Vinicio Capossela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Singer icon transparent.png30x-Music.pngVinicio Capossela
Vinicio Capossela.JPG
Vinicio Capossela
Naixement Vinicio Capossela
14 de desembre de 1965 (1965-12-14) (49 anys)
Ocupació cantant
compositor
Origen Hannover, Alemanya
Activitat professional
Instrument piano, harmònica, guitarra, sintetitzador, percussió, veu
Discogràfica CGD East West, Atlantic Records

Lloc web www.viniciocapossela.it

Vinicio Capossela (Hannover, Alemanya, 14 de desembre del 1965) és un cantautor i multiinstrumentista italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Alemanya, els seus pares eren de la província d'Avellino, d'Irpinia, en la Campagna italiana (son pare, Vito, és de Calitri, sa mare d'Andretta). És batejat com a Vinicio, no per tradició familiar, sinó en homenatge a l'acordeonista Vinicio, autor de nombrosos àlbums durant els anys 60, i de qui son pare era seguidor.[1]

Torna a Itàlia amb la família i creix artísticament en el circuit underground de la regió Emília-Romanya, fins a ser descobert i llançat per un dels exponents contemporanis de la música d'autor italiana, Francesco Guccini. Viu des de fa gairebé 20 anys a Milà. Aquest fet l'acosta a la seva terra d'origen, Irpinia, i aquest amor recíproc amb la gent del lloc es concreta amb la concessió honorària de la ciutadania de l'ajuntament de Calitri, en honor a la seva gran genialitat i creativitat.

Deutor de la seva visualitat poètica en gran part a la literatura del Novecento, Capossela ha escrit també un llibre: No es mor tots els matins, publicat al març del 2004.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El seu àlbum debut, A ll'una i trentacinque circa ("Al voltant de la una i trenta-cinc"), es publica el 1990.

Li segueix Modì, que pren el nom de la cançó homònima dedicada al pintor Amedeo Modigliani, una balada lenta i commovedora que conta el romanç entre el pintor de Liorna i Jeanne Hébuterne, des de la mirada subjectiva de la dona. Entre altres cançons de l'àlbum, figura "I allora mambo" ("I ara mambo"), que acompanya els crèdits finals de la pel·lícula *Non chiamarmi Omar (No em digueu Omar), en la qual el mateix Capossela recita i que forma part de la banda sonora del film de Lucca Bizarri i Paolo Kessisoglu.

El disc següent, Camera a sud ("Habitació al sud"), es lliga al cinema d'una manera més forta que l'anterior, amb "Che coss'è l'amor", que integra la banda sonora de L'hora de la religió, de Marco Bellocchio, i també una escena del film Tres homes i una cama, de Massimo Venier, inspirat en la pel·lícula La strada de Federico Fellini

El 1996, llança Il ballo di San Vito ("El ball de San Vito"), àlbum definit pel mateix artista no com un disc, sinó com una història. En particular, és evident la gran influència del cantautor americà Tom Waits, ja present en els discos precedents i que continua marcant fortament Capossela, en l'estudi i en viu.

El 2001, és convidat al programa televisiu Satyricon per Daniele Luttazzi, en el qual després d'haver parlat, entre altres coses, del disc Canzoni a manovella, dels seus orígens i de patafísica, executa la cançó "Amb una rosa".

El 2003, Capossela llança un àlbum recopilatori: L'indispensabile, amb una versió de "Si è spento il sole" ("Se n'ha anat el sol"), d'Adriano Celentano.

El 2006, publica l'àlbum Ovunque proteggi: el guitarrista que l'acompanya és Marc Ribot, col·laborador habitual de Tom Waits, ja aparegut tocant la guitarra en altres discos de Capossella. De l'àlbum, són extrets com a singles radiofònics les cançons Ovunque Proteggi', Brucia Troia, Medusa Cha Cha Cha i Dalla Parte di Spessotto. L'àlbum obté excel·lents respostes de venda, i arriba al segon lloc de les llistes als pocs dies del llançament.[2] També al novembre del 2006, grava Nel niente sotto il sole - Grand tour 2006, de la seva gira del 2006.

El 18 d'agost del 2008, protesta contra la decisió del govern de Silvio Berlusconi de crear un abocador a l'altiplà del Formicoso en la localitat de Pero Spaccone i fa un concert a Andretta (el poble on nasqué sa mare) per donar suport a la població local en la causa de la crisi dels residus a Campania.

El 17 d'octubre del 2008, llança Da solo, el seu desè àlbum.

El 29 juliol del 2009, participa en el concert per les víctimes del terratrèmol de Fossa. També el 2009 participa com a actor[3] i cantant a la pel·lícula Dieci inverni, de Valerio Mieli, que es presenta al 66è Festival Internacional de Cinema de Venècia.[4] El 24 de setembre d'aquest any, rep un premi a la trajectòria de Mario Trevi a la vuitena edició del Premi Renato Carosone, celebrat a l'Arena Flegrea en la Mostra D'Oltremare de Nàpols.[5]


En el 2010, participa en les celebracions del Giorno della Memoria ("Dia de la Memòria"), donant el 27 de gener a Cracòvia un concert homenatge. L'1 de maig del 2010, participa en el Concerto del Primo Maggio a la plaça Sant Giovanni de Roma.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1990 - All'una e trentacinque circa
  • 1991 - Modì
  • 1994 - Camera a sud
  • 1996 - Il ballo di San Vito
  • 1998 - Liveinvolvo
  • 2000 - Canzoni a manovella
  • 2003 - L'indispensabile
  • 2006 - Ovunque proteggi
  • 2006 - Nel niente sotto il sole - Grand tour 2006
  • 2008 - Da solo
  • 2009 - Solo Show Alive
  • 2010 - The story-faced man
  • 2011 - Marinai, profeti e balene
  • 2012 - Rebetiko Gymnastas

Premis[modifica | modifica el codi]

  • All'una e trentacinque circa - Targa Tenco, Premi Tenco 1991 a la millor òpera prima
  • Canzoni a manovella - Targa Tenco, Premi Tenco 2001 al millor àlbum
  • Ovunque proteggi - Targa Tenco, Premi Tenco 2006 al millor àlbum
  • Premi Fernanda Pivano 2007
  • Con Lettere di soldati - Premi Amnesty Itàlia 2009[6]
  • Premi Piero Ciampi 2008

Altres treballs[modifica | modifica el codi]

  • 1993 - Il volo di Volodja (El vol de Volodia) - Homenatge a Vladimir Vysotsky.
  • 1999 - La notte del Dio che balla (La nit del Déu que balla) - Recopilatori.
  • 2004 - Radiocapitolazioni (Radiocapitulacions) - 14 Relats Radiats per a Radio 3.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Com comentava el mateix Capossela a Maurizio Becker, a l'entrevista publicada el 5 de juliol de 2009 a Musica leggera, pàg. 12-23
  2. FIMI - Federazione Industria Musicale Italiana - Classifiche
  3. Fitxa a imdb[1]
  4. IrisPress - Dieci inverni, Vinicio Capossela actor
  5. Ciao People Magazine - Premio Carosone 2009
  6. Vinicio Capossela guanya el premi Amnesty Italia 2009 en www.rock.it

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Llibres de Vinicio Capossela

  • Vinicio Capossela, Vincenzo Costantino Cinaski : In clandestinità, ISBN 978-88-07-01785-8, Feltrinelli (2009).
  • Vinicio Capossela, Non si muore tutte le mattine, ISBN 88-07-01647-8, Feltrinelli (2004).

Llibres sobre Vinicio Capossela

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinicio Capossela Modifica l'enllaç a Wikidata