Xavier Bru de Sala i Castells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaXavier de Bru de Sala i Castells
Xavier Bru de Sala.jpg
Xavier Bru de Sala, el 2013
Naixement 24 de setembre de 1952 (1952-09-24) (64 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Escriptor
Període en actiu Segle XX-XXI
Partit polític Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Obra
Primeres obres La fi del fil
Guardons
Premi Ciutat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Xavier de Bru de Sala i Castells (Barcelona, 24 de setembre de 1952)[1] és un escriptor i articulista català, conegut amb el nom de ploma de Xavier Bru de Sala. Llicenciat en filologia catalana, ha desenvolupat una intensa activitat com a polemista amb articles a la premsa diària. Columnista durant 10 anys a La Vanguardia, ha publicat les seves opinions en mitjans com l'Avui o Catalunya Ràdio.[2] És membre del consell editorial d'El Periódico de Catalunya[3] i vicepresident del Cercle de Cultura.[4][5] És coneguda la seva dedicació a l'escena, amb versions de Cyrano de Bergerac, Pigmalió, o el llibret de Mar i cel. És membre del PEN català (en fou secretari entre 1985 i 1989) i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va militar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional.[6] El 1973 va ser cofundador de Llibres del Mall. Fou director literari d'Edicions Proa entre 1984 i 1987, Director General de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya amb Convergència i Unió (CiU) entre 1988 i 1991.[7][8] El 1997 va comissariar l'exposició Barcelona-Madrid 1898-1998, sintonies i distàncies, del CCCB.[9] Més endavant, treballà com a assessor cultural de la Cambra de Comerç de Barcelona entre 2001 i gener de 2009,[5] quan assumí el càrrec de primer president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts,[10] al qual va renunciar al mes de setembre del mateix any, fet que comportà una forta polèmica en el sector.[11] Oficialment s'afirmà que la seva sortida era causa d'una decisió personal després de l'etapa de posada en marxa de l'organisme, si bé algunes veus del mateix Consell van destacar-ne el seu «excés d'autoritarisme».[12]

Dos anys després va formar part del consell assessor de CiU a les eleccions generals espanyoles de 2011.[13] També va ser el comissari de les III Reflexions Crítiques sobre la Cultura Catalana (2011)[14] i comissari general de l'Any Espriu (2012).[15] La retribució de 123.420 euros per la seva tasca en l'Any Espriu, el 10% del pressupost destinat a aquesta commemoració, va aixecar la crítica de diverses veus, com la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, que qüestionà aquest sou mentre algunes activitats de la commemoració no estarien garantides.[16][17]

Com a escriptor, ha estat autor de nombroses adaptacions teatrals, de poemaris i de llibres d'assaig. La seva producció literària ha rebut diversos premis. Com a articulista, va començar a publicar articles el 1991 a El Observador, diari impulsat per Lluís Prenafeta.[2] Després va col·laborar amb mitjans com l'Avui, El Temps,[18] Catalunya Ràdio o Ràdio 4. Va publicar periòdicament articles a La Vanguardia durant 10 anys. Publica una columna d'opinió a El Periódico de Catalunya.[19] En aquestes publicacions ha publicat alguns dels seus polèmics articles, com la seva crítica a l'escriptor, periodista i editor Josep Maria Espinàs, a l'editorial Quaderns Crema, al Premi Llibreter de narrativa del 2005 John Lanchester, a qui anomenà «pseudoescriptor amb brillantina» o l'acusació de violació dels drets d'autor a la Viquipèdia, tots ells resposts i relativitzats per altres articulistes.[20][21][22]

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia
  • 1973 — La fi del fil. Barcelona. Proa
  • 1973 — Les elegies del marrec. Barcelona. Curial
  • 1979 — Fràgil. Barcelona. (reeditat el 2003)[2]
  • 2004 — Oratori. Barcelona. Empúries
Prosa
  • 2007 — Cartes d'uns coneguts a una desconeguda. Barcelona. La Magrana
Teatre
  • 1980 — Els intrusos. Barcelona.
  • 1988 — Mar i cel. Adaptació del text d'Àngel Guimerà. Barcelona: Edicions 62, 2000; Barcelona: Discmedi, DL 2004, 2 discs sonors + 1 llibret amb el text. (interpretada per Dagoll Dagom).
  • 2008 — Objectiu pastorets: els pastorets del segle XXI. Lleida: Pagès. (versió televisiva)[23]
Infantil i juvenil
  • 1998 — Moisès: de l'Antic Testament [adaptació de Xavier Bru de Sala; il·lustracions de Fina Rifà]. Barcelona: Proa.
Crítica literària o assaig
  • 1983 — Espriu, Duran Farell, Rigol, Benet i el futur de Catalunya. Barcelona: La Llar del Llibre.
  • 1987 — Barcelona proposta cultural. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall.
  • 1991 — Converses sobre Catalunya. Barcelona. Enciclopèdia Catalana
  • 1992 — Catalunya, Espanya, Europa, Edicions Proa (recull d'articles publicats a El Observador)[2]
  • 1997 — El Modelo catalán: un talante político. [et al.] Barcelona: Flor del viento, pp. 11-42.
  • 1999 — El descrèdit de la literatura Quaderns Crema[24]
  • 2004 — Reflexiones magmáticas, Barcelona, La esfera de los libros.
  • 2005 — Fot-li, que som catalans! (amb Miquel de Palol i Julià de Jòdar). Barcelona. L'esfera dels llibres
  • 2006 — Fot-li més que encara som catalans (amb Miquel de Palol i Julià de Jòdar). Barcelona. L'esfera dels llibres
Traduccions
Coordinacions
Altres
  • 1988 — En to menor. Barcelona.[26]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1972 — Carles Riba La fi del fil.[27]
  • 1974 — Ciutat de Barcelona de poesia.
  • 1974 — Englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Mèxic.
  • 1980 — Premi Ciutat de Granollers de teatre: Els intrusos.
  • 1981 — Englantina als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Barcelona.
  • 1984 — Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral: Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand.
  • 2004 — Premi Ausiàs March de poesia de Gandia: Oratori.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miguel Isamat, Aurelio José. «Estematoteca (Bru)». Estematoteca. [Consulta: 21 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Xavier Bru de Sala i Castells». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
  3. «"Pensar el segle XX" (22 de juny de 2012)». Millenium. Televisió de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2014].
  4. «Cercle de Cultura : Junta Directiva». web. Cercle de Cultura. [Consulta: 21 abril 2014].
  5. 5,0 5,1 «Presentació d'activitats de l'Any Espriu». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2014].
  6. Vicenç Relats, Del naixement del PSAN fins a la Transició (1968-1978), Avui 16/06/2009
  7. Serra, Catalina «El amiguismo está prohibido». El País, 27-01-2009 [Consulta: 21 abril 2014].
  8. «Dimite el director general de Promoción Cultural de la Generalitat». El País, 15711/1990 [Consulta: 21 abril 2014].
  9. «Barcelona Madrid 1898-1998». web. CCCB. [Consulta: 21 abril 2014].
  10. «Bru de sala presideix el CoNCA». Bonart [Girona], núm. 113, març 2009, p. 30. ISSN: 1885-4389.
  11. «Bru de Sala deixa la presidència del Consell Nacional de Cultura i les Arts». 324.cat, 15-09-2009 [Consulta: 15 abril 2014].
  12. Antón, Jacinto «El Consejo de las Artes propone el relevo de Bru de Sala por Francesc Guardans». El País, 15-09-2009.
  13. Martí, Pere «Duran fitxa l'escriptor Joan Barril com a assessor per a la campanya electoral de les generals». Ara, 16-09-2011.
  14. «Xavier Bru de Sala». Web. CCCB. [Consulta: 21 abril 2014].
  15. «L'Any Espriu 2013 portarà cada dia la figura i l'obra del poeta arreu de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 16-01-2013 [Consulta: 21 abril 2014].
  16. Tugas, Roger «Camats qüestiona que el 10% del pressupost de l'Any Espriu es destini a pagar el seu comissari». Ara, 03-04-2013 [Consulta: 21 abril 2014].
  17. Dedéu, Bernat «Ens deus 123.000 euros». El Punt Avui, 19-03-2013.
  18. «Xavier Bru de Sala i Castells». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Firmas: Xavier Bru de Sala». Web. El Periódico de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2014].
  20. Moliner, Empar «John Travolta y Bru de Sala». El País, 05-11-2005.
  21. Moliner, Empar «Bru de Sala, eres nuestro guía». El País, 07-05-2005.
  22. Serra, Màrius «La nació de Tlön». La Vanguardia, 19-04-2014.
  23. «Pastorets». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  24. Domínguez, Martí «El descrédito de Cataluña». El País, 24-07-1999 [Consulta: 21 abril 2014].
  25. «Obra coordinada». Web. AELC. [Consulta: 21 abril 2014].
  26. Xavier Bru de Sala. En to menor. Taller de Picasso, 1988. 
  27. «Premi Carles Riba». Web. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xavier Bru de Sala i Castells Modifica l'enllaç a Wikidata