Peter Naur
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1928  Frederiksberg (Dinamarca) | ||
| Mort | 3 gener 2016 (87 anys) Herlev (Dinamarca) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Catedràtic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Copenhaguen | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ciències de la computació, ciència computacional, programació d'ordinadors i astronomia | ||
| Ocupació | astrònom, professor universitari, informàtic, programador | ||
| Ocupador | Universitat de Copenhaguen (1969–1998) Regnecentralen (en)  (1959–1969) Universitat Tècnica de Dinamarca | ||
| Alumnes | Per Brinch Hansen | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Elin Rønby Pedersen (en) | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Christiane Floyd | ||
| Pare | Albert Naur | ||
| Premis | |||
| |||
Peter Naur (25 d'octubre de 1928-3 de gener de 2016)[1] fou un científic danès pioner en la informàtica i guanyador del Premi Turing el 2005.
La lletra N de la notació BNF, usada en la descripció de la sintaxi de la majoria dels llenguatges de programació, es fa servir en al·lusió al seu cognom. Naur va contribuir a crear el llenguatge de programació ALGOL 60.
En un principi exercí l'astronomia però amb el contacte amb els ordinadors va canviar de carrera cap a la informàtica.
Treballà en el Regnecentralen (institut de computació danès), en l'Institut Niels Bohr i en la Universitat Tècnica de Dinamarca. De 1968 a 1998 treballà com a professor a la Universitat de Copenhaguen.
Peter Naur fa una crítica als mètodes formals de programació. També, pel seu empirisme, crítica l'ús que donen els filòsofs a la lògica per a descriure la ciència. Estén la crítica als psicòlegs que encara es basen en teories del conductisme i el constructivisme en psicologia.
En els darrers anys ha desenvolupat una teoria del pensament humà que ha anomenat "The Synapse-State Theory of Mental Life" (Teoría Sinapsis-Estat de Vida Mental).
Obra
[modifica]Naur, P. 2007. Computing versus human thinking. Commun. ACM 50, 1 (Jan. 2007), 85-94. DOI=http://doi.acm.org/10.1145/1188913.1188922
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]Guardonats amb el Premi Turing | |
|---|---|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022) • Wigderson (2023) • Barto / Sutton (2024) |
