: 0958-7403 [Consulta: 27 maig 2014].
↑ Bill Roscoe; Cliff Jones «1 Insight, inspiration and collaboration». A: Reflections on the Work of C.A.R. Hoare. Springer, 2010. ISBN 978-1-84882-911-4.
↑ C.A.R. Hoare «The emperor's old clothes» (PDF). Communications of the ACM, 24, 2, febrer 1981, pàg. 5–83. DOI: 10.1145/358549.358561. ISSN: 0001-0782.
↑ Hoare, C. A. R. «The emperor's old clothes». Communications of the ACM, 24, 2, 1981, pàg. 75. DOI: 10.1145/358549.358561.
↑ «Preface to the ACM Turing Award lecture». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2016].
↑ ACM Turing Award citation Arxivat 2012-07-01 at Archive.is
↑ «Fellows». Royal Society. [Consulta: 20 novembre 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: C. A. R. Hoare

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a C. A. R. Hoare

Bowen, Jonathan (2006-09-08). «Oral History of Sir Antony Hoare». Hoare (Sir Antony, C.A.R.) Oral History, CHM Reference number: X3698.2007 (Computer History Museum). Consulta: 2014-04-18.
Oral history interview with C. A. R. Hoare at Charles Babbage Institute, University of Minnesota, Minneapolis.
L'article clàssic sobre monitors

[List_of_Fellows-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «List of Fellows». Arxivat de l'original el 2016-06-08. [Consulta: 21 febrer 2016].

[2] «Birthdays Jan 10». The Times [Londres], 10-01-2009 [Consulta: 9 gener 2010].

[3] «El 1959, mentre estudiava traducció automàtica de llengües a Moscou, va inventar el conegut algorisme d'ordenació, "Quicksort."». Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 21 febrer 2016].

[ACM-4] Tony Hoare a la Biblioteca Digital de l'ACM

[dblp-5] Publicacions de C. A. R. Hoare indexades pel servidor de bibliografia de la Universitat de Trier

[microsoft-6] Llista de publicacions Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine. a Microsoft AcademicSearch

[7] Shustek, L. «Interview: An interview with C.A.R. Hoare». Comm. ACM, 52, 3, 2009, pàg. 38–41. DOI: 10.1145/1467247.1467261.

[monitors-8] Hoare, C. A. R. «Monitors: An operating system structuring concept». Communications of the ACM, 17, 10, 1974, pàg. 549. DOI: 10.1145/355620.361161.

[bl-9] Lean, Thomas. «Professor Sir Tony Hoare». National Life Stories: An Oral History of British Science. UK: British Library, 2011-12. [Consulta: 15 setembre 2014].

[MCreg-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 ^10,3 ^10,4 Merton College Register 1900-1964. Oxford: Basil Blackwell, 1964, p. 434.

[Hoare_autobio-11] 11,0 ^11,1 Tony Hoare «My Early Days at Elliotts». Resurrection. Computer Conservation Society, Autumn 2009. ISSN: 0958-7403 [Consulta: 27 maig 2014].

[12] Bill Roscoe; Cliff Jones «1 Insight, inspiration and collaboration». A: Reflections on the Work of C.A.R. Hoare. Springer, 2010. ISBN 978-1-84882-911-4.

[Hoare81-13] C.A.R. Hoare «The emperor's old clothes» (PDF). Communications of the ACM, 24, 2, febrer 1981, pàg. 5–83. DOI: 10.1145/358549.358561. ISSN: 0001-0782.

[14] Hoare, C. A. R. «The emperor's old clothes». Communications of the ACM, 24, 2, 1981, pàg. 75. DOI: 10.1145/358549.358561.

[15] «Preface to the ACM Turing Award lecture». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 febrer 2016].

[16] ACM Turing Award citation Arxivat 2012-07-01 at Archive.is

[17] «Fellows». Royal Society. [Consulta: 20 novembre 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	MGP (1)