V404 del Cigne: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «V404 Cygni»
(Cap diferència)

Revisió del 19:45, 23 gen 2019

V404 Cygni és un microquàsar i un sistema estel·lar binari de raigs X[1] que està format per un petit forat negre amb una massa d'aproximadament 12 ± 3 masses solars[2] i un estel de classe K que orbita a la seva al voltant, amb una massa una mica menor que la del Sol situat en la constel·lació del Cigne. El sistema té un període orbital de ±6.47129 dies a una distància d'aproximadament 8000 anys llum. A causa del seu proximitat i a la intensa gravetat del forat negre, l'estel company va perdent massa a un disc d'acreció al voltant del forat negre i per finalitzar dins del forat negre.[3] La "V" en el nom indica que és un estel variable, que amb el temps es torna més brillant i després més feble. Se'l considera alhora nova, perquè almenys en tres ocasions durant el segle XX va produir brillants explosions d'energia. En ocasions també ha estat qualificat com una font transitòria de raigs X tous perquè periòdicament emet ratxes curtes de raigs X.

L'any 2009, es va convertir en el primer forat negre a ser mesurat amb paral·laxi precís a causa de la seva distància des del Sistema Solar. Observat per Interferometria de molt llarga base calculat des de l'observatori compost per 10 radiotelescopis Very Long Baseline Array, la distància és de 2,39 ± 0,14 kiloparsecs, o (7,80 ± 0,46) ×10

× 103 anys llum.[4]

Descobriment

El 22 de maig de 1989 l'equip japonès que manejava el satèl·lit ASTRO-C (Ginga = galàxia en japonès) va descobrir una nova font de raigs X que va ser catalogada com GS 2023+338. Posteriorment es va identificar aquesta font com que coincidia en posició amb una nova que estava catalogada com V404 Cygni.[5]

Explosió l'any 2015

Estranyes explosions de raigs X d'un forat negre de massa estel·lar en el sistema binari V404 Cygni. V404 del Cigne a YouTube

El 15 de juny de 2015, el satèl·lit Swift de la NASA va detectar els primers signes d'activitat novament. Es va iniciar una campanya mundial d'observació i el 17 de juny, l'observatori INTEGRAL de raigs gamma de l'Agència Espacial Europea va començar a fer un seguiment de l'esclat. L'observatori va detectar "repetits centellejos brillants de llum en escales de temps més curt d'una hora, cosa poques vegades vist en altres sistemes de forat negre, sent durant aquests centellejos, l'objecte més brillant del cel de raigs X, fins a cinquanta vegades més brillant que la Nebulosa del Cranc" segons paraules de Erik Kuulkers, científic del projecte INTEGRAL de l'ESA.[6] Aquest esclat és el primer que es produeix des de l'any 1989. Va haver-hi altres esclats que van ocórrer en 1938 i 1956, probablement causats pel material amuntegat en el disc d'acreció fins que s'aconsegueix un punt d'inflexió.[7] L'esclat va ser un succés inusual perquè es pensava que aquests processos físics fotomètrics dins del disc d'acreció no eren detectables per petits telescopis; sempre es va creure que podrien ser detectats per telescopis els components dels quals estaven preparats per detectar raigs X únicament des de l'espai.[3] Una anàlisi detallada de les dades INTEGRAL va revelar l'existència del denominat plasma parell prop del forat negre. Aquest plasma està format per de electrons i la seva contrapart d''antimatèria, els positrons.[8]

Vegeu també

Referències

  1. |http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?ident=v404+Cygni
  2. Shahbaz, T.; Ringwald; Bunn; Naylor; Charles «The mass of the black hole in V404 Cygni». Falta indicar la publicació. Bibcode: 1994MNRAS.271L..10S. DOI: 10.1093/mnras/271.1.10L10.
  3. 3,0 3,1 Kimura «Repetitive patterns in rapid optical variations in the nearby black-hole binary V404 Cygni». Falta indicar la publicació. Bibcode: 2016Natur.529...54K. DOI: 10.1038/nature16452. PMID: 26738590.
  4. Miller-Jones, J. A. C.; Jonker; Dhawan «The first accurate parallax distance to a black hole». Falta indicar la publicació. arXiv: 0910.5253. Bibcode: 2009ApJ...706L.230M. DOI: 10.1088/0004-637X/706/2/L230.
  5. R. M. Wagner; S. Starrfield; A. Cassatella; R. Gonzalez-Riestra; T. J. Kreidl «The 1989 outburst of V404 cygni: A very unusual x-ray nova». Falta indicar la publicació. Bibcode: 1990LNP...369..429W. DOI: 10.1007/3-540-53500-4_162.
  6. https://gocoolavarria.blogspot.com.es/2015/06/agujero-negro-se-despierta-luego-de-26.html
  7. «Monster Black Hole Wakes Up After 26 Years». integral. ESA. [Consulta: 26 juny 2015].
  8. «Gamma rays reveal pair plasma from a flaring black hole binary system». Max Planck Institute for Astrophysics, 29-02-2016.