Usuari:Vallue/proves1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Camps Rabadà
Biografia
Naixement11 de març de 1930 (1930-03-11) (94 anys)
Vic
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa
Es coneix perTreballs en la producció de conills i la promoció de la seva carn. En les dècades de 1970 i 1980 arriba a ser President de l'Asociacion Española de Cunicultura -ASESCU-;Vice-president i President de la World Rabbit Science Association -WRSA-
Activitat
OcupacióVeterinari
OrganitzacióReial Escola Oficial d'Avicultura
Purina España
Premis
1980 - Medalla d'Or ASESCU
1981. Membre d'Honor Estranger de la Società Italiana per il Progresso della Zootecnia
1999. Medalla al Treball President Macià atorgada pel President de la Generalitat de Catalunya

Jaume Camps Rabadà (Vic, Osona, 11 de març de 1930 --)[1] es un veterinari català que exercí en diferents àmbits de la producció animal i dels animals de companyia. S'especialitzà en porcí, conills, sector que va cultivar especialment amb reconeixement estatal, europeu i mundial, en la dècada dels 80 segle XX, i, més tard en el camp dels animals de companyia. Ha tingut interès per la recerca i la divulgació de temes d'història de la veterinària, participant activament en les associacions i congressos celebrats en els darrers temps.

Trajectòria laboral[modifica]

Llicenciat en veterinària per la Facultat de Veterinària de la Universitat de Saragossa (1948-1954). El 1958 i 1959 s'especialitza en producció avícola i nutrició animal a Madrid, respectivament. El 1971 fa el doctorat a Saragossa. Dos anys mes tard, 1973, assisteix a un curs d'especialització "New Pig Production'" al Departament d'Agricultura de Universitat de Cambridge. El 1977 es forma en aviram a la Reial Escola Oficial d'Avicultura d'Arenys de Mar[2].

En una primera etapa, va desenvolupar la seva activitat en porcí a la comarca d’Osona (1954-1956) i en aviram a la Les Garrigues (1956-1957). Segueix la seva tasca professional a la Granja Vila de Reus, aprofundint en tecnologia avícola. Entre 1958-1962 ostenta la direcció tècnica del laboratori de pinsos PRAGSA, continuant la seva carrera en l'àmbit de la nutrició animal. A partir de 1962 exerceix la direcció tècnica de Gallina Blanca Purina. Durant 31 anys va treballar en aquesta empresa: els primers 20 en l'àrea de producció de conills, porcs i aviram i els 11 següents en la d'animals de companyia. Durant el treball a Purina, es va responsabilitzar de la promoció de veterinaris i criadors als Països Nòrdics i Països de l'Est, fins la seva jubilació el 1995[3][4]

Treballs en avicultura[modifica]

A finals de la dècada dels 1950 impulsa la producció avícola en les granges de Lleida, aprofitant antigues construccions poc utilitzades, fet que va conduir a la creació de la Cooperativa de la Granadella. A la Granja Vila i la Cooperativa Comarcal Avícola de Reus, impulsa el canvi dels galliners tradicionals de 6 m. per els americans de 10-16 m d'ample amb teulada de doble vessant. Participà en la introducció de les primeres vacunes vives contra la Malaltia de Newcastle[5].

Treballs en porcí[modifica]

Des de 1964 Va ser un dels introductors del porcí selecte a Espanya. A partir d'exemplars mascles i femelles "híbrids selectes" provinents de granges europees de selecció genètica va permetre incrementar la productivitat de la cabana porcina en la gran industria de ramaderia catalana.

Introduí l'alimentació per pinso a través de tremuja, i ideà la selecció de futurs porcs reproductors a partir del gruix dorsal del greix amb regleta. Amb la mesura en viu als 80 kg, i la castració dels porcells mascles als cinc dies de vida, quan el normal era fer-ho entre els 20-25 dies, es assolia resultats rellevants en la productivitat[6].

Treballs en cunicultura[modifica]

A partir de 1971 es dedica a l'increment de la productivitat cunícola amb l'objectiu de millorar la productivitat de la carn de conill, dins el Centre Mas Bernich. Destacà en la promoció de les qualitats nutritives i culinàries de la carn de conill, el seu consum, l'estudi sobre les instal·lacions de les conilleres, estudis sobre el conill als diferents països europeus, davant la integració d'Espanya a la UE, i els avantatges de la producció cunícola en països en vies de desenvolupament. El 1976 va presentar una ponència al Congrés Mundial de Cunicultura (Dijon, Fr), sobre un sistema d'escorxador industrial de conills amb estalvi de ma d'obra, amb una única cadena de sacrifici i amb ventilació. Aquest sistema va tenir un gran impacte i es va difondre arreu.

Aquesta activitat en el món cunícola li va proporcionar un reconeixement en organitzacions tant estatals: Asociación Española de Cunicultura (ASESCU), com mundial: World Rabbit Science Association (WRSA)[7].

Treballs en animals de companyia[modifica]

En la seva darrera etapa dedicada als animals de companyia (gats i gossos) va especialitzar-se en temes de nutrició i benestar animal. Dins l'empresa Purina, es va dedicar a fer un servei d'assessorament tècnic pels nous veterinaris, i pels criadors de gossos i gats, impulsant premis pels millors treballs clínics publicats, i en els concursos d'exposició canina, respectivament. Amb la Fundació Purina , dins el seu Patronat, es va dedicar a campanyes de protecció i tinença responsable, com la famosa "Ell mai no ho faria, no l'abandonis". Va participar en la presentació de gossos a la Presó de Quatre Camins, mostrant els beneficis que els animals podien tenir pels interns penitenciaris[8].

Trajectòria institucional i docent[modifica]

Ha publicat nombrosos articles i participà en conferències i xerrades relacionades amb el món animal. Molts d'ells consultables en línia en la col·lecció dedicada al Jaume Camps Rabadà[9] dins el Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Ell mateix ha fet donació del seu arxiu a la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva custòdia i difusió pública, seguint les directrius dels fons personals que es conserven a les biblioteques UAB[10].

Obra tècnica[modifica]

Monografies (com autor)

Monografies (coordinador)

Monografies (col·laborador)

  • Camps, Jaume. «Magnesio, acidez orina y consumo de agua, en relación con el compleo urinario del gato». A: Complejo urinario del gato. Barcelona: Purina, 19-?, p. 43-55. 

i ha estat col·laborador en el capítol de races espanyoles de les obres: "Encyclopedia of the Dog" i "Encyclopedia of the Cat" de (DK, 2000[11] i 1997[12]).

Obra en cunicultura[modifica]

Obra en animals de companyia[modifica]

Obra en història de la veterinària[modifica]

Distincions i mèrits[modifica]

1980. Medalla d'Or ASESCU

1981. Membre d'Honor Estranger de la Società Italiana per il Progresso della Zootecnia

1999. Medalla Francesc Macià de mèrit al treball atorgada pel President de la Generalitat de Catalunya

Referències[modifica]

  1. «Jaume Camps i Rabadà». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 agost 2015].
  2. Roca Torras, Jaume «Jaume Camps Rabada: veterinario gran divulgador de producciones animales ...». XXIII Congreso Internacional de Historia de la Veterinaria. 20 - 23 - IX - 2006 León - Spain, 2006 [Consulta: 2 setembre 2015].
  3. Roca Torras, Jaume «Jaume Camps Rabadà. Veterinario gran divulgador de "Producciones Animales". ...». XXIII Congreso Internacional de Historia de la Veterinaria. 20 - 23 - IX - 2006 León - Spain, 2006.
  4. «Fons Personal Jaume Camps Rabadà». Fons Personals Biblioteca de Veterinària UAB.
  5. «Fons Personal Jaume Camps Rabadà». Fons Personals Biblioteca de Veterinària UAB..
  6. Roca Torras, Jaume «Jaume Camps Rabadà. Veterinario gran divulgador de "Producciones Animales". ..». XXIII Congreso Internacional de Historia de la Veterinaria. 20 - 23 - IX - 2006 León - Spain, 2006.
  7. «Fons Personal Jaume Camps Rabadà». Fons Personals Biblioteca de Veterinària UAB..
  8. «Fons Personal Jaume Camps Rabadà». Fons Personals Biblioteca de Veterinària UAB..
  9. «Jaume Camps Rabadà». Fons Personals de la Biblioteca de Veterinària UAB.
  10. Allué i Blanch, Vicenç, et al. «Los archivos privados al servicio de la investigación histórica. Casos Roca y Camps». Congreso Nacional de Historia de la Veterinaria. Madrid, 19è : 2013, 2013 [Consulta: 2 setembre 2015].
  11. Fogle, Bruce. The Encyclopedia of the Dog. DK, 2000. ISBN 978-0751304718. 
  12. Fogle, Bruce. The Encyclopedia of the Cat. 1993, 1997. ISBN 978-0789419705. 

Enllaços externs[modifica]