Usuari:Mcapdevila/Vestit espacial

Bruce McCandless II amb un vestit espacial per a missions extravehiculars en la seva configuració més avançada, 1984.

El vestit espacial és un equip tancat hermèticament, que inclou un dispositiu de respiració que permet a l'ocupant moure's lliurement per l'espai. És la peça única per a realitzar qualsevol activitat extravehicular i una mesura de seguretat per a la reentrada, ja que protegeix als humans de la calor, fred, radiació i nul·la pressió atmosfèrica de l'espai. Aquest vestit es pot fer servir en activitats extravehiculars (EVA per les seves sigles en anglès) fora de la nau i per desplaçar-se per la Lluna.

L'enginyer soviètic Yevgeny Chertovsky va dissenyar el 1931 per primera vegada un vestit espacial (el CH-1) per a ser usat en el programa de globus estratosfèrics de la Unió Soviètica.

El vestit espacial va ser usat per primera vegada per un astronauta a la Unió Soviètica. Al principi els vestits eren confeccionats a mida, eren comunes i altres a mida.

Funcions del vestit espacial

Un vestit espacial ha d'exercir diverses funcions perquè el seu ocupant romangui còmode i segur. Ha de proveir:

• Una pressió interna estable. Aquesta pot ser menor que la pressió atmosfèrica de la terra, i per això normalment no és necessari portar nitrogen en el vestit. Una menor pressió permet una major mobilitat per a la seva ocupant, però comporta amb la possibilitat que ocorri un mal de descompressió.
• Mobilitat. La mobilitat aquesta normalment oposada a la pressió del vestit. La mobilitat també aquesta donada per les unions del vestit.
• Oxigen respirable. La circulació d'oxigen respirable està controlada pel Sistema Primari de Suport Vital.
• Regulació de la temperatura. Diferent de la terra, on la calor pot ser transferit per convecció en l'atmosfera, en l'espai la calor pot perdre només per radiació o per conducció amb els objectes en contacte directe amb el vestit. Com la temperatura en l'espai pot variar considerablement, la temperatura del vestit aquesta regulada per roba de Refredament Líquid, mentre que la temperatura interior del vestit està regulada per Sistema Primari de Suport Vital.
• Escut contra la radiació ultraviolada.
• Escut limitat contra la radiació.
• Protecció contra petits meteorits.
• Sistemes de comunicacions.
• Formes per al còmode emmagatzematge de deixalles sòlides i líquids.
• Formes per maniobrar, enganxar i desenganxar-se de la nau.

Parts del vestit espacial

El vestit espacial el componen diverses peces que s'ajusten unes a les altres i algunes són intercanviables amb altres vestits:

• Camals: el vestit es compon d'uns pantalons i un anell ventral ajustable en alçada i amplada per ser usat per diferents persones.

• Tronc: a l'anell ventral s'acobla una camisa amb anells als canells i el coll.

• Guants: són una part especialment cuidada perquè ha de permetre certa sensibilitat per manejar eines i al mateix temps protegir l'espai exterior. Solen ser fets a mida.

• Casc: és una altra peça d'especial delicadesa doncs ha de permetre una àmplia visibilitat, ser robust, tenir diverses pantalles per protegir els ulls de la radiació sense impedir veure, oferir un o dos micròfons per a la ràdio, auriculars i una pantalla on apareguin missatges escrits.

• Motxilla: en ella van les ampolles d'aire per poder respirar, el regulador per compensar la diferència de pressió, les bateries i la ràdio.

• Tubs d'evacuació una sèrie de conductes per permetre a l'astronauta orinar i defecar si fos necessari sense que suposi un perill ni una molèstia. Cal tenir en compte que alguns passejos espacials poden perllongar-se durant hores (per a la reparació del Telescopi espacial Hubble va ser necessari una EVA de 26 hores).

En el seu conjunt un vestit d'aquest tipus pot superar els 130 quilos de pes. A aquesta configuració se li pot afegir el mòdul extravehicular (Mannes Maneuvering Unit en anglès) que utilitzen els nord-americans per maniobrar fora del transbordador espacial. Així tindríem la configuració més completa i eficaç.

Un vestit alguna cosa diferents és l'anomenat vestit de vol utilitzat tant en l'enlairament com en l'aterratge i serveix com a mesura de precaució per si ocorre una despressurització del vehicle espacial. Al contrari que l'anterior no porta mochila.En el cas dels transbordadors americans és de color taronja fort per ser vist amb més facilitat i la seva denominació és ACES. A la Soiuz aquest vestit és de color blanc i es denomina Sokol. A més va equipat amb radiobalisa, bengales, aigua, racions de menjar, paracaigudes, flotadors i altres equip de supervivència, per si es produís un accident i haguessin abandonar l'astronau en vol o en caure sobre aigua.

Teixits del vestit

Tot vestit espacial estan confeccionat amb diversos teixits, especialment si la peça està prevista per sortir a l'espai.

• Capa exterior: és blanca o de material reflectant per dissipar la quantitat més gran de llum i calor possible.
• Capa de kevlar: sol estar col·locat a l'interior i la seva missió és protegir els teixits interiors d'esquinçaments i de petita escombraries espacials que pogués produir talls o perforacions amb la consegüent pèrdua de pressió.
• Cotó: és la part interior per proporcionar un tacte agradable, evitar pèrdues de calor i absorbir possibles sudoracions del propietari.

Aquestes capes no tenen per què ser úniques sinó dobles o triples i poden resistir l'impacte d'un objecte amb la mida d'un còdol de riu. Per partícules més grans no es garanteix la resistència, però si es produís un forat de la mida d'una moneda les motxilles podrien proporcionar aire durant uns 30 minuts.

Problemes dels vestits espacials

• El seu alt cost: tot i aconseguir reduccions en aquest camp gràcies a l'experiència, el preu de cada un és una cosa que ha demostrat ser molt difícil de solucionar. Es podria aconseguir fabricant-ne sèrie, però molts components ha de ser confeccionats a mida.
• El temps per entrar i sortir: la quantitat i la precisió d'ajustos que necessita el vestit, el voluminós i delicat dels seus components i totes les comprovacions que necessita fan que l'operació de vestir pugui superar la mitja hora o fins i tot més.
• La incomoditat: malgrat els esforços el vestit espacial no deixa de ser un globus inflable, el que el fa gran i aparatós. S'han estudiat vestits de formes dures, però de moment no són una alternativa. També resulta molt difícil de resoldre la sensibilitat, sobretot en les mans.

Vegeu també

• Estació Espacial Internacional
• Cosmonauta
• Taikonauta
• Escafandre
• Escafandre estratonàutic

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Vestit espacial