Timàlia de corona rogenca: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''timalí becfí de corona rogenca''' ('''''Stachyridopsis ruficeps''''') és un ocell de la família ''Timaliidae''. Es troba pe...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 00:14, 23 nov 2018
El timalí becfí de corona rogenca (Stachyridopsis ruficeps) és un ocell de la família Timaliidae. Es troba per tot el subcontinent indi i el sud-est d'Àsia, incloent Bhutan, Hong Kong,[1] la Xina, Índia, Laos, Birmània, Nepal, Taiwan, Tailàndia i Vietnam. Alguns estudis recents han relacionat aquest endemisme, i també d'altres, amb alguns episodis geològics del Pliocè com ara la formació de muntanyes.[2]
Taxonomia
L'espècie va ser descrita per Blyth l'any 1847 a partir d'un espècimen procedent de Darjeeling, Índia. Es complex assegurar que totes les subespècies descrites ho són realment, i algunes fonts afirmen que és necessari estudiar més la taxonomia; malgrat això, s'han reconegut set subespècies:
- C. r. ruficeps (Blyth, 1847). Localitzada de l'est del Nepal a l'est de l'Índia (Arunachal Pradesh) i la zona adjacent de la Xina (Xizang).
- C. r. rufipectus (Koelz, 1954). Viu de l'est d'Arunachal Pradesh fins a Nagaland, el nord de Manipur i al sud Assam (Índia).
- C. r. bhamoense (Harington, 1908). Habita el nord-est de Birmània i el sud de la Xina (nord-oest de Yunnan).
- C. r. davidi (Oustalet, 1899). Distribuïda pel centre i sud de la Xina, Laos i el nord de Vietnam.
- C. r. goodsoni (Rothschild, 1903). Es troba a Hainan.
- C. r. praecognitum (Swinhoe, 1866). Localitzada a Taiwan.
- C. r. paganum (Riley, 1940). Viu al sud de Laos, el sud de Vietnam i el nord-est de Cambodja.
Característiques
És un ocell petit no migrador,[3] que mesura uns 12 centímetres i pesa entre 7 i 12 grams.[4] Presenta un bec afilat, de color oliva clar. La coloració de les plomes és groguenca al pit i coll i beix a les parts superiors. Presenta una corona amb tons vermellosos o rogencs, fet que li dóna el nom. El cant es caracteritza per una seqüència de xiulets variables curts i forts. L'alimentació consisteix principalment en insectes amb ingesta de baies ocasional.[4] Viuen en parelles durant la temporada de reproducció i en petites zones amb matollars durant la resta de l'any. Construeixen nius, sovint a les parts profundes de les copes dels arbres; els nius poden tenir forma de bola, d'oval, de con o forma irregular, amb entrades laterals o superiors. És un ocell amb una àmplia distribució i amb força espècimens.[4] Malgrat que es creu que pot estar en declivi, aquest no seria prou important per a preocupar-se per la seva conservació; com a conseqüència ha estat classificat com a espècie sense risc.[5] Viu en hàbitats naturals en boscos humits tropicals i subtropicals o boscos de muntanya humits.
Referències
- ↑ «Hong Kong Biodiversity Online». [Consulta: 22 novembre 2018].
- ↑ Qu, Yanhua; Song, Gang; Gao, Bin; Quan, Qing; Ericson, Per G. P. «The influence of geological events on the endemism of East Asian birds studied through comparative phylogeography» (en anglès). Journal of Biogeography, 42, 1, 20-09-2014, pàg. 179–192. DOI: 10.1111/jbi.12407. ISSN: 0305-0270.
- ↑ Liu, Huatao; Wang, Wenjuan; Song, Gang; Qu, Yanhua; Li, Shou-Hsien «Interpreting the Process behind Endemism in China by Integrating the Phylogeography and Ecological Niche Models of the Stachyridopsis ruficeps» (en anglès). PLoS ONE, 7, 10, 02-10-2012, pàg. e46761. DOI: 10.1371/journal.pone.0046761. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3462788. PMID: 23056441.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Rufous-capped Babbler (Cyanoderma ruficeps)» (en anglès). Handbook of the Birds of the World. [Consulta: 22 novembre 2018].
- ↑ «Rufous-capped Babbler (Cyanoderma ruficeps)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 22 novembre 2018].