Vinogradovita
 Vinogradovita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₄Ti₄(Si₂O₆)[(Si,Al)₄O10]O₄·(H₂O,Na,K)₃ |
| Epònim | Aleksander P. Vinogradov (en)   |
| Localitat tipus | mont Lepkhe-Nel'm, llac Seidozero, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DB.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.03 |
| Dana | 68.1.2.1 |
| Heys | 16.14.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | incolor, blanc, rosa, rosa-marró |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,691 a 1,745 nβ = 1,769 a 1,773 nγ = 1,773 a 1,818 |
| Birefringència | δ = 0,082 |
| Angle 2V | mesurat: 41° to 82°, calculat: 24° to 80° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | de blanc a verd (UV) |
| Impureses comunes | Fe, Nb, Mg, Ca, Ba |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1956 |
| Símbol | Vgd |
| Referències | [1] |
La vinogradovita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor d'Aleksander Pavlovich Vinogradov (1895-1975).[1]
Característiques[modifica]
La vinogradovita és un inosilicat de fórmula química Na₄Ti₄(Si₂O₆)[(Si,Al)₄O10]O₄·(H₂O,Na,K)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls són prismàtics, allargats al llarg de [100], amb forma d'espasa o fulla, de fins a 4 mm; comunament en esferulites, de fins a 1 cm, i agregats fibrosos irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vinogradovita pertany a «09.DB - Inosilicats amb 2 cadenes senzilles periòdiques, Si₂O₆; minerals relacionats amb el piroxens» juntament amb els següents minerals: balifolita, carfolita, ferrocarfolita, magnesiocarfolita, potassiccarfolita, vanadiocarfolita, lorenzenita, lintisita, punkaruaivita, eliseevita, kukisvumita, manganokukisvumita, paravinogradovita, nchwaningita, plancheïta, shattuckita, aerinita i capranicaïta.
Formació i jaciments[modifica]
La vinoradovia és un mineral hidrotermal de fase tardana que es forma en cavitats i filons, substituint minerals amb titani, en pegmatites alcalines en massisos alcalins diferenciats.[2] Va ser descoberta al mont Lepkhe-Nel'm, al massís de Lovozero (Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al Canadà, els Estats Units, Groenlàndia, el Marroc, Namíbia i altres indrets de Rússia.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: lorenzenita, lamprofil·lita, catapleiïta, neptunita, labuntsovita, titanita i calcita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Vinogradovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vinogradovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 15 setembre 2018].