Vés al contingut

Classe intel·ligent: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 30: Línia 30:


== Història ==
== Història ==
L’any 1995 Felipe Segovia Olmo, al capdavant de la Institució SEK-aula intel·ligent, exposava els punts de com entenia una classe intel·ligent. Un espai obert on treballar per projectes i en grups, amb uns horaris i un projecte curricular flexibles i que el mitjà pel procés d’ensenyament aprenentatge fossin les noves tecnologies. Però sobretot, clamava un canvi de model educatiu que respongués a la realitat actual i que preparés als estudiants per a la vida professional i social.<ref name=":0" />

Anys després, l'any 1997, el grup Future Computing Environments de l'Institut de Tecnologia de Georgia, Estats Units, va elaborar un projecte amb la intenció d'estudiar a fons la omnipresència de l'ús d'ordinadors en l'educació. Es tractava d'una classe prototipada amb un entorn i amb unes infraestructures capaces d'enregistrar una classe ordinària d'universitat. Aquest tipus de classe intel·ligent tenia com a principal objectiu evitar el "note-taking" per tal de capturar millor l'atenció de l'estudiant i facilitar-li així la informació transmesa a classe submergint-lo al complet en un ambient d'ensenyament i aprenentatge.<ref>Classroom 2000. Future Computing Environments Group. Georgia Institute of Technology. Cc.gatech.edu.  <nowiki>https://www.cc.gatech.edu/fce/c2000/overview/</nowiki></ref>

Gros (2016)<ref name=":4">{{Ref-publicació|article=The design of smart educational environments|url=http://slejournal.springeropen.com/articles/10.1186/s40561-016-0039-x|publicació=Smart Learning Environments|data=2016-12|issn=2196-7091|pàgines=15|volum=3|exemplar=1|doi=10.1186/s40561-016-0039-x|llengua=en|nom=Begoña|cognom=Gros}}</ref> evidencia i defineix la importància del disseny tecnològic a l’hora de crear un aprenentatge òptim. De la mateixa manera, l’autora relata que l’aprenentatge intel·ligent va directament relacionat amb el concepte TEL (technology-enhanced learning), molt utilitzat a Europa. En general, dona importància al lloc en concret en què l’aprenentatge té lloc. En aquest cas, la ubicació en temps real és essencial per adaptar-se a les necessitats i al context situacional de l’aprenent. Chen et al. (2016) citat per Gros (2016), manifesten en torn al concepte smart learning, que assegura la fusió entre la pedagogia i la tecnologia amb la intenció de crear un entorn ric en evidències de canvis, habilitats en continu desenvolupament i transferides directament als aprenents.<ref name=":4" />

El terme intel·ligent aplicat als [[Entorn d'aprenentatge|entorns d’aprenentatge]], té uns quants anys. Huang, Yang i Zheng (2013) mostren alguns exemples de com es parlava de creació d’entorns intel·ligents d’aprenentatge.<ref>{{ref-publicació|cognom=Huang, R., Yang, J., & Zheng, L.|títol=The Components and Functions of Smart Learning Environments for Easy, Engaged and Effective Learning.|publicació=International Journal for Educational Media and Technology|data=2013|pàgines=4-14|volum=7|exemplar=1|url=http://jaems.jp/contents/icomej/vol7/IJEMT7.4-14.pdf|consulta=28 març 2020}}</ref> Tots ells buscaven que la inserció dels recursos digitals a l’aula havien d’oferir un aprenentatge fàcil, compromès i efectiu. Spector (2014) va afirmar que un lloc d’aprenentatge es pot denominar intel·ligent quan es fa ús de tecnologies adaptatives i està dissenyat per influir capacitats i característiques innovadores que milloren l’educació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Spector|nom=Jonathan Michael|títol=Conceptualizing the emerging field of smart learning environments|publicació=Smart Learning Environments|data=16 octubre 2014|volum=1|exemplar=1|doi=https://doi.org/10.1186/s40561-014-0002-7}}</ref>
El terme intel·ligent aplicat als [[Entorn d'aprenentatge|entorns d’aprenentatge]], té uns quants anys. Huang, Yang i Zheng (2013) mostren alguns exemples de com es parlava de creació d’entorns intel·ligents d’aprenentatge.<ref>{{ref-publicació|cognom=Huang, R., Yang, J., & Zheng, L.|títol=The Components and Functions of Smart Learning Environments for Easy, Engaged and Effective Learning.|publicació=International Journal for Educational Media and Technology|data=2013|pàgines=4-14|volum=7|exemplar=1|url=http://jaems.jp/contents/icomej/vol7/IJEMT7.4-14.pdf|consulta=28 març 2020}}</ref> Tots ells buscaven que la inserció dels recursos digitals a l’aula havien d’oferir un aprenentatge fàcil, compromès i efectiu. Spector (2014) va afirmar que un lloc d’aprenentatge es pot denominar intel·ligent quan es fa ús de tecnologies adaptatives i està dissenyat per influir capacitats i característiques innovadores que milloren l’educació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Spector|nom=Jonathan Michael|títol=Conceptualizing the emerging field of smart learning environments|publicació=Smart Learning Environments|data=16 octubre 2014|volum=1|exemplar=1|doi=https://doi.org/10.1186/s40561-014-0002-7}}</ref>


Revisió del 23:28, 28 oct 2020

L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció.
La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.

Les noves formes de treballar i d’apropar-se al coneixement que tenim en el segle XXI són influïdes per la irrupció d’Internet i les Tecnologies de la informació i la comunicació. Això fa que les escoles hagin de repensar la forma d’aprendre i treballar quines habilitats són necessàries per afavorir aquest aprenentatge. D’aquesta necessitat neix un recull d’habilitats comunament conegudes com les habilitats per al segle XXI.[1] Però aquest canvi de paradigma educatiu no només fa referència a metodologies sinó que fa que s’hagi de pensar com és l’entorn on es produeixen els aprenentatges de forma que modifiqui el paper dels docents, les relacions entre l’alumnat, les tasques a realitzar, la forma d’avaluar i els mitjans que tenen disponibles.[2]

D’aquest concepte sorgeix el terme classe intel·ligent (smart classroom en anglès), són aules amb unes característiques determinades nascudes d’aquest plantejament pedagògic. Aquests espais estan dotats d’un ventall de tecnologies educatives i connexió a Internet on l’alumnat serà l’artífex del seu propi aprenentatge i el professorat es convertirà en un guia. Pearlman (2010) proposa que aquesta nova forma d’entendre els espais d’aprenentatge sigui el final d’un procés que comenci per repensar l’aprenentatge i les habilitats necessàries, la pedagogia i el currículum, la forma d’avaluar i la tecnologia necessària per fer-ho.[3] I quan s’ha fet tot això, es poden veure com han de ser els entorns on es produeixi aquest aprenentatge.

 El concepte està en constant evolució. Hi ha experiències i recerca arreu del món on pedagogs, tecnòlegs i arquitectes treballen plegats per tal de donar resposta a les necessitats que es plantegen a les aules. A Catalunya hi ha una recerca sobre aquest tema impulsada per un equip interuniversitari i on participen diferents centres educatius del país.[4]

Definició

L’aula intel·ligent és una comunitat d’aprenentatge que té com a objectiu principal el desenvolupament de la intel·ligència i dels valors dels alumnes. Aquests, planifiquen, realitzen i regulen el seu propi treball, sota la mediació dels docents, per mitjà de mètodes didàctics diversificats i tasques autèntiques, avaluats pels alumnes i mestres, en un espai multi ús obert, tecnològicament equipat i organitzat segons els principis de la qualitat total en la gestió.[5]

L'aula intel·ligent és una metodologia educativa que fou creada per Felipe Segòvia que va començar a aplicar-se en els Col·legis Internacionals SEK l’any 1995. Es caracteritza per la promoció de l'autonomia i el foment de la investigació en els alumnes, i persegueix el desenvolupament de la comprensió profunda dels conceptes mitjançant projectes i reptes aplicats a la realitat.[6]

Aquest model educatiu utilitza mètodes d'ensenyament basats en la indagació, la reflexió, la discussió i el treball cooperatiu, i concep a professor com un mediador que situa l'alumne en el centre de l'experiència d'aprenentatge, promou la seva autonomia i responsabilitat. Pensa en l'avaluació com un instrument formatiu, i té molt en compte l'impacte del disseny de l'espai sobre l'experiència d'aprenentatge.[5]

Li, Kong i Chen (2015) analitzen l’estat de la qüestió a partir de diferents estudis escrits fins el moment.[7] De la seva recerca en deriven quatre característiques bàsiques d’una classe intel·ligent:

  • Entorn d'aprenentatge ric en tecnologia, que combina els elements físics i els virtuals i que tenen la capacitat de tenir consciència del context i ajustar automàticament els paràmetres de l’espai en llum i temperatura.
  • Proporciona els continguts d’aprenentatge, les eines d’aprenentatge i el suport per a tot tipus d’activitats d’ensenyaments d’aprenentatge (inclosos l’aprenentatge personalitzat, en grup, la recerca, l’aprenentatge col·laboratiu, l’aprenentatge mòbil i virtual). Facilita l’aprenentatge centrat en l’alumnat i proporciona als estudiants un suport adaptatiu per a aprenentatges actius i activitats d’aprenentatge constructives.
  • Té l’habilitat d’emmagatzemar, recopilar, calcular i analitzar dades dels aprenents per tal de prendre decisions pedagògiques optimitzades.
  • És un espai d’aprenentatge obert que ofereix als alumnes contextos d’aprenentatge reals, estimulant la motivació per a l’aprenentatge, implicar la creació dels estudiants i oferir-los experiència pràctica d’aprenentatge.

En un estudi recent, Saini i Goel (2020),[8] afirmen que gràcies a l’ús de classes intel·ligents s’avalua i es millora l’organització i l’estructura de l’espai d’aprenentatge, posant especial atenció a les TIC. També es desenvolupen condicions, dinàmiques i metodologies innovadores gràcies a que es crea un nou context educatiu. Aquestes aules creen un ambient d’aprenentatge visual, auditiu i interactiu; utilitzant avenços organitzatius, metodològics i tecnològics on s’enriqueixen les situacions d’aprenentatges dels estudiants, fent-los responsables del seu aprenentatge. Per últim proposen una taxonomia per tal d’endreçar la informació sobre les aules intel·ligents que conté quatre dimensions:

  • Contingut intel·ligent. Inclou la preparació, lliurament i distribució de contingut multimèdia ric.
  • Interacció i implicació intel·ligent. Inclou la interacció entre l’alumnat, la interacció entre l’alumnat i el professorat i la implicació dels estudiants durant el temps de classe.
  • Avaluació intel·ligent. Inclou una avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat i un retorn al professorat.
  • Entorn físic intel·ligent. Una aula intel·ligent ha de tenir un entorn físic saludable (temperatura, humitat, etc).

Segons Tissenbaum i Slotta (2019),[3] molts investigadors proposen que el disseny i la implementació de les aules intel·ligents es transformen en mediadors de la recerca dels alumnes. Els estudiants no naveguen per la informació de forma passiva, sinó que creen, connecten i prenen dades d’un lloc a un altre i d’un grup a un altre. Aquestes comunitats d’aprenentatges permeten focalitzar en la col·laboració, la reflexió, posant èmfasi en els recursos de la comunitat i la progressió de les idees. El fet que hagi un aprenentatge col·laboratiu ofereix un ambient en el qual el professor implica els alumnes a reflexionar sobre les seves accions i poder tenir un impacte actiu. La col·laboració promou la intervenció dinàmica dels alumnes en l'educació tant a nivell personal com en grups. En aquestes aules intel·ligents, cada estudiant es retroalimenta dels altres companys fomentant la participació. Les tecnologies aplicades a entorns educatius, ofereixen una sèrie de propostes significatives que permeten obrir l'aula a tota mena de coneixements i estendre l'aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físics de l'aula.

Història

L’any 1995 Felipe Segovia Olmo, al capdavant de la Institució SEK-aula intel·ligent, exposava els punts de com entenia una classe intel·ligent. Un espai obert on treballar per projectes i en grups, amb uns horaris i un projecte curricular flexibles i que el mitjà pel procés d’ensenyament aprenentatge fossin les noves tecnologies. Però sobretot, clamava un canvi de model educatiu que respongués a la realitat actual i que preparés als estudiants per a la vida professional i social.[6]

Anys després, l'any 1997, el grup Future Computing Environments de l'Institut de Tecnologia de Georgia, Estats Units, va elaborar un projecte amb la intenció d'estudiar a fons la omnipresència de l'ús d'ordinadors en l'educació. Es tractava d'una classe prototipada amb un entorn i amb unes infraestructures capaces d'enregistrar una classe ordinària d'universitat. Aquest tipus de classe intel·ligent tenia com a principal objectiu evitar el "note-taking" per tal de capturar millor l'atenció de l'estudiant i facilitar-li així la informació transmesa a classe submergint-lo al complet en un ambient d'ensenyament i aprenentatge.[9]

Gros (2016)[10] evidencia i defineix la importància del disseny tecnològic a l’hora de crear un aprenentatge òptim. De la mateixa manera, l’autora relata que l’aprenentatge intel·ligent va directament relacionat amb el concepte TEL (technology-enhanced learning), molt utilitzat a Europa. En general, dona importància al lloc en concret en què l’aprenentatge té lloc. En aquest cas, la ubicació en temps real és essencial per adaptar-se a les necessitats i al context situacional de l’aprenent. Chen et al. (2016) citat per Gros (2016), manifesten en torn al concepte smart learning, que assegura la fusió entre la pedagogia i la tecnologia amb la intenció de crear un entorn ric en evidències de canvis, habilitats en continu desenvolupament i transferides directament als aprenents.[10]

El terme intel·ligent aplicat als entorns d’aprenentatge, té uns quants anys. Huang, Yang i Zheng (2013) mostren alguns exemples de com es parlava de creació d’entorns intel·ligents d’aprenentatge.[11] Tots ells buscaven que la inserció dels recursos digitals a l’aula havien d’oferir un aprenentatge fàcil, compromès i efectiu. Spector (2014) va afirmar que un lloc d’aprenentatge es pot denominar intel·ligent quan es fa ús de tecnologies adaptatives i està dissenyat per influir capacitats i característiques innovadores que milloren l’educació.[12]

Posteriorment, Tikhomirov, Dneprovskaya i Yankovskaya (2015) van introduir el terme Smart Education com un sinònim acurat del terme Smart Learning Environment (SLE), perquè consideraven que l'ambient, del qual parla el terme, fa referència a l'espai on es troba qui està aprenent, no exclusivament a l'aula física de l’escola.[13]

El concepte de Smart Classroom té molta relació amb les Open Classroom, existents anys des dels anys 60 i que es poden definir com aules amb una distribució diferent, les quals cedeixen els espais centrals a l'alumnat, són flexibles i adaptables.[14] Sota aquests conceptes el concepte de comunitat d’aprenentatge pren força, ja que allò que es busca és una major implicació de l'alumnat i una millor relació entre ells.

L’any 1995 Felipe Segovia com a coordinador de la Institució SEK, exposava els punts de com entenia una classe intel·ligent.[15] Un espai obert on treballar per projectes i en grups, amb uns horaris i un projecte curricular flexibles i que el mitjà pel procés d’ensenyament aprenentatge fossin les noves tecnologies.

Una Smart Classroom és, per tant, la versió del segle XXI d’aquest concepte incloent la participació de la tecnologia. Aquest fet permet obrir l’aula a tot tipus de coneixements i estendre l’aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físics de l’aula. (Campos, 2018)[16]


Característiques

L’aspecte més característic de les classes intel·ligents és la integració de les TIC per donar suport als processos d’ensenyament aprenentatge i millorar la intel·ligència digital. Tanmateix, Li et al. (2015) exposen quatre característiques per identificar una classe intel·ligent no només amb la incorporació de les tecnologies.[17]

  • Una classe intel·ligent és rica en tecnologia, en tant que combina ambients d’aprenentatge físics i virtuals i permet ajustar els paràmetres ambientals, com la llum i la temperatura de forma automàtica.
  • Una classe intel·ligent pot proporcionar continguts, interaccions de suport i eines d’aprenentatge constructiu per a tot tipus d’ensenyament i activitats d’aprenentatge. La classe intel·ligent afavoreix un aprenentatge centrat en l’estudiant, que té accés a un suport adaptat en la seva formació perquè aquest desenvolupi un paper actiu.
  • La classe intel·ligent permet emmagatzemar, recol·lectar i analitzar la gran quantitat de dades extretes de l'alumnat per prendre les decisions pedagògiques més adequades.
  • La classe intel·ligent és un ambient d’aprenentatge obert que garanteix a l'alumnat un autèntic context d’aprenentatge. Això pot estimular la seva motivació , la seva creativitat i proporcionar als estudiants una experiència pràctica d’aprenentatge.

Principis

Bautista y Borges (2013), van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent.[18] Aquests són:

  • Flexibilitat de l'organització espacial: la distribució ha de permetre canviar les agrupacions de l’alumnat, per tal de fomentar l'aprenentatge cooperatiu.
  • Adaptabilitat: l’espai pot adaptar-se a cada moment i cada aula. Aquest espai, ha de permetre atendre la diversitat i afavorir l'educació inclusiva.
  • Comoditat: han d'incloure’s elements per realitzar diferents activitats amb comoditat: sofàs i coixins per llegir o escoltar música, per exemple.
  • Multiplicitat: fa referència a l'ús de diversos tipus d'estímuls i recursos. Cal que sigui un espai on l’alumne tingui accés a diferents fonts d’informació.
  • Connectivitat: l’espai ha de disposar d’una connexió a Internet sense fils i de qualitat, que permeti aprofitar al màxim el potencial dels dispositius mòbils tant dins com fora de l’aula.
  • Personalització: les classes intel·ligents permeten crear espais personalitzats d’aprenentatge entre els docents i l’alumnat. És important que alumnes i professors tinguin un elevat sentiment de pertinença a l’espai i les seves dinàmiques.
  • Ordre i organització: cal crear una disposició ordenada dels espais i recursos per desenvolupar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge.
  • Apertura: l'aprenentatge ha d'anar més enllà de l'espai de l'aula i dels horaris assignats. Per aquest motiu, la classe intel·ligent ha d’estar connectada amb l’exterior.
  • Seguretat: tant el professor com l’alumnat han de sentir-se segurs a l’aula. És important que la configuració de l’espai ajudi a evitar accidents físics, i que l’accés a la informació a través d’Internet es porti a terme de manera segura.  

Bautista i Borges (2019) van afegir més tard un desè principi a la seva llista: la sostenibilitat.[19]

  • Sostenibilitat: els elements que formen una classe intel·ligent han de ser respectuosos amb el medi ambient.

El vincle entre la classe intel·ligent i la sostenibilitat, de fet, s'ha demostrat que va més enllà de la cura pel medi i té també incidència en facilitar metodologies per a l'educació en desenvolupament sostenible.[20]

Components

Saini i Goel (2019) analitzen les tecnologies que poden formar part d’una classe intel·ligent i anomenen les següents:[21]

  • Televisors i projectors per mostrar imatges, vídeos, gràfics i les activitats realitzades pels alumnes.
  • Sensors de detecció de gestos que faciliten la manipulació de les diapositives des de qualsevol punt.
  • Sistema de reconeixement de veu que fa possible canviar de diapositiva a partir de paraules clau.
  • Sistema d’interacció multimodal que detecta el tacte i el gest per interactuar amb dispositius informàtics.
  • Telèfons intel·ligents per mostrar presentacions i per compartir material.
  • Robots programats per presentar continguts de manera interactiva i respondre preguntes als alumnes.
  • Pissarres interactives que permeten escriure en un espai compartit.
  • Tecnologies que faciliten la interacció entre dispositius, com ara Bluetooth, sensors Bluetooth de baixa energia, WIFI, WLAN, LAN, 3G, 4G i LTE, que permeten detectar la localització dels estudiants, identificar l’adreça MAC que estan utilitzant i enviar-los materials depenent de quina formació estiguin fent.
  • Sistema de notificacions que avisa els estudiants sempre que hi ha canvis al material del curs.
  • Sistemes d’indexació i recuperació automàtica que permeten accedir a vídeos a partir de paraules clau.
  • Realitat augmentada per crear entorns d’aprenentatge més realistes.
  • Tècniques d’assistència biomètrica, targetes intel·ligents, escàner d’empremtes digitals i sistema de reconeixement facial que permet registrar l’assistència.
  • Sensors que controlen la temperatura, la humitat, la qualitat de l’aire i l’acústica.

Avantatges i desavantatges

Tal com també podem llegir a l'aricle de Bautista i Borges,[22] disposar d'una classe intel·ligent presenta els següents avantatges:

  • Millora del rendiment: l’alumnat està més motivat.
  • Accés a més informació: tot el que necessitem esta a Internet i la informació sempre està disponible.
  • Major exposició: amb l’accés a Internet l’alumnat pot accedir-hi a més idees i opinions diferents, donant lloc a pensaments més crítics.
  • Recuperar el temps: les classes intel·ligents permeten recuperar la informació/classes perdudes.
  • Diversitat: aprendre per diferents mitjans afavoreix l’atenció a la diversitat. A més a més, es poden disposar dels recursos tantes vegades com desitges.
  • Com la distribució de l’aula és millor l’alumnat disposa de més espai per treballar. A més, es pot canviar aquesta distribució de manera ràpida segons convingui.
  • A través de les aules intel·ligents es desenvolupa la creativitat de l’alumnat i es potencia l’aprenentatge en totes les seves formes: visual, oral, escrita i auditiva.
  • Un ambient tranquil i benestant provoca que aprenguen més i millor.
  • Facilita l'aprenentatge col·laboratiu promovent la igualtat dins de l'aula
  • La comunicació entre estudiants i docents és bidireccional.

D'altra banda, també cal tenir en compte els desavantatges:

  • Distracció: un dels inconvenients més importants.
  • Dades inapropiades: l’alumnat pot estar exposat a webs o enllaços inapropiats. Les escoles solen tenir limitat l’accés a aquests llocs, però de vegades no es poden controlar les cerques.
  • Falta d'interacció cara a cara. Sovint, s'interactua més per mitjà de les xarxes socials que cara a cara, cosa que pot afectar a les habilitats socials.
  • La manca d'una bona connexió a Internet a les escoles és un altre dels grans obstacles als quals s’enfronta la transformació digital de les escoles.
  • Falta de recursos econòmics per canviar mobiliari i la decoració de l’aula.
  • Manca de formació a professors en tecnologies de la informació i comunicació, en metodologies innovadores i en noves formes d'organitzar l’aula.
  • Sorgeix la necessitat de capacitar als  professors en la integració curricular de les TIC.
  • Inconvenients de les aplicacions que difuminen el sentiment d'identitat, fomenten les relacions superficials amb els altres i entorpeixen la imaginació creativa.
  • Pèrdua de temps. Basar l’aprenentatge únicament mitjançant la tecnologia, pot provocar una paralització de la classe en cas de fallida tècnica dels components.

Projectes de Classes Intel·ligents al món

La UOC lidera el projecte Smart Classroom on més de 2000 alumnes i mestres experimenten amb les aules del futur.[23] El que pretén és trobar el disseny més òptim dels espais educatius per adaptar-se a les noves metodologies. En aquest sentit, els investigadors han demanat l’ajuda dels mestres, dels alumnes i de les famílies perquè els traslladen les seues percepcions en tres dimensions, la dimensió ambiental, la pedagògica i la digital perquè pensen que aquestes 3 dimensions s’han d’avaluar i treballar conjuntament.

Aquest projecte proposa aules que tinguen més cura pel medi ambient, més adaptables als diferents tipus d’aprenentatges i més flexibles a l’hora d’organitzar-se. En Guillermo Bautista, director del projecte, comenta que aquestes aules les utilitzen xiquetes i xiquets d’infantil fins a batxillerat.  Són flexibles i per tant canvien depenent del tipus d’activitat o d’aprenentatge que es dona en cada situació educativa. Compten amb una pantalla interactiva mòbil que es pot utilitzar, moure o amagar, i amb un mobiliari polivalent que permet diferents tipus d’agrupacions i d’organitzacions.

En els seus inicis, l’any 2016, el projecte va comptar amb el finançament de Recercaixa i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Va estar impulsat per un equip de recerca interuniversitària format per deu investigadors de la UOC, la UB, la UVic, la USB i la UAB. Gràcies a aquest finançament, es van implementar classes intel·ligents en 5 centres educatius públics de Catalunya: l’Escola Lola Anglada, l’Escola Roser Capdevila, l’Escola Miquel Martí i Pol, l’Institut Icària i l’Institut Joaquima Pla i Farreras.

En l’actualitat, l’equip del projecte Smart Classroom està format per membres de la UOC i la UB i col·labora amb diferents institucions educatives, oferint serveis d’assessoria, consultoria i formació.

Referències

  1. ↑ Care, E «Twenty-First Century Skills: From Theory to Action». Assessment and Teaching of 21st Century Skills. Educational Assessment in an Information Age, 2018, pàg. 281. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-319-65368-6_1.
  2. ↑ Coromina, J. «Aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals». [Consulta: 29 març 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Tissenbaum, Mike; Slotta, James D. «Developing a smart classroom infrastructure to support real-time student collaboration and inquiry: a 4-year design study». Instructional Science, 47, 4, 26-04-2019, pàg. 423–462. DOI: https://doi.org/10.1007/s11251-019-09486-1.
  4. ↑ «Smart Classroom Project BCN». [Consulta: 28 març 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 Felipe Segovia Olmo (marzo, 2011.  El aula inteligente : nuevas perspectives. Madrid : Espasa-Calpe, D. L. 2003 )
  6. ↑ 6,0 6,1 «La Institución SEK presenta evidencias empíricas del impacto diferencial de su innovador marco pedagógico» (en castellà), 27-11-2019. [Consulta: 18 octubre 2020].
  7. ↑ Li, Baoping; Kong, Siu Cheung; Chen, Guang «Development and validation of the smart classroom inventory». Smart Learning Environments, 2, 1, 12-02-2015, pàg. 3. DOI: 10.1186/s40561-015-0012-0. ISSN: 2196-7091.
  8. ↑ Saini, Mukesh Kumar; Goel, Neeraj «How Smart Are Smart Classrooms? A Review of Smart Classroom Technologies». ACM Computing Surveys (CSUR), 52, 6, 21-01-2020, pàg. 1–28. DOI: https://doi.org/10.1145/3365757 [Consulta: 28 març 2020].
  9. ↑ Classroom 2000. Future Computing Environments Group. Georgia Institute of Technology. Cc.gatech.edu.  https://www.cc.gatech.edu/fce/c2000/overview/
  10. ↑ 10,0 10,1 Gros, Begoña «The design of smart educational environments» (en anglès). Smart Learning Environments, 3, 1, 2016-12, pàg. 15. DOI: 10.1186/s40561-016-0039-x. ISSN: 2196-7091.
  11. ↑ Huang, R., Yang, J., & Zheng, L. «The Components and Functions of Smart Learning Environments for Easy, Engaged and Effective Learning.». International Journal for Educational Media and Technology, 7, 1, 2013, pàg. 4-14 [Consulta: 28 març 2020].
  12. ↑ Spector, Jonathan Michael «Conceptualizing the emerging field of smart learning environments». Smart Learning Environments, 1, 1, 16-10-2014. DOI: https://doi.org/10.1186/s40561-014-0002-7.
  13. ↑ Tikhomirov V., Dneprovskaya N., Yankovskaya E. «Three Dimensions of Smart Education». Smart Education and Smart e-Learning. Smart Innovation, Systems and Technologies, 41, 2015, pàg. 47-56 [Consulta: 28 març 2020].
  14. ↑ Cuban, L. «The Open Classroom». [Consulta: 29 març 2020].
  15. ↑ «Felipe Segovia Olmo Pensamiento y obra educativa».
  16. ↑ Campos, Sara. «¿Qué es una smart classroom?» (en espanyol europeu), 12-02-2018. [Consulta: 2 abril 2019].
  17. ↑ Li, Baoping; Kong, Siu Cheung; Chen, Guang «Development and validation of the smart classroom inventory». Smart Learning Environments, 2, 1, 12-02-2015. DOI: https://doi.org/10.1186/s40561-015-0012-0.
  18. ↑ Bautista, Guillermo; Borges, Federico «Smart classrooms: Innovation in formal learning spaces to transform learning experiences.». Bulletin of the Technical Committee on Learning Technology, 22-03-2019, pàg. 18–21.
  19. ↑ «Què és una Smart Classroom?» (en català). UOCPsicoEdu, 03-10-2019. [Consulta: 28 març 2020].
  20. ↑ Cebrián, Gisela; Palau, Ramon; Mogas, Jordi «The Smart Classroom as a Means to the Development of ESD Methodologies» (en anglès). Sustainability, 12, 7, 09-04-2020, pàg. 3010. DOI: 10.3390/su12073010. ISSN: 2071-1050.
  21. ↑ Saini, Mukesh Kumar; Goel, Neeraj «How Smart Are Smart Classrooms? A Review of Smart Classroom Technologies». ACM Computing Surveys (CSUR), 52, 6, 21-01-2020, pàg. 1–28. DOI: https://doi.org/10.1145/3365757 [Consulta: 28 març 2020].
  22. ↑ Bautista, G i Borges, F «Smart Classrooms: Innovation in formal learning spaces to transform learning experiences». Bulletin of the Technical Committee on Learning Technology, 2013 [Consulta: 22 març 2019].
  23. ↑ «Smart Classroom Project BCN». [Consulta: 28 març 2020].

Vegeu també

La classe intel·ligent normalment s’associa amb conceptes, mètodes pedagògics o formes d’aprenentatge ja que solen estar presents en les metodologies o els paradigmes pedagògics que s'utilitzen a una classe inversa.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Classe_intel·ligent&oldid=25329865»