Edsger Dijkstra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEdsger Wybe Dijkstra
Edsger Wybe Dijkstra.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de maig de 1930
Rotterdam, Països Baixos
Mort 6 d'agost de 2002(2002-08-06) (als 72 anys)
Nuenen, Països Baixos
Causa de mort Càncer colorectal
Llengua materna neerlandès
Ciutadania Regne dels Països Baixos
Alma mater Universitat de Leiden
Gymnasium Erasmianum
Universitat d'Amsterdam
Es coneix per L'Algorisme de Dijkstra
Oposició a la utilització del GOTO
El Sistema Operatiu THE
Semàfor (Informàtica)
Activitat professional
Camp de treball Ciència computacional
Ocupació Informàtica
Organització Mathematisch Centrum
Universitat de Texas a Austin
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Edsger Wybe Dijkstra (Rotterdam, 11 de maig de 1930Nuenen, 6 d'agost de 2002) fou un informàtic neerlandès. Va rebre el 1972 el Premi Turing per les contribucions fonamentals en l'àrea dels llenguatges de programació, i va ser el "Schlumberger Centennial Chair of Computer Sciences" a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins a la seva mort el 2002.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Rotterdam, Dijkstra va estudiar Física teòrica a la Universitat de Leiden però molt aviat es va adonar que estava més interessat en informàtica.

A partir del 1952 comença a treballar al Centre Matemàtic d'Amsterdam, allà augmenta la seva curiositat per la programació, conseqüentment, quan va acabar la seva carrera es va dedicar a temes relacionats amb la programació, aleshores professió no reconeguda.

El 1956, va anunciar el seu algorisme de "Camí més curt" després d'haver estat treballant-hi en l'ARMAC (Automatische Rekenmachine MAthematisch Centrum) del centre matemàtic.

A principis dels 60 va aplicar la idea de l'exclusió mútua entre el teclat i la computadora. La seva idea d'exclusió mútua ha estat usada per molts processadors moderns i targetes de memòria des que el 1964 IBM el va fer servir per a l'arquitectura de l'IBM 360

A principis del 70 se'n va als Estats Units d'Amèrica com a desenvolupador a Burroughs Corporation.

El 1972 guanyà el Premi Turing ACM.

El 1974 guanyà el AFIPS Harry Good Memorial.

A principis del 1980 anà viure a Austin (Texas).

El 1984 li van oferir una plaça a la Universitat de Texas a Austin en ciències de la Computació. Mor: 6 d'agost de 2002 a casa seva Països Baixos, després d'una llarga lluita contra el càncer.

Les veritats de Dijkstra[modifica | modifica el codi]

El 1975 va escriure How do we tell truths that might hurt?, en el qual Dijkstra planteja diverses "veritats" per a l'època.[1] Entre elles s'hi pot trobar:

  • Fortran –"el desordre infantil"–, ja proper als 20 anys, és desesperadament inadequat per a qualsevol aplicació de computació que tinguis al cap : és massa matusser, massa rigorós i massa costós d'usar.
  • PL1 –"la malaltia fatal"– pertany més al conjunt del problema que al conjunt de la solució.
  • És pràcticament impossible ensenyar bona programació a estudiants que han estat exposats prèviament a la programació en BASIC: com a programadors potencials han estat mutilats mentalment més enllà de qualsevol esperança de regeneració.
  • L'ús del Cobol atrofia la ment; la seva ensenyança hauria, aleshores, ser considerada com un crim.

La simplicitat és un prerequisit per la fiabilitat. (anotació feta a mà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dijkstra, Edsger Wybe. «How do we tell truths that might hurt?». (18 de Juny de 1975). «Enllaç». (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]