C. A. R. Hoare

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSir Tony Hoare
Sir Tony Hoare IMG 5125.jpg
Sir C. A. R. Hoare fent una conferència a Lausana el 20 de juny de 2011
Nom original (en) Charles Antony Richard Hoare
Biografia
Naixement Charles Antony Richard Hoare
11 de gener de 1934 (1934-01-11) (85 anys)
Colombo, Ceilan britànic
Nacionalitat Britànic
Educació
Es coneix per
Activitat
Camp de treball Ciència computacional i ciències de la computació
Ocupació Informàtica
Organització
Obra
Obres destacables quicksort
Hoare logic Tradueix
Processos comunicants seqüencials
Estudiant doctoral
  • Andrew P. Black
  • Stephen Brookes
  • Cliff Jones
  • Augusto Sampaio
  • David Naumann
  • Bill Roscoe
  • William Stewart[1]
Premis

Lloc web cs.ox.ac.uk/people/tony.hoare/
Modifica les dades a Wikidata

Sir Charles Antony Richard Hoare FRS FREng[3] (nascut l'11 de gener de 1934),[4] conegut normalment com a Tony Hoare o C. A. R. Hoare, és un informàtic britànic. Va desenvolupar l'algorisme d'ordenació quicksort els anys 1959/1960.[5] També va desenvolupar la lògica de Hoare per verificar la correctesa dels programes, i el llenguatge formal "processos comunicants seqüencials" (CSP) per especificar les interaccions de processos concurrents (inclòs el problema del sopar de filòsofs) i va inspirar el llenguatge de programació occam.[6][7][8][9][10]

Biografia[modifica]

Va néixer a Colombo, Ceilan (ara Sri Lanka) de pares britànics. El seu pare era funcionari colonial i la seva mare era filla de l'amo d'una plantació de te. Hoare es va educar a Anglaterra en internats d'Oxford (Dragon School) i Canterbury (King's School).[11] Després va estudiar Clàssiques i Filosofia ("Greats") al Merton College, de la Universitat d'Oxford.[12] Quan es va llicenciar, el 1956 va fer el servei militar de 18 mesos a la Royal Navy,[12] on va aprendre rus.[13] Va tornar a la Universitat d'Oxford el 1958 per estudiar un postgraduat en Estadística,[12] i allà va començar a programar ordinadors, aprenent Autocode.[14] Després va anar a la Universitat Estatal de Moscou com a estudiant d'intercanvi del British Council,[12] on va estudiar traducció automàtica amb Andrey Kolmogorov.[13]

El 1960, va tornar de la Unió Soviètica i va començar a treballar a Elliott Brothers,[12] Ltd, una petita empresa de fabricació d'ordinadors, on va implementar ALGOL 60 i va començar a desenvolupar algorismes importants.[15][16] El 1968, va passar a treballar de professor d'Informàtica a la Queen's University de Belfast, i el 1977 va tornar a Oxford com a professor d'Informàtica per liderar el grup de recerca en programació al laboratori de computació d'Oxford (avui en dia, departament d'Informàtica de la Universitat). Ara n'és professor emèrit, i també és investigador principal a Microsoft Research de Cambridge, Anglaterra.

La feina més significativa de Hoare ha estat en les següents branques: els seus algorismes d'ordenació i selecció (Quicksort i Quickselect), la lògica de Hoare, el llenguatge formal processos comunicants seqüencials (CSP), que s'utilitza per especificar les interaccions entre processos concurrents, l'estructuració dels sistemes operatius utilitzant el concepte de monitor, i l'especificació axiomàtica dels llenguatges de programació.[17][18]

El 1982, fou escollit Fellow of the Royal Society.[19] El 2005, també fou escollit Fellow[3] (FREng) de la Royal Academy of Engineering.[3]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. C. A. R. Hoare al Mathematics Genealogy Project.
  2. Sir Antony Hoare 2006 Fellow
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «List of Fellows».
  4. «Birthdays Jan 10». The Times [London], 10-01-2009 [Consulta: 9 gener 2010].
  5. El 1959, mentre estudiava traducció automàtica de llengües a Moscou, va inventar el conegut algorisme d'ordenació, "Quicksort."
  6. Tony Hoare a la Biblioteca Digital de l'ACM
  7. Publicacions de C. A. R. Hoare indexades pel servidor de bibliografia de la Universitat de Trier
  8. Llista de publicacions a Microsoft AcademicSearch
  9. Shustek, L. «Interview: An interview with C.A.R. Hoare». Comm. ACM, 52, 3, 2009, pàg. 38–41. DOI: 10.1145/1467247.1467261.
  10. Hoare, C. A. R. «Monitors: An operating system structuring concept». Communications of the ACM, 17, 10, 1974, pàg. 549. DOI: 10.1145/355620.361161.
  11. Lean, Thomas. «Professor Sir Tony Hoare». National Life Stories: An Oral History of British Science. UK: British Library, 2011–12. [Consulta: 15 setembre 2014].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Merton College Register 1900-1964. Oxford: Basil Blackwell, 1964, p. 434. 
  13. 13,0 13,1 Tony Hoare «My Early Days at Elliotts». Resurrection. Computer Conservation Society, Autumn 2009. ISSN: 0958-7403 [Consulta: 27 maig 2014].
  14. Bill Roscoe; Cliff Jones «1 Insight, inspiration and collaboration». A: Reflections on the Work of C.A.R. Hoare. Springer, 2010. ISBN 978-1-84882-911-4. 
  15. C.A.R. Hoare «The emperor's old clothes» (PDF). Communications of the ACM, 24, 2, febrer 1981, pàg. 5–83. DOI: 10.1145/358549.358561. ISSN: 0001-0782.
  16. Hoare, C. A. R. «The emperor's old clothes». Communications of the ACM, 24, 2, 1981, pàg. 75. DOI: 10.1145/358549.358561.
  17. Preface to the ACM Turing Award lecture.
  18. ACM Turing Award citation.
  19. «Fellows». Royal Society. [Consulta: 20 novembre 2010].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: C. A. R. Hoare Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a C. A. R. Hoare