Marc Ribot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Ribot
Muy divertido.jpg
Biografia
Naixement 21 de maig de 1954 (1954-05-21) (65 anys)
Newark (Nova Jersey)
Activitat
Ocupació Músic, compositor
Gènere Música experimental
Estil Música experimental, rock alternatiu, free-jazz, música electrònica, hardcore punk
Instrument Guitarra, veu, trompeta, banjo, corneta
Discogràfica Pi Recordings, Tzadik
Artistes relacionats Tom Waits, Electric Masada, Bar Kokhba Sextet, The Prosthetic Cubans, Spiritual Unity, Ceramic Dog, John Zorn, Elvis Costello, T-Bone Burnett, Vinicio Capossela

Lloc web www.marcribot.com
IMDB: nm0723023 Allocine: 565083 Allmovie: p108120
Facebook: marcribot Twitter: marcribotmusic MySpace: marcribotsceramicdog Souncloud: marcribot Musicbrainz: e6071b18-261e-46a1-8ee6-4dbd7f5f99f3 Songkick: 228711 Discogs: 132535 Allmusic: mn0000674728
Modifica les dades a Wikidata

Marc Ribot (pronunciat /ˈriːboʊ/;[1] Newark, Nova Jersey, 21 de maig de 1954) és un guitarrista i compositor estatunidenc.

Ha participat en projectes eclèctics, com ara no wave, free-jazz, rock i música cubana, i ha col·laborat amb nombrosos músics, entre els quals destaquen Tom Waits, Elvis Costello, Vinicio Capossela i el compositor John Zorn.

Biografia[modifica]

Ha treballat extensament com a guitarrista de sessió. Ha actuat i enregistrat amb Tom Waits, John Zorn, David Sylvian, Jack McDuff, Wilson Pickett, The Lounge Lizards, Arto Lindsay, T-Bone Burnett, Medeski, Martin and Wood, Cibo Matto, Elysian Fields, Sam Phillips, Elvis Costello, David Poe, Allen Ginsberg, Foetus, Robert Plant & Alison Krauss, Susana Baca, The Black Keys, Stan Ridgway, Vinicio Capossela, Alain Bashung, Lyenn, Hector Zazou, McCoy Tyner, Elton John, Madeleine Peyroux, Marianne Faithfull, Leonid Fedorov, Tonio K, Andres Calamaro, Anarchist Republic of Bzzz, Diana Krall, Mike Patton i altres.

El primer treball de sessió de Ribot fou amb l'àlbum Rain Dogs (1985) de Tom Waits, ajudant a definir la nova direcció musical de Waits.[2] Ribot treballà amb Waits en molts dels seus àlbums posteriors, incloent Frank's Wild Years (1987), Big Time (1988), Mule Variations (1999), Real Gone (2004), Orphans (2006) i Bad as me (2011). També ha aparegut als àlbums Spike (1989), Mighty Like a Rose (1991), i Kojak Variety (1995) d'Elvis Costello. Ribot ha participat en nombrosos enregistraments de John Zorn, incloent moltes de les gravacions Filmworks de Zorn, actuacions en solitari a Masada Guitars (també amb Bill Frisell i Tim Sparks), i és membre de Bar Kokhba Sextet i Electric Masada, també de Zorn.

Els dos primers àlbums de Ribot comptaven amb la participació de Rootless Cosmopolitans, seguits per un àlbum d'obres de Frantz Casseus per a guitarra solista. En els següents àlbums Ribot apareix tant en un format de banda com en solitari, incloent dos àlbums amb el que ell ha autodenominat "grup de ball", Marc Ribot y los Cubanos Postizos,[3] que inclouen composicions d'Arsenio Rodríguez.

Ribot va admetre Guitar player una relativament limitada facilitat tècnica causada pel fet d'aprendre a tocar amb la mà dreta tot i ser esquerrà.[4]

Actualment toca i enregistra amb el seu grup Marc Ribot's Ceramic Dog, amb el baixista Shahzad Ismaily i el bateria Ches Smith de la banda d'avantguarda Secret Chiefs 3.[5]

A finals de 2010 féu una gira per Europa amb el seu grup SunShip (Mary Halvorson, Chad Taylor, Jason Ajemian).[6]

Se n'ha fet un documental biogràfic, titulat The Lost String (també conegut com a La corde perdue).[7]

Ribot va ser també jutge de la 6a edició dels Premis de Música Independent per donar suport carreres d'artistes independents ".[8]

Marc Ribot a Saalfelden, Àustria (2010)

Discografia[modifica]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Marc Ribot» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2013].
  2. Ruhlman, W. «Ressenya de Raindogs a All Music».
  3. A Fireside Chat with Marc Ribot
  4. Guitar Player, Juny de 1997
  5. Ted Drozdowski. «Marc Ribot's Ceramic Dog Party Intellectuals». The Boston Phoenix, 25-06-2008. [Consulta: 15 juliol 2008].
  6. «marcribot.com tours & events». Arxivat de l'original el 2010-11-14. [Consulta: 14 novembre 2010].
  7. «Marc Ribot. The Lost String. A film by Anaïs Prosaïc». [Consulta: 18 octubre 2013].
  8. Independent Music Awards - 6th Annual Judges

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Marc Ribot