Vés al contingut

Passerell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'ocell. Vegeu-ne altres significats a «Passarell».
Infotaula d'ésser viuPasserell
Linaria cannabina Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Lituània
Dades
Pes1,66 g (pes al naixement)
19 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,24 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22720441 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFringillidae
GènereLinaria
EspècieLinaria cannabina Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
Carduelis cannabina
ProtònimFringilla cannabina Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El passerell eurasiàtic[1] o senzillament passerell,[2][3] (Linaria cannabina) és un ocell esvelt de la família dels fringíl·lids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gàbia. Al País Valencià, on també és conegut com a paixarell, el cant d'aquest ocell és molt apreciat i se n'organitzen concursos de cant regularment. Viu a tot Europa (llevat de la meitat nord d'Escandinàvia), Àsia occidental i Àfrica del Nord. És comú als Països Catalans.

Morfologia

[modifica]

Mesura 13 cm de llargària total i pesa entre 15 i 20 g. Té el dors brunenc, unes franges blanques a les ales i els marges de la llarga cua també són blancs. La femella presenta un plomatge brunenc ratllat. El mascle, a l'estiu, mostra el front i el pit de color vermell intens. Els joves són molt semblants a les femelles. Galtes fosques amb una petita taca clara al centre. Té els marges de les plomes primàries blancs. La nuca és grisa, i el bec curt i gris.

Ecologia

[modifica]

Menja quasi exclusivament llavors d'herbes. La dieta dels petits passerells és reforçada amb algunes erugues. És parcialment sedentari car les poblacions septentrionals i orientals hivernen més al sud de la seua àrea de distribució. També presenta moviments altitudinals i desplaçaments cap a les costes a l'hivern. També és gregari fora de l'època de cria, de vegades barrejat amb el passerell becgroc (Carduelis flavirostris), gafarrons (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis) i verderols (Carduelis chloris). Pot arribar a viure nou anys.

Les seues poblacions pateixen una forta minva a causa de les pràctiques agrícoles actuals: com ara, l'ús de pesticides, la neteja de matollars i l'excessiva poda de bardisses. Cerca camps oberts, amb matolls i arbres dispersos aixecats en sòls pobres, per situar el niu d'herba i molsa, folrat amb pèl i llana, en un arbust i a poca alçada. La femella hi pon 4-6 ous a l'abril-juliol i els cova durant 11 dies. En l'alimentació dels pollets intervenen ambdós sexes, fins que aquells volen als 12 dies. Aquesta operació de cria es repeteix dos cops al llarg de l'any i, a voltes, tres.[4]

Nidifica a molts llocs dels Països Catalans (tret del Delta de l'Ebre, d'alguns punts de l'interior i d'alguns de la costa, tot i que a l'hivern aquest darrer terreny és el preferit pels migradors transpirenencs). Cria abundantment a les Balears.

Subespècies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Passerell». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/04/2022(català)
  2. «passerell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Passerell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, plana 108. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
  5. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
  6. «Linaria cannabina». Catalogue of Life. (anglès)
  7. The Taxonomicon (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres
  • Verheyen, R., 1955. Les Linottes (Carduelis cannabina) nicheurs et visiteurs d'hivern en Belgique. Gerfaut, 45: 5-25.

Enllaços externs

[modifica]