Sania Nishtar: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 77: Línia 77:
== Publicacions ==
== Publicacions ==
El llibre de Nishtar ''Choked Pipes'' va ser publicat per [[Oxford University Press]] el 2010. El llibre va rebre crítiques a ''[[The Lancet]]'', el Butlletí de l'OMS i altres publicacions periòdiques, i es va publicar a diverses ciutats. També ha estat autora del llibre Chapters i col·labora regularment a ''[[The News International]]'' i al ''[[Huffington Post]]''. També ha col·laborat al [[The Wall Street Journal|Wall Street Journal]] i al Project Syndicate. També va ser editora del Pakistan Lancet Series, publicada el 2013.
El llibre de Nishtar ''Choked Pipes'' va ser publicat per [[Oxford University Press]] el 2010. El llibre va rebre crítiques a ''[[The Lancet]]'', el Butlletí de l'OMS i altres publicacions periòdiques, i es va publicar a diverses ciutats. També ha estat autora del llibre Chapters i col·labora regularment a ''[[The News International]]'' i al ''[[Huffington Post]]''. També ha col·laborat al [[The Wall Street Journal|Wall Street Journal]] i al Project Syndicate. També va ser editora del Pakistan Lancet Series, publicada el 2013.
=== Llibres i capítols de llibres ===
*{{cite book|last1=Nishtar|first1=Sania|editor1-last=Frenk|editor1-first=Julio|editor2-last=Hoffman|editor2-first=Steven|title=To Save Humanity|date=29 May 2015|publisher=Oxford University Press|location=US|isbn=9780190221546|chapter-url=https://global.oup.com/academic/product/to-save-humanity-9780190221546?cc=us&lang=en&|accessdate=11 May 2016|chapter=68}}
*{{cite book |first1=Sania |last1=Nishtar |year=2010 |title=Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System |isbn=978-0-19-547969-0}}
*{{Cite book |doi=10.1007/978-1-4614-7594-1_27 |chapter=NCDs and Civil Society: A History and a Roadmap |title=Global Handbook on Noncommunicable Diseases and Health Promotion |pages=411–415 |year=2013 |last1=Ralston |first1=Johanna |last2=Nishtar |first2=Sania |isbn=978-1-4614-7593-4 }}
*Nishtar S. Prevention of Coronary Heart Disease in South Asia. Heartfile and [[South Asian Association for Regional Cooperation|SAARC]] Cardiac Society. {{ISBN|969-8651-00-4}}. Islamabad, Pakistan.
*Nishtar S. Public-Private Partnerships in the health sector – a call to action. The Commonwealth Health Ministers Book; 2007.<ref>{{cite web|url=http://secretariat.thecommonwealth.org/news/190698/163083/163943/160507chmbook.htm |title=Commonwealth Secretariat – New publication: 'Commonwealth Health Ministers Book 2007' |publisher=Secretariat.thecommonwealth.org |accessdate=13 February 2014}}</ref>


== Premis ==
== Premis ==

Revisió del 13:57, 1 des 2020

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula de personaSania Nishtar

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ur) ثانیہ نشتر Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Peshawar (Pakistan) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKing's College de Londres
Khyber Medical College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócardiòloga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
22 gener 2019Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc websanianishtar.info Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): sanianishtar Instagram: sanianishtar Modifica el valor a Wikidata

Sania Nishtar (en urdú: ثانیہ نشتر) (16 de febrer de 1963), és una metgessa, cardiòloga, autora i activista pakistanesa, actual assistent especial per a la reducció de la pobresa i per la seguretat social del primer ministre del Pakistan, amb la condició de ministra federal i presidenta del BISP (Benazir Income Support Programme).[1] Anteriorment, va treballar al gabinet federal provisional el 2013 supervisant la salut pública, l'educació i la ciència.[2]

Nishtar va copresidir l'Alt Comissariat de l'OMS sobre malalties no transmissibles juntament amb els presidents de l'Uruguai, Finlàndia i Sri Lanka.[3] És membre del Consell de l'Agenda Mundial del Fòrum Econòmic Mundial sobre el futur de la salut[4] i co-presideix l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Estudi global sobre la qualitat de l'assistència sanitària als països amb ingressos baixos i mitjans.[5] A més, també presideix el Consell Assessor Internacional de l'Institut Internacional de les Nacions Unides per a la Salut Global[6] i és membre del Comitè assessor internacional sobre salut global del govern federal alemany.[7]

Nascuda a Peshawar, Nishtar va anar a l'escola de medicina del Khyber Medical College i es va graduar com a cap de promoció del 1986.[8] Va ingressar al Col·legi de Metges i Cirurgians del Pakistan el 1991 després de completar la seva residència a l'Hospital Docent Khyber. Es va incorporar a l'Institut Pakistan de Ciències Mèdiques com a cardiòloga el 1994 i va treballar amb l'institut fins al 2007. Va deixar l'institut per fer un any sabàtic dues vegades, primer al 1996 al Guy's Hospital de Londres i, el 1999, per continuar el doctorat en medicina pel King's College de Londres, que va rebre el 2002.[9][10] Es va convertir en membre del Royal College of Physicians el 2005.[11] El 2019, el King's College de Londres li va atorgar el doctorat en ciències, Honoris Causa.[12]

El 1998, Nishtar va fundar Heartfile, un grup de reflexió sobre polítiques de salut amb seu a Islamabad. Des del 2014, Nishtar és copresidenta de la Comissió de l'OMS per acabar amb l'obesitat infantil i també forma part del consell de l'Institut de Salut Global de la Universitat de les Nacions Unides.[13] Nishtar va ser la principal candidada a ser Directora General de l'Organització Mundial de la Salut, que seria elegida el maig de 2017.[14][15] Va formar part dels tres candidats preseleccionats a les eleccions celebrades el gener de 2017, però no va tenir èxit en les eleccions finals celebrades el 23 de maig de 2017.[16][17]

La doctora Sania Nishtar és néta de Sardar Abdur Rab Nishtar, una figura important del moviment pakistanès.[18]

Educació

Nishtar es va graduar al Khyber Medical College amb la seva llicenciatura en medicina i la llicenciatura en cirurgia el 1986 i va ser la millor llicenciada de l'any. És becària del Royal College of Physicians i doctora del King's College de Londres. El 2019, el Kings College de Londres li va atorgar el doctorat en ciències, Honoris Causa.[12]

Carrera

Medicina

Després de diversos anys com a cardiòleg a l'Institut de Ciències Mèdiques del Pakistan, Sania Nishtar va fundar Heartfile el 1999, que ha passat d'una ONG[19] centrada en la informació sanitària a un grup de reflexió sobre polítiques sanitàries, centrat en problemes de sistemes de salut.

El 2007, Nishtar va fundar Heartfile Health Financing, un programa per protegir els pacients pobres de l'empobriment mèdic.[20] [21] [22]

El programa és el 2008,[23] 2012,[24] i 2013[25][26] [27] Compromís de la Clinton Global Initiative. També va fundar el Pakistan Health Forum, una plataforma de polítiques de la societat civil per a experts en salut que ha obtingut contribucions de destacats defensors mundials de la salut, inclosos Seth Berkley, Sir George Alleyne, Mark Dybul i Naresh Trehan, a més de molts altres.

Política

El maig de 2019, Nishtar va ser nomenat Ajudant Especial en Reducció de la Pobresa i Xarxes de Seguretat Social per al primer ministre Imran Khan.[28] En aquest paper, lidera el llançament d'Ehsaas, un programa pioner d'alleugeriment de la pobresa i benestar per al Pakistan que engloba més de 130 polítiques.[29]

Anteriorment, Nishtar va exercir de ministre federal al govern del Pakistan del primer ministre Mir Hazar Khan Khoso durant el govern provisional de 2013, a càrrec de Ciència i Tecnologia, Educació i Formació i Tecnologia de la Informació i Telcom.[30][31][32] També tenia la responsabilitat com a persona central de la salut.

Durant el seu mandat, Nishtar va ser fonamental per establir el Ministeri de Salut del Pakistan,[33] pel qual ella havia estat defensant. Al final del seu mandat, va publicar Handover Papers.[34][35][36] També es va negar a pagar i beneficis[37] i va deixar un regal inusual per als funcionaris del govern.[38] Les seves polítiques es van centrar a promoure el desenvolupament; en el sector de l'educació que vincula el món acadèmic amb els empresaris, la indústria i les prioritats nacionals,[39][40][41][42][43] i al ministeri de TI mitjançant l'ús del sector de les telecomunicacions per al desenvolupament.[44] Durant el seu mandat com a ministra, va imposar-se al primer ministre per revertir la decisió de desmantellar la cèl·lula de pòlio del primer ministre,[45][46][47][48] i va salvar el govern del qual podria haver estat una vergonya de vot.[49][50][51][52][53]

El 2015, Nishtar va ser el candidat del govern del Pakistan per succeir a António Guterres com a alt comissari de les Nacions Unides per als refugiats; el lloc va anar finalment a parar a Filippo Grandi d'Itàlia.[54]

Nishtar ha estat el candidat del Pakistan per succeir Margaret Chan com a directora general de l'OMS.[55] L'abril de 2016, l'Organització de Cooperació Islàmica, que té 57 estats membres i que pretén servir com a veu col·lectiva per als musulmans, va "acollir amb satisfacció" la candidatura de Nishtar.

Sania Nishtar va ser una de les dues candidatures favorites a les eleccions preseleccionades del gener del 2017, on va obtenir 28 de 34 vots. Es va classificar per ser un dels tres nominats oficials per l'OMS.[56][16][17]

La seva candidatura va rebre un ampli suport des del Pakistan, del govern,[57][58] de la societat civil[59][60] i de grups de dones.[61] Molts pakistanesos de gran renom van recolzar-la, com Sharmeen Obaid-Chinoy, cineasta guanyadora de l'Oscar del Pakistan.[62] Els experts internacionals van destacar els seus mèrits que es mostren en aquesta carta de la revista Lancet.[63] Va ser fortament recolzada per lluminàries com Sir George Alleyne, la princesa Dina Mired de Jordània,[64] i Musimbi Kanyoro.[65] Es van destacar diversos aspectes de la seva vida professional. Robert i Ruth Bonita van explicar per què era la candidata adequada que descrivia les seves credencials de MNT i sistemes de salut.[66] Veus d'Amèrica Llatina va donar suport a la seva formació en la societat civil.[67] Altres la van donar suport a a causa de les seves credencials de reforma i de la barreja de la societat civil, l'experiència ministerial i multilateral,[68] i d'altres van emfatitzar les seves credencials de responsabilitat.[69] Altres punts de vista van donar suport als tres candidats en diferents graus.[70][71]

Sania Nishtar va posar èmfasi en la necessitat de transparència i rendició de comptes durant la seva campanya electoral,[72] i va ser anomenada el "fabricant de canvis".[73] Sania Nishtar va ser derrotada per Tedros Adanhom Ghebreusus a les eleccions finals del maig de 2017. La seva derrota va decebre als pakistanesos,[74] però la seva conducta ètica durant les eleccions i el prestigi que va aportar per al Pakistan van ser àmpliament aclamats.[75][76][77]

Activitats de consolidació de la pau

Nishtar va ser la presidenta del Comitè de Salut de la iniciativa Aman ki Asha,[78] una campanya per la pau entre l'Índia i el Pakistan, per a la qual ha convocat diverses reunions i ha negociat declaracions.[79][80] Com a membre del Capítol pakistanès de Partners for a New Beginning, Aspen Institute,[81][82] i membre del Global Advisory Council de la Pakistan American Foundation[83] i de la US-Muslim Engagement Initiative[84] ha defensat un compromís més ampli entre els Estats Units i el Pakistan per millorar els resultats socials.

Advocacia

El focus nacional de Nishtar es centra en la governança del sector sanitari. Això es va il·lustrar recentment en el cas de la seva postura davant un escàndol de drogues falses,[85][86][87][88] abolició del Ministeri de Salut, que formava part de la Divuitena Esmena a la Constitució del Pakistan,[88] i la incapacitat del país per eradicar la poliomielitis.[89] També aporta temps com a voluntària al reforç dels sistemes de salut al seu país i ha signat dos protocols d'acord amb el Ministeri de Salut del Pakistan, comprometent el seu temps pro bono. Va ser autora del primer compendi d'estadístiques de salut del Pakistan i del primer pla nacional de salut pública del país per a malalties no transmissibles.[90] El llibre de Nishtar Choked Pipes, una anàlisi dels sistemes de salut pakistanesos, es va convertir en la impressió blava de la política sanitària del país. És membre de moltes iniciatives de salut al Pakistan.[91] A través dels seus escrits s'ha convertit en una defensora de les reformes de governança al Pakistan i és membre de nombroses juntes i iniciatives nacionals i internacionals, que tenen com a objectiu millorar la governança del país, inclòs l'Institut Pakistan per al Desenvolupament Legislatiu i la Transparència.[92] Va ser membre de l'Asia Society Task Force a Pakistan 2020,[93] i anteriorment va ser directora de la IESCO.[94] També forma part del Consell Consultiu Econòmic del Pakistan,[95] i és la presidenta del Comitè de direcció de la visió nacional de Pakistan per a l'atenció quirúrgica.

Nishtar ha col·laborat amb diverses agències internacionals en diverses funcions. Ha estat assessora temporal de l'Organització Mundial de la Salut.[96][97] A més, Nishtar continua ocupant diversos càrrecs directius, inclosos els següents:

Nishtar també és membre de la Comissió de Salut Planetària de la Fundació Lancet i Rockefeller[106] i de la Comissió de Dolors i Cures Pal·liatives de Lancet i Harvard.[107] És membre del Comitè de Direcció del Simposi de Mercats Emergents,[108] que és una iniciativa del Green Templeton College de la Universitat d'Oxford. També és membre del Consell de l'Institut Internacional de la Salut Global de la Universitat de les Nacions Unides.[109]

Nishtar també va participar anteriorment en diversos fòrums, inclosos:

  • Gavi, la Vaccine Alliance, membre del consell (2015-2016),[110] anteriorment presidenta del comitè consultiu d'avaluació[111]
  • Unió Internacional per a la Promoció de la Salut,[112] Membre del Consell
  • World Heart Federation (WHF), membre del Consell
  • Fundació WHF, presidenta del consell assessor (2003-2006)[113]

Nishtar va presidir la campanya del Dia Mundial del Cor en els seus anys fundacionals,[114][115] la campanya "Go Red for Women" el 2004,[116] i el Panel d'Experts sobre Dones i Malalties del Cor del 2007 en endavant.[117] Anteriorment, també va formar part de la Iniciativa de Lideratge Ministerial per a la Salut Global[118] i va formar part del Grup de Treball sobre el Sector Privat en Sistemes de Salut creat per Results for Development i la Fundació Rockefeller.

Nishtar ha participat en diverses declaracions sanitàries mundials. Va ser membre del comitè de redacció de la Declaració de Moscou sobre les MNT el 2011.[119] Va presidir el comitè de redacció de la Declaració de Venècia de l'OMS sobre iniciatives i sistemes de salut globals en salut el 2009.[120] També va ser membre dels consells consultius internacionals de la Declaració d'Osaka[121] i de la Declaració de Victoria sobre malalties cardiovasculars.[122]

Nishtar és un ponent habitual en reunions internacionals i parla en fòrums com Davos.[123] També ha estat convidada com a líder de pensament a les agències de les Nacions Unides.[124] També ha estat als comitès organitzadors de moltes conferències internacionals.[125][126]

Publicacions

El llibre de Nishtar Choked Pipes va ser publicat per Oxford University Press el 2010. El llibre va rebre crítiques a The Lancet, el Butlletí de l'OMS i altres publicacions periòdiques, i es va publicar a diverses ciutats. També ha estat autora del llibre Chapters i col·labora regularment a The News International i al Huffington Post. També ha col·laborat al Wall Street Journal i al Project Syndicate. També va ser editora del Pakistan Lancet Series, publicada el 2013.

Llibres i capítols de llibres

  • Nishtar, Sania. «68». A: Frenk, Julio. To Save Humanity. US: Oxford University Press, 29 May 2015. ISBN 9780190221546 [Consulta: 11 maig 2016]. 
  • Nishtar, Sania. Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System, 2010. ISBN 978-0-19-547969-0. 
  • Ralston, Johanna; Nishtar, Sania. «NCDs and Civil Society: A History and a Roadmap». A: Global Handbook on Noncommunicable Diseases and Health Promotion, 2013, p. 411–415. DOI 10.1007/978-1-4614-7594-1_27. ISBN 978-1-4614-7593-4. 
  • Nishtar S. Prevention of Coronary Heart Disease in South Asia. Heartfile and SAARC Cardiac Society. ISBN 969-8651-00-4. Islamabad, Pakistan.
  • Nishtar S. Public-Private Partnerships in the health sector – a call to action. The Commonwealth Health Ministers Book; 2007.[127]

Premis

Nishtar és el guardonat amb el premi Sitara-i-Imtiaz (Estrella d'Excel·lència) del Pakistan (atorgat pel president del Pakistan), l'European Societies Population Science Award i el Primer Premi a la Innovació Global de la Fundació Rockefeller. Va ser ingressada al Saló de la Fama de la Missió Mèdica a Toledo, Ohio el 2011.

A principis de 2014, va ser mencionada a la llista Top 20 de les dones més influents de la ciència del món islàmic per la llista de científics musulmans en reconeixement a les seves contribucions de defensa de la política.

El 2019, la seva alma mater Kings College li va atorgar el Doctorat en Ciències, Honoris Causa. Nishtar figurava a la llista de les 100 Dones de la BBC anunciades el 23 de novembre de 2020.

Referències

  1. ↑ Kundi, Imran Ali. «Dr Sania Nishter appointed as BISP chairperson». The Nation. 
  2. ↑ «Pakistan' US agree to boost ties in health sector». , 22-05-2013.
  3. ↑ «WHO Independent High-level Commission on NCDs» (en anglès britànic). World Health Organization. [Consulta: 26 octubre 2018].
  4. ↑ «Global Future Council on Health and Healthcare». World Economic Forum. [Consulta: 26 octubre 2018].
  5. ↑ «Crossing the Global Quality Chasm: Improving Health Care Worldwide : Health and Medicine Division» (en anglès). nationalacademies.org. [Consulta: 26 octubre 2018].
  6. ↑ «The Team - International Institute for Global Health» (en anglès americà). iigh.unu.edu. [Consulta: 26 octubre 2018].
  7. ↑ «Four new members complete the International Advisory Board on Global Health» (en anglès). Bundesgesundheitsministerium. [Consulta: 26 octubre 2018].
  8. ↑ «Sania Nishtar - The Rockefeller Foundation» (en anglès). The Rockefeller Foundation.
  9. ↑ «All stories / articles Dr Sania Nishtar». Thenews.com.pk. [Consulta: 13 febrer 2014].
  10. ↑ Nishtar, Sania. Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System, 2010. ISBN 978-0-19-547969-0. 
  11. ↑ Group, British Medical Journal Publishing «Sania Nishtar: Acting with intent» (en anglès). BMJ, vol. 361, 16-05-2018, pàg. k1781. DOI: 10.1136/bmj.k1781. ISSN: 0959-8138.
  12. ↑ 12,0 12,1 «King's celebrates its new honorary graduates» (en anglès britànic). www.kcl.ac.uk. [Consulta: 28 gener 2020].
  13. ↑ «Dr Sania Nishtar: in the run for the top UN refugee post». Dawn.com, 10-11-2015. [Consulta: 12 febrer 2016].
  14. ↑ «Sania Nishtar» (en anglès britànic). www.who.int. [Consulta: 28 gener 2020].
  15. ↑ Merelli, Annalisa. «World Health Organization chief candidates Sania Nishtar, Tedros Adhanom Ghebreyesus, and David Nabarro face different treatment». Quartz, 11-04-2017. [Consulta: 20 maig 2017].
  16. ↑ 16,0 16,1 Gulland, Anne «Three shortlisted candidates bid to lead WHO». BMJ, vol. 356, 2017, pàg. j478. DOI: 10.1136/bmj.j478. PMID: 28130245.
  17. ↑ 17,0 17,1 Kupferschmidt, Kai «Meet the three people who hope to lead WHO in the Trump era». Science, 2017. DOI: 10.1126/science.aal0662.
  18. ↑ https://nation.com.pk/11-Oct-2008/pm-meets-nishtars-grand-daughter
  19. ↑ Nishtar, Sania; Mirza, Yasir Abbas; Jehan, Saulat; Hadi, Yasmin; Badar, Asma; Yusuf, Shazia; Shahab, Saqib «Newspaper Articles as a Tool for Cardiovascular Prevention Programs in a Developing Country». Journal of Health Communication, vol. 9, 4, 2004, pàg. 355–69. DOI: 10.1080/10810730490468603. PMID: 15371087.
  20. ↑ Feinmann, J. «Heartfile: Using technology to get healthcare funding to poor patients in Pakistan». BMJ, vol. 345, 2012, pàg. e5156. DOI: 10.1136/bmj.e5156. PMID: 22872712.
  21. ↑ Nishtar, Sania «Draft Background Paper 26 – Striving to achieve health equity in Pakistan». . World Health Organization, 26, October 2011 [Consulta: 13 febrer 2014].
  22. ↑ Nishtar, Sania «Protecting the poor against health impoverishment in Pakistan: proof of concept of the potential within innovative web and mobile phone technologies». . World Health Organization, 55, 2010 [Consulta: 13 febrer 2014].
  23. ↑ «Using Technology to Promote Equity in Health Financing, 2008». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative. [Consulta: 13 febrer 2014].
  24. ↑ «mHealth to Address NCDs: Heartfile Health Financing, 2012». Clinton Global Initiative. [Consulta: 13 febrer 2014].
  25. ↑ «Systems of Change: Mobilizing Medical Resources for Pakistan, 2013». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative. [Consulta: 13 febrer 2014].
  26. ↑ «mHealth to Address NCDs: Heartfile Health Financing – CGI 2012 Commitment Announcement». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative, 06-10-2012. [Consulta: 13 febrer 2014].
  27. ↑ «mHealth to Address NCDs – Heartfile Health Financing – Heartfile». Clinton Global Initiative. Clinton Global Initiative, 24-09-2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  28. ↑ Dawn.com, Tahir Sherani |. «PM Imran appoints Dr Sania Nishtar special assistant with status of federal minister» (en anglès). DAWN.COM, 15-05-2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
  29. ↑ «Ehsaas». pass.gov.pk. [Consulta: 4 febrer 2020].
  30. ↑ Report, Staff «Interim federal ministers assigned portfolios». , 03-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  31. ↑ Ghumman, Khawar «Portfolios allotted: Surprise addition likely in caretaker cabinet». , 04-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  32. ↑ «Portfolios allocation today». , 03-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  33. ↑ Maqbool, Shahina «PM consolidates health functions under renamed division». , 06-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  34. ↑ «The caretaker's unusual gift». Thenews.com.pk. [Consulta: 13 febrer 2014].
  35. ↑ Gauhar, Saniyya «interview: "Transparency in decision-making and accountability of actions are crucial"». , 21-07-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  36. ↑ Nishtar, Sania «Ministers and accountability». , 21-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  37. ↑ NNI, * «Education minister's noble precedent: refuses pay and perks». , 05-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  38. ↑ Maqbool, Shahina «The caretaker's unusual gift». , 08-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  39. ↑ «Tremendous improvements in educational institutions». Pakobserver.net, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 1 January 2014. [Consulta: 13 febrer 2014].
  40. ↑ «Sania emphasises paradigm shift to market-based research». thenews.com.pk, 19-05-2013 [Consulta: 13 febrer 2014].
  41. ↑ «Nishtar lauds HEC's efforts and accomplishments». , 18-05-2013 [Consulta: 13 febrer 2014].
  42. ↑ «Research & development is imperative to determine our future line of action: Sania Nishtar». Sananews.net. [Consulta: 13 febrer 2014].
  43. ↑ Correspondent, Our «The future of research: 'Strengthening the industry-academia nexus key to achieving socioeconomic progress'». , 19-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  44. ↑ Reporter, Staff «Telecom sector is playing a very crucial role: Nishtar». , 18-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  45. ↑ Maqbool, Shahina «Dissolution of PM's Cell to paralyse polio programme». , 31-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  46. ↑ Maqbool, Shahina «PM's Polio Cell stands restored». , 03-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  47. ↑ Khan, Sumera «Eradication efforts: Khoso restores polio cell at PM Secretariat». , 03-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  48. ↑ Reporter, Staff «Khoso restores polio cell». , 03-06-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  49. ↑ Siddiqui, Salman «Pakistan govt exploring overseas ballot options». , 01-05-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  50. ↑ Khan, Afzal «Voting right to overseas Pakistanis impossible». , 26-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  51. ↑ Raja, Mudassir «E-voting: Govt shows inability to hold overseas vote». , 25-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  52. ↑ Report, Recorder «Voting rights of overseas Pakistanis: deploying e-voting system difficult, Centre tells Supreme Court». , 25-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  53. ↑ «SC seeks govt stance on expats' right to vote». , 25-04-2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  54. ↑ UN appoints Filippo Grandi as next high commissioner for refugees The Guardian, 12 November 2015.
  55. ↑ Natalie Huet and Carmen Paun (1 June 2016), Africa eyes WHO opening Politico Europe.
  56. ↑ Maqbool, Shahina «Dr Sania inches closer to heading World Health Organization». The News International, 26-01-2017.
  57. ↑ «Pakistan nominates former Health Minister for WHO top post». Gulf News, 24-09-2016.
  58. ↑ Raheem, Ejaz «Pakistani doctor vying for the top WHO job has merit». Gulf Times, 05-05-2017.
  59. ↑ Maqbool, Shahina «Why I'm backing Dr Sania Nishtar». The News International, 20-05-2017.
  60. ↑ Costello, Victoria. «Opinion: Who should lead WHO (pt 2 of 3)? Why I support Pakistan's "Great Reformer"». PLOS.ORG, 17-04-2017.
  61. ↑ «Pakistan calls upon women of the world to support Sania Nishtar's candidacy for DG WHO». ARY Digital, 18-05-2017.
  62. ↑ Chinoy-Obaid, Sharmeen. «Filming The Challenges And Changes In The Battle For Gender Equality». The World Post, 18-05-2017.
  63. ↑ Alleyne, George; Cooper, Cary; Puska, Pekka; Beaglehole, Robert; Bonita, Ruth; Kalache, Alexandre; Jama, Mohamed Abdi; Minhas, Fareed; Shera, Samad «Sania Nishtar is the health leader that the world needs». The Lancet, vol. 389, 10084, 2017, pàg. e7–e8. DOI: 10.1016/s0140-6736(17)31356-9. PMID: 28528755.
  64. ↑ Mired, Princess Dina. «Taking the fight to cancer, other diseases essential». Gulf Times, 13-05-2017.
  65. ↑ Kanyoro, Musimbi. «Prioritizing gender equality at the UN». The Huffington Post, 18-05-2017.
  66. ↑ Ruth Bonita and Robert Beaglehole. «Future of Health: A Call for Leadership from the Western Pacific Region». Samao Observer, 18-04-2017.
  67. ↑ Champagne, Beatriz «Commentary: The future of the WHO: A call for leadership from Latin America and the Caribbean». The Caribbean News, 01-04-2017.
  68. ↑ Ralston, Johanna. «Health leadership in a multipolar world: A view from Europe». EURACTIV, 09-05-2017.
  69. ↑ «DRC Ebola outbreak: Lessons from West Africa – Vanguard News». Vanguard News, 17-05-2017 [Consulta: 7 agost 2017].
  70. ↑ Abdi Jama, Mohamed. «As member-states elect the next WHO leader». The Guardian, 19-04-2017.
  71. ↑ Guo, Grace «Can Pakistan's Health Star Turn the WHO Around?». The Diplomat, 15-03-2017.
  72. ↑ «Sania Nishtar: Delivering the WHO that we need». blogs.bmj.com, 19-05-2017. [Consulta: 7 agost 2017].
  73. ↑ «The Changemaker: WHO DG Candidate Sania Nishtar's Q&A, Part I». Global Health NOW [Consulta: 7 agost 2017].
  74. ↑ «WHO leadership defeat: Islamabad did all it could for Sania Nishtar». The Nation [Consulta: 7 agost 2017].
  75. ↑ «Tribute to Sania Nishtar's fight». www.thenews.com.pk. [Consulta: 7 agost 2017].
  76. ↑ «Thank you, Dr Nishtar – The Express Tribune». The Express Tribune, 30-05-2017 [Consulta: 7 agost 2017].
  77. ↑ «DailyTimes | Dr Sania Nishtar — a public health role model». dailytimes.com.pk, 05-06-2017. [Consulta: 7 agost 2017].
  78. ↑ «Heart, health, youth and more». Amankiasha.com. [Consulta: 13 febrer 2014].
  79. ↑ *, * «Aman Ki Asha Indo-Pak health committees debut meet». , 31-07-2011 [Consulta: 18 febrer 2014].
  80. ↑ *, * «2nd Indo-Pak Business meeting Lahore Declaration of Aman ki Asha conference». , 22-05-2012 [Consulta: 18 febrer 2014].
  81. ↑ «PNB Pakistan Local Chapter». The Aspen Institute – Policy Work – New Beginning. The Aspen Institute. [Consulta: 18 febrer 2014].
  82. ↑ «Reproductive Health Task Force – Sania Nishtar». Ministerial Leadership Initiative for Global Health. Ministerial Leadership Initiative for Global Health. [Consulta: 18 febrer 2014].
  83. ↑ «Global Advisory Council». American Pakistan Foundation. American Pakistan Foundation. [Consulta: 18 febrer 2014].
  84. ↑ «About the Initiative». U.S. – Muslim Engagement Project. U.S. – Muslim Engagement Project. [Consulta: 18 febrer 2014].
  85. ↑ Nishtar, Sania «Politics of health reform – Governance (Part 1)». , 22-05-2010 [Consulta: 17 febrer 2014].
  86. ↑ «DRA: a case for hope – Dr Sania Nishtar». Thenews.com.pk. [Consulta: 13 febrer 2014].
  87. ↑ Nishtar, Sania «Drug regulation and beyond». , 25-06-2011 [Consulta: 17 febrer 2014].
  88. ↑ 88,0 88,1 Nishtar, Sania; Mehboob, Ahmed Bilal «Pakistan prepares to abolish Ministry of Health». The Lancet, vol. 378, 9792, 2011, pàg. 648–649. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60606-5. PMID: 21549420.
  89. ↑ Nishtar, Sania. «Pakistan's Polio Tipping Point». Project Syndicate. Project Syndicate, 14-02-2013. [Consulta: 17 febrer 2014].
  90. ↑ Nishtar, S «The National Action Plan for the Prevention and Control of Non-communicable Diseases and Health Promotion in Pakistan—Prelude and finale». Journal of the Pakistan Medical Association, vol. 54, 12 Suppl 3, 2004, pàg. S1–8. PMID: 15745321.
  91. ↑ Nishtar, Sania. «Choked Pipes: Reforming Pakistan's Mixed Health System». Oxford University Press. Oxford University Press. [Consulta: 17 febrer 2014].
  92. ↑ PILDAT. «About PILDAT – Board of Directors». Pakistan Institute of Legislative Development and Transparency. Pakistan Institute of Legislative Development and Transparency. [Consulta: 17 febrer 2014].
  93. ↑ Society, Asia. «Pakistan 2020: A Vision for Building a Better Future». Asia Society. Asia Society. [Consulta: 17 febrer 2014].
  94. ↑ Business Week, Bloomberg. «Sania Nishtar: Executive Profile & Biography». Bloomberg Business Week – Electric Utilities Company – Overview of Islamabad Electric Supply Company Limited. Bloomberg Business Week. [Consulta: 17 febrer 2014].
  95. ↑ Government, Pakistan «Dar reconstitutes economic advisory council». , 24 December 2013 [Consulta: 17 febrer 2014].
  96. ↑ Bauman, A «Review of Best Practice in Interventions to Promote Physical Activity in Developing Countries». Background Document Prepared for the WHO Workshop on Physical Activity and Public Health, pàg. 103, 112 [Consulta: 18 febrer 2014].
  97. ↑ Evans, Tim «Scaling up research and learning for health systems: now is the time». Report of a High Level Task Force, Presented and Endorsed at the Global Ministerial Forum on Research for Health 2008, Bamako, Mali, 2009 [Consulta: 18 febrer 2014].
  98. ↑ «The Members». Alliance for Health Policy and Systems Research. World Health Organization. [Consulta: 18 febrer 2014].
  99. ↑ «Global Strategy on Diet, Physical Activity and Health – Dr Sania Nishtar». World Health Organization. World Health Organization. [Consulta: 13 juny 2014].
  100. ↑ «Eastern Mediterranean Health Journal: Editorial members». World Health Organization – Regional Office for the Eastern Mediterranean. World Health Organization. [Consulta: 20 febrer 2014].
  101. ↑ «Sania Nishtar». Global Agenda Council on Well-being & Mental Health. World Economic Forum. [Consulta: 18 febrer 2014].
  102. ↑ Moussa, Amr «Religion comes to Davos forum». , 25-01-2013 [Consulta: 18 febrer 2014].
  103. ↑ Secretary-General Appoints 29 Global Leaders to Spearhead Fight against Malnutrition United Nations, press release of 21 September 2016.
  104. ↑ «The Lancet Global Health: International Advisory Board». The Lancet Global Health. The Lancet. [Consulta: 20 febrer 2014].
  105. ↑ «Journal of Pharmaceutical Policy and Practice – Journal Editors Profile: Sania Nishtar». Journal of Pharmaceutical Policy and Practice. Journal of Pharmaceutical Policy and Practice. [Consulta: 20 febrer 2014].
  106. ↑ «The Rockefeller Foundation – Planetary Health». The Rockefeller Foundation. The Rockefeller Foundation. [Consulta: 11 maig 2016].
  107. ↑ «Harvard Global Equity Initiative – Lancet Commission on Global Access to Palliative Care and Pain Control». Harvard Global Equity Initiative. Harvard Global Equity Initiative. [Consulta: 11 maig 2016].
  108. ↑ «Human Welfare in Emerging Markets – Governance». The Emerging Markets Symposium. The Emerging Markets Symposium. [Consulta: 11 maig 2016].
  109. ↑ «The Team – International Institute for Global Health». UNU International Institute for Global Health. UNU International Institute for Global Health. [Consulta: 11 maig 2016].
  110. ↑ «Gavi, the Vaccine Alliance – Board members». Gavi, the Vaccine Alliance. Gavi, the Vaccine Alliance. [Consulta: 11 maig 2016].
  111. ↑ «Gavi, the Vaccine Alliance – Evaluation Advisory Committee». Gavi, the Vaccine Alliance. Gavi, the Vaccine Alliance. [Consulta: 11 maig 2016].
  112. ↑ «International Union for Health Promotion and Education - IUHPE». www.iuhpe.org.
  113. ↑ «CARDIOVASCULAR DISEASE AND OTHER CHRONIC DISEASES VIRTUALLY ABSENT FROM CLINTON GLOBAL INITIATIVE AGENDA». World Heart Federation. World Heart Federation. [Consulta: 20 febrer 2014].
  114. ↑ «Biography – Chair, Women's Expert Panel, Sania Nishtar». World Heart Federation. World Heart Federation. [Consulta: 20 febrer 2014].
  115. ↑ Bayes De Luna, A.; Tse, TF; De Figueiredo, MB; Maranhão, M; Voûte, J; Nishtar, S; Fuster, V; Poole-Wilson, P; World Heart, Federation «World Heart Day: A World Heart Federation Enterprise Promoting the Prevention of Heart Disease and Stroke Across the World». Circulation, vol. 108, 9, 2003, pàg. 1038–40. DOI: 10.1161/01.CIR.0000089504.27796.2C. PMID: 12952824.
  116. ↑ Mitchell, Gareth «Nature Clinical Practice Cardiovascular Medicine – World Heart Day Podcast». , 22-09-2006 [Consulta: 20 febrer 2014].
  117. ↑ «Go Red for Women in Pakistan». World Heart Federation. World Heart Federation. [Consulta: 20 febrer 2014].
  118. ↑ «Women's Expert Panel». World Heart Federation. World Heart Federation. [Consulta: 20 febrer 2014].
  119. ↑ «The Role of the Private Sector in Health Systems – Challenges and Opportunities». The Rockefeller Foundation. The Rockefeller Foundation. [Consulta: 20 febrer 2014].
  120. ↑ Atun, Rifat; Dybul, Mark; Evans, Tim; Kim, Jim Yong; Moatti, Jean-Paul; Nishtar, Sania; Russell, Asia «Venice Statement on global health initiatives and health systems». The Lancet, vol. 374, 9692, 2009, pàg. 783–784. DOI: 10.1016/S0140-6736(09)61588-9. PMID: 19733777.
  121. ↑ The Osaka Declaration : health, economics and political action: stemming the global tide of cardiovascular disease, 2002, p. 6. 
  122. ↑ «THE 2000 VICTORIA DECLARATION ON WOMEN, HEART DISEASES AND STROKE». Declaration of the Advisory Board of the First International Conference on Women, Heart Disease and Stroke (Victoria, Canada) May 8–10, 2000, pàg. vii [Consulta: 20 febrer 2014].
  123. ↑ «Davos Debates in Abu Dhabi 2011 – Sania Nishtar». YouTube – The Davos Question channel. World Economic Forum, 10-10-2011. [Consulta: 20 febrer 2014].
  124. ↑ «Global Preparatory Meeting: Science, Technology and Innovation: 2013 High-level Segment Biographies». United Nations. United Nations Economic and Social Council. [Consulta: 20 febrer 2014].
  125. ↑ «International Advisory Panel». World Health Summit Daily Newsletter, 3, 11-04-2013, pàg. 8 [Consulta: 20 febrer 2014].
  126. ↑ «Report of the Mega Country Health Promotion Network Meeting on Diet, Physical Activity and Tobacco». . World Health Organization – Department of Noncommunicable Disease Prevention and Health Promotion, pàg. 6, 26, 28.
  127. ↑ «Commonwealth Secretariat – New publication: 'Commonwealth Health Ministers Book 2007'». Secretariat.thecommonwealth.org. [Consulta: 13 febrer 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sania_Nishtar&oldid=25564432»