Aprenentatge basat en problemes
L'aprenentatge basat en problemes o ABP és una metodologia d'ensenyament en la qual es planteja a un grup d'alumnes un problema real o un interrogant que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. El rol del mestre és el de guiar la recerca, plantejar preguntes, oferir recursos i avaluar els resultats, actuant com a mediador o tutor, més que no pas com a transmissor del saber.[1] Aquesta pràctica docent es basa en el constructivisme, ja que considera que els aprenents poden crear el seu coneixement a partir d'experiècies rellevants, on la motivació i la interacció entre iguals (aprenentatge cooperatiu) juguen un paper clau. Afavoreix l'adquisició del mètode científic, perquè encoratja els aprenents a formular hipòtesis que després han de verificar com a respostes adequades o no al problema inicial. Usualment es divideix l'aprenentatge en problemes en diverses etapes recursives,[2] que van aprofundint i delimitants les solucions proposades.
[modifica] Referències
- ↑ Barrows, H.S. (1996). Problem-based learning in medicine and beyond: A brief overview. In Wilkerson, L & Gijselaers, W.H. (eds). New directions for teaching and learning, no.68. Bringing problem-based learning to higher education: Theory and practice, 3-13. San Francisco: Jossey -Bass
- ↑ Les 10 etapes de l'ABP
